Teletreball, tecnoutopies i ideologies del domèstic

Un anàlisi crític del teletreball: les ombres d'una mesura que pot començar a generalitzar-se

Teletreball, tecnoutopies i ideologies del domèstic

Teletreball, tecnoutopies i ideologies del domèstic

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Un anàlisi crític del teletreball: les ombres d'una mesura que pot començar a generalitzar-se
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Una de les mesures decretades aquestes darreres setmanes per nombrosos governs per reduir el contagi del SARS-CoV-2 ha estat el confinament de la població. Per no detenir la seva activitat econòmica, són moltes les empreses que han recorregut al teletreball i els principals mitjans de comunicació han publicat diversos articles lloant les seves virtuts. No obstant, des de les xarxes socials i alguns mitjans no es va tardar en senyalar allò obvi: no només totes les feines no ho permeten, sinó que moltes d’elles pertanyen a la categoria de treballs essencials en època de pandèmia, i alguns d’aquests es troben, a més, entre els pitjors remunerats. Només a França es calcula que poden recórrer a aquesta modalitat de feina un 60% dels treballadors especialitzats, però únicament un 1% dels treballadors sense especialització o que porten a terme treballs manuals, segons una enquesta de l’Institut national d’études démographiques (Ined). Però fins i tot entre els treballadors de coll blanc el teletreball està lluny de ser la panacea que han presentat aquests dies els utopistes tecnològics.

En comptes de controlar-la (la classe treballadora) com a una fera des de l’exterior (…) es pensà que resultaria millor crear les condicions per a l’autocontrol i l’autoadministració per part del poble.

Els avantatges, reals o suposats, del teletreball acostumen a presentar-se si fa no fa com segueix: aquest permet treballar còmodament des de la pròpia llar, organitzar de manera flexible l’horari laboral, conciliar la feina amb el treball domèstic i la vida familiar, evitar el contacte amb col·legues desagradables i així successivament. En aquest sentit, aquesta promoció del teletreball pot emmarcar-se en allò que John Hartley va anomenar «ideologia del domèstic» en la seva anàlisi sobre el paper de la televisió en els canvis en l’úrbanisme i la distribució dels espais a les llars durant al segona meitat del segle XX, quan «el problema era l’incontrolada i sempre creixent classe treballadora urbana». «En comptes de controlar-la com a una fera des de l’exterior, mitjançant aparells repressius de l’estat com la llei, el govern, les forces armades, les presons, la policia i, finalment, els psicòlegs, es pensà que resultaria millor crear les condicions per a l’autocontrol i l’autoadministració per part del poble», escriu Hartley. En aquesta ideologia del domèstic –«una campanya tant política com comercial»–, la llar «es convertí en quelcom més que un habitatge, més que un refugi, es convertí en un estil de vida en si mateix i les activitats que devia sostenir».

Foto: Flickr – Malcolm Tredinnick

En aquesta articles els inconvenients es redueixen generalment a la capacitat dels propis treballadors per organitzar el seu horari laboral, mantenir una disciplina i evitar la temptació de procrastinar. S’oblida, o es vol oblidar, que el treball també és per a milions de persones un espai de socialització, amb tot el que això implica. No sorprèn que el teletreball sigui un model tan ben valorat per moltes empreses: l’atomització social dificulta l’organització sindical. Quants inspectors de treball van a les cases per comprovar que es compleixen les condicions i els horaris de feina? A més, com sabem pels casos dels autònoms i falsos autònoms, el teletreball pot acabar desplaçant algunes despeses al propi treballadors, que ha de córrer, així, amb les despeses d’electricitat, telèfon i en no poques ocasions el seu propi equip informàtic. Els precedents conviden així a la desconfiança: l’accés de milions de persones a Internet a la dècada dels noranta, en absència d’altres mesures (i més aviat en presència de mesures regressives en el món laboral), no ha conduït a cap utopia tecnològica, i la intensitat i la duració de la jornada laboral, així com el control de les empreses sobre els seus empleats, no únicament s’han mantingut, sinó que en ocasions s’han intensificat a causa d’aquestes mateixes eines tecnològiques, també en aquells que treballen des de casa, per exemple mitjançant programes que supervisen l’ús del teclat, el cursor o el temps que el monitor està encès abans que s’activi el protector de pantalla.

Treballar des de casa, treballar menys?

Les queixes habituals d’aquells que treballen en casa van habitualment des de la difuminació dels límits temporals i espacials entre treball i vida personal fins a l’exigència de les empreses cap als seus treballadors de presentar plena disponibilitat a l’hora de respondre correus electrònics i trucades de telèfon, passant per problemes en la comunicació amb altres membres de l’equip, pèrdua de motivació i sensació de soledat. No són pocs els casos que acaben en l’anomenat síndrome de desgast professional –popularment conegut com burnout– i, si el treballador no respon a les demandes dels seus caps, pot ser acomiadat sense contemplacions i sense el temor a esperar cap resposta: al cap i a la fi, entre ell i els seus companys de feina no existeixen gairebé vincles emocionals i segurament ni tant sols han hagut de veure’s en persona. Mentre el treballador creu que s’ha alliberat del jou empresarial i reprès les regnes de la seva vida (incloent, en no poques ocasions, que s’ha convertit «en el seu propi cap»), des de les cimeres de la seva empresa se l’ha despullat de pràcticament tots els seus atributs humans i convertit imaginàriament en pura força productiva i, si no compleix amb els resultats, se’l bescanvia per un altre, sense més.

Foto: Flickr – Gerwin Sturm

Sobre la productivitat, resulta revelador un estudi del a consultora estat-unidenca Airtasker realitzat el passat mes de març entre més de 1.000 empleats, 505 d’ells en règim de teletreball. De mitjana, aquells que treballaven des de casa ho feien 1’4 dies més per mes, o uns 16’8 dies més a l’any, que aquells que treballaven a l’oficina. De la mateixa manera, es calculà que els empleats en una oficina perdien una mitjana de 47 minuts diaris en distraccions, sense comptar les pauses per menjar o prendre un cafè), davant els 27 minuts d’aquells que treballaven des de casa. L’estudi també demostrà que els empleats en oficines socialitzaven més amb els seus col·legues: fins a una hora diària de conversa no relacionada amb la feina, mentre el temps es reduïa a 29 minuts per als qui treballaven des de casa. El percentatge d’aquests que digué que tenia problemes per conciliar la seva vida laboral i personal (29%) era superior al d’aquells que treballaven en una oficina (23%). Finalment, quan s’entrava en preguntes concretes en aquest capítol, pràcticament tots i cadascun dels percentatges eren pitjors per al teletreball respecte al treball a l’oficina: estrès excessiu durant la jornada laboral (54%-49%), elevat nivell d’ansietat (45%-42%), procrastinació (37%-35%), abandonament de la tasca per l’estat mental del treballador (31%-30%), abandonament de la feina abans de temps per sentir-se sobrepassat (26%-17%), evitar interactuar amb altres treballadors (23%-29%), dificultat a l’hora de gestionar les emocions en el treball (21%-21%), saltar-se la feina degut a la baixa motivació (18%-17%).

La perspectiva ecològica

Del teletreball també s’ha dit que ajudaria en la lluita contra el canvi climàtic al reduir o fins i tot eliminar el desplaçament fins al lloc de feina, i que atresora el potencial de modificar plans urbanístics per complet, afavorint la descentralització i la creació d’entorns més amables per al ciutadà en detriment de l’especialització per barris i els coneguts gratacels d’oficines de vidre. Deixant de banda que aquest argument té exclusivament en compte el transport individual en automòbil i oblida el transport públic, consideri’s aquest altre exemple: el 22 de març Bank of America i Wells Fargo van anunciar el tancament de totes les seves oficines a l’Índia i enviar els seus empleats a continuar treballant des de casa. El problema, com no va tardar en descobrir-se, és que no tots els empleats disposaven d’ordinadors portàtils ni tauletes amb les quals realitzar la seva feina. Només Wells Fargo compta amb uns 20.000 treballadors a l’Índia (dades del 2019). Cal preguntar-se quina és la despesa no ja econòmica, sinó ecològica de multiplicar la xifra de dispositius –la fabricació dels quals exigeix endemés un elevat consum d’energia i l’ús del qual incrementa considerablement el consum d’electricitat– en comparació amb un equip informàtic en un centre de treball que pot ser compartit per diversos empleats. En efecte, en la publicitat dels fabricants es destaca la capacitat d’emmagatzematge d’aquests dispositius i la possibilitat d’executar diverses tasques amb ells com a part del seu saldo positiu en l’aspecte ecològic, però es calla convenientment que estan enfocats més a un ús individual que col·lectiu. En aquest respecte resulta convenient recuperar el concepte «d’anticomunista» proposat per Wolfgang Harich a Comunismo sin crecimiento (1972). «Defineixo com anticomunista aquell mitjà de consum que no podria mai ser consumit, fossin quines fossin les condicions d’organització de la societat, per tots i cadascun –sense excepció– dels integrants de la societat», escrivia Harich, «per la qual cosa, en cas que es volgués prolongar indefinidament la seva producció, faria impossible la transició al comunisme, atès que aquest exclou per definició un consum vinculat a diferències d’ingrés i privilegis».

Foto: Flickr – Simon Evans

Els problemes, no obstant, no acaben aquí. «Es pot tenir un edifici molt eficient en una ciutat on la gent camina o fa servir el transport públic, però si els qui treballen des de casa seva encenen la calefacció a tota la casa, [el balanç] ecològic és negatiu», observava feina uns anys Paul Swift, assessor de Carbon Trust, en declaracions a l’agència Bloomberg. Així, continuava aquest mitjà, «només els treballadors que viuen lluny de l’oficina, que del contrari haurien d’anar en automòbil, contribueixen a una reducció global de la contaminació […] els que caminen o agafen el transport públic incrementarien les seves emissions treballant des de casa.» Tot això sense entrar en qüestions com l’obsolescència planificada o, en un pla ideològic, la cultura de consum.

Res d’això constitueix, per descomptat, un rebuig frontal al teletreball. Aquest no és per se negatiu, però depèn, com tantes altres coses, del marc de relacions socials i laborals en el qual s’implementa. En l’actual podria molt bé ocórrer que, en comptes de portar-nos a les utopies tecnològiques d’alliberament individual reciclades dels anys noranta, ens portés a escenaris de més explotació laboral i un major control i desintegració socials.

Article publicat originalment a Contra el diluvio
Foto de portada: Flickr – Nenad Stojkovic
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista i traductor. Ha publicat, conjuntament amb altres autors, La quinta Alemania (Icaria, 2013) i El último europeo (La oveja roja, 2014)

Comentaris

Teletreball, tecnoutopies i ideologies del domèstic

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.