Després de l’aiguat, la tragèdia de la DANA a diverses comarques del País Valencià no només ha deixat destrucció física i pèrdues humanes catastròfiques, sinó que també s’ha convertit en un escenari de disputa pel rèdit polític, el relat i la indignació popular. De moment es compten 226 morts repartits per Andalusia, Castella la Manxa i sobretot el País Valencià, i les pèrdues materials arriben a xifres multimilionàries. En aquest context l’ecosistema de l’extrema dreta ha desplegat un ampli repertori d’accions amb l’objectiu de promoure la seva agenda ideològica, consolidar la seva posició política i competir per la capitalització de la frustració, la protesta, i la visibilitat. Apropiant-se de consignes popularitzades en la resposta de veïns i voluntaris a la crisi com solo el pueblo salva al pueblo, es presenta com una alternativa patriòtica i orgànica mentre desplega accions logístiques, campanyes mediàtiques, i mobilització al carrer per cooptar la indignació contra les autoritats i vilipendiar ONGs, moviments socials, i altres actors fora de la seva òrbita.

Revuelta (amb més de 55.000 a seguidors a X i 12.000 a TikTok), una de les organitzacions més visibles durant la crisi, és un exemple paradigmàtic de com l’extrema dreta utilitza estructures aparentment independents per coordinar-se al carrer i a les xarxes. Aquesta associació juvenil, amb poc més d’un any de vida, s’atribueix adquirir ràpidament una nau com a centre logístic i coordinar la distribució de 2.000 tones d’ajuda humanitària. També presumeix d’haver  mobilitzat una flota de 200 tràilers y més de 400 furgonetes y camions, així com i brigades de voluntaris portats en autobusos. 

Revuelta ha fet grans esforços per presentar-se com un moviment ciutadà desvinculat de qualsevol partit polític, mimetitzant símbols, consignes i accions característics del moviment de voluntaris i ajuda mútua més ampli. En contraposició, investigacions anteriors assenyalen que les seves finances estan estretament vinculades a Vox, sent un nou intent d’establir-se en l’activisme juvenil, com ja ho va ser la Plataforma 711 (una associació universitària d’extrema dreta que promovia l’idea del Gran Reemplaçament). Les vendes de merchandising i les quotes d’afiliació de Revuelta es gestionaven a través de correus electrònics corporatius vinculats al partit, i s’utilitzaven fundacions pantalla per canalitzar fons cap a aquestes activitats, opacant així una relació directa amb Vox i dificultant el rastreig dels fluxos econòmics.

El voluntariat i les donacions privades també s’han utilitzat per criticar l’estat i difondre el discurs antiimpostos. La crítica a la mala gestió dels recursos públics es fa servir per enaltir la caritat privada (afí) com més àgil i efectiva que l’estat. Tanmateix, els seus missatges ometen deliberadament qualsevol crítica a les responsabilitats empresarials. Durant la DANA, empreses com Mercadona, Ikea o Glovo van obligar els seus treballadors a presentar-se en condicions perilloses, posant en risc les seves vides. Aquestes pràctiques van donar lloc a l’obertura de 80 expedients per part del Ministeri de Treball per investigar casos de negligència i falta de mesures de seguretat. Tot i això, aquestes responsabilitats son ignorades en el discurs de l’extrema dreta, que centra els seus atacs en l’Estat, les ONG i els moviments que puguin disputar la seva imatge de salvador.  L’assistencialisme tampoc es una eina nova de l’extrema dreta (recordem Hogar Social Madrid), i la recuperació de lemes franquistes com ni un hogar sin lumbre, ni un español sin pan ho evidencien. 

La narrativa de Revuelta no es va basar només en les seves accions logístiques, sinó també en un discurs dissenyat per atreure un públic ampli i descontent. Sota consignes com  esto no va de política, los de arriba contra los de abajo i d’altres ja esmentades, van intentar projectar una imatge neutral i apartidista, propera a la societat civil, mentre utilitzaven un llenguatge populista per aprofitar l’èxit de les mateixes consignes en moviments socials progressistes anteriors i presents. Fins i tot, les sigles de Revuelta recorden en colors i tipografia a formacions com Podemos o Sumar. Aquesta estratègia d’apropiació també és clàssica: la cooptació de símbols i lemes del moviment obrer i altres corrents polítiques ja va ser utilitzada per moviments com els feixistes del segle XX, i moviments d’extrema dreta contemporanis.

Pel que fa al seu mitjà principal d’acció, l’activitat a les xarxes socials ha estat central per a la seva estratègia. La connexió entre Revuelta i HerQles és il·lustrativa d’aquest entramat. HerQles, liderada per César Pintado, també fundador de Revuelta, actua com espai de radicalització juvenil. Presentada com una plataforma contracultural, HerQles (amb més de 130.000 seguidors a X i 123.000 a TikTok) promou valors ultraconservadors i “antiglobalistes”, utilitzant un discurs que combina guerra cultural i exaltació del nacionalisme espanyol.

Ampliant el focus a tota la seva estratègia comunicativa, la seva enorme difusió no seria possible sense el suport d’un ecosistema mediàtic ben coordinat però descentralitzat que combina diaris digitals, xarxes socials, influencers i programes de televisió d’abast mainstream. Durant la DANA, aquest entramat va jugar un paper crucial en la difusió de missatges, desinformació i teories conspiratòries que reforçaven els discursos i la necessitat d’alternatives suposadament independents com Revuelta. Mitjans com La Gaceta, El Debate, EDA TV (dirigit per Javier Negre) i OKDiario, sumant una amplíssima difusió, van publicar articles que difonien rumors, enaltien les accions de l’extrema dreta i atacaven el govern i altres contraris. Aquests missatges van ser amplificats per influencers com Wall Street Wolverine (amb 600.000 seguidors a YouTube i 819.422 a X), Alvise Pérez (amb 436.000 seguidors a X) i Ángel Gaitán (150.000 seguidors a X y 3,8 milions de seguidors a TikTok), que han viralitzat diferents rumors falsos.  

A més, el programa de televisió Horizonte, presentat per Iker Jiménez (també molt actiu a les xarxes), amb una quota d’audiència del 13,2%, va difondre alguns d’aquest discursos. La desinformació ha estat una eina central en aquesta estratègia. Entre casos més destacats es troben l’acusació que el govern va destruir tones de roba i aliments donats, el qüestionament de la xifra oficial de morts, el rumor de cossos ocults en camions frigorífics, el negacionisme cap a experts i científics, l’enyorança d’infraestructures franquistes i els atacs a la Creu Roja i Cáritas, acusant-les de quedar-se amb els diners de les donacions, mantenir vincles sospitosos amb el poder i prioritzar l’ajuda als immigrants per sobre dels damnificats espanyols. Aquests rumors també es van convertir en atacs directes a treballadors d’entitats i comunicadors, sent assetjats tant a les xarxes com sobre el terreny. Alguns dels seus representants afirmen que mai havien rebut atacs d’aquesta magnitud.

L’alarmisme, el discurs securitari i la defensa de la propietat també van ser elements rellevants en la narrativa de l’extrema dreta durant la DANA, exigint la constitució de patrulles ciutadanes davant l’alarma pels suposats saquejos  en moments inicials. Aquestes patrulles, convocades per grups com Yomus i Desokupa, es presentaven amb missatges com fer neteja d’elements indesitjables. Això, combinat amb l’estètica i el llenguatge dels convocants, recordava inevitablement l’esquadrisme del període d’entreguerres.

La gran activitat de tots aquests actors, tant sobre el terreny com a les xarxes socials, no és casual. Santiago Abascal, líder de Vox, ha estat explícit en la seva aposta per l’acció directa com una eina central de la seva estratègia política. En un acte de 2023, Abascal va fer una crida a una mobilització constant, permanent i creixent amb l’objectiu que cap acte de traïció quedi sense resposta. Aquestes paraules es van convertir en l’eix de les accions posteriors del partit i de les organitzacions afins com Revuelta, que han jugat un paper clau en canalitzar la indignació social cap als carrers. En aquest acte també hi van ser presents plataformes com DENAES i el sindicat Solidaridad. 

Respecte la trajectòria de Revuelta, va destacar en les protestes contra l’amnistia als líders independentistes, organitzades a l’octubre de 2023 a Barcelona i al novembre del mateix any a Madrid, davant la seu del PSOE. A la manifestació de Barcelona, Revuelta va debutar oficialment. A Ferraz, les protestes van adquirir un to més violent, amb llançaments d’objectes, enfrontaments amb la policia i performances.

Més recentment, la visita dels reis i representants polítics a les zones afectades per la DANA va ser un punt àlgid d’aquesta estratègia. Manifestants vinculats a Vox, coordinats mitjançant Telegram, van participar en l’enfangada als líders polítics. Malgrat ser minoria entre els veïns de Paiporta que també van expressar la seva ràbia i abandonament durant aquest episodi, van disputar el terreny i el relat. Van ser àgils per apropar-se als reis de manera conciliadora, sent reveladora l’estètica feixista d’alguns dels joves que es van fotografiar i van comunicar les seves demandes a Felip VI. Aquestes accions, presentades com espontànies, van ser organitzades curosament i amplificades a les xarxes socials sota la seva pròpia narrativa.

També és rellevant en l’entramat el sindicat Solidaridad (amb més de 78.000 seguidors a X), creat per Vox amb l’objectiu de disputar l’espai dels sindicats tradicionals. Presentat com a defensor dels treballadors, Solidaridad reforça les estratègies polítiques del partit. Aquest sindicat s’ha sumat a les iniciatives d’assistència a les zones afectades, oferint assessorament jurídic a alguns damnificats i suport legal als implicats en els atacs contra Pedro Sánchez. Malgrat la insistència en que es finança exclusivament amb les quotes d’afiliació, s’han aixecat dubtes significatius sobre el finançament de Solidaridad, seguint un patró similar al de Revuelta.

Tot i que aquestes organitzacions van amplificar inicialment les mostres d’indignació popular després de la DANA, l’extrema dreta intenta canalitzar el descontentament mitjançant les seves pròpies convocatòries i el seu propi marc, amb diferents intents de cooptar la protesta. El 16 de novembre de 2024, van anunciar una manifestació sota el lema Solo el pueblo salva al pueblo, convocada pels autodenominats Patriotas Revolucionarios. Malgrat la viralitat inicial, l’acte es va desconvocar per la seva escassa tracció social. D’altra banda, la manifestació a Ferraz, promoguda per diferents actors d’extrema dreta com Núcleo Nacional el 3 de novembre de 2024 va tenir una participació residual,  un to marcadament violent i una notable abundància de símbols i consignes explícitament feixistes, havent-hi càrregues policials i detencions. 

Paral·lelament, l’extrema dreta va menysprear a posteriori la manifestació més multitudinària, organitzada a València el 5 de novembre de 2024 per la societat civil, que va reunir al voltant de 130.000 assistents i va comptar amb 65 entitats convocants i 83 adherides. Aquest acte es va dur a terme en solidaritat amb els damnificats i per exigir responsabilitats i renuncies al govern de Carlos Mazón i central. En aquest cas les crítiques de l’extrema dreta es van centrar en deslegitimar  l’acte i criminalitzar les expressions de ràbia d’aquesta protesta, acusant-la de ser manipulada per elements esquerrans i catalanistes. 

Més recentment, el 16 de novembre de 2024, Revuelta va convocar la seva pròpia manifestació a València. Aquest acte va reunir entre 400 i 500 persones en el seus moments àlgids. Tot i que els organitzadors van insistir en el seu caràcter apartidista i ciutadà, la presència de banderes franquistes i càntics en suport de Santiago Abascal i Vox animen al dubte. Durant l’acte, es van escoltar consignes com solo el pueblo salva al pueblo, junt a, com Sánchez, mentiroso i hijo de puta, i crits exigint les dimissions tant de Sánchez com de Carlos Mazón. També van destacar aclamacions a Primo de Rivera i el lema puto rojo el que no vote, evidenciant les seves afinitats i orientació ideològica.

La instrumentalització de la DANA per part de l’extrema dreta no és un fenomen aïllat, sinó part d’una estratègia més àmplia per consolidar la seva influència i avançar en la seva agenda ideològica. Mitjançant una combinació d’assistencialisme, desinformació difosa a través d’un ampli entramat mediàtic, mobilització directa i atacs a diferents actors, Vox i els seus aliats han demostrat com una crisi pot convertir-se en oportunitat per difondre el seu missatge, mobilitzar-se a l’espai públic i antagonitzar a aquells que considerin un enemic polític. Els intents de prendre l’espai públic i de difondre el seu discurs, juntament amb l’hostilitat en l’acció directa i la proliferació de figures mediàtiques sensacionalistes (el paper i les pràctiques de l’“analista del misteri” Iker Jiménez i el controvertit conspiranoic Alex Jones semblen compartir rol en l’ecosistema) evidencien que la caixa d’eines d’Steve Bannon ja s’està implementant plenament a l’estat espanyol.

Apel·lant al risc que això suposa i al paper de les relacions transnacionals, Revuelta ha estat recentment ungida per Elon Musk amb la donació de 10 antenes Starlink, per atribuir-se la recuperació de la cobertura al territori. Això es va donar immediatament després de la victòria de Donald Trump a les eleccions de 2024, de la que és partícip. A més, Santiago Abascal acaba de ser nomenat president de Patriotes per Europa, el partit europeu que agrupa l’extrema dreta al Parlament Europeu, convertint-se en la tercera força més gran de l’Eurocambra.

Davant d’un enemic opac, hostil i que no accepta el diàleg, és indispensable disputar els carrers, els espais digitals i les institucions, donar veu als afectats, repensar estratègies i exigir transparència, justícia i agilitat en les respostes, responsables i reparacions de la tragèdia que ha suposat l’afer valencià.