Migració i ESS: Fent passes cap a una economia transformadora per a totes

L'Economia Social i Solidària no es troba a l'abast de tothom. És vital però per una economia transformadora incloure les persones migrades i racialitzades, que són les que pateixen amb més força la precarietat.

Migració i ESS: Fent passes cap a una economia transformadora per a totes

Migració i ESS: Fent passes cap a una economia transformadora per a totes

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L'Economia Social i Solidària no es troba a l'abast de tothom. És vital però per una economia transformadora incloure les persones migrades i racialitzades, que són les que pateixen amb més força la precarietat.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El passat 8 de juny al recinte de Can Batlló es va dur a terme la I Fira d´Economia migrant solidària i diversa, una important fita per a l´ESS de Barcelona en el camí d´incorporar la diversitat d´origen i l´antiracisme dins el seu ideari. Aquesta activitat va ser organitzada pel Cercle de Migracions de Coòpolis – Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Però quins són els reptes en aquest procés i com s’estan assumint?

L´ESS una eina a l´abast de tothom?


Una de les premisses fonamentals de l´ESS és que l’economia ha de posar les persones al centre i no els guanys. Malauradament avui dia la composició de la majoria d’iniciatives d’economia solidària i transformadora no reflecteix la composició diversa de la societat, i això fa que deixi de ser una eina a l´abast d´amplis sectors socials, especialment de les classes més empobrides, incloses una àmplia franja de població migrada: el 17% de la població barcelonina ha quedat relegada a segments del mercat laboral més precaritzat (hostaleria, serveis, neteja, cura a persones).

És així com les persones migrades constitueixen un dels sectors més colpejats de la crisi i que més pateix la vulneració dels seus drets tweet


És així com les persones migrades constitueixen un dels sectors més colpejats de la crisi i que més pateix la vulneració dels seus drets. Aquesta situació però, no només afecta les persones nascudes en països extracomunitaris, sinó fins i tot als qui – havent nascut dins del territori – per les seves arrels familiars són contemplats com a «forans», essent objecte de discriminació i racisme: les persones racialitzades.

Font: Wikipedia


Assenyalar, però, que les persones migrades són un sector híper – explotat de la societat és insuficient a l´hora de clarificar el funcionament del sistema capitalista, que des de sempre ha necessitat d´ «exèrcits de reserva» de mà d’obra per garantir sous a la baixa. Avui, a més, li calen persones invisibilitzades, sense cap dret: els anomenats «sense papers». I en el cas de les persones que tenen papers, també constitueixen una reserva de mà d’obra per a tasques poc valorades, sense tenir en compte la seva qualificació o l´expertesa professional. Tots pateixen diverses expressions d´un racisme social i institucional hereu d’una mentalitat colonial, que inclou les lleis i el funcionament de les institucions, les identificacions policials per perfil racial, la criminalització de la venda ambulant, el rebuig veïnal als menors migrants, el tractament paternalista de gran part dels programes que desenvolupant accions amb persones d´origen divers, entre d´altres.


Enmig d´aquesta situació les persones d´origen divers, fent servir mecanismes sense els quals la vida a Catalunya i el vincle amb els llocs d´origen no seria viable: el veu a veu per trobar algun tipus d’ingrés econòmic, les xarxes informals de cures, els grups d´estalvi (tal com la CAF – Comunitats autofinançades), així com també emprendre col·lectivament projectes econòmics, molts dels quals es nodreixen de pràctiques pròpies dels països d´origen i que s´adapten al context local.


Enfortir la presència dels projectes de persones d´origen divers: repte de l´ESS


La capacitat creativa i de gestió de les persones migrades va ser evident a la I Fira d´Economia solidària diversa i migrant. La participació de més de 90 projectes de quasi tots els sectors econòmics, amb formes jurídiques diverses (des de cooperatives i associacions) o sense (més del 50% dels participants). Una riquesa que pot posar – se al servei de l´enfortiment d’un teixit econòmic transformador i que pot ser el vehicle per aconseguir drets.


El mateix procés d´organització i el perfil dels projectes que van participar en la Fira va fer palès les dificultats que tenen les persones d´origen extracomunitari per engegar un projecte econòmic amb els principis de l´ESS, o economia comunitària o popular, com s´anomena en molts països: feblesa de la xarxa social; manca de renda del temps i econòmica; absència de fonts de finançament; i els obstacles legals que imposa la Llei d´estrangeria en tot el que té a veure amb permisos de residència i treball.

Font: Facebook – MigrESS


És aquesta realitat la que en el seu moment va donar lloc al naixement del Cercle de migracions, a partir de l´estudi del perfil dels projectes acompanyats per Coòpolis, que es va decidir posar fill a l’agulla amb la creació d´un dispositiu que tingués en compte les necessitats i particularitats de les persones migrades, així com abordar dins les mateixes entitats la mateixa composició en relació a l’origen dels seus participants.


Abordar el debat de com l’actual normativa d´estrangeria vulnera els principis de l´ESS tals com el de l´adhesió voluntària, impedint que qualsevol persona que comparteixi el seu ideari i vulgui fer part d’una cooperativa pugui fer-ho lliurement, o el d´autonomia i independència, exigint que tots els socis treballadors tinguin contracte laboral de jornada completa perquè una persona en situació irregular pugui vincular-se com a soci i accedir a un permís de treball.

La lluita política comuna és la derogació de la Llei d´estrangeria, i que de la mà amb mesures que afavoreixin l’emprenedoria col·lectiva com a eina per a enfortir l’economia productiva generant llocs de treball amb qualitat i deixar de prioritzar el capital financer especulatiu, com passa amb els grups econòmics, que entre altres coses, es dediquen a l’especulació immobiliària.

Mentrestant s’aconsegueixen aquests canvis legislatius, l´ESS comença a fer passes cap a un teixit intercultural, però encara falta molt per recórrer. Els resultats del Balanç Social de la XES d´enguany del qual van participar 181 sobre la participació de persones d´origen divers en el si de les organitzacions de l’Economia social i solidària catalana, van donar resposta de la seva marginal presència, només un 4% dels socis treballadors són persones d´origen extracomunitari i un 2% són persones treballadores racialitzades. Aquesta és la dimensió del repte: que aquesta presència avui dia marginal, doni pas a ecosistema econòmic alternatiu que reflecteixi la composició diversa de casa nostra i que veritablement estigui al servei de les necessitats dels sectors populars, que inclouen a les persones migrades.

Font: Wikipedia – Jose Carlos Castizo Perez


L’únic obstacle que avui dia tenim les persones migrades per fer part d´una cooperativa no és només la llei d´estrangeria. Moltes persones amb la formació i coneixement que tenen permís de treball i a més, que han nascut a Catalunya, tampoc estan presents. Cal revisar les pràctiques de les mateixes organitzacions i la forma en què aborden la diversitat, i construir col·lectivament estratègies que permetin superar els obstacles en la construcció d´una economia transformadora a l´abast de totes les persones.

La persistència d´aquests projectes i el seu enfortiment, el naixement de molts altres que permetin dignificar les vides del seus protagonistes és el camí perquè casa nostra sigui veritablement un lloc d´acollida. tweet

Enfortir l’inter-cooperació i donar visibilitat a les iniciatives que neixen, i que afortunadament estan creixent, és fonamental: Mujeres Pa´lante, Diomcoop, Alencoop, t.i.c.t.a.c, Top Manta, Col·lectivaT, CoopHalal, Mezcladis, per anomenar algunes d’elles. La persistència d´aquests projectes i el seu enfortiment, el naixement de molts altres que permetin dignificar les vides del seus protagonistes és el camí perquè casa nostra sigui veritablement un lloc d´acollida.

Foto de portada: Coòpolis

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Membre de l´Associació MigrESS – Migració i Economia social i solidària

Comentaris

Migració i ESS: Fent passes cap a una economia transformadora per a totes

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.