Socialisme i autodeterminació negra des de la conca del Mississipí

Cooperation Jackson és una experiència cooperativista impulsada a la població nord-americana de Jackson, guiada pels eixos de l'antirracisme i l'economia social i cooperativa

Socialisme i autodeterminació negra des de la conca del Mississipí

Socialisme i autodeterminació negra des de la conca del Mississipí

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Cooperation Jackson és una experiència cooperativista impulsada a la població nord-americana de Jackson, guiada pels eixos de l'antirracisme i l'economia social i cooperativa
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Poc imaginava Chokwe Lumumba el primer cop que va visitar la capital de l’estat de Mississipí, l’any 1971, que anys després esdevindria alcalde de Jackson. En aquesta primera ocasió ho feia com a activista del moviment de la República de Nova Àfrica (RNA), fundat tres anys abans amb la intenció d’aconseguir l’autodeterminació dels territoris del Sud-est dels Estats Units per part de la majoria de població Negra que els habitava (al voltant del 80% als estats de l’anomenat Cinturó Negre: Mississipí, Alabama, Geòrgia i Carolina del Sud). Precisament, eren aquests territoris on s’havien produït algunes de les violències més flagrants i explícites contra les persones negres des de l’època colonial, quan van ser raptades dels seus poblats a Àfrica per treballar forçosament com a esclaus a les plantacions de cotó, canya de sucre o tabac, i on el 1860 van arribar a un nombre que superava els quatre milions de persones. Tot i l’abolició de l’esclavitud l’any 1863 mitjançant la Slave Emancipation Act -en plena guerra civil entre el nord i el sud dels EUA- cent anys després la situació de les persones negres no havia millorat gaire.

Foto: Facebook – Cooperation Jackson

Si bé es cert que als anys 70 havien guanyat alguns drets bàsics, en gran mesura gràcies al moviment pels drets civils que es va produir durant la dècada dels 60, encara tenien un accés molt limitat al control i la propietat sobre els recursos econòmics i les infraestructures, i a penes participaven dels sistemes de govern des d’on legislar per canviar aquestes realitats. Aquest fet els continuava condemnant, per tant, a la misèria i la dependència econòmica d’un sistema controlat i fet a mida per les persones blanques. Ja no hi havia esclaus i les persones eren – en el plànol teòric – iguals sota el paraigües de la llei, però la violència i el racisme havia pres noves formes per mantindre aquesta enorme bretxa social. L’objectiu principal del RNA era precisament acabar amb aquesta violència econòmica i el racisme institucional a través de la creació de comunitats independents i autogestionades als territoris del Sud-est dels Estats Units, elegint l’estat de Mississipí com el punt de partida des d’on crear espais de convivència al marge de l’Estat i lliures de discriminacions per motius racials.

Les dificultats per accedir a recursos econòmics i a la propietat de terres, així com la repressió -per part dels governs estatals i els cossos policials- van acabar frustrant els intents per construir aquestes comunitats auogestionades i crear un projecte conjunt d’autodeterminació. Tot i les dificultats per avançar en el seu objectiu, les activistes negres no es van rendir, i a començaments dels 90 van decidir tornar al Sud amb una nova estratègia per poder accedir al control i l’autogovernança d’aquests territoris. Va ser en aquest moment quan es va plantar la llavor del que pocs anys després esdevindria Cooperation Jackson.

Una transició democràtica cap a l’ecosocialime

Aquesta nova estratègica per aconseguir l’autoderminació dels territoris del deep South dels EUA tenia un nom: el Pla Jackson-Kush. Impulsat per l’Organització del Poble de Nova Àfrica i el Malcolm X Grassroots Movement (MXGM) -fundat pel mateix Lumumba el 1984-, el projecte naixia amb l’objectiu d’avançar en el desenvolupament del Moviment d’Independència de Nova Àfrica i promoure la transformació socialista dels territoris amb majoria de població negra del sud-est dels Estats Units. Per fer-ho, i basant-se en els aprenentatges de passat, aquest cop el programa plantejava una nova estratègia centrada en la implementació de pràctiques de democràcia participativa, economia solidària i de desenvolupament sostenible, paral·lelament i de manera complementària amb a les formes d’organització socials d’esquerres i la política institucional.

Foto: Facebook – Cooperation Jackson

La crisi econòmica i industrial que patien aquests estats a començament del segle, principalment causada per la globalització i el conseqüent tancament de fàbriques i industries – que es van mudar a altres països amb mà d’obra més barata – , juntament amb el desastre causat pel pas de l’huracà Katrina al 2005, van acabar d’agreujar la difícil situació que ja vivien les classes populars negres que habitaven aquestes terres. Amb aquest escenari dramàtic, al 2006 va nàixer l’Assemblea Popular de Jackson, una estructura veïnal autogestionada des d’on es va començar a organitzar una xarxa horitzontal de socors mutu per les persones més vulnerables de la ciutat i l’estat de Mississipí. L’organització MXGM era una de les principals impulsores d’aquesta xarxa, i en aquest moment Lumumba exercia el rol d’advocat i defensor dels drets humans dins de l’organització. Al 2008, des de l’assemblea es va proposar a Lumumba perquè entrés a formar part de les institucions de Jackson, i que la veu de les més vulnerables es traduiria en mesures legislatives concretes que afavoriren els seus interessos. Gràcies al vot majoritari de les persones negres i les classes populars de Jackson – cal tenir en compte era una persona molt coneguda i respectada dins les comunitats per la seua feina militant – , Lumumba va ser elegit regidor de districte el 2009, i des d’aquí va fer el salt per presentar-se a l’alcaldia de la ciutat Jackson, on contra tot pronòstic va ser elegit alcalde en maig de 2013 com a representat del Partit Demòcrata.

Una de les principals mesures que es van dur a terme va ser engegar el programa Cooperation Jackson, una xarxa d’iniciatives econòmiques cooperatives que ajudessin a canviar el model econòmic tweet

L’estratègia de Lumumba i el MXGM al capdavant de les institucions continuava sent la mateixa, i el seu principal objectiu es va centrar en posar la propietat i el control dels mitjans de producció directament en mans de la classe treballadora racialitzada de Jackson, construir i desenvolupar forces de producció regeneratives i sostenibles i transformar i democratitzar l’economia de la ciutat i de tot l’estat de Mississipí. És a dir, acabar amb el model de creixement neoliberal de la ciutat.  Per fer-ho possible, una de les principals mesures que es van dur a terme des de l’administració va ser engegar el programa Cooperation Jackson, una xarxa d’iniciatives econòmiques cooperatives que ajudessin a canviar el model econòmic i les dinàmiques capitalistes mitjançant l’aplicació d’un nou model, en el qual les comunitats i la classe treballadora passessin a ser les propietàries de les empreses. A través d’aquestes primers iniciatives cooperatives públiques es van començar a crear llocs de treball dignes i sistemes de producció sostenibles i regeneratius, trencant a poc a poc amb les dinàmiques extractives i agressives que havien caracteritzat l’activitat econòmica d’aquest territori.

Foto: Facebook – Cooperation Jackson

Per facilitar aquesta transició i basant-se en altres experiències cooperativistes i socialistes d’arreu del món, des del consistori es van començar a crear algunes estructures bàsiques per caminar en aquesta direcció. Es va crear una incubadora de cooperatives pública, un centre de formació comunitària, un organisme de gestió de terres i bens comunals (Community Land Trust) i una cooperativa de crèdit per ajudar a finançar aquests nous projectes. La idea era, exponencialment, anar transitant d’una economia capitalista, que només havia generat beneficis per uns pocs i acabat amb molts dels recursos locals, a una economia solidària que fos democràtica i respectuosa amb les necessitats reals de les comunitats negres.

Des del consistori es van començar a adquirir terres i edificis al centre de la ciutat amb l’objectiu d’evitar que caiguessin en mans de les forces especulatives i del capital. tweet

Amb l’administració de Lumumba, per primer cop el pressupost municipal va passar a ser gestionat directament per la ciutadania que, mitjançant les Assemblees del Poble – que es celebraven a cadascun dels districtes de la ciutat –  decidia en què volia invertir els recursos públics. Així, el veïnat de Jackson va fer un referèndum per decidir, per exemple, que volien destinar un 1% dels impostos sobre les vendes a millorar les infraestructures públiques de la ciutat de Jackson, abandonades i oblidades pels anteriors governs municipals. També es van començar a projectar plantes de producció i distribució d’energia sostenible i comunitària – provinent d’energies renovables – de propietat i gestió cooperativa, amb la intenció de caminar cap a l’autosuficiència i l’autogestió energètica.

Al mateix temps, des del consistori també es van començar a adquirir terres i edificis al centre de la ciutat amb l’objectiu d’evitar que caiguessin en mans de les forces especulatives i del capital. Així, aquestes propietats públiques passarien a ser gestionades pels CLT, des d’on es decidiria l’ús comunitari d’aquestes infraestructures per tal d’enfocar-les cap al model d’economia solidària cap al qual es pretenia caminar. Totes aquestes mesures, evidentment, atemptaven contra el model de ciutat que les elits econòmiques i polítiques projectaven pel desenvolupament de la principal ciutat de l’estat de Mississipí, i no van tardar a rebre oposicions en forma de canvis legislatius a nivell estatal, i inclús nacional, que van posar pals a les rodes pel desenvolupament d’aquest model econòmic i social a Jackson. Tot i això, aquests canvis legislatius no van ser el principal obstacle en el camí que es van trobar les activistes del MXGM per implantar el seu Pla.

Foto: Facebook – Cooperation Jackson

Els límits de la política institucional

Nou mesos després d’accedir al càrrec d’alcalde, al maig de 2014, Lumumba moria de cop i volta d’una aturada cardíaca amb 66 anys. Amb aquest esdeveniment fatídic s’esvaïen moltes de les promeses i esperança que la seva figura encarnava, i al mateix temps suposava un cop molt dur pel moviment d’emancipació Negra a Jackson. Aquest cop encara es va agreujar molt més amb els resultats de les eleccions municipals extraordinàries que es van celebrar després de la seva mort, on el seu fill, Chokwe Antar Lumumba -que era el candidat proposat des de l’Assemblea- va perdre en front d’un altre candidat, Tony Yarber, que proposava seguir amb el model desenvolupament neoliberal de la ciutat.

Dins de l’Assemblea Popular de Jackson es va generar un debat intern on es van fer visibles els límits de la política institucional, i es va reflexionar en què calia centrar els esforços en la formació de les comunitats i la creació de cooperatives de treball tweet

Aquests fets van provocar la desmobilització i el desànim de gran part del moviment, que en els darrers anys havia centrat els  seus esforços en la via institucional per arribar a les seves metes i objectius. Dins de l’Assemblea Popular de Jackson es va generar un debat intern on es van fer visibles els límits de la política institucional, i es va reflexionar en què calia centrar els esforços en la formació de les comunitats i la creació de cooperatives de treball – que transformessin l’economia local des de la base – si realment es volia construir un procés d’emancipació a llarg termini que no pugués ser aturat per uns resultats electorals.

Tres anys després de la mort de Lumumba, i després d’una llarga reflexió col·lectiva dins del moviment, Chokwe Antar es va tornar a presentar a les eleccions a l’alcaldia de Jackson i les va guanyar, esdevenint alcalde de la capital de Mississipí el juliol de 2017. En el seu discurs inaugural Antar va afirmar que «durant molt de temps Mississipí ha estat sinònim de mancança i opressió, i ha acollit un dels episodis més despietats i dolorosos de la història de la humanitat. En aquest context, l’únic desenllaç just es que siguem nosaltres els qui liderem aquest canvi», i adreçant-se al veïnat va aixecar el puny dret enlaire mentre cridava: «alliberem la terra!»

Foto: Facebook – Cooperation Jackson

Amb aquest fet el moviment popular de Jackson tornava a dominar les institucions locals, però aquest cop amb una altra lliçó ben apresa. Entre els seus objectius, aquest cop volien donar-li prioritat a l’organització popular i al projecte de Cooperation Jackson, com a base necessària per enfortir les estructures d’organització de la classe treballadora, poder augmentar la producció de la ciutat i la regió i construir un moviment més coherent perquè puga arribar a la democràcia econòmica del territori i l’autodeterminació de les persones negres que viuen als estats ubicats al deep South dels Estats Units. En paraules de Kali Akuno, un dels impulsors d’aquest moviment, «l’autodeterminació d’un territori no es pot aconseguir sense un projecte econòmic», i això és, precisament, el que s’està construint ara mateix a Jackson.

De tot aquest procés, el seu context i les seves contradiccions parla el llibre «Jackson en Revolta: La lluita per la democràcia econòmica i l’autodeterminació negra al Sud dels Estats Units», traduït per la cooperativa Aula d’idiomes i editat per la Ciutat Invisible i l’editorial Descontrol.

Foto: Facebook – Cooperation Jackson
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Socialisme i autodeterminació negra des de la conca del Mississipí

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.