La crisi del Barça i el softpower català

La crisi blaugrana pot tenir més epígons que no pas els esportius? Des d'un plantejament independentista, potser té més importància del que semblaria a primera vista.

La crisi del Barça i el softpower català

La crisi del Barça i el softpower català

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La crisi blaugrana pot tenir més epígons que no pas els esportius? Des d'un plantejament independentista, potser té més importància del que semblaria a primera vista.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La marxa de Messi del Barça s’ha convertit en el drama de capçalera d’un país que de drames no en va pas mancat. El declivi del Barça no és però, una frivolitat, sinó que significa la caiguda del darrer bastió de grandesa de Catalunya capaç de guanyar als espanyols de forma indiscutible i, sobretot per la capacitat del Barça de trobar-se en una primera divisió global, posant Barcelona i Catalunya al mapa, com cap altre entitat o institució del país ha sigut capaç de fer. Fent del Barça, una eina única en la generació d’un softpower català.

Què és el softpower?

El softpower (poder tou), és un concepte popularitzat pel professor Joseph Nye on parla de la capacitat d’atracció que te un país i com aquesta pot servir per a guanyar influència internacional, sense l’ús directe de mitjans militars o econòmics. Aquí entrarien elements tan dispars com la cultura, l’oci, la moda, la música i per descomptat, l’esport.

El cas paradigmàtic ha sigut sense cap mena de dubtes els Estats Units d’Amèrica, i el poder de l’atractiu de «l’estil de vida americà» popularitzat globalment a través dels films de Hollywood. El mateix Joseph Nye apuntaria «qui li voldrà fer la guerra als Estats Units quan tots els joves del món vesteixen els mateixos texans que qualsevol nord-americà?». I això és tan clar, que avui, per exemple la majoria de referents (contra)culturals i intel·lectuals tant de l’esquerra com de la dreta provenen de Nord-amèrica.

La decadència del Barça per tant té un efecte sobre no ja en la mesura que Barcelona i Catalunya es donen a conèixer, sinó en com Catalunya es projecta al món.

Amb tot la capacitat del softpower va més enllà dels EUA. La música britànica, l’imatge afable que s’han forjat els tories anglesos; l’eficiència alemanya; la diligència xinesa; l’anime japonès o l’èxit del cinema sud-coreà, en serien d’altres exemples. Tots aquests trets són idees que ens fan pensar d’una forma agradable o positiva d’un país estranger, fins i tot quan no en coneguem gaire cosa. Generant així una certa simpatia per un tercer país més enllà dels interessos que puguem tenir-hi. I això encara que no sigui determinant, és com a mínim un facilitador tant de les relacions diplomàtiques com per als negocis.

Ara bé, cal també entendre el softpower en la seva mesura. Aquest sovint va acompanyat d’acompliments en altres dimensions del poder, com el militar o l’econòmic. I és que de fet, l’atractiu del poder, més enllà del seu ús, és una altra forma de softpower. Així, el softpower que generen els exitosos, és, sense cap mena de dubtes, un dels meus atractius. Aquí és on rau la importància dels èxits del Barça per Catalunya, país que es vanagloria de celebrar les seves derrotes. Fent tant del cas del Barça en el context català, com el cas de la relació entre l’equip i el país una de prou excepcional.

El Barça, agent del softpower català

El que ha resultat atractiu del Barça i l’ha fet un agent útil per la internacionalització del país ha sigut, per tant, el fet de ser un club que funcionava. El Futbol Club Barcelona, fins fa molt poc ha sigut un equip capaç de jugar bé i guanyar títols. A més aquestes victòries s’han aconseguit construint una llegenda, que cal dir, és ben catalana.  Trobem en ella tot el que fa mullar al mainstream de la catalanor: el Barça fa les coses bé, les fa maques, amb esforç, amb humiltat, i per sobre de tot, amb un gran arrelament al país.

Foto: pxhere.com

Tots els tòpics del bon català els hem trobat condensat en figures com Pep Guardiola.Tot i que va caldre un holandès esquerp com Johan Cruyff i un català arrauxat com Joan Laporta (segurament l’independentista més reverenciat entre els unionistes de l’AMB) per aplanar el terreny. Sigui com sigui, el Barça ha sigut un cas capaç de condensar el millor dels diferents vessants de la ideologia catalana, i crear un producte de primera classe mundial. I això l’ha convertit en un bon element de softpower per al país.

Però està clar que el que ha permès que aquests aspectes hagin pogut fer la volta al món són que han permet assolir grans gestes esportives, amb dos triplets i un sexplet. Així, a diferència de l’extravagància i la fatxenderia dels galàctics madrilenys, el Barça ha sigut l’equip que en l’era del futbol negoci —de la que en forma part— va ser capaç de guanyar un número ingent de títols amb un equip format majoritàriament per canterans.

Barcelona, el Barça i la projecció internacional de Catalunya

A causa del fet que Catalunya no és un estat, no compta ni amb exèrcit, ni amb capacitat econòmica, ni tan sols amb seleccions esportives oficials. Malgrat els hàndicaps que l’opressió espanyola imposa, el país ha mostrat gaudir d’unes forces suficients que li han permès presentar-se al món amb entitat pròpia, a través dels elements del softpower produïts per la seva cultura i la riquesa del país. Això ha imposat, però, sobre el Barça segurament més del que seria raonable per una entitat esportiva, un pes simbòlic insubstituïble, com l’ambaixador dels catalans arreu.

I això és gràcies al club, però també òbviament de la ciutat que li dona nom. D’ençà que els catalans vam sortir del nostre bressol pirenaic i vam emprendre la reconquesta de les nostres terres, Barcelona ha sigut l’agent central a través del (i no «gràcies al») qual el país s’ha vertebrat i projectat a l’exterior. Durant segles el nom de Barcelona i Catalunya han sigut intercanviables per identificar el conjunt del país, i això dura fins als nostres dies. D’aquí s’entenen els esforços de l’espanyolisme en totes les seves formes —especialment les autoconsiderades progressistes durant els darrers quaranta anys— per mirar de contraposar Catalunya amb Barcelona.

Certament, no hi ha millor softpower que l’atractiu dels victoriosos, i això és el que li ha regalat el Barça a Catalunya.

Però les relacions evidents entre el país i la seva capital (que només poden ser discutides degut a la situació d’anormalitat de Catalunya) es veuen clarament en els episodis en què el Barça n’ha sigut protagonista. La xiulada a l’himne espanyol l’any 1925 durant la dictadura de Primo de Rivera, cosa que li costaria el tancament del camp de les Corts; l’assassinat del president Josep Sunyol per part del franquisme; o el rol que jugaria el Barça com l’equip de l’oposició antifranquista, un dels pocs espais públics on el català encara resistia. A més, pel que fa a la llengua, cal recordar que en els seus desplaçaments a l’exterior és el català la llengua emprada, probablement un dels pocs elements de normalitat lingüística que tenim els catalans fora de casa nostra.

Certament, no hi ha millor softpower que l’atractiu dels victoriosos, i això és el que li ha regalat el Barça a Catalunya. Curiosament, mai a l’estranger m’he topat amb ningú que a l’identificar-me com a català em parlés del suposat caràcter «pacífic», «cívic» i «solidari» que tant agrada ressaltar des de les files del sobiranisme boomer. Però en canvi sí, que he sentit referències a les victòries del Barça, la bellesa de l’arquitectura de la ciutat i en els darrers temps, també als episodis de lluita i dignitat que ens ha regalat el nostre poble.

Un obstacle al pedregar

Recentment, amb la directiva de Bartomeu —qui, per cert, crec que representa a la perfecció l’actual esperit general de les «elits» catalanes— la relació del Barça amb el país s’ha ressentit. Amb actuacions vergonyoses, com no suspendre el partit de l’1 d’Octubre del 2017. També aquí caldria comparar l’actitud dels jugadors catalans, amb per exemple la dignitat mostrada pels jugadors negres de l’NBA i el moviment del BLM… Malgrat això, en nombroses ocasions l’afició ha sigut conscient de la importància del club. Així, mai s’han deixat de desplegar pancartes en favor de la independència de Catalunya o els presos polítics al Camp Nou. A més, les accions de Tsunami Democràtic que van dur que es posposés el Barça-Madrid de l’any 2019 van fer la volta al món, contribuint significativament en la internacionalització del conflicte.

No és gaire difícil d’entendre, per tant, que no és el mateix que a terres llunyanes l’única referència que puguin tenir sobre el país, passi de ser èpiques victòries d’un equip format per jugadors del planter, a una sèrie de derrotes humiliants que han comportat la pèrdua del millor jugador del món via burofax. La decadència del Barça per tant té un efecte sobre no ja en la mesura que Barcelona i Catalunya es donen a conèixer, sinó en com Catalunya es projecta al món. I és per això que el declivi del Barça, més enllà de la marxa de Messi, és negatiu pel conjunt del país, penseu el que penseu del Barça i el futbol.

Foto: needpix.com

Som al bell mig d’una pandèmia que tot i la frivolitat amb què se la prenen els nostres dirigents, ens està deixant el país ben trinxat. No és moment de prescindir d’una de les poques eines que encara tenen una entitat pròpia per sobre de les limitacions espanyoles. El món s’endureix, i la supervivència del país, pràcticament de forma literal, està en joc. Aquesta batalla s’ha de donar en tots els camps. El Barça és una peça única en el tauler català, i per tant cal que sigui reconquerida per un sobiranisme que vegi la necessitat d’enfortir Catalunya i la seva relació amb l’exterior. Aconseguint que el Barça de nou pugui servir de com l’altaveu d’allò que pot donar de si el país.

Foto de portada: historylines.net
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg, centrat en geopolítica i la Xina.

Comentaris

La crisi del Barça i el softpower català

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.