“No mengem bateries”

Les noves tendències de consum energètic estan causant greus impactes mediambientals al sud global. És el cas de Salinas Grandes i de la Laguna de Guayatayoc a l’Argentina

“No mengem bateries”

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Les noves tendències de consum energètic estan causant greus impactes mediambientals al sud global. És el cas de Salinas Grandes i de la Laguna de Guayatayoc a l’Argentina
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Les comunitats indígenes kolla de Salinas Grandes i de la Laguna de Guayatayoc a la província de Jujuy, a l’Argentina, han passat tot el mes de febrer mobilitzats per protestar contra l’amenaça que suposa per a la supervivència del seu territori i la seva cultura ancestral la mineria del liti. La demanda global de carbonat de liti per a la fabricació de bateries s’ha disparat exponencialment en l’última dècada com a resultat del gir digital –telèfons mòbils, ordinadors, etc.– i de la transició imminent a una economia no dependent del petroli a través de la fabricació de vehicles elèctrics de tota mena.

El territori de Salinas Grandes i de la Laguna de Guayatayoc és una gran extensió de terra situada a la puna argentina, entre les províncies de Salta i Jujuy. L’alçada mitjana d’aquestes terres oscil·la entre els 3.500 i els 4.000 metres d’altitud. La duresa infinita d’aquests incomparables paratges està escampada de salars, grans llacunes de sal riques en una multiplicitat de minerals (liti, potassi, bor, etc.), perquè es van formar durant milions d’anys com a resultat de l’activitat volcànica que envolta aquestes conques tancades d’aigua i salmorra. La naturalesa endorreica d’aquestes conques és la que fa precisament que els recursos hídrics estiguin interconnectats i depenguin d’un equilibri delicat que no permet extreure grans quantitats d’aigua, tal com requereix la mineria del liti, sense que els impactes es notin a tot el territori.

Els indígenes kolla han estat habitant en aquests territoris des de temps immemorials. De fet, a molts dels poblets que envolten la conca de Salinas Grandes –El Moreno, Lipán, Rinconadilla o San Miguel de Colorados, centre del conflicte actual– hi ha vestigis arqueològics que donen fe de la seva pertinença històrica al Tawantinsuyo o més específicament al Coyasuyo, com els inques denominaven aquesta part sud dels seus dominis. Però sobretot segueixen pervivint en aquests territoris formes d’organització social, pràctiques culturals i visions del món que agrupades simbòlicament sota la Wiphala, la bandera dels pobles indígenes de l’altiplà andí, assenyalen altres maneres d’organització econòmica i, molt especialment, una altra relació amb la natura.

El conflicte de les comunitats kolla amb les empreses mineres del liti ja té uns anys, però l’incident més recent es remunta a principis de febrer d’aquest any quan membres de les comunitats descobreixen que les empreses Ekekos SA, de titularitat argentina, i AIS Resources, de titularitat canadenca, estan perforant el centre de la Laguna Guayatayoc per explorar l’extracció del liti, “que afecten greument el sòl, la flora, la fauna i les napes d’aigua dolça al centre de la llacuna”.

Per començar, aquesta emprenedoria minera vulnera el kachi yupi (petjades de sal en quítxua), un protocol creat per les mateixes comunitats kolla el 2015 per celebrar una consulta prèvia, lliure i informada que autoritzi qualsevol activitat en els seus territoris. D’altra banda, els habitants de la conca senten l’impacte d’aquestes perforacions en el cor de la Laguna Guayatayoc com un “dolor” en el seu propi cos, perquè els pobles kolla consideren la llacuna com un ésser viu, un familiar que pertany a la Pachamama (mare terra) i amb el qual mantenen un vincle sagrat, de la mateixa manera que ho fan amb les muntanyes, els ulls d’aigua o els camèlids amb els quals comparteixen el territori.

Durant massa temps els occidentals vam tendir a considerar aquesta forma de relacionar-se amb la natura o bé com un mite irracional, o bé com una forma d’”espiritualitat” exòtica amb què identificar-nos i de la qual apropiar-nos, però com explica magistralment l’antropòloga peruana Marisol de la Cadena, aquests “éssers de terra” com, per exemple, el Nevado del Chañi a la conca de Salinas Grandes, estableixen vincles ontològics amb les comunitats indígenes de maneres que són incommensurables amb la divisió contundent naturalesa/cultura que estableix el món occidental. En altres paraules, potser no arribem mai a entendre del tot per què els pobles kolla senten com un dolor la “ruptura d’una vena d’aigua” al salar, però sí que podem trencar la “colonialitat del poder” [1] i incloure aquesta diferència en el camp de la història i de la política per comprendre que el rebuig a la mineria del liti té a veure amb l’esgotament de les fonts d’aigua en un espai de per si àrid, però també amb l’amenaça de genocidi cultural que representa la transformació d’aquests territoris ancestrals a “zones de sacrifici”.

A mesura que les economies de la Unió Europea estableixen terminis per eliminar els vehicles que funcionen amb combustibles fòssils per vehicles elèctrics propulsats per energies renovables, és essencial pensar en els impactes mediambientals i humans que aquestes noves energies produeixen a llocs del sud global.
tweet

De moment –i lamentablement potser no és cap sorpresa–, tant les empreses mineres com el governador de la província de Jujuy, Gerardo Morales, que s’havia compromès a respectar el Kachi Yupi, han decidit girar l’esquena a les 300 famílies que viuen a la conca de Salinas Grandes. Davant de tal negativa, les comunitats van organitzar un tall de carretera entre les rutes 52 i 79 per protestar per la situació de vulneració legal en què es troben. En veure que les feines mineres continuaven operant les 24 hores, el dia 8 de febrer es van dirigir a l’emprenedoria minera i ells mateixos van expulsar les empreses del salar. En la seva declaració conjunta al final de la jornada afirmen que “no acceptaran cap més consulta prèvia i informada, ja que el govern utilitza aquest mecanisme de manera aparent per aconseguir el consentiment de projectes extractius al territori“. I afegeixen: “Que el govern sàpiga d’una vegada per totes que no acceptarem cap exploració ni explotació minera del liti”[4]. La declaració acaba amb dues demandes: que el govern anul·li el concurs d’oferents N1/2018 per a la prospecció i licitació d’extracció de liti a la zona i que declari la conca de Salinas Grandes i la Laguna de Guayatayoc com a patrimoni cultural i ancestral dels pobles originaris lliure de mineria i projectes extractius que ocasionin danys greus a la Pachamama.

Després d’aquesta declaració i davant de la convocatòria de nous talls de ruta per protestar per la negativa a retirar els projectes miners, el governador de la província de Jujuy va decidir militaritzar el conflicte i enviar la policia i les tropes d’infanteria per defensar unes empreses mineres que, segons ell, compten amb els permisos pertinents. Després del pal va venir la pastanaga i el governador va intentar convocar els líders de les comunitats indígenes a una reunió a la seu del govern provincial. Els líders van replicar que la reunió s’havia de celebrar en el territori de les Salinas Grandes, davant del salar, les muntanyes i els ulls d’aigua que, segons l’epistemologia descrita més amunt, han de ser participants actius de la negociació, subjectes de dret. El governador Morales no va poder o no va voler entendre per què és important celebrar la reunió en el territori i va emetre un comunicat trufat de llocs comuns i en el qual subreptíciament es crida les comunitats a “evitar la interferència de sectors, persones o institucions interessades en el conflicte i en conseqüència disposades a utilitzar per a benefici propi la causa dels pobles originaris” (20/02/19 El tribuno de Jujuy).


Ningú amb seny pot disputar la necessitat de reduir dràsticament les emissions de diòxid de carboni, però els pobles indígenes de Salinas Grandes no tenen per què pagar el preu dels nostres patrons de consum energètic tweet

Ni tan sols l’autonomia política està disposat Morales a concedir als pobles originaris de la Salina, retratats com a “bons salvatges”, manipulats per forces i agents exteriors. La resposta és malauradament molt poc original i entronca amb una tradició de violència colonial tristament coneguda per als pobles kolla de Jujuy i els seus episodis més notables inclouen per descomptat les pràctiques genocides dels conqueridors espanyols, però també episodis de repressió per part de l’Estat argentí com la Batalla de Quera a finals del segle XIX en què van ser massacrats centenars de pobladors kolla que lluitaven per les seves terres o el Malón por la Paz, una marxa a peu organitzada per líders del poble kolla el 1946 per convèncer Perón que els tornés les terres usurpades pels terratinents criolls que va generar una àmplia cobertura mediàtica, però que va acabar amb els líders del poble kolla confinats en un sanatori i més tard deportats a Jujuy contra la seva voluntat.

Per això, és important que els ulls del món estiguin posats en la conca de Salinas Grandes, per evitar una altra tragèdia, un altre desterrament més en la llarga nit colonial que han patit i resistit els pobles indígenes del nord-oest argentí. El model extractiu intensificat que impulsa el president Mauricio Macri a l’Argentina apareix intrínsecament lligat a les cadenes de dependència que produeix el consum de bateries elèctriques al nord global. A mesura que les economies de la Unió Europea estableixen terminis per eliminar els vehicles que funcionen amb combustibles fòssils per vehicles elèctrics propulsats per energies renovables, és essencial pensar en els impactes mediambientals i humans que aquestes noves energies produeixen a llocs del sud global com la conca de Salinas Grandes. Ningú amb seny pot disputar la necessitat de reduir dràsticament les emissions de diòxid de carboni, però els pobles indígenes de Salinas Grandes no tenen per què pagar el preu dels nostres patrons de consum energètic o la nostra incapacitat de buscar solucions realment efectives.

L’acceptació dòcil de l’anomenada “economia verda” és perillosa, perquè obeeix al mateix patró que qualsevol altra economia extractiva, és a dir, esgota els recursos naturals en funció dels marges de benefici de les empreses i governs, sense atendre els passius mediambientals ni les solucions potencials més eficients. La indústria petroliera, per exemple, no pensa renunciar a extreure tot el cru del sòl per obtenir el màxim benefici, encara que ja hi hagi altres tecnologies per generar energia. De manera similar, la indústria del liti no pensa renunciar a extreure el liti, encara que existeixin solucions potencialment menys perjudicials com les bateries d’hidrogen o el desenvolupament del transport públic.

 “El progrés és un tren sense frens” i els pobles indígenes de la puna ho van entendre abans que el filòsof alemany Walter Benjamin, com molt bé explica un dels seus eslògans, “No mengem bateries”. Per tant, els seus territoris ancestrals no han de ser transformats en “zona de sacrifici” per l’anomenada “nova economia digital” o per les noves formes de transport “net” al nord. La comunitat internacional ha de prestar atenció als efectes que produeix la nostra manera de vida en llocs com la conca de Salinas Grandes i la Laguna de Guayatayoc i pressionar el govern de Jujuy i de l’Argentina perquè estableixi un diàleg honest i clar amb les comunitats kolla que els permeti mantenir-se en els seus territoris ancestrals en llibertat i en contacte amb la memòria viva dels seus salars, les seves muntanyes, els seus avantpassats, els seus animals i plantes.

[1] El concepte de “colonialitat del poder” va ser originalment encunyat pel sociòleg peruà Anibal Quijano per referir-se a les maneres amb què les epistemologies occidentals es presenten com a úniques i universals per naturalitzar el projecte colonial que fa possible la modernitat capitalista eurocentrada.


Traducció: Anna Salomó

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Professor associat a la Universitat de San Diego

Comentaris

“No mengem bateries”

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa