La memòria viva del feminisme valencià

Breu retrat de les organitzacions i col·lectius del feminisme valencià de base

La memòria viva del feminisme valencià

La memòria viva del feminisme valencià

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Breu retrat de les organitzacions i col·lectius del feminisme valencià de base
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

En aquest article tractarem d’exposar una xicoteta mostra de diverses representacions dels feminismes actuals al País Valencià, els quals volem fer visibles. La memòria actual està viva i en constant canvi, una anàlisi i fotografia de les vivències del moviment ens podrà servir al present i al futur per crear una identitat feminista i una identitat com a dones.

En la història dels feminismes es pot apreciar des de fa segles la diversitat que presenten i suposen. Igualment en l’onada actual, centrant-nos en les representacions al País Valencià, podem observar la seua presència a les institucions, i a moltes altres esferes. Per això cal dir, que la nostra tasca de visibilitat s’emmarcarà sobretot els moviments autònoms, «fora» de l’àmbit de l’Estat liberal i les seues expressions a les diferents organitzacions feministes o de dones al País Valencià. D’altra banda, als mitjans de comunicació i a altres entorns no institucionals apareixen -i ja estaven- trets feministes -en debat que siguen feministes-, tal vegada no vinculats a l’anticapitalisme ni a les reivindicacions que considerem reals de base.

Sobre la seua temporalitat i territorialitat exposarem que encara que no podem afirmar que el moviment feminista no fora abans del 2017, tampoc es podria suposar que començara sense un increment progressiu dels feminismes a l’àmbit global -Amèrica, amb forta presència a Amèrica llatina, Europa, etc.- i temporal -en uns anys als diferents territoris s’ha anat gestant i a altres més espontàniament-. Emmarcant aquests territoris no es pretenen limitar els seus espais, sinó fer referència als escenaris on la interacció entre el moviment feminista valencià i els feminismes de tot arreu convergeixen. Un exemple d’aquestes relacions es troben al moviment -vinculat a les migrades- de la campanya per un avortament lliure a l’Argentina on és un moviment molt fort però també es poden trobar sinergies d’aquest moviment a València i a diferents llocs de l’Estat Espanyol.

Foto: Wikipedia

En la societat patriarcal en què vivim, de creixement de les violències en molts àmbits, un moviment de carrer anticapitalista de caràcter espontani però també organitzat permet -o tracta de fer-ho- una denúncia sistematitzada de les situacions de les dones. En aquest context, les formes de reivindicació són també diverses: per una banda, trobem -des de la nostra opinió- el 8M com a símbol d’aquesta onada, les diferents marxes espontànies de carrers, les col·lectives feministes com a formes d’organització de dones o d’homes en deconstrucció -molt puntuals-, les reunions més grans, les reunions estatals del 8M, fins i tot les disputes entre les feministes emergides d’un temps ençà… provoquen entre altres conseqüències alguns impactes sobre les mentalitats de les persones, sobre certs aspectes dels masclismes, molt vinculats específicament en el context actual a les violències quotidianes, sorgides de l’estructura patriarcal.

és imprescindible per al present conéixer el passat de lluita i resistència de les dones.

Com esmentàvem, és imprescindible per al present conéixer el passat de lluita i resistència de les dones. El feminisme descrit no sorgeix del no-res, sinó que s’ha anat gestant i s’ha nodrit de les feministes valencianes de les últimes dècades, de les de la Transició i de les que resistiren a la dictadura en petits actes transgressors. Amb la qual cosa considerem, que per a poder obtenir una millor organització, cal saber que ja hi va haver precedents en el passat que es van trobar en diferents espais; a les ciutats, en altres poblacions, a la universitat, en associacions de veïns i veïnes, o per àrees de treball; aprofitant qualsevol espai per a reunir-se com a grups de dones al País Valencià. Diferents feminismes units de manera activa, realitzant campanyes de lluita al carrer exigint drets bàsics que no existien a l’Estat Espanyol per a les dones i lluitant de manera nova. Un exemple d’això es va produir en l’any 1976 amb les autoinculpacions – «Jo també sóc adúltera» – d’aquest suposat delicte, i ens fa veure les similituds entre els moviments de base feministes de l’època i els actuals – «Jo també sóc piquetera» -. En aquesta línia, encara que caient en la visió lineal del temps, pensem que al futur conéixer aquests fets i la seua memòria enfortirà els llaços tan trencats per l’arrelament del neoliberalisme i la separació de les dones que tant necessita el patriarcat.

Passarem llavors a presentar algunes actuacions col·lectives formades a les col·lectives de València ciutat, encara que no volem oblidar les resistències als pobles i a les zones més rurals. Exposarem exemples sobre les vivències femenines i feministes de col·lectives de València ciutat, sabent que les formes dels pobles en la seua diversitat engloben diferències de les col·lectives de les ciutats: una d’elles la menor capacitat d’influència a l’imaginari social col·lectiu. Com a exemple de resistència contra les separacions del patriarcat i el capitalisme i les violències contra les vides de les persones trobem a las Hijas de la Coma, un conjunt de dones que tracten d’aturar els desnonaments que s’apliquen al seu barri, mitjançant el suport mutu i l’organització entre totes elles. Contra les expropiacions del liberalisme, sent l’Estat el que té el poder de triar qui té i qui no té el dret a una vida digna.

Un altre exemple de resistència de base, seria el dut a terme des de la Escuelita Feminista antipatriarcal i Antiracista de la ciutat de València. Des d’aquest espai autogestionat i conformat per dones migrants, racialitzades i companyes aliades, es realitzen activitats d’autoformació i formació comunitària, des de les experiències i coneixements de les participants. Els processos realitzats per les dones de la Escuelita afavoreixen la reflexió i el diàleg, a més de promoure un comunitarisme cooperatiu enfront del liberalisme individualista que tant ha perdut el valor de la solidaritat.

Dones i Prou, és un altre exemple de moviment de base. La col·lectiva que s’autodefineix com «dones lliures i en lluita. Per l’autogestió i contra el patriarcat i la violència de gènere», organitza diferents espais en què les diverses representacions feministes debaten i s’organitzen per a més endavant dur a terme accions o jornades als carrers.

D’altra banda, i en la nostra opinió amb un paper molt important, trobem el moviment del 8M, del qual sorgeixen grups tan diversos i espontanis com l’Assemblea Feminista 8M de València, nascuda a partir de L’organització de la Vaga Feminista de 2018 en l’àmbit valencià. L’assemblea ha participat i encoratjat els moviments de base, amb l’organització d’esdeveniments tan interessants com «8 dies de revolta feminista» que precedien la vaga de l’8M del 2019. En aquestes jornades que es van celebrar durant els 7 dies anteriors a la vaga del 8M, l’assemblea en cooperació amb moltes altres col·lectives feministes, van mostrar el rebuig a la «justícia patriarcal» amb diverses accions. Accions repartides en les 7 jornades -i la huitena que va ser la vaga i manifestació- dedicades a la situació de la dona en diferents àmbits: cultura, treball, migracions i antiracisme, cures, consum, i educació. Amb l’organització d’aquestes jornades es va aconseguir de nou una forta participació ciutadana, empoderada i amb ganes d’organitzar-se per lluitar contra la situació de les dones, els privilegis socials preestablerts i l’individualisme provinent de l’estat liberal, entre altres coses.

Aquests serien alguns dels exemples que poden demostrar l’existència i força dels diferents feminismes als carrers. Col·lectives amb diferents formes, que poden ser de persones més majors, més joves, de totes juntes, col·lectives mixtes, no mixtes, binàries i no binàries, de putes i trans, de persones cis, de gitanes, de paies… En definitiva de dones diverses que de manera més o menys directa participen sobre la memòria històrica col·lectiva, i puguen servir d’exemple i contraexemple als seus i seues contemporànies i les noves generacions. Els quals, potser, necessiten l’existència d’exemples preexistents per seguir amb els moviments de base al carrer, que lluiten per aconseguir una millora en la vida de tantes dones -i societat en general- en el present i futur.

Foto de portada: Twitter
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

El col·lectiu Arada. Eina de feminismes i memòria és un projecte de reconstrucció i difusió de memòries amb perspectiva feminista. Treballem en tres àmbits:

-Creació d'un Arxiu on recollir la diversitat de veus dels col·lectius feministes del País Valencià, deixant constància del seu pas per la història.

-Divulgació de les memòries col·lectives de les dones i les seues aportacions a la història, a través de conferències, xarrades, rutes i jocs.

-Investigació per aprofundir en diferents àmbits dels feminismes.

Comentaris

La memòria viva del feminisme valencià

  Notificacions  
Notificació per rebre
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.