Rússia: una nova crisi en l’horitzó?

De manera completament inesperada, el govern rus va anunciar el passat 15 de gener la seva dimissió. Quins corrents de fons l'expliquen i quin paper hi jugaran les forces d'esquerres?

Rússia: una nova crisi en l’horitzó?

Rússia: una nova crisi en l’horitzó?

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

De manera completament inesperada, el govern rus va anunciar el passat 15 de gener la seva dimissió. Quins corrents de fons l'expliquen i quin paper hi jugaran les forces d'esquerres?
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

De manera completament inesperada, el govern rus va anunciar el passat 15 de gener la seva dimissió durant el discurs sobre l’estat de la nació del president, en el qual Vladímir Putin va plantejar canvis constitucionals d’envergadura. I, com era d’esperar, la majoria dels mitjans de comunicació van presentar l’anunci com una mesura destinada a estendre o consolidar, quan no totes dues coses, el poder polític de Putin. Ara bé, si, com aquests mateixos mitjans no s’han cansat de repetir, el poder polític del president rus, desplegat a través de canals formals i informals, era ja tan extraordinari, quina era doncs la necessitat d’aquests canvis?

La societat demana canvis

            Davant de 1.300 persones –incloent-hi membres de la Duma de l’Estat (cambra baixa), Consell de la Federació (cambra alta), governadors i representants socials i religiosos–, el president rus va començar el seu discurs reconeixent que la societat russa «demana clarament canvis» i plantejant que el ritme d’aquests «ha d’accelerar-se cada any i produir resultats tangibles a l’hora d’assolir una millora dels estàndards de qualitat de vida que sigui percebuda de manera clara pel poble».

Foto: Wikimedia Commons – Dimitry Medvedev

            La demogràfica fou la primera qüestió que va tractar el mandatari rus al seu discurs. La xifra de naixements ha tornat a retrocedir, per la qual cosa Putin proposà mesures «de suport a les famílies». També plantejà la necessitat de millores en el sistema educatiu i el sanitari, així com en la investigació, abans de destacar positivament l’estabilitat macroeconòmica –amb una inflació oficial al voltant del 3%–, afegint que aquesta hauria de reflectir-se en un augment dels salaris i les inversions, un creixement de les pimes i una disminució dels desequilibris territorials, tots ells vells problemes que encara arrossega el país. En el plànol internacional, adreçà un cop més la necessitat d’un «ordre mundial estable» i, tot i reiterar la disposició de Rússia «a la cooperació», advertí que el país s’ha posat al dia en matèria de defensa. «Per primera vegada a la història de les armes nuclears, incloent-hi el període soviètic i l’època contemporània, ja no estem intentant posar-nos al nivell d’un altre, sinó que, al contrari, són els altres estats els que han de crear armes que Rússia ja posseeix», va manifestar Putin a l’advertir que «la capacitat de defensa del país està assegurada durant dècades, però no podem dormir-nos als llorers».

            Però com s’ha senyalat, les propostes de modificacions a la Constitució del 1993 han estat allò que més ha cridat l’atenció de la premsa. Putin va proposar el següent: que els tractats internacionals i les decisions dels organismes internacionals siguin vàlides en territori rus sempre i quan no contradiguin el cos legal del país; que el president, el primer ministre, ministres, directors d’agències federals, diputats i senadors només tinguin la nacionalitat russa per tal de poder exercir el càrrec; que per exercir la presidència el candidat tingui com a mínim 25 anys de residència al país –crítics del Kremlin com el liberal-conservador Alekséi Navalni o l’oligarca Mikhaïl Khodorkovski no podrien, per tant, presentar-s’hi–; i que el primer ministre sigui escollit per la Duma i el president no tingui la capacitat de vetar l’elecció dels seus ministres. Malgrat tot, Putin va remarcar la seva convicció que «Rússia ha de seguir sent una república presidencial forta» i que la política exterior i de defensa segueixin sent competència del cap d’estat.

De sorgir aquest nou estat, Putin no estaria limitat per la Constitució actual i podria optar a la presidència d’aquesta unió tweet

            Aquests canvis, que en principi se sotmetran a referèndum el proper mes de maig, han portat als comentaristes a especular si aquesta descentralització i reforçament institucional no són sinó una manera d’evitar que el proper president –Putin no pot ser-ho per limitació constitucional a dos mandats consecutius– mantingui la influència de la que ell mateix ha gaudit fins ara, o un camí cap a la possibilitat de tornar a repetir l’alternança del 2008, quan Dmitri Medvédev va ocupar el càrrec de president i Putin el de primer ministre, càrrec que sortiria reforçat amb aquests canvis constitucionals.

            Les properes eleccions presidencials se celebraran el 2024 –Putin tindrà aleshores 75 anys–, mentre que les properes eleccions a la Duma ho faran l’any vinent. La intenció del president rus de reforçar el Consell d’Estat –un òrgan que s’encarrega de debatre qüestions clau de la política russa– i incloure’l a la Constitució ha portat igualment a especular si no es tractaria d’una nova estructura de poder des de la qual poder seguir governant –com ho fa l’ex-president Nursultan Nazarbàiev des del Consell de Seguretat kazakh després de la seva dimissió al març del 2019; fins i tot hi ha mitjans que l’han comparat amb una mena de Politburó– o, si tenim en compte l’anàlisi del periòdic Novaya Gazeta, si aquest òrgan podria arribar encarregar-se de la coordinació de la integració de Rússia i Bielorússia en un nou estat. De sorgir aquest nou estat, Putin no estaria limitat per la Constitució actual i podria optar a la presidència d’aquesta unió, la presidència del parlament unificat de la qual –aquesta és l’opinió del politòleg Valeri Soloviov en una entrevista recent amb Moskovsky Komsolets– ocuparia l’actual president bielorús, Aleksandr Lukaïxenko, amb Medvédev com a probable candidat a la presidència de la república russa. Segons Soloviov, aviat podrien realitzar-se eleccions presidencials paral·leles a Rússia i Bielorússia amb aquesta finalitat. Tanmateix, la integració dels dos estats és, com tots els analistes coincideixen en senyalar, complicada per les desigualtats entre els dos països, que es tradueix en un procés en el qual s’haurien de superar moltes resistències polítiques, socials i culturals per part, sobretot, de molts bielorussos.

Foto: Flickr – UNClimatechange

Mixustin i el debat sobre la successió de Putin

            El fins ara desconegut Mikhaïl Mixustin (53 anys) serà el proper primer ministre del govern rus. S’espera que en el nou executiu repeteixin els ministres de l’anterior amb major projecció, com el ministre d’Afers Estrangers, Serguéi Lavrov, o el de Defensa, Serguéi Xoigú. En la seva etapa al capdavant del Servei d’Impostos Federal (2010-2020), Mixustin va ser l’encarregat d’intentar modernitzar i racionalitzar el sistema impositiu rus, i de la seva trajectòria els mitjans de comunicació en destaquen els bons resultats en el procés de digitalització i la reducció de la burocràcia. Sense sorpreses, Mixustin va rebre el vistiplau de la Duma, amb l’oposició del Partit Comunista de la Federació Russa (PCFR).

La dimissió en ple del govern sembla, doncs, apuntar també a crear un tallafocs entre el govern de Medvédev i el Kremlin tweet

            Medvédev, que havia liderat un govern impopular per les seves polítiques econòmiques –molt particularment per les seves mesures d’austeritat i augment d’impostos indirectes–, passa a ser vicepresident del Consell de Seguretat, un òrgan liderat pel president rus. La dimissió en ple del govern sembla, doncs, apuntar també a crear un tallafocs entre el govern de Medvédev i el Kremlin per evitar que la impopularitat del primer acabi contaminant la presidència, i davant les eleccions a la Duma del 2021. Tot i que el nou càrrec de Medvédev no significa una degradació ni molt menys, sí que sembla allunyar-lo de la possibilitat d’optar a la presidència en el recurrent debat successori. El perfil tècnic de Mixustin, per la seva banda, no sembla encaixar del tot per a aquest càrrec, per al qual segueixen sonant els noms de Xoigú o el governador de Tula, Alekséi Diumin. Aquest darrer ha estat viceministre de Defensa (2015-2016) i responsable de la GRU –agència d’intel·ligència militar– el 2014, que va tenir un paper destacat durant la crisi de Crimea i la seva posterior adhesió a la Federació Russa.

Cap a un reagrupament de les forces d’esquerra?

            El periodista alemany Ulrich Heyden informava a finals de desembre al digital Telepolis dels recents intents de l’esquerra russa per reagrupar-se. En una conferència organitzada pel PCFR amb el títol ‘Rússia 2024: gir d’esquerres o catàstrofe nacional?’, els comunistes van intentar reunir el 21 i 22 de desembre a la Casa dels Sindicats de Moscou –no gaire lluny del Kremlin– al gruix de l’esquerra post-soviètica.

Segons el sociòleg Boris Kagarlitsky, «les condicions objectives de l’anomenada estabilitat durant el mandat de Putin s’han esgotat» tweet

            A la seva intervenció a l’inici de les jornades, el president del PCFR, Guennadi Ziugànov, va parlar d’una «crisi de sistema a Rússia», un diagnòstic que després va detallar el sociòleg i editor de Rabkor.ru, Boris Kagarlitsky. Segons l’anàlisi d’aquest, «les condicions objectives de l’anomenada estabilitat durant el mandat de Putin s’han esgotat». Aquestes condicions objectives, al parer del sociòleg rus, són tres: l’estabilització de l’economia russa després de la crisi ininterrompuda que significaren els anys de Borís Ièltsin, l’amortització definitiva de les infraestructures i del teixit industrial soviètic, i els elevats preus internacionals dels hidrocarburs a inicis del segle XXI que van permetre una entrada de divisa forta i, amb ella, la possibilitat de finançar els programes estatals que han estat la columna vertebral del Kremlin els darrers anys.

Foto: Wikimedia Commons – bogomolov.pl

            Per a Ziugànov, la crisi que vindrà exigeix «una consolidació de les forces estatals i patriòtiques», una tasca per a la qual no hi ha temps a perdre: el president del PCFR va proposar celebrar un congrés el proper mes de febrer amb l’objectiu d’elaborar un programa comú i fins i tot escollir un ‘govern a l’ombra’, seguint el model britànic, que hauria de substituir a l’actual arribat el moment. En línia amb les particularitats de la política russa, el PCFR va convidar a aquesta conferència –i, per extensió, s’entén que també al ‘govern a l’ombra’ mateix– a un grup molt ampli que anava des del nacionalista Serguéi Ievstifeyev, líder del Congrés Permanent de les Forces Nacional-Patriòtiques de Rússia, fins a la figura més visible del Front d’Esquerres, Serguéi Udaltsov, o el ja esmentat Kagarlitsky, que va defensar la necessitat que l’esquerra participés a les protestes per evitar que siguin els liberals com Navalni qui les encapçalin. De «protesta ideal», va sostenir, no n’hi ha cap. La pregunta que tothom es fa és, si aquest 2020 serà, com s’espera, un any de turbulències polítiques a l’esfera internacional, si aquestes afectaran també a Rússia, i com.

Foto de portada: President of Russia
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista i traductor. Ha publicat, conjuntament amb altres autors, La quinta Alemania (Icaria, 2013) i El último europeo (La oveja roja, 2014)

Comentaris

Rússia: una nova crisi en l’horitzó?

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.