L’hora de la Xina?

L’hora de la Xina?

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Mentre la Xina comença a sortir de la crisi generada pel virus COVID-19, es perfila de nou com a principal potència emergent? Està cridada a jugar un nou paper mundial?

El món es confina a casa per combatre la pandèmia del COVID19, mentre la Xina comença a sortir-ne. Al moment d’escriure aquestes línies, els morts a països com Itàlia, ja superen els del total de la Xina. Davant el desgavell a Occident, el pecat original de Wuhan queda en l’oblit i la Xina treu pit. 

En política els espais buits no existeixen. Aquests dies la proactivitat xinesa ressalta amb la desaparició dels Estats Units o la Unió Europea de la batalla global contra la pandèmia. La incapacitat de fer front a la crisi internament, ha tingut també repercussions en l’àmbit exterior. Washington i Brussel·les no poden presentar-se com els líders del món que han defensat ser. La desaparició d’organismes supranacionals, més enllà de l’OMS – amb una influència força minsa – així com la centralitat de l’estat en la gestió d’una pandèmia global, fa trontollar alguns dels pilars de la globalització.

El coronavirus, lluny d’haver significat el «Txernòbil xinès», s’ha convertit en una inesperada oportunitat per avançar posicions mentre que els seus rivals s’aboquen al desastre. Serà  aquest el moment que la Xina estava esperant? 

La Xina al rescat

El primer avenç internacional de la Xina en aquest context, s’està produint a través del seu «poder tou». Es coneix com a softpower aquells mecanismes que cerquen fer avançar l’agenda d’un estat a través d’elements «no coercitius», apuntant a guanyar-se el cor de l’opinió pública estrangera. La Xina fa anys que treballa aquest front, que s’ha reforçat amb l’arribada del president Xi Jinping. Així, recentment s’ha renovat la seva comunicació a les seves xarxes i mitjans internacionals, cercant de copiar l’estil irreverent de Donald Trump o els mitjans russos.

Foto: Wikimedia Commons – CNS

Tot i no haver sigut l’únic govern d’Àsia Oriental capaç de controlar l’expansió del COVID19, Beijing ha volgut crear marca en la gestió de la pandèmia. La forta campanya de propaganda a l’exterior, a més de fer créixer les simpaties cap al país té dos importants objectius. D’una banda fer oblidar al món la manca de reacció durant les primeres setmanes Wuhan. Així s’entén també la difusió de teories de la conspiració sobre la importació del virus dels EUA cap a Wuhan.  De l’altre, reforçar internament davant la població xinesa les virtuts de la resposta del govern en comparació amb la d’Occident; el·ludint fer esment als èxits dels seus veïns.

La crisi del coronavirus presenta una rara oportunitat on Beijing pot mostrar les virtuts del seu sistema polític i social davant d’occident.

La Xina ha construït una narrativa en la qual explota la seva «victòria» sobre el coronavirus combinada l’ús de la seva capacitat industrial per produir subministraments mèdics. S’han enviat mascaretes, respiradors i metges a gairebé una vintena de països, entre ells Itàlia o Espanya. A Europa la reacció de Beijing ha contrastat amb la d’Alemanya, que el primer que va fer davant l’esclat de l’epidèmia a Itàlia va ser prohibir l’exportació de material mèdic, deixant als seus suposats conciutadans europeus a l’estacada. Recordem que Roma a l’abril va signar l’acord per a formar part de la Belt and Road. Per tant, els avenços de Beijing a Itàlia en el moment que Alemanya i la UE li ha girat l’esquena pot servir per apuntalar un aliat al Sud d’Europa.

La vindicació del model xinès

A més de l’ajuda material, a la que la Xina ja ens tenia acostumats, la crisi del coronavirus presenta una rara oportunitat on Beijing pot mostrar les virtuts del seu sistema polític i social davant d’occident. El professor de la Universitat de Fudan, Zhang WeiWei al seu llibre The China Horizon, perfila una crítica del sistema liberal on tres elements prenent rellevància en l’actual crisi del COVID19: la incapacitat dels governs d’actuar davant una crisi, la influència del poder econòmic sobre el poder polític i en referència directa als EUA, les mancances del seu sistema sanitari.

Per contra, l’anomenat «model xinès», es presenta com un sistema en el qual el poder de l’estat es reivindica de forma oberta. Un sistema amb una selecció dels dirigents «meritocràtica», i amb una autoritat política robusta que no tem imposar-se sobre el poder econòmic i social. El govern té capacitat tant per traçar estratègies a llarg termini com per actuar amb celeritat i contundència davant situacions imprevistes. La contrapartida implica la repressió i limitació de drets i llibertats individuals. Els perills d’això, més vigents que mai, es van veure amb l’ocultament inicial de l’epidèmia a Wuhan i el cas del doctor Li Wenliang.

Foto: Twitter

Carl Schmitt recorda que «aquell que no té el poder de protegir, no té el dret a exigir obediència». La pandèmia ha fet palès el fet essencial de la relació entre governants i governats, que en el món postmodern havia quedat emmascarat. La impotència d’alguns governs occidentals per a protegir la seva població davant l’epidèmia, qüestiona aquesta font primària de legitimitat. Per contra, Beijing amb un sistema que defensa que la legitimitat real rau en la provisió de seguretat física i econòmica, ha trobat el seu moment dolç. Ara bé, no seria prudent cantar victòria.

La batalla per venir

La recessió econòmica, suposarà una vertadera prova de foc per a la resiliència xinesa. En un context de crisi global, Beijing podria fer ús de nou del seu avantatge comparatiu; esperant que els efectes de la crisi siguin més durs a les economies occidentals, i així, fer lluir de nou el seu lideratge. Però això no està pas clar.

D’aquesta crisi no veurem sorgir una nova potència hegemònica, sinó més aviat la confirmació de la seva inexistència.

L’extensió del COVID19 a escala global, farà difícil a l’economia xinesa posar-se en marxa atesa la baixada de la demanda dels mercats internacionals. Hem vist com, encara que la Xina se n’estigui sortint de l’epidèmia, aquesta ha posat sobre la taula importants mancances en el seu estat del benestar. Aquestes estructures es tornaran a posar a prova en els propers mesos.  Milions de treballadors no només encara no han tornat als seus llocs de feina, sinó que no saben si podran fer-ho. Sense cap mena de cobertura social, algunes esquerdes comencen a sorgir. Aquí seria important fer notar, que tan poc realista és pensar que tota crisi tombarà el govern del partit comunista, com que en sigui immune a aquestes.

La reordenació del món

Es farà la Xina gràcies a la pandèmia amb la posició de lideratge al món? Difícilment. D’aquesta crisi no veurem sorgir una nova potència hegemònica, sinó més aviat la confirmació de la seva inexistència.

Ens trobem davant d’una correlació de forces en l’àmbit internacional formada entorn de «potències fatigades». En moments recents de la història la competència per l’hegemonia global s’ha donat entre dues potències emergents (Guerra Freda) o entre una potència decadent i una amb puixança (Imperi Alemany contra Imperi Britànic). El darrer escenari semblava que era en el que ens estavem endinsant amb els EUA i la Xina com a protagonistes. La realitat però, és que ja abans de l’esclat del coronavirus, totes les grans potències mostraven símptomes d’esgotament dels seus models polítics i econòmics.

Foto: Pixabay

La Xina tot i trobar-se comparativament en una millor posició, no n’era una excepció. La guerra comercial amb Trump ha fet decaure la seva economia. Hem vist augmentar les tensions a les perifèries de Hong Kong i Xinjiang. La desconfiança és creixent entre els seus veïns, com són el cas del Japó, la India o Vietnam. A més, la gran estratègia geopolítica de la Xina, la Belt and Road, començava a necessitar reajustaments. Ara que la Xina haurà de centrar-se més en la seva economia interna, alguns dels seus projectes estan en dubte. Fracassos en aquest àmbit a llarg termini, suposarien uns costos per la influència global de Beijing  que l’enviament de mascaretes no compensaran. 

L’equilibri de poders no dóna, ni abans ni després del COVID19, per una nova hegemonia. El que podem esperar és, per tant, el reforçament d’un món multipolar. Així com de l’idea de que d’ara en endavant cada nació haurà de vetllar per si mateixa, sense esperar el lideratge dels grans. Respecte la Xina, el canvi que sí que podem percebre és que la seva confirmació com una potència global a l’alçada dels EUA o Europa. L’atractiu de la Xina ja no només vindrà per la part dels negocis, sinó també per aspectes del seu model polític. Però sobretot, la gran diferència en aquest aspecte serà que aquesta atracció pel model xinès ja no es limitarà als països del Sud global; sinó que es sentirà fins hi tot al cor d’Occident.

Foto de portada: Flickr – APEC 2013
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg, centrat en geopolítica i la Xina.

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.