Reproducció social i Covid-19. Set tesis

En aquestes tesis, autores com Tithi Bhattacharya, Svenja Bromberg, Angela Dimitrakaki, Sara Farris i Susan Ferguson situen el concepte de reproducció social com a pal de paller d'una anàlisi estratègica imprescindible per entomar la crisi provocada pel coronavirus.

Reproducció social i Covid-19. Set tesis

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

En aquestes tesis, autores com Tithi Bhattacharya, Svenja Bromberg, Angela Dimitrakaki, Sara Farris i Susan Ferguson situen el concepte de reproducció social com a pal de paller d'una anàlisi estratègica imprescindible per entomar la crisi provocada pel coronavirus.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

En aquestes tesis, autores com Tithi Bhattacharya, Svenja Bromberg, Angela Dimitrakaki, Sara Farris i Susan Ferguson situen el concepte de reproducció social com a pal de paller d’una anàlisi estratègica imprescindible per entomar la crisi provocada pel coronavirus.

Tesi 1. El capitalisme posa per davant l’obtenció de beneficis a la reproducció de la vida: nosaltres ho volem revertir

La pandèmia que estem vivim i la resposta dels nostres governants il·lustren de forma clara i tràgica la idea fonamental de la Teoria de la Reproducció Social: que la vida es doblega a les exigències de l’obtenció de beneficis.

Aquesta és la contradicció principal del capitalisme. I és que degrada i menysté precisament a aquells que creen la veritable riquesa social.

La capacitat del capitalisme per a produir la seva pròpia força vital –els beneficis– depèn absolutament de la «producció» diària de treballadors. La qual cosa significa que depèn de processos de creació de vida que ni controla ni domina de forma completa i immediata. Al mateix temps, la lògica de l’acumulació li exigeix mantenir els salaris i els impostos que sustenten la reproducció i el manteniment de la vida al nivell més baix possible. Aquesta és la contradicció principal del capitalisme. I és que degrada i menysté precisament a aquells que creen la veritable riquesa social: infermeres i altres professionals de la salut, agricultors, treballadors de fàbriques agroalimentàries, empleades de supermercats i repartidors, treballadors del servei de recollida d’escombraries, mestresses, cuidadores d’infants i de gent gran… Aquestes són els treballadores racialitzades i feminitzades que el capitalisme humilia i estigmatitza amb baixos salaris i sovint amb unes condicions de treball perilloses. No obstant això, la pandèmia actual ha demostrat que la nostra societat no pot sobreviure sense elles. Com tampoc no és possible la supervivència de la nostra societat si les empreses farmacèutiques es dediquen a competir pels seus beneficis i a explotar el nostre dret a continuar vivint. És evident que la «mà invisible del mercat» no crearà ni gestionarà cap infraestructura sanitària en l’àmbit mundial que l’actual pandèmia ha deixat clar que la humanitat necessita.

Foto: Wikimedia Commons

La crisi sanitària està empenyent el capital a centrar-se en la vida i en les tasques de reproducció de la vida com ara l’atenció sanitària, les ajudes socials o la producció i la distribució d’aliments. Exigim que aquest canvi d’enfocament es mantingui un cop hàgim superat la pandèmia, de manera que la sanitat, l’educació i altres activitats fonamentals es desmercantilitzin i siguin accessibles a tothom.

Tesi 2. Les treballadores dedicades a la reproducció social són essencials: exigim que siguin reconegudes com a tals a perpetuïtat

Si bé la majoria de les empreses dedicades a la producció de productes bàsics que ara mateix no tenen treballadors han vist caure en picat els seus beneficis i el valor de les seves accions, aquestes empreses estan en deute amb les organitzacions populars, les comunitats, les llars i les persones. Tanmateix, donada la necessitat del capitalisme de posar per davant l’obtenció de beneficis a la reproducció de la vida, aquestes organitzacions, comunitats, llars i persones amb prou feines poden fer front al desafiament del coronavirus. I és que no és només la Covid-19 que està perjudicant els treballadors sanitaris, del transport públic i dels supermercats, els voluntaris de les nostres comunitats, etc. Després de moltíssims anys de polítiques de desmantellament dels serveis socials essencials en pro de l’austeritat ens trobem amb unes plantilles molt reduïdes en els sectors de la reproducció social i amb unes organitzacions comunitàries amb uns recursos molt insuficients.

Nombrosos estats i grans empreses capitalistes estan modificant ara les seves prioritats, a fi de contrarestar les conseqüències de dècades de desatenció i negligència, però ho fan només de manera parcial i temporal. Estan fent arribar xecs a les llars, estenent la cobertura per desocupació als treballadors precaris, reconvertint les empreses automobilístiques perquè passin a produir màscares i ventiladors… A Espanya, l’Estat s’ha fet càrrec temporalment dels hospitals privats, i als EUA, les assegurances mèdiques estan renunciant al copagament de les proves de la Covid-19. Tot això ens demostra com n’és de fàcil d’accedir als recursos necessaris per a satisfer les necessitats de les persones, quan hi ha la voluntat política de fer-ho.

Exigim el reconeixement permanent dels treballadors dels sectors de la reproducció social –infermeres, personal de neteja dels hospitals, mestres, personal de recollida d’escombraries, productors d’aliments i empleats de supermercats– pel servei essencial que duen a terme, així com la millora dels seus salaris, prestacions i consideració social per tal de reflectir la seva importància en el manteniment del conjunt de la societat.

Tesi 3. Rescatem les persones, no els bancs

La classe dirigent està dedicant moltíssims recursos a rescatar empreses, amb l’esperança d’evitar l’enfonsament total del valor capitalista. No hem d’oblidar, però, que els seus beneficis es produeixen gràcies a la força de treball proporcionada pel treball social reproductiu. Estem veient com els directors generals de les cadenes hoteleres, de restauració, tecnològiques, d’aviació, etc. acomiaden milions de treballadors, mentre mantenen intactes els seus estratosfèrics salaris i beneficis. Tot això pel fet que el sistema capitalista necessita que la contradicció entre la vida i el treball assalariat es resolgui sempre en benefici del capital i no de la vida de les persones.

Exigim que el conjunt dels recursos financers i dels programes d’estímul siguin destinats a les tasques de reproducció de la vida i no a mantenir les empreses capitalistes en funcionament.

Exigim que les necessitats d’atenció mèdica tinguin prioritat sobre qualsevol legislació d’immigració.

Tesi 4. Obrim les fronteres, tanquem les presons

Les persones migrants i en situació d’empresonament s’estan veient especialment colpejades per aquesta pandèmia: moltes presons tenen unes condicions higièniques deplorables i estan mancades de recursos sanitaris, les persones sense papers pateixen en silenci per por d’acabar deportades si gosen demanar ajuda, els treballadors dels sectors essencials (atenció sanitària i social, agricultura, etc.) s’exposen a un major risc d’infecció, ja que no tenen més remei que anar a treballar (sense EPIs adequats o cap mena de sistema de protecció), per no parlar de les persones en trànsit entre diferents països que intenten reunir-se amb les seves famílies o de les qui no poden sortir dels seus països a causa de les prohibicions i restriccions per a viatjar.

Foto: Pxfuel – Hosny Salah

Amb pandèmia o sense, Trump no té intenció d’eliminar les sancions contra l’Iran (on les taxes d’infecció i de morts són elevadíssimes). I ni Trump ni la Unió Europea pressionaran Israel perquè aixequi les sancions que impedeix als dos milions de persones empresonades a Gaza tenir accés a subministraments mèdics molt necessaris. Aquesta resposta diferenciada a la pandèmia es basa i reforça l’opressió racista i colonialista que és el punt feble del capitalisme.

Exigim que les necessitats d’atenció mèdica tinguin prioritat sobre qualsevol legislació d’immigració. Exigim igualment l’alliberament immediat de la població reclusa per la majoria dels delictes i l’aplicació de sancions compassives alternatives per a les persones malaltes, així com el tancament dels centres de detenció i de la resta d’institucions carceràries destinades a disciplinar en lloc de nodrir la vida.

Tesi 5. La nostra arma, la solidaritat: fem-la servir contra el capital

La pandèmia ha posat de manifest la capacitat de la classe treballadora per desplegar tota mena d’estratègies de supervivència innovadores i creatives per fer front a la crisi. La majoria ha recorregut als seus familiars i amistats més propers. Hi ha qui ha fet servir iniciatives de suport mutu. A les persones sense sostre i aquells que la societat capitalista rebutja com si fossin un llast el suport els ha arribat a través d’iniciatives heroiques impulsades per voluntaris de la reproducció social que es dediquen a oferir ni més ni menys que el dret a la vida. Veïns i veïnes arreu del Regne Unit estan creant grups de WhatsApp per a mantenir-se en contacte amb les persones més vulnerables i ajudar-les a obtenir aliments i medicaments. Nombroses escoles estan enviant vals de menjar a les famílies pobres amb infants. No deixa de créixer el nombre de voluntaris dels bancs d’aliments i de les ONG. Els comuns de la reproducció social s’estan evidenciant com una necessitat urgent. Però no oblidem les lliçons del passat: no permetrem que els governs capitalistes facin servir els béns comuns de la reproducció social com a excusa perquè l’estat deixi de complir amb les seves responsabilitats.

Les campanyes a favor del confinament que no tenen en compte la greu problemàtica de la violència masclista a la llar resulten especialment preocupants

Com a feministes socialistes, necessitem portar tot això més enllà i hem de treballar juntes per a exigir la prestació pública de tot allò necessari per al desenvolupament de la vida humana. Això significa establir vincles de solidaritat entre les comunitats amb una desigual afectació i dotació de recursos. Això significa fer costat als més marginats i advocar perquè els sindicats, les ONG, les organitzacions comunitàries… que disposin d’algun tipus de recurs social els comparteixin i donin suport a qui no en té. Això significa exigir a l’estat el reconeixement del treball de reproducció social com a pedra angular de la vida en societat.

Exigim que els governs aprenguin del poble i reprodueixin políticament les iniciatives que la gent comuna està duent a terme per a ajudar-se i donar-se suport.

Tesi 6. Solidaritat feminista contra la violència masclista

Malgrat el caràcter necessari de les mesures de confinament adoptades per la majoria dels països del món per tal de contenir l’expansió de la Covid-19, aquestes mesures tenen greus conseqüències per a milions de persones que pateixen relacions abusives. S’ha registrat un important increment en les denúncies de violència masclista contra les dones i les persones LGBTQ, ja que les víctimes es veuen obligades a romandre recloses amb les seves parelles o familiars violents. Les campanyes a favor del confinament que no tenen en compte la greu problemàtica de la violència masclista a la llar resulten especialment preocupants en un context en què a conseqüència d’anys de neoliberalisme desenfrenat molts dels centres i dels serveis d’acollida han vist els seus pressupostos dràsticament reduïts.

Exigim als governs que reverteixin immediatament les retallades aplicades durant els darrers anys als serveis de lluita contra la violència i que assignin els recursos necessaris per al seu funcionament.

Tesi 7. Les treballadores de la reproducció social tenen poder social: aprofitem-ho per reorganitzar la societat

Aquesta pandèmia pot i hauria de ser una oportunitat perquè l’esquerra presenti un programa detallat per al sosteniment de la vida per sobre del guany, d’una manera que ens permeti avançar més enllà del capitalisme. Aquesta pandèmia ja ens ha demostrat fins a quin punt el capitalisme depèn dels treballadors socials reproductius –assalariats o no– que treballen als hospitals, a les obres lligades a les infraestructures bàsiques, a les llars i a les nostres comunitats. Tinguem-ho ben present, i no oblidem tampoc el poder social d’aquests treballadors. És el moment en què com a treballadors de la reproducció social adquirim consciència del poder social que tenim en els nostres respectius contextos nacionals, a les fronteres que ens divideixen i arreu del món.

Si nosaltres ens aturem, el món s’atura. Aquesta idea pot ser la base sobre la qual construir polítiques que respectin el nostre treball, així com la base per a l’acció política que ens porti a l’elaboració d’un programa anticapitalista renovat per construir societats no regides per l’obtenció de beneficis sinó per la reproducció de la vida.

Article originalment publicat a Spectre Journal
Traducció de Maria Colera
Foto de portada: Pxfuel.com
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

El Marxist Feminist Collective està format per Tithi Bhattacharya, Svenja Bromberg, Angela Dimitrakaki, Sara Farris i Susan Ferguson, organitzadores de la Marxist Feminist Stream de la Historical Materialism Conference.

Comentaris

Reproducció social i Covid-19. Set tesis

  Notificacions  
Notificació per rebre
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.