Tothom a casa. Excepte els obrers

La crida a quedar-se a casa no val per a tothom perquè no tot el mon del treball pot quedar-se a casa amb telèfon i ordinador. També en aquesta situació sembla que la salut de qui treballa sigui l’última de les preocupacions.

Tothom a casa. Excepte els obrers

Tothom a casa. Excepte els obrers

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La crida a quedar-se a casa no val per a tothom perquè no tot el mon del treball pot quedar-se a casa amb telèfon i ordinador. També en aquesta situació sembla que la salut de qui treballa sigui l’última de les preocupacions.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Els telèfons dels Representants dels treballadors per la seguretat (Rls) de tot Itàlia treuen foc. De sobte hom descobreix l’existència d’un subjecte que representa tots els treballadors, legalment establert  per a tots els llocs de treball, i que s’ha de consultar sobre tots els riscos laborals. Covid19 és un risc nou, un xoc. En una assemblea vaig intentar definir l’impacte de la figura dels Rls (prevista des de la llei 626 de 1994, però que ja s’esmentava a l’Estatut dels treballadors, que compleix 50 anys al maig) en el món del treball:

«Cal reconèixer que la RSL és una figura impactant. Ho és per als treballadors, ho és per a les empreses, ho és per als sindicats. És un xoc perquè es tracta d’una funció  que per llei hi ha de ser i s’ha d’implementar i de la qual encara hom ignora generalment el potencial. No hi estàvem acostumats, perquè durant molts anys   el sindicalista clàssic no era això, no era obligatori, no s’havia de formar per força”.

Foto: Flickr – Dipartimento de Protezione Civile

L’emergència general per la propagació del Covid19 fa que aquesta figura sigui coneguda massivament fins i tot on mai n’havien sentit parlar. També defineix les responsabilitats de tots els actors implicats: des de l’empresari, al RSPP (Responsable del servei de prevenció i protecció), al metge competent. Es constata que el Document d’avaluació de riscos (DVR) – el document que avalua tots els riscos, i que també és obligatori per a tothom – per a alguns sectors sí que contempla el risc biològic, però no el Covid19 ni l’escenari que s’està creant especialment en els darrers dies; cal doncs buscar solucions. Actualitzar el document significa avaluar el risc i preparar les mesures necessàries per combatre’l. Amb presses i amb canvis diaris introduïts per decrets ministerials i mesures regionals, el món del treball s’ha enfrontat a una nova amenaça per a la salut. Una amenaça per als treballadors difosa, insidiosa i ràpida per tot el territori, que s’afegeix a pols, gasos, amiant, verins i substàncies de tot tipus, fatiga, estrès, torns, manipulació de càrregues, riscos de totes menes que es viuen en el dia a dia.

A Prato, les alarmes van saltar quan es va declarar l’epidèmia Covid19 a la Xina. A les institucions i als serveis de prevenció ja hi havia una atenció molt elevada. La comunitat xinesa de Prato, segons va dir la premsa i van confirmar els metges de l’hospital Spallanzani – els primers que van tractar els dos turistes xinesos infectats -, va aplicar de forma immediata i amb èxit les mesures d’auto confinament i de protecció que s’havien implementat en el seu país. Tanmateix als llocs de treball, l’alarma només ha arribat ara, com a tot el país. Tot pensant que les mercaderies no eren portadores del virus, hem oblidat pel que sembla que els llocs de treball també estan formats per persones que es desplacen, que provenen de zones vermelles, que viuen en contacte estricte entre elles. Això diu molt de fins a quin punt el sistema econòmic en què vivim ens ha impregnat a tots. Temíem els xinesos i les mercaderies xineses, no teníem por de nosaltres mateixos. En la percepció del risc hem fet exactament el que fem amb les morts en el treball: “total a mi no em toca, total no m’afecta, total no podem fer-hi res”.

Al xat dels representants dels treballadors per la seguretat de la CGIL de Prato, a partir del 22 de febrer, l’endemà de la notícia del cas de Codogno. vam intercanviar indicacions per a l’avaluació del risc. Aquells que van intentar fer de seguida alguna cosa en el lloc de treball van ser blasmats. Fins i tot l’endemà de les primeres mesures ministerials o regionals, als llocs de treball es va minimitzar tot plegat. “Els Rls són massa previsors, massa empipadors, ho estem pensant a nivell d’empresa”. “Sí, ja veurem on i com col·locarem els rètols, com passarem les comunicacions, com encarregarem sabons i gels desinfectants”. “No us agiteu, no provoqueu el pànic entre els treballadors”. Ja pot ben dir la llei que els Rls “s’han d’implicar”: en aquesta ocasió han quedat encara més aïllats que de costum.

El nostre xat s’omplia de documents i indicacions, a l’igual que les llistes de distribució de Rls de diversos sectors italians de les que soc membre, en primer lloc els ferroviaris. Hi llegia sol·licituds de reunions, cartes, informes, propostes. Per descomptat, l’emergència és per a tothom, dins i fora de la feina, i ha estat una aparició ràpida, però molts Rls s’han mogut a temps i no els han escoltat, ni els escolten. Minimitzar, desviar, retardar, no actuar fins que el problema no ens arriba a la gola, escollir entre salut i guanys. Estem acostumats a això, només cal pensar en Taranto, a les plantes siderúrgiques de Terni i Piombino, a Monfalcone, a la massacre de Viareggio, als nombrosos judicis per morts laborals que acaben sense culpables i deixen només el dolor de la família i poc més. I tanmateix no aconseguim que les defineixin “homicidis blancs” i no pas “morts blanques”, com hauria de ser  perquè “blanc” fa referència a l’espai que es deixa buit en un formulari, una fitxa: en aquest cas el reservat als responsables de la mort mateixa, que mai resulten però que hi són, perquè accidents i malalties depenen de l’organització del treball.

Foto: Flickr – Chad Davis

Què passa ara? Després de les darreres mesures nacionals, s’ha imposat la consigna del “tothom a casa”, però això no val per a totes. No tot el món laboral es pot confinar a casa amb telèfon i ordinador. El decret imposa que només ens puguem desplaçar per necessitat i per exigències laborals contrastades. Qui comprova les exigències laborals? De moment no estem aturant tot el que es pot aturar i que no és una activitat essencial per a la supervivència, encara que a Llombardia tant les institucions com els sindicats confederals ho estan demanant, de la mateixa manera que es demana una desacceleració general a nivell nacional.

Les comunicacions que he rebut els darrers dos dies són només una petita mostra:

  • equips d’electricistes que tornen de Llombardia: alguns es confinen, uns altres segueixen voltant perquè tothom no pot parar a l’hora;
    • fusters que utilitzen sempre les màscares per protegir-se de les pols de fusta cancerígenes i que ara han quedat sense i no en troben;
    • dependentes que reben la instrucció de no portar màscares ni guants i de no col·locar rètols amb advertències perquè descoratgen les vendes;
    • comerços, bars o oficines i mostradors on no es respecten les distàncies i aforaments;
    • farmàcies que no exposen cartells que diguin “màscares i gel desinfectant esgotats ” perquè els clients entrin de totes maneres i comprin alguna altra cosa;
    • Mesures d’higiene no respectades en diferents contextos de treball (Sabons? Gels? Higiene? Heu vist mai certs lavabos o vestidors a les fàbriques?)
    • Obres amb treballadors que viuen en la promiscuïtat: què fem amb la procedència dels desplaçats?
    • Fisioterapeutes, assistència geriàtrica, producció d’aliments o tèxtils a la cadena, com es mantenen les distàncies?
    • Comercials, directius, decoradors d’aparadors enviats a botigues d’arreu, tot i que provenien de les zones vermelles o limítrofs als focus;
    • Temor a denunciar casos sospitosos o motivar tancaments (departaments / botigues) per als treballadors confinats;
    • Transports noquejats amb treballadors del ferrocarril, conductors, missatgers preguntant per què i com ens hem de moure / protegir?

Per no parlar del caos dels que ja estan aturats i no saben què passarà, entre certificacions realitzades incorrectament pels empresaris, retallades salarials ja comunicades, vacances o malalties forçades, reduccions de personal i decisions unilaterals sense passar per consultacions sindicals. Moltes treballadores i treballadors, que també es quedarien a casa, truquen perquè demanen atenció a les mesures i la salut, pregunten com fer-ho, tenen por tant dels contagis com d’acabar al carrer, tenen fills a casa pel tancament d’escoles i gent gran o malalta a qui han de portar la compra. Tota aquesta gran mesura excepcional de prevenció que estem posant en marxa no pot anar a càrrec només dels treballadors i treballadores de la salut pública i de tot el personal implicat massivament en l’emergència (anomenem-los treballadors, no herois, perquè els herois treuen responsabilitats; anomenem-los treballadors perquè es troben dins d’un sistema públic que governs i capital han volgut desmantellar al llarg dels anys i no en cels mítics o d’altres planetes). Aquesta emergència no la poden pagar els més febles, els treballadors, els precaris, els subcontractats, aquells  que no tenen garantia ni suport en cap sector, els últims.

Foto: Flickr – Roberto

La renda bàsica per a aquells que no treballen o que es veuen obligats a quedar-se a casa és el primer dispositiu de protecció personal universal que es troba a faltar, tant com les màscares i altres IPD que manquen gairebé a tot arreu.

L’última pel·lícula que vaig veure al cinema, abans del tancament total de totes les sales, va ser Snowpiercer en el marc de la retrospectiva dedicada al director coreà guanyador de l’Oscar, Bong Joon-Ho. Mentre que el món sencer està cobert per una capa de gel a causa d’una nova era glacial provocada per les accions dels humans, els últims supervivents porten 17 anys viatjant en un tren. El tren és autosuficient i està dividit en vagons. Vagons que descriuen bé la divisió en classes i com es desenvolupa la vida en condicions de limitació suprema.

Les morts en les revoltes a la presó que han esclatat per tota Itàlia a causa de les restriccions a les visites per la pandèmia m’han recordat terriblement algunes imatges de la pel·lícula. Sovint escolto l’expressió, “sembla que vivim en una pel·lícula” o “surrealista” per descriure el sentiment de irrealitat en què ens trobem. La dona que intenta sufocar la revolta al tren intenta explicar la divisió en classes d’aquesta manera:

«Vosaltres us col·locaríeu una sabata al cap? Per descomptat, no ho faríeu mai. Les sabates no estan fetes per al cap, les sabates pertanyen als peus i al cap s’hi posa el barret. Jo soc el barret, vosaltres sou les sabates, jo pertanyo al cap, vosaltres als peus. Així és, aquesta és la realitat ».

Aquí i ara ho confiem tot als caps de científics, ens comprometem a respectar les directrius de l’Organització Mundial de la Salut, obeïm als decrets ministerials i regionals, complim amb el nostre deure, tenim sentit de la responsabilitat i protegim el bé comú intentant sostreure cada cop més espai al virus. Però només ho podem fer realment si recordem que la locomotora del país son els treballadors i les treballadores,  que sempre han demanat seguretat i salut en el treball. Ara menys que mai se’ls pot tractar com si fossin només unes sabates.

Article originalment publicat a Jacobin Italia
Traducció de Rolando d’Alessandro
Foto de portada: Flickr – Paolo
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Tothom a casa. Excepte els obrers

  Notificacions  
Notificació per rebre
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.