Les il·lusions del capitalisme contemporani

Malgrat el creixent predomini de les finances en la nostra era, el motor de l'economia segueix essent el principal objecte de l'explotació capitalista: el treball humà.

Les il·lusions del capitalisme contemporani

Les il·lusions del capitalisme contemporani

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Malgrat el creixent predomini de les finances en la nostra era, el motor de l'economia segueix essent el principal objecte de l'explotació capitalista: el treball humà.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Les característiques del mode de producció actual han generat la idea falsa que ens trobem davant un tipus nou de capitalisme, que ens obliga a posar bases noves per interpretar-lo i teories noves per transformar-lo. Segons l’historiador i economista colombià Renán Vega Cantor, alguns dels aspectes que caracteritzen el capitalisme contemporani i que, naturalment, es troben interrelacionats són: la universalització de les mercaderies, que sorgeix amb l’arribada del neoliberalisme; la diversificació de les formes d’explotació del treball, a partir del progrés de la ciència i la tecnologia, i l’auge del capital financer, com a base fonamental de la globalització.

És a dir, el que tenen en comú la universalització de les mercaderies, l’era de la informació i el capital financer, com a trets característics del mode de producció actual, és el fet que el capital s’independitza de la base productiva que sempre l’havia generat. tweet

A determinats economistes i analistes de la nostra època, aquests elements del capitalisme contemporani els produeixen la il·lusió que la relació capital-treball ha quedat superada, de manera que l’acumulació de riqueses es fa sense el segon element d’aquesta relació. És a dir, el que tenen en comú la universalització de les mercaderies, l’era de la informació i el capital financer, com a trets característics del mode de producció actual, és el fet que el capital s’independitza de la base productiva que sempre l’havia generat. És per això que cal desmuntar aquests il·lusions i revelar que l’única cosa que produeix riquesa en el capitalisme global, sigui a l’època que sigui i tingui les característiques que tingui, és l’explotació del treball humà.

La universalització de les mercaderies i la il·lusió de l’autonomia del valor de canvi

És cert que, després de l’experiència de l’estat del benestar europeu (1945), com a expressió de la lluita de classes, que va aconseguir incidir en la taxa de benefici en favor de la classe treballadora, el neoliberalisme va sorgir com a contraofensiva que es proposava que no es tornés a posar mai més en risc la taxa de benefici capitalista, la qual cosa va portar a «obrir camps nous a l’acumulació de capital, a territoris que fins aleshores no estaven mercantilitzats o no oferien rendibilitat» (D. Harvey, 2007). Això significa que els béns comuns, i qualsevol altre àmbit de la vida humana, que abans eren drets socials, ara es reduïen a la condició de mercaderia. Aquest fet econòmic que inaugura el neoliberalisme genera la possibilitat d’universalitzar les mercaderies, com a tret característic del capitalisme contemporani.

Tanmateix, la universalització de les mercaderies crea la il·lusió que aquestes es poden generar sense treball humà. Es crea la idea que no estan determinades per la seva utilitat, sinó tan sols pel seu valor, per la seva intercanviabilitat en el mercat, que el neoliberalisme va obrir amb llibertat il·limitada. És per això que, alienats pel fetitxisme de les mercaderies, arriben a l’extrem de demanar-nos que «n’oblidem la utilitat i intentem, en canvi, adoptar la idea segons la qual les mercaderies serveixen per pensar» (D. Douglas; B. Isherwood, 1999). Aquesta petició d’oblidar la utilitat de les mercaderies és, alhora, expressió de l’oblit del treball. La mercaderia es redueix al seu valor de canvi, ignorant-ne el valor d’ús, el qual, al seu torn, és expressió del treball humà que el constitueix. «Anomenem, succintament, treball útil el treball la utilitat del qual es representa així en el valor d’ús del seu producte o el producte del qual és un valor d’ús» (K. Marx, 1975, I). Per tant, la universalització de les mercaderies es presenta com l’autonomia del valor de canvi respecte al seu valor d’ús. Això, al seu torn, és expressió del triomf del capital sobre el treball. És a dir, la relació capital-treball ja no seria el fonament de l’acumulació de riquesa, sinó que el capital s’ha independitzat del treball i campa per tots els àmbits de la vida humana acumulant-se ad infinitum.

Aquest intent que el capital s’emancipi del treball es manifesta com una il·lusió, com a falsedat, quan es demostra que no és res més que un intent impossible de fer que el valor de canvi s’emancipi del valor d’ús. Marx, el responsable de revelar el caràcter bifacètic de la mercaderia ―i, per tant, del treball que l’expressa―, recorda el següent als neoliberals entusiastes que celebren la mercantilització absoluta del món contemporani:

Per transformar-se en mercaderia, el producte s’ha de transferir a través de l’intercanvi al qui se’n serveix com a valor d’ús. Finalment, res no pot ésser valor, si no és un objecte per a l’ús. Si és inútil, també serà inútil el treball que s’hi conté, no es comptarà com a treball i no constituirà cap mena de valor (K. Marx, 1975, I).

El límit del valor és la seva utilitat. Encara en aquest món contemporani, sotmès per la mercantilització de la vida, el capital necessita el treball com a condició d’existència. Per tant, el fet que el caràcter universal de les mercaderies, propi del model neoliberal, inaugura un capitalisme nou, on la relació capital-treball no és la condició d’acumulació, és un mite. Mentre el capitalisme existeixi, el treball continuarà sent el fonament de tota acumulació de riquesa.

L’«era de la informació» i la il·lusió de la fi del treball

En les anàlisis econòmiques, és comú demanar d’«anar a les coses mateixes» i observar que, al nostre voltant, l’explotació material del treball minva de manera com més va més evident. Aquest fenomen respon al progrés de la tecnologia i la ciència, converteix la nostra època en l’«era de la informació» i, per tant, el nostre mode de producció, en un «neocapitalisme informatiu» (G. Abril, 2007). Aquest tipus nou de capitalisme, determinat per la irrupció del sistema informàtic, fa molt més amigable i flexible el nostre utillatge econòmic, ja que el treball s’explota cada cop menys en empreses, substituïdes per la comoditat de casa o l’oficina mitjançant l’ús de tauletes tàctils, ordinadors portàtils i telèfons intel·ligents, com a instruments fonamentals de l’acumulació de capital. Aquesta bona nova es pronostica des del final de la dècada dels noranta, quan diversos economistes asseguraven que, en la societat actual, caracteritzada pel desenvolupament de la tecnologia, «els empresaris han descobert la nova fórmula màgica de la riquesa, que no és cap altra que el capitalisme sense treball» (U. Beck, 1998).

Aquest suposat capitalisme sense treball resulta una il·lusió clara quan es revela que no és res més que una diversificació del treball tweet

Aquest suposat capitalisme sense treball resulta una il·lusió clara quan es revela que no és res més que una diversificació del treball, on l’extracció de plusvàlua s’expandeix, més que en èpoques anteriors, al camp de la producció intel·lectual, la qual cosa genera l’aparició d’un tipus nou de treballadors, que «es pot catalogar com el proletariat cognitiu o cogniproletariat» (R. Vega, 2008), el qual pateix els malestars típics de l’explotació capitalista, fins i tot símptomes inèdits de més esgotament mental i nivells patològics d’estrès. Aquesta forma peculiar d’explotació és força beneficiosa per al capital, atès que els temps de treball acostumen a superar la doble jornada i es genera més plusvàlua amb l’estalvi de les típiques hores de descans a les empreses.

Aquest neocapitalisme informatiu resulta encara més il·lusori i fals quan recordem que les eines de treball que garanteixen la suposada era de la informació són produïdes en condicions infrahumanes per dones, nens i gent gran, a maquiles de la pitjor mena que, encara avui, hi ha a països com Tailàndia, Bangla Desh, Malàisia i fins i tot Mèxic. És per això que la desaparició del treball al món contemporani és més un desig que una realitat, la voracitat inexhaurible d’acumular capital sense l’obstacle del treball ni la resistència dels treballadors que lluiten pels seus drets, que són els únics que poden posar fi a l’explotació capitalista.

El capital financer i la il·lusió de la seva autonomia

L’auge del capital financer ha implicat la tesi (defensada per bona part de l’esquerra mundial) que ens trobem davant un capitalisme nou, de caràcter global, on «ja no hi ha un patró capitalista visible; hi ha una classe dominant global» (M. Colussi, 2018). És a dir, ja no es parla de la condició financera el capital, sinó de «capitalisme financer», és a saber: d’un mode de producció de tipus nou, el qual acumula capital de manera impersonal a partir de mecanismes financers globals que es mouen lliurement pel món, sense límit o determinació material que els reguli. Resulta una versió nova d’aquell «imperi sense imperialisme» de Toni Negri, on la globalització dilueix l’imperi (entès territorialment) en un imperialisme abstracte i indeterminat, que sotmet els pobles de manera impersonal i, «de la mateixa manera que ja no hi ha estat nacional» (T. Negri, 2003), tampoc no hi ha explotació visible i material del treball com a base real de l’acumulació de capital.

El fet de considerar el capital financer com l’amo nou, que inaugura un mode de capitalisme inèdit, és una il·lusió, o un fetitxe. Malgrat que tots els economistes saben que el capital financer és la unió del capital industrial amb el bancari, es produeix el fetitxe que el segon es pot independitzar del primer, generar riqueses per si mateix i proclamar-se l’amo nou de la societat nova. Però l’interès, l’element que fa créixer el capital creditici, només es produeix explotant els treballadors. Per als capitalistes, l’interès representa només una part del benefici, de la plusvàlua que extrauen del treball: «L’interès és només una part del benefici, és a dir, de la plusvàlua que el capitalisme actuant exprimeix a l’obrer» (K. Marx, 1975, III). Tanmateix, quan els actuals desveladors del nou «capitalisme sense treball» anul·len la producció, «el capital apareix com la font misteriosa i autogeneradora de l’interès, de la seva pròpia multiplicació» (K. Marx, 1975, III) i ells erigeixen el capital financer en el nou enemic a què cal enfrontar-se (l’esquerra) o que cal alabar (els neoliberals). El cert és que només el procés productiu d’extracció de plusvàlua valoritza el capital. El fet de moure’s o circular pel globus no el valoritza. És per això que «en el procés de circulació no es produeix cap valor i, per consegüent, tampoc no es produeix cap plusvàlua». «En realitat, no s’esdevé sinó la metamorfosi de les mercaderies, que, com a tal, no té res a veure amb la creació o modificació de valor» (K. Marx, 1975, III).

Per tant, el capital financer depèn del capital productiu i, així, els interessos, de la plusvàlua. Això nega l’existència de cap sistema econòmic nou independent de la producció. El capital financer, característic del capitalisme contemporani, no supera la relació capital-treball.

Hom m’interpretaria malament si es pensés que faig una oda a l’explotació del treball. Ans al contrari, atenc als desviaments que ens allunyen de la possibilitat d’abolir-la; si es mistifiquen les causes de l’opressió capitalista actual, no ens en podrem emancipar.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Les il·lusions del capitalisme contemporani

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.