La Llei de Regulació de Lloguers, una triple victòria del moviment per l’habitatge

Amb l’aprovació de la Llei de regulació de lloguers, el moviment per l’habitatge aconsegueix una victòria per millorar les condicions de vida de la gent, però també és una victòria ideològica i organitzativa que cal sedimentar.

La Llei de Regulació de Lloguers, una triple victòria del moviment per l’habitatge

La Llei de Regulació de Lloguers, una triple victòria del moviment per l’habitatge

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Amb l’aprovació de la Llei de regulació de lloguers, el moviment per l’habitatge aconsegueix una victòria per millorar les condicions de vida de la gent, però també és una victòria ideològica i organitzativa que cal sedimentar.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El passat dimecres 9 de setembre va quedar aprovada amb 71 vots a favor i 63 en contra, la Proposició de Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge a Catalunya, un primer pas legislatiu que limita i fa abaixar els lloguers a casa nostra. Aquest article pretén analitzar –en clau sobiranista– per un banda, alguns dels elements essencials que han fet possible aquesta victòria històrica del moviment per l’habitatge. I per l’altra, plantejar algunes reflexions sobre les necessitats organitzatives i de coordinació que cal desplegar ara, des del carrer i des de totes les organitzacions que conformen el moviment per tal de garantir i fer efectiva la regulació.

L’habitatge al centre de la política

Si alguna cosa cal fer ara, un cop aprovada la llei, és fer una mica de retrospectiva que permeti, per una banda, reconèixer la feina feta per part del Sindicat de Llogateres en el terreny institucional, tasca que cal sumar als esforços diaris del conjunt del moviment per l’habitatge a Catalunya, en socialitzar i paliar quotidianament les múltiples problemàtiques relacionades amb l’accés a l’habitatge i l’assoliment d’unes condicions d’habitatge dignes. I per l’altra, celebrar la capacitat del Sindicat de Llogateres, d’haver creat un clima que li fos favorable, en tots els sentits i en tots els fronts: el mediàtic, el social i l’institucional.

La regulació ha estat el resultat de reiterades crides a la necessitat de controlar i limitar els preus de lloguer i dels esforços invertits en disputar la batalla ideològica als mitjans, fet que ha evidenciat l’habilitat del Sindicat de Llogateres de generar opinió i de situar-se al bell mig del debat públic. Això li ha permès –més enllà de l’exercici de certes pressions–, socialitzar les problemàtiques al voltant dels lloguers, en concret, i de l’accés a l’habitatge, en general, obrint així la porta a trencar certs marcs mentals del que era o no era possible en matèria d’habitatge.

Així doncs, el balanç cal situar-lo en les més de dues mil afiliades amb les que ja compta el Sindicat, però també amb les més de 4.000 entitats socials, econòmiques i culturals que han donat suport la llei. Això posa de manifest un ampli i transversal suport per part de la societat civil, que tanmateix no ha fet altra cosa que reforçar la capacitat del Sindicat per generar un nou imaginari col·lectiu, al voltant de la urgència de posar les institucions catalanes al servei de les necessitats imminents del país. D’aquí en deriven dues conseqüències importants, la primera, la consolidació del Sindicat de Llogateres com un agent d’enorme referencialitat dins del moviment per l’habitatge pel que fa a la relació d’aquest amb les institucions. I la segona, que s’aconsegueix posar entre les cordes a certs sectors de la dreta catalana integrats a Junts per Catalunya, oposant-se primer al “decret farsa” de primavera del 2019, i després, mitjançant la defensa de l’acord de juliol davant la traïció de JxCat amb la presentació de vuit esmenes.

Foto: Sindicat de Llogateres

A partir d’aquí l’independentisme hauria de llegir l’aliança entre els grups de Govern (JxCat i ERC), els Comuns i la CUP com un gest tan polític com simbòlic que aposta per la recuperació de drets i l’exercici de l’autogovern malgrat les amenaces del marc constitucional i els límits competencials. Un gest que fa evident que la lluita per l’habitatge, o qualsevol lluita de classe, pot situar la problemàtica de la sobirania al centre i esdevenir una veritable impugnació de règim. En aquest sentit, l’independentisme ha de prendre nota de la capacitat d’agregació i resolució de problemes, d’enorme repercussió social, que el  visualitzen com un agent progressista i favorable als interessos comuns de grans majories socials. Tal com ha quedat retratat amb l’aprovació de la regulació de lloguers, la qual ha acabat delimitant els sectors polítics reaccionaris i progressistes, especialment amb el paper del PDeCat i el PSC.

La qüestió interessant ara serà veure com impactarà aquesta iniciativa a nivell estatal i com el Govern català, tot i la remor del Constitucional, posarà tots els mitjans per fer efectiva la llei. Sense aventurar-nos massa amb quina serà la resposta del Gobierno, sabem que al Congreso no existeix la possibilitat de confeccionar una majoria parlamentària o una aliança puntual que es pugui assimilar a la del Parlament català. La qüestió clau girarà al voltant de si el PSOE cedirà davant les pressions del lobby immobiliari i els grans poders econòmics contra els quals la llei confronta -cosa que implicaria una nova ofensiva contra Catalunya i les seves institucions- o bé optarà per una forma més moderada que pugui fer possible un “pacte” per l’avenç social a tot l’Estat aprofitant la pandèmia.

Si es donés el primer escenari, es tornaria a posar en evidència la presència d’un Deep State que és capaç de mobilitzar la judicatura per a actuar políticament. Això, novament, suposaria l’extensió de les mesures emprades contra l’independentisme a altres àmbits d’impugnació del règim polític i econòmic sorgit del 78, evidenciant la degeneració i la poca qualitat democràtica de l’Estat, inclús amb un govern progressista incapaç de refrenar la seva deriva més autoritària i del tot inútil a l’hora de mantenir victòries en el camp legislatiu per una mínima redistribució de la riquesa.

La qüestió clau girarà al voltant de si el PSOE cedirà davant les pressions del lobby immobiliari i els grans poders econòmics contra els quals la llei confronta

Mantenir l’ofensiva: més i més organitzades

Si mirem però cap a dins del moviment per l’habitatge, l’aprovació de la llei de regulació de lloguers no només suposa una victòria en termes materials per a la classe treballadora; la qual ha vist com els darrers anys s’ha vist privada de bona part dels seus ingressos a partir de l’extracció del rendisme immobiliari. També és una victòria en termes organitzatius i en la batalla ideològica.

A nivell organitzatiu suposa una victòria en la mesura que per primera vegada totes les organitzacions de llogateres son reconegudes com a interlocutores i mediadores en els conflictes derivats de l’aplicació de la llei. No s’ha de restar importància a aquest punt perquè el reconeixement d’un sindicat o col·lectiu com a interlocutor és sempre el primer punt a aconseguir enmig d’una negociació.

Pel que fa a la batalla ideològica, la llei suposa un torpede a la línia de flotació del discurs imperant en la qüestió de l’habitatge: de facto i de iure es reconeix que el mercat és un mecanisme del tot insuficient per a cobrir les necessitats bàsiques de la població i per això cal la intervenció de les administracions, les quals han d’evitar vulneracions sobre un dret bàsic com és el dret a l’habitatge. Si bé encara ens trobem lluny de situar la desmercantilització de l’habitatge com una opció amb el consens social necessari, l’assumpció inclús per part dels corifeus del lliure mercat és una primera fita en el combat ideològic contra el neoliberalisme. Sens dubte, la regulació s’ha situat com una opció de sentit comú per molta gent, no només articulant un discurs coherent, sinó sobretot sustentant-lo en l’experiència del patiment diari de centenars de milers de persones. Ampliar la regulació de preus i de tants altres aspectes bàsics pel dia a dia de la població és avui més fàcil a Catalunya: estem tocant a matines per la fi de la llarga nit neoliberal.

Foto: pxhere.com

Ara, doncs, comença la tasca de sedimentar aquesta victòria. Les fites a nivell legislatiu provinents dels moviments socials cal celebrar-les, però seria un greu error creure que el més difícil ja ha passat. A més a més, l’experiència recent dins el moviment per l’habitatge, com el cas de la llei 24/2015, mostra que cal batallar diàriament per l’aplicació de les lleis arrabassades després de tant d’esforç.

El moviment té una oportunitat preciosa per començar enfortir-se a nivell organitzatiu i guanyar presència a nivell territorial. Ras i curt, l’aprovació de la llei, de la mateixa manera que la vaga de lloguers, permet passar a l’ofensiva en un moment d’incertesa generalitzada causada per la pandèmia. Atès que l’habitatge, sobretot en el cas de l’estat espanyol, és una trinxera que permet polititzar experiències de classe i constituir-ne un subjecte. Cal aprofitar la conjuntura que obre el caràcter universal de la llei per a interpel·lar a més i més segments de la classe treballadora i de les classes mitjanes en descomposició, no només aquells en extrema precarietat. Aquest punt és clau per fer créixer el moviment per l’habitatge i les seves organitzacions tant quantitativa com qualitativament.

Anticipar-nos, un requisit per vèncer

Cal avançar-se al desenvolupament de la llei i per això cal preveure els escenaris que s’obren a partir d’ara. Un cop la llei entri en vigor, és tasca del moviment (del Sindicat de Llogateres, però sobretot també de les PAHs i dels sindicats i grups d’habitatge) de donar-la a conèixer i començar a erigir-se com a referents per la negociació a la baixa d’aquells contractes que s’hagin de renovar i inclús aprofitar el nou marc per renegociar contractes vigents. La llei és una eina potent que hem d’aprofitar però que no ens ha de limitar: hem de tenir en compte que la situació d’extrema precarietat en la que es troba la nostra classe no deslegitima la possibilitat d’obrir un conflicte per aconseguir millors contractes que els existents. Per això, cal adreçar-se a totes les llogateres perquè s’organitzin i lluitin per millorar la seva situació, sigui quina sigui. Cal que estiguem determinats per forçar que els preus baixin, i això ho aconseguirem si fem una crida a les llogateres a organitzar-se i obrir negociacions col·lectives amb la propietat.

Treballar considerant una possible suspensió voldrà dir tenir clar que caldrà defensar les baixades aconseguides i preparar-se per un possible escenari de confrontació

El moviment necessita reprendre coordinadament la iniciativa que el va caracteritzar abans de la pandèmia. Encara més en un moment que es preveu d’extremada duresa i on la potència política dels col·lectius i organitzacions d’habitatge pot quedar disminuïda davant la creixent pauperització de la població a causa de la crisi i d’un possible enduriment del codi penal per a garantir els beneficis dels rendistes, com per exemple les mesures per evitar ocupacions.

A més a més, malgrat l’entrada en vigor, és raonable assumir com a més que probable una suspensió al cap de 9 mesos. Això és un bon motiu pel qual cal començar a preparar ja un desplegament efectiu dels conflictes: Contactar, donar a conèixer i organitzar la gent. Treballar considerant una possible suspensió voldrà dir tenir clar que caldrà defensar les baixades aconseguides i preparar-se per un possible escenari de confrontació un cop es resolgui un possible recurs.

Foto: pxhere.com

Menys probable seria que el Gobierno demanés la suspensió cautelar de la llei a causa de la seva inconstitucionalitat per un conflicte de competències. És possible que això suposi un daltabaix en les expectatives de part del moviment i un escenari que caldria encarar amb sang freda.

Punt d’arribada i punt de partida

L’aprovació de la llei de regulació de lloguers suposa un avenç en la direcció de la construcció d’una majoria política i social que miri pels interessos de la gent treballadora d’aquest país. Encara està per veure, però, la implicació de totes les forces que hi han donat suport en la seva defensa, la qual pot suposar una nova confrontació al marc constitucional vigent que serveix de cuirassa pels acords polítics i socials del Règim del 78 i les elits a les quals serveix.

Alhora, aquesta victòria evidencia que, dins la tensió institucionalització-autonomia que perviu en tot moviment social de base, les resolucions favorables als programes i interessos de les organitzacions de classe es donen quan aquestes són fortes i tenen clars els seus objectius, maniobrant dins l’entramat institucional i aprofitant les esquerdes dels sistemes polítics en el seu benefici.

Finalment, cal insistir en què el desplegament efectiu de les mesures que contempla la llei requereix de la vigilància i actuació per part del moviment. La llei no finalitza res, però suposa la captura d’una posició avantatjosa per prosseguir la batalla fins a la completa desmercantilització de l’habitatge.

Foto de portada: pxhere.com
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Militant del Sindicat de Llogateres. Membre del consell de redacció de Caràcters i actualment treballant amb una tesi sobre els imaginaris de la precarietat en el context postcrisi dins la narrativa catalana actual.

Historiador i membre del Comitè de Redacció de Catarsi Magazín. Militant del Sindicat de Llogateres

Comentaris

La Llei de Regulació de Lloguers, una triple victòria del moviment per l’habitatge

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.