No, Salvini no està en contra de la intervenció de Veneçuela

La decisió del govern italià de bloquejar una posició comuna de la Unió Europea sobre Veneçuela, està més aviat relacionada amb la política interna d’Itàlia. De fet, Matteo Salvini ha donat suport públicament a Juan Guaidó com a president encarregat de Veneçuela

No, Salvini no està en contra de la intervenció de Veneçuela

No, Salvini no està en contra de la intervenció de Veneçuela

“No us sembla curiós que el govern de dretes d’Itàlia hagi mostrat mes dignitat que davant de Trump no recolzant el cop d’Estat a Veneçuela, mentre que el govern ‘socialista’ espanyol i fins i tot la chachial alcaldesa Carmena el recolzin?”, escrivia el periodista Pascual Serrano al seu compte de Twitter el passat 1 de febrer.

“No gaire. Salvini està amb el Trump del replegament nacional, el conflicte permanent a les fronteres i la guerra comercial global. I els països que han recolzat el cop estan demanant als EEUU que segueixin exercint de poder militar de guàrdia, una cosa habitual de la progressia local”, responia l’endemà des de la mateixa xarxa social el diputat de la Asamblea de Madrid Isidro López.

La idea que el govern espanyol es troba a la dreta de l’italià i fins i tot de la Lliga Nord per la seva posició sobre Veneçuela s’ha estès aquests darrers dies a les xarxes. En realitat, el secretari federal de la Lliga, Matteo Salvini, ha donat suport públicament a Juan Guaidó com a president encarregat de Veneçuela. “No estem donant una bona imatge. Entenc que hi ha diverses sensibilitats al govern, però la Constitució veneçolana diu que, acabat el mandat de Maduro, dictador roig, el seu càrrec passa al president de l’Assemblea Nacional, Guaidó”, va declarar Salvini en un programa del canal de televisió Rete4.

matteo-salvini
Matteo Salvini. Imatge de Flickr

La decisió del govern italià de bloquejar una posició comuna de la Unió Europea sobre Veneçuela –i que tant ha enfurismat a alguns grups parlamentaris a l’eurocambra– està més aviat relacionada amb la política interna d’Itàlia. El ministre d’Afers Exteriors italià és un independent, Enzo Moavero Milanesi, un polític amb un perfil tecnòcrata que ja havia ocupat el càrrec de ministre d’Afers Europeus als governs de Mario Monti (2011-2013) i Enrico Letta (2013-2014). Es considera que Moavero Milanesi és actualment més proper al Moviment 5 Estels (M5S) que a la Lliga. El vicepresident del govern italià i líder del M5S, Luigi Di Maio, va explicar fa uns dies als mitjans de comunicació italians la seva oposició a reconèixer Guaidó com a president de Veneçuela. Segons Di Maio, «el canvi el decideixen els ciutadans veneçolans» i Guaidó «no ha estat escollit pel poble». «Nosaltres estem amb la democràcia i, per tant, hem de crear totes les condicions per afavorir noves eleccions» sense recórrer a «un ultimàtum» com ha fet la UE, va afegir. Di Maio va senyalar també que Itàlia vol evitar una nova intervenció «dels estats occidentals en altres estats» i «evitar una guerra a Veneçuela» i es cometi, en conseqüència, «el mateix error que ja s’ha comès a Líbia i que ara reconeixen tots.»

La decisió del govern italià de bloquejar una posició comuna de la Unió Europea sobre Veneçuela està més aviat relacionada amb la política interna d’Itàlia tweet

Sobre el M5S plana la hipoteca dels seus orígens a un vague populisme antisistema que connectava amb algunes reivindicacions històriques de l’esquerra i que no pot abandonar fàcilment, menys encara quan a les darreres enquestes d’intenció de vot el partit fundat per Beppe Grillo obté un 24% (en tendència descendent) i la Lliga un 33,8% (en tendència ascendent). Això explica també els plans del M5S de compensar les pèrdues a casa amb la formació d’un nou grup al Parlament Europeu que inclouria a Ralliement d’Initiative Citoyenne (RIC), un dels partits sorgits de les protestes de les ‘armilles grogues’ a França.

trump
Trump i Conte a una reunió de l’OTAN. Foto de Flickr.

En aquest sentit, resulta útil comparar el cas d’Itàlia amb el d’Àustria. A Viena governa una coalició entre el Partit Popular Austríac (ÖVP) i el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), qui va proposar com a ministra d’Afers Exteriors una diplomàtica independent però propera a molts dels seus postulats, Karin Kneissl. Malgrat les reticències inicials, Àustria ha acabat sumant-se a la resta dels estats europeus que han reconegut Guaidó com a president de Veneçuela. Entre el principi de sobirania i el vell anticomunisme de les forces de la nova dreta europea sempre acaba imposant-se el segon: acabar amb una alternativa socialista –es pensi el que es pensi del bolivarianisme– que serveix d’inspiració per al gruix de les esquerres mundials és més important que defensar un principi, com el del respecte a la sobirania, que han abanderat repetidament, i, per tant, es pot violar.

Entre el principi de sobirania i el vell anticomunisme de les forces de la nova dreta europea sempre acaba imposant-se el segon: acabar amb una alternativa socialista tweet

Les noves dretes europees poden entendre’s amb Jair Bolsonaro o la dreta reaccionària i ultracatòlica veneçolana, però no amb Nicolás Maduro o Evo Morales. No debades, Vox busca en el seu racisme selectiu, el vot dels cubans i veneçolans que resideixen a Espanya i posseïxen la doble nacionalitat, i fins i ha tot ha demanat que se’ls reconegui automàticament el dret d’asil. Aquesta qüestió ultrapassa, de fet, el cas de Veneçuela: en el nou marc de relacions que les projeccions de vot avancen per a la Unió Europea després de les eleccions de maig, amb un creixement generalitzat dels partits que es troben a la dreta del Partit Popular Europeu (EPP), aquestes forces, que es veuen ara properes al poder –quan no es troben ja al govern, com és el cas a Itàlia o Àustria–, es replantegen els seus posicionaments ideològics, també en matèria de política exterior.

Les noves dretes europees poden entendre’s amb Jair Bolsonaro o la dreta reaccionària i ultracatòlica veneçolana, però no amb Nicolás Maduro o Evo Morales tweet

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el 2016 amb l’ajuda de l’altright els permet fer el que les seves simpaties fins ara cap a Rússia no els permetien: portar a terme el seu programa de dretes en matèria d’economia i drets socials sense necessitat de desafiar les estructures internacionals de les quals els seus països en formen part.

Imatge portada: Flickr
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a redaccio@catarsimagazin.cat. Pot consultar aquí la política de privacitat.

angel-ferrero
Àngel Ferrero

Periodista i traductor. Ha publicat, conjuntament amb altres autors, La quinta Alemania (Icaria, 2013) i El último europeo (La oveja roja, 2014)

Comentaris

No, Salvini no està en contra de la intervenció de Veneçuela

Deixa un comentari

llegir comentaris Ocultar comentaris
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Articles relacionats

All articles loaded
No more articles to load

Compte enrere perquè Catarsi t'arribi a casa!

Amb la subscripció en paper t'enviem Catarsi a casa