Anàlisi

Les recents eleccions a Portugal deixen un balanç preocupant per l'esquerra transformadora, que necessita reorganitzar-se i enfortir vies d'intervenció sindical i associativa.

El «No a la guerra!» torna a ocupar el discurs polític dinou anys després de la guerra d'Iraq però, de quin «no a la guerra» estem parlant? Cal desenvolupar un anàlisi concret de les tasques que ens correspon dur a terme al nostre context.

Cal corregir nombrosos articles que han afirmat que la promesa feta pels Estats Units a Gorbatxov el 1991, segons la qual l'OTAN «no es mouria ni un centímetre a l'Est», feta a canvi de la reunificació alemanya i la retirada de les tropes de l'Exèrcit Roig d'Europa de l'Est, era un «mite» forjat pel Kremlin per a neutralitzar o envair Ucraïna.

Com pot un grup de hooligans neo-nazis arribar a formar part de l’exèrcit d’un país suposadament democràtic, crear el seu propi partit polític des de l’àmbit militar, rebre finançament i entrenament per part de l’OTAN i els Estats Units i influenciar l’extrema dreta d’arreu del món? Aquesta és la història del Batalló Azov.

L'esquerra espanyola ha estat gairebé fagocitada per la coalició de govern. La crisi d'Ucraïna és una oportunitat per recuperar una posició anti-imperialista pròpia.