Sortint del laberint: reflexions entorn el 10N i la continuïtat del procés independentista

Una reflexió crítica sobre la decisió de la CUP de concórrer a les eleccions generals del 10 de novembre.

Sortint del laberint: reflexions entorn el 10N i la continuïtat del procés independentista

Sortint del laberint: reflexions entorn el 10N i la continuïtat del procés independentista

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Una reflexió crítica sobre la decisió de la CUP de concórrer a les eleccions generals del 10 de novembre.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El pròxim 10 de novembre se celebrarà la repetició d’eleccions generals a causa de la incapacitat per part dels partits d’acordar una investidura i acord de govern. A aquesta situació s’arriba després de mesos de propostes, contrapropostes, acusacions creuades, pressions per parts de sectors influents en un sentit o un altre i la reticència dels partits d’assumir papers de subalternitat al PSOE. És evident que aquest joc de despatxos influeix en l’electorat espanyol en el sentit que buscarà amb el seu vot la formació d’un govern el més ferm i estable possible, però pel que fa a l’electorat independentista hi ha qui segueix apostant per propostes de desestabilització tot i que l’opció més estabilitzadora (ERC) va ser la gran triomfadora. L’aparició de noves candidatures estatals com Más País, la participació de la CUP i la probable candidatura sorgida de les Primàries afegeixen més incògnites.

Els partits estatals no han dubtat en intentar capitalitzar el muntatge donant-li veracitat i suport, els autodeterministes de moment semblen no comprar el relat, però podem endur-nos sorpreses abans del novembre. tweet

Però deixant de banda l’estira-i-arronsa institucional, el context polític en el qual se celebraran aquests comicis és clarament excepcional, i en aquest sentit cal destacar l’embat repressiu cap a l’independentisme i especialment cap als CDR, que a través d’un muntatge policial ha portat a 7 dels seus membres a presó preventiva acusats de terrorisme, elevant a 16 el nombre de presos polítics arran del Procés. Que l’Estat espanyol ha emprès aquesta ràtzia per reforçar l’autoritat del Règim del 78 i justificar el seu entramat antiterrorista és ben clar, però no és tan fàcil veure a qui beneficia electoralment aquest context. Els partits estatals no han dubtat en intentar capitalitzar el muntatge donant-li veracitat i suport, els autodeterministes de moment semblen no comprar el relat, però podem endur-nos sorpreses abans del novembre.

Font: Wikipedia – HO

Sobre la participació en el parlamentarisme

Escric aquest article des del convenciment que la ruptura de l’Estat-Nació espanyol i el Règim que el governa juga un paper important en la lluita revolucionària pel Socialisme llibertari. Des d’aquest posicionament, és un encert provar de tenir un paper al Parlament espanyol? Doncs depèn de quin paper donem a la participació institucional en la nostra estratègia.

La tradició llibertària ha tingut històricament un parer ambivalent amb el parlamentarisme liberal, però com tot el moviment socialista del qual forma part, les llibertàries hem participat d’aquestes institucions quan ens ha semblat estratègic i sempre conscients que a través dels mecanismes parlamentaris no és possible assolir els nostres objectius, sinó que ser-hi és un mitjà per mostrar-ne els límits, les contradiccions i afavorir des d’aquest terreny de joc un procés revolucionari. Compartint aquesta visió, discrepo d’alguns sectors de l’actual amalgama de moviments socials que, en lloc de valorar segons el context la pertinença de participar en eleccions, opinen que és un error fer-ho en qualsevol circumstància. Aquests mateixos sectors veuen en la deriva de les iniciatives electorals sorgides arran del 15M o en l’aparent pèrdua de rumb de la CUP proves que confirmen la seva visió «corruptora» de l’aposta institucional.

La tradició llibertària ha tingut històricament un parer ambivalent amb el parlamentarisme liberal, però (…) les llibertàries hem participat d’aquestes institucions quan ens ha semblat estratègic tweet

A parer meu, el que corromp no és el parlamentarisme, sinó la falta de projecte polític i d’estructura organitzativa. El parlamentarisme simplement és un terreny de lluita molt favorable al Capitalisme i per això les derrotes i les absorcions per part de les dinàmiques sistèmiques es perceben abans i de manera més clara. El que vull dir amb això és que sense projecte i sense estructura perdrem dins i fora dels parlaments. Amb ells, podrem presentar batalla a qualsevol terreny que creguem convenient.

Així doncs, què passa concretament amb el 10 de novembre? Doncs penso que les organitzacions socialistes (i penso especialment en les que conformen la CUP) cometen un error presentant-s’hi. L’innegable altaveu mediàtic que suposarien escons al Congrés és un regal a mitges. Un altaveu amplifica els teus èxits, però també els teus errors. I la caverna comunicativa espanyola s’assegurarà que els segons quedin més amplificats que els primers. Però bé, reconeguem que si només fos per això, encara valdria la pena provar-ho. El problema és més profund, i va molt més enllà de la decisió de si concórrer o no a unes eleccions. El problema és el que apuntàvem una mica més amunt: considero que malauradament ens trobem en una situació de manca de projecte polític i d’estructura organitzativa; i no m’estic referint ja a la de la CUP, que no tinc prou informació per valorar, sinó a l’estructura que ha de sustentar el projecte polític esmentat. En resum, crec que s’està començant la casa per la teulada. Per explicar-me i poder arribar a les conclusions m’aturaré a desenvolupar més aquesta qüestió.


On és el nostre projecte?


Que ningú em malinterpreti: necessitem un front internacionalista que lluiti per l’autodeterminació dels pobles i donades les circumstàncies, podria veure amb bons ulls que aquest front participés del parlamentarisme liberal com a part de la seva estratègia. Però això és molt diferent a voler construir aquest front a través d’una candidatura electoral.
Generalitzant, trobo que al llarg de tot el procés independentista el moviment ha pecat de sobrevalorar el terreny parlamentari, cosa ben normal si tenim en compte l’hegemonia cultural del Capitalisme en la societat i que els líders del moviment han estat —amb l’excepció de Jordi Cuixart— figures parlamentàries. Però després dels fets posteriors al Primer d’Octubre i especialment després de l’exili i empresonament d’aquests líders, sembla mentida que les propostes aparegudes segueixin girant tan insistentment al voltant del parlamentarisme i limitin el paper del poble a lògiques de protesta i mobilització. I em pregunto: mobilitzar-nos per a fer què? Fa dos anys tothom sabia què calia fer: un referèndum; i és per això que el poble ens vam mobilitzar i vam tenir esperança. Teníem la percepció que les nostres accions tenien un valor llur resultat podíem veure materialitzat. L’immobilisme prové d’haver perdut això.

Font: Wikipedia – HO


Parlem clar: el moment de ruptura de la tardor del 2017 ha generat un context polític que ha posat a prova la capacitat estratègica de les revolucionàries, i les revolucionàries no hem estat a l’altura, i dos anys després seguim sense estar-ho. Hi ha qui vol tancar cicles i passar pàgina a altres temes, però això és amagar el problema sota la catifa: si dins d’un any esclatés un moment de ruptura entorn una crisi econòmica, la crisi climàtica o la qüestió de l’habitatge, les revolucionàries tornaríem a estar a prova, i tornaríem a fallar. En definitiva, no es tracta de l’escletxa que s’ha obert (l’autodeterminació) sinó de la incapacitat de fer una proposta constructiva davant dels moments de ruptura, es tracta de la manca de projecte.

(…) s’ha generat un fals debat entorn de la legitimitat del mandat «implementista» del Primer d’Octubre i a la necessitat de la repetició d’un referèndum d’autodeterminació tweet

En el mateix sentit, s’ha generat un fals debat entorn de la legitimitat del mandat «implementista» del Primer d’Octubre i a la necessitat de la repetició d’un referèndum d’autodeterminació. És un fals debat perquè la legitimitat depèn del context, i en un context on no hi ha la possibilitat de tenir cap altre referèndum, el Primer d’Octubre va tenir tota la legitimitat possible. Certament, és poc realista parlar d’implementar repúbliques en abstracte, i és ben clar que la postconvergència desmembrada fa equilibris per sobreviure aferrant-se a aquesta abstracció. Però també és cert que qui pensi que cal més base, o un nou referèndum, o una taula de negociació, etc. també està sent poc realista mentre no expliqui com pretén aconseguir-ho. Per tant, el problema un cop més és la manca de projecte.

Però com trobar aquest projecte? A parer meu, ens hem d’aferrar a aquesta màxima legitimitat possible que ens va donar el Primer d’Octubre i plantejar-nos com fer efectiu el seu mandat. Encara que tinguéssim a les mans un referèndum afirmatiu amb un 90% de participació ens trobaríem en la mateixa relació de forces amb l’Estat espanyol. El subjecte de l’independentisme ja és enorme i conscient de si mateix. Allò que ens permetia plantar cara a l’Estat ja no anava de quantitats sinó d’estar exercint la nostra sobirania enfront de la d’Espanya. Així doncs, hem de trobar la fórmula de tornar a exercir aquesta sobirania. Aquí crec que les llibertàries hi tenim molt a dir: les societats no només es construeixen des de dalt amb processos tutelats per les lògiques parlamentàries. De fet, la sobirania no emana de cap referèndum ni de cap parlament; emana de la capacitat de fer funcionar econòmicament, social i política un model de societat en un determinat territori. I tot això ho podem construir localment i fer-ho escalar. Del que es tracta és que tinguem una proposta col·lectiva, aquesta o potser una de ben diferent.


Conclusions

Introduir breument aquesta proposta serveix per mostrar que quan intentem donar solucions reals de seguida es fa evident que necessitem una estructura organitzativa forta. Això contrasta amb la freqüent mistificació de l’espontaneïtat, que per ser justos no és només un problema de l’independentisme sinó de tota l’esquerra revolucionària.

Font: Wikipedia – Marc Ordinas

Així doncs, aquí ho tenim: projecte i estructura. Com construirem un front internacionalista que pugui ser útil en espais parlamentaris sense projecte? Com garantirem que no caigui presa de les dinàmiques institucionals si no hi ha una estructura que fiscalitzi el que passa als passadissos del Congrés des dels carrers?

(…) hem de fugir del possibilisme polític i en especial del possibilisme electoral tweet

Certament, tot això és vàlid també per la participació institucional a Catalunya, arreu dels Països Catalans, i també als municipis, però no vull que sembli que proposo quedar-nos de braços plegats fins que tinguem el projecte perfecte i l’estructura ideal. Anar actuant i anar demostrant que el nostre pla funciona és fonamental per seguir creixent. El missatge que vull transmetre és que hem de fugir del possibilisme polític i en especial del possibilisme electoral. Sí, idealment hem de tenir respostes per a tot, però de vegades és impossible i ens hem de conformar a tenir respostes pel següent pas. El que seria imperdonable és actuar a les palpentes i seguir donant voltes dins d’un laberint llurs murs no hem construït nosaltres.

Foto de portada: Flickr – Your Travel to Spain
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Militant socialista llibertari

Comentaris

Sortint del laberint: reflexions entorn el 10N i la continuïtat del procés independentista

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.