El debat sobre la implementació de les mesures de seguretat i prevenció arran de la Crisi de la COVID-19 omplirà milions de pàgines escrites i converses. Com aquestes s'han dut a terme dins les presons n'hauria de formar part.

La pitjor pandèmia que podem afrontar és la d'una retallada de drets i d'inseguretat col·lectiva. Cal garantir la seguretat dels drets econòmics i socials o ens veurem abocats a una regressió autoritària pel que fa a l’exercici dels drets i llibertats fonamentals

De nou, el capitalisme diluït en la seva fase global planetària, fora de les dinàmiques territorials, producció de plusvalor i destrucció dels ecosistemes, sembla subestimar la responsabilitat dels Estats en aquestes dinàmiques acumulatives generadores de pandèmies mundials.

Un anàlisi crític del teletreball: les ombres d'una mesura que pot començar a generalitzar-se

Les previsions econòmiques negatives que comencen a sortir a la llum no només reflecteixen l'aturada provocada per la pandèmia, sinó també una estructura productiva fràgil i desequilibrada.

Ara que ja es comença a parlar de com serà el procés de reconstrucció post-pandèmia, val la pena revisitar alguns exemples històrics per entendre que una sortida progressiva només serà possible amb una actuació decidida de les forces progressistes.

El dur rebuig dels líders alemanys i neerlandesos a l’ajuda econòmica a Itàlia ha revelat la buidor de la solidaritat de la UE. Fins i tot els Eurobons que s’han proposat simplement postergarien el problema —i no reeixirien a encarar les desigualtats estructurals que sistemàticament perjudiquen la perifèria meridional de l’Eurozona.