Per què odien Greta Thunberg

Va iniciar les vagues dels Fridays for Future i es troba en la intersecció de tres dimensions que fan d’ella un blanc fàcil: és una jove que renya l’adult, una dona que aixeca la veu, una persona «no normativa» que parla als «normals»

Per què odien Greta Thunberg

Per què odien Greta Thunberg

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Va iniciar les vagues dels Fridays for Future i es troba en la intersecció de tres dimensions que fan d’ella un blanc fàcil: és una jove que renya l’adult, una dona que aixeca la veu, una persona «no normativa» que parla als «normals»
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Que el planeta sencer es pregunti sobre com es podria aturar el que ja es defineix com a catàstrofe ambiental és en part mèrit de les veus de l’activisme que s’han alçat amb força el darrer any. Greta Thunberg n’és segurament una de les més prominents. Com és ben sabut, aquesta noia de setze anys va començar en solitud una vaga a l’institut tots els divendres que ha anat sumant estudiants fins a esdevenir un fenomen mundial. Però tan aviat com la iniciativa Fridays for Future ha arribat al panorama polític italià, les reaccions envers la seva persona s’han demostrat hostils i sovint agressives. Al ciberassetjament col·lectiu a Twitter s’hi han afegit un seguit de vergonyosos posicionaments públics, d’entre els quals cal no oblidar la cantant Rita Pavone criticant amb ferotgia l’aspecte físic de Greta, per després «demanar disculpes» i dir que si hagués sabut que patia la síndrome d’Asperger, s’hauria contingut en les seves observacions. L’endemà, l’agència italiana de notícies Ansa recollia les disculpes de Pavone i titllava Thunberg de «malalta», palesant la seva ignorància sobre la síndrome d’Asperger i una alarmant falta de respecte per la població no neurotípica.

Els comentaris sobre la presència física de Thunberg van de les assercions de Pavone a l’observació sarcàstica sobre les seves «trenetes» del periodista i polític Giuliano Ferrara, també a Twitter, però inclouen també respostes més agressives: una simple cerca a Google ens mostra que a la Internet més fosca li desitgen la mort de moltes maneres, més o menys violentes.

Font: Flickr – European Parliament

De fet, segons les últimes estadístiques de l’Observatori Italià dels Drets (Vox-Osservatorio italiano sui diritti), les dones estan al centre dels atacs mediàtics a les xarxes socials. La tendència és encara més preocupant si tenim en compte que, en lloc de retrocedir, els discursos d’odi s’incrementen quan els mitjans es fan ressò d’episodis de violència de gènere. Això vol dir que l’augment de la violència a Internet no és, com se sol presentar, un fenomen desvinculat de la vida real: la violència verbal en línia està connectada amb la violència real, i encara que no es pugui demostrar una relació de causa-efecte, la web es confirma com un bon indicador per sondejar les reaccions a la premsa. Si bé en un primer moment pot semblar que els comentaris sobre l’aspecte físic de Greta no són tan violents o pot resultar temptador pensar que els comentaris que li desitgen la mort estan relegats a la web més anònima, n’hi ha prou per desdir-se’n llegint el que escriu a Twitter la periodista Maria Giovanna Maglie, que declara sense immutar-se que amb molt de gust l’envestiria amb el cotxe.

No està on li pertoca, cosa imperdonable en una dona jove

Els comentaris de Pavone i Ferrara deixen de sorprendre tan bon punt s’estableix el marc sociocultural que els nodreix. Discutir sobre l’aspecte físic d’una activista és la millor drecera per manllevar-li poder: reduir-la a aspectes superficials com ara el tipus de pentinat que llueix significa evitar la discussió sobre els seus motius i els continguts de la seva proposta.

Quan les dones no s’ajusten als cànons estètics i comportamentals esperats, la seva presència resulta incòmoda tweet

Quan les dones no s’ajusten als cànons estètics i comportamentals esperats, la seva presència resulta incòmoda, i tant el discurs com la imatge de Thunberg tenen una aparença combativa, decidida i orgullosa. El fet que els Fridays for Future siguin en primer lloc un gest de rebel·lió, una vaga, la fa extremadament empipadora: en l’imaginari comú, una noieta amb trenes ha de ser obedient i submisa, a més de fer bona fila, és clar.

Sembla absurd que es pugui establir amb tanta facilitat una connexió directa entre la imatge d’una noia de setze anys i els rígids cànons femenins de bellesa, però és el que et trobes en un meme que circula per Internet en què es contraposa la imatge d’una dona jove amb posat seductor etiquetada com «la sueca dels somnis dels italians» i la de Greta amb la llegenda «la sueca que ve a Itàlia».

Font: Wikimedia Commons – Paul Lovis Wagner/ Sea-Watch.org

Anàlisis acadèmiques contemporànies com les de la filòsofa feminista Kate Manne a Down Girl: the logic of misogyny (Oxford University Press, 2017) n’evidencien perfectament el mecanisme: les dones que no respecten el mandat de la cura, la seducció i la servitud silenciosa que els ha assignat la societat patriarcal són castigades. El sexisme és l’eix vertebrador d’aquestes reaccions. Passa el mateix amb els atacs a Carola Rackete, més d’una vegada titllada de no complaent, no atractiva i mereixedora de violació. Tota dona que es rebel·la és castigada, i és castigada amb violència per la seva condició de dona. D’altra banda, tot i que no «desafia» Salvini com ho feia Rackete, Thunberg no té pèls a la llengua i diu paraules dures: «I don’t want you to be hopeful. I want you to panic» («No vull que tingueu esperança. Vull que tingueu pànic»).

És una «nena», no ens l’hem de prendre seriosament

L’altra paraula clau és «jove»: mentre ens esgarrifem de sentir persones adultes desitjar que una noia de setze anys sigui atropellada, d’altra banda se la tracta de «nena». No cal dir que als setze anys s’és jove i no una criatura, i que si fos de gènere masculí se’l tractaria, si més no, de «noi». Però és clar, dir-li «nena» permet infantilitzar el seu missatge i el seu activisme: als infants no se’ls acostuma a prendre seriosament.

La idea que aquesta noia hagi pogut copsar la urgència de la situació millor que la classe política de mitjana edat és inacceptable pel paternalisme dels conservadors nostrats tweet

És prou comú que l’infant sigui l’objecte últim d’atenció en la retòrica ecologista. La idea és que cal afanyar-se a salvar el planeta per protegir els infants i les generacions futures. Per molt que es consideri que descuida el patiment que els desastres ambientals ja causen actualment, aquest tipus de crida acostuma a ser molt eficaç. I d’altra banda, apel·lar al benestar dels infants i de les generacions futures és una estratègia usada i abusada a bastament en política. Però Thunberg no és l’infant hipotètic i indefens a invocar en abstracte, és una noia jove de carn i ossos que no dubta a proclamar-se enrabiada amb les generacions precedents ni a infringir les seves regles (faltant a escola, en primer lloc, però també desafiant les institucions) per fer sentir la seva veu. És fàcil commoure’s amb les invocacions a les generacions futures, però no ho és tant haver-se-les de veure amb la nova generació que mira a la cara i assenyala amb el dit els culpables.

Per desfer-se del desencís, és còmode recordar al públic que Greta Thunberg és «una nena» incapaç de comprendre què és el que realment està en joc. La idea que aquesta noia hagi pogut copsar la urgència de la situació millor que la classe política de mitjana edat és inacceptable pel paternalisme dels conservadors nostrats, que mai no acceptaran cap explicació d’una jove estudiant.

Font: Flickr – Fridays for Future Deutschland

No és neurotípica, i això és incomprensible per al pensament normatiu

Un dels factors que fa de Thunberg algú particularment susceptible de rebre atacs és que té la síndrome d’Asperger, fet que en cap cas li resta capacitat volitiva o intel·lectiva ni la converteix en «malalta», tal com irresponsablement diuen algunes fonts periodístiques. Fent honor a la veritat, de fet, per la seva complexitat i la dificultat de diagnosticar-la homogèniament, la síndrome d’Asperger ha desaparegut de la darrera edició del DSM (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) i s’ha encabit en la categoria més general de trastorns de l’espectre autista (ASD, Autism Spectrum Disorder). L’autisme no és «una malaltia» ni fa de Thunberg una persona poc solvent o poc digna de confiança, però el pensament normatiu no hi arriba: que ella no sigui «normal» —sigui quin sigui el significat d’això per a l’usuari web estàndard— és un altre motiu per considerar que la seva contribució és un lament irrellevant de qui al cap i a la fi no pot tenir ni veu ni vot. De fet, aquesta és l’essència del capacitisme, la discriminació envers la discapacitat o manca de neurotipicitat.

Aquestes tres formes de rebel·lió superposades la converteixen en un blanc fàcil de les formes de violència verbal i simbòlica tweet

Greta Thunberg, doncs, es troba en la intersecció de tres dimensions: la de la jove que recrimina l’adult, la dona que alça la veu, la «no normativa» que parla als «normals». Aquestes tres formes de rebel·lió superposades la converteixen en un blanc fàcil de les formes de violència verbal i simbòlica de qui ataca la superfície per no haver d’aprofundir.

Les seves paraules evidencien els errors dels intel·lectuals

Els atacs contra Greta no provenen tots de la mateixa àrea sociopolítica, tal com demostra el caire d’articles com el del subdirector del Post Francesco Costa, titulat «Greta Thunberg ha ragione ma sbaglia bersaglio» («Greta Thunberg té raó però erra el tret»). A diferència de les que hem vist fins ara, les crítiques des de l’esquerra són de contingut, però continuen sent problemàtiques. Costa destaca que l’atac de Greta s’adreça si més no a una part de l’elit política, i cita unes declaracions seves: «La nostra biosfera és sacrificada perquè les persones riques de països com el meu puguin viure en el luxe. Són molts els que pateixen per garantir que uns pocs visquin en el luxe». Això, diu Costa, significa abandonar-se a la retòrica populista contra el sistema i no tenir en compte que els països en vies de desenvolupament tenen molta responsabilitat en l’augment del CO2, mentre any rere any la classe política promovia nombroses intervencions ambientals que gran part de la població «no volia». En poques paraules, Costa mira de convèncer-nos que, després de tot, els polítics estan de part nostra.

Font: Flickr – European Parliament

Cal eixamplar la visió del problema per comprendre per què, tot i les dades sobre la contaminació als països del Sud global, és fonamental assenyalar amb el dit les classes dirigents dels països occidentals. Posem el cas de la indústria tèxtil, que segons algunes estimacions —com mostra una investigació de Sarah Butler a The Guardian— contamina més que l’aeronàutica. És un fenomen globalitzat, que afecta els països del Sud del món pel que fa a la mà d’obra, però a Occident pels capitals en joc, i té un impacte social a més d’ambiental, tal com il·lustren nombrosos reportatges sobre l’explotació de les dones a les fàbriques tèxtils de l’Índia propietat de multinacionals occidentals o el fet que grans marques com H&M recorrin encara a pràctiques que l’associació Anti-Slavery International de Londres considera esclavistes. Ignorar aquesta connexió implica passar per alt que producció intensiva, capitalisme i impacte ambiental són qüestions que no poden ser considerades aïlladament. Però és fonamental comprendre, sobretot, que el 71% de les emissions les causen a males penes 100 companyies privades: si Greta Thunberg apel·la a les elits polítiques, és perquè les tímides mesures europees anticontaminació resulten insignificants mentre no s’intervingui amb decisió a escala global.

El fet que Thunberg sigui tractada amb el paternalisme de qui diu amb condescendència que «té raó però erra el tret» només fa llum sobre la incomprensió de les classes dirigents: la veritat és que Greta incomoda perquè posa sobre la taula que per salvar el planeta no n’hi ha prou amb comprar bio al supermercat. El problema és, justament, que el punt de vista de Thunberg no és tan ingenu, ja que evidencia la relació directa entre desigualtat social i econòmica i desastre ambiental.

Article publicat originalment a Jacobin Italia

Traducció de l’Entrellat SCCL

Foto de portada: Wikimedia Commons – Anders Hellberg
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Investigadora amb base a Alemanya. Es dedica a la filosofia de la cognició i del llenguatge, així com a la teoria i pràctica feminista interseccional. Col·labora al blog feminista Abbatto i Muri.

Comentaris

Per què odien Greta Thunberg

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.