Hong Kong i els límits de la distòpia tecnològica

El paper de les noves tecnologies ha sigut destacat en les protestes de Hong Kong...estem davant un canvi de paradigma de la lluita al carrer?

Hong Kong i els límits de la distòpia tecnològica

Hong Kong i els límits de la distòpia tecnològica

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El paper de les noves tecnologies ha sigut destacat en les protestes de Hong Kong...estem davant un canvi de paradigma de la lluita al carrer?
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L’avenç tecnològic a la Xina continental és majoritàriament rebut amb excitació i orgull pels seus ciutadans. Contràriament, des d’Occident, és considerat l’avantsala de la distòpia. La Xina ha desenvolupat un ecosistema d’aplicacions propi que certament dona al seu govern accés a una gran quantitat de dades dels seus ciutadans. Però, a més a més, la Xina ha desenvolupat tecnologies de reconeixement facial, que estan essent paulatinament incorporades a les omnipresents càmeres de videovigilància.

Les protestes de Hong Kong ens donen un bon exemple dels límits que tenen les noves tecnologies com a eines de control social. tweet

En aquest context, l’èpica de la lluita dels joves hongkonguesos contra el tecno-autoritarisme xinès,  ens arriba com un anime cyberpunk. Els carrers de Hong Kong s’han omplert d’imatges de manifestants equipats amb màscares, cascs, i punters làsers per a inhabilitar els dispositius de reconeixement facial i cegar als policies.

Les protestes de Hong Kong, amb totes les seves especificitats, ens donen, però, un bon exemple dels límits que tenen les noves tecnologies com a eines de control social. L’experiència hongkonguesa mostra un seguit d’elements sobre com un moviment social de protesta s’enfronta a les mesures de seguretat brindades per les noves tecnologies. 

Els mètodes de prevenció

A Hong Kong, des del primer moment el factor tecnològic ha pres una gran importància en el dia a dia de les manifestacions. Les noves tecnologies han sigut utilitzades i neutralitzades, tant per la protesta com les forces de seguretat.

Font: Flickr – Studio Incendo

La primera mesura de protecció que van prendre els manifestants per a garantir l’anonimat dels seus smartphones, va ser la de desinstal·lar totes les aplicacions d’origen xinès. Així com desactivar els sistemes de geo-localització. També es va aconsellar desfer-se d’aquelles apps que tinguessin els seus servidors aliats de la Xina.

Durant les protestes de Hong Kong, Telegram va patir atacs per part de hackers sota comandament de Beijing, que el van deixar desactivat. tweet

Aquesta mesura per descomptat implicava la no utilització de WeChat. Aquesta super-app és pràcticament un sistema operatiu en si mateixa. És una combinació del que aquí seria Facebook i Whatsapp; però també permet obtenir noticies, fer pagaments i contractar serveis a través d’ella. Tot i que l’aplicació, omnipresent a la Xina continental, no és gaire utilitzada a Hong Kong. Ja que els hongkonguesos tenen accés a les aplicacions occidentals, com Google o Instagram, prohibides al continent. Les diferències entre les dues Xines comencen pels telèfons.

Com a contrapartida es va recomanar l’intercanvi de missatges via air-drop i Telegram. Air-drop és un sistema de missatgeria que ofereix Apple, que permet comunicar-se amb les persones del voltant creant xarxes tancades. Telegram – un vell conegut a Catalunya des de la tardor del 2017 – és un habitual entre aquells que valoren la privacitat en els seus xats. Durant les protestes de Hong Kong, Telegram va patir atacs per part de hackers sota comandament de Beijing, que el van deixar desactivat.

Innovacions

Els joves que han sortit als carrers de Hong Kong s’han organitzat a través de nombrosos grups d’afinitat, sovint formant els seus propis grups de xat privat. Aquests grups, que no necessàriament estan connectats entre ells, es coordinen de forma informal, responent a les crides fetes des de comptes i canals de difusió d’informació afins a les protestes.

Això ha permet que les noves idees i els consells per a protegir-se o confrontar-se amb la policia, hagin circulat amb facilitat i hagin sigut absorbits ràpidament pels diferents grups autònoms.

Font: Flickr – Studio Incendo

Ara bé, més enllà de l’ús habitual de les xarxes socials com Twitter, per a difondre les convocatòries i fer seguiment als moviments de les forces policials, hi ha hagut innovacions curioses.

Així, l’app Pokemon Go ha sigut utilitzada per part dels manifestant per a defugir l’escrutini de les autoritats. L’app ha servit per organitzar «caceres de Pokemon», que en realitat van resultar ésser manifestacions encobertes. Com a reacció Pokem Go, també va ser utilitzat per grups pro-Beijing, vinculats a les Tríades, per preparar falses convocatòries que van resultar ser emboscades contra els manifestants.

En aquesta mateixa línia l’app de cites, Tinder, també va ser una plataforma de difusió per al moviment anti-extradició tweet

En aquesta mateixa línia l’app de cites, Tinder, també va ser una plataforma de difusió per al moviment anti-extradició. En contra de les recomanacions de l’aplicació, cobrir-se el rostre ha donat més d’un match. El seu sistema de missatges i el timeline, servia per difondre missatges polítics. La intersecció entre l’activisme juvenil i les relacions sexo-afectives no són coses noves, però a Hong Kong s’ha dut a un altre nivell.

Els avenços tecnològics en matèria de seguretat, també han tingut un impacte en com els manifestants s’han comportat en el món off-line. Així el moviment anti-Extradició ha recuperat mètodes de comunicació força més rudimentaris. Els manifestants han desenvolupat tot un sistema de llenguatge via gestos per donar consignes durant els enfrontaments amb les forces policials.

Per exemple per indicar quan era el moment carregar contra els antiavalots o quan era moment de retirar-se. També ha aparegut l’ús d’avions de paper, o missatges lliurats en cursa de relleu, a l’estil de l’antiga Grècia. Així com els coneguts murs Lennon, que permeten expressar opinions de forma anònima a través de post-its

Finalment, l’equip dels manifestants. A Hong Kong, la utilitat d’ulleres, passamuntanyes o cascos no només serveixen per a la protecció física, sinó també virtual. Protegir-se dels gasos lacrimògens, dels cops de porra o les pilotes de goma, és tant important com protegir l’anonimat. Les fotografies i els vídeos que poden captar càmeres policials i smartphones, poden ser tant letals com la violència policial.

Font: Wikimedia Commons – VOA

Les lliçons de Hong Kong

Cal dir que en tractar-se encara de conflicte en procés no podem qualificar fins a quin punt les precaucions preses pels manifestants han estat realment útils. Pot ser que les forces de seguretat hongkongueses sí que hagin pogut identificar als causants dels disturbis; però encara no hagin decidit actuar contra ells per motius estratègics. De fet ja hi ha hagut batudes amb més de dos centenars de detinguts.

la tecnologia és sense cap mena de dubtes un nou front de batalla dels conflictes socials. tweet

Tot i això, Hong Kong dona una sèrie de lliçons sobre la relació entre els usos tecnològics en matèria de seguretat i la resposta de moviments socials de protesta que poden ser útils per d’altres contextos.

Primer, la tecnologia és sense cap mena de dubtes un nou front de batalla dels conflictes socials. A dia d’avui, un moviment de protesta ja no només ha de tenir en compte els cossos policials operant sobre el terreny, sinó també aquells agents que treballen darrere els ordinadors. Ara bé, la major sofisticació dels mecanismes de detecció emprats pels aparells de seguretat no són infal·libles. Les forces anti-governamentals tenen marge d’adaptació a aquests avenços.

Som encara lluny d’un escac i mat tecnològic.

Font: Flickr – Studio Incendo

Segon, Internet te geografia. La «guerra freda» tecnològica també es tradueix en l’aparent espai sense fronteres del món online. A causa del «Gran Firewall xinès», al món hi ha «dues internet» a la pràctica:, la de la Xina i la de la resta. En una situació de conflicte, és important tenir en compte tant on s’han dissenyat les aplicacions emprades, com on s’allotgen els servidors que contenen les dades dels seus usuaris.

Tercer, i segurament la lliçó fonamental, la importància del factor col·lectiu. Més enllà dels mecanismes de seguretat que cada manifestant pugui prendre per a no ser identificat, la millor garantia d’anonimat ha estat el fet de formar part d’un moviment massiu. Hem vist com el ciberactivisme ha anat acompanyat sovint d’un individualisme narcisissista a les xarxes. Però fora d’elles, la força del nombre continua essent imbatible. 

És evident que un individu, cercat o no per la policia, difícilment pot tractar de desactivar les càmeres de seguretat amb un làser sense semblar sospitós. Molt menys, si parlem d’accions menys subtils com és el cas de serrar els fanals amb càmeres.  

La distòpia tecnològica

Ni molt menys es pot dir que les tecnologies de control social són ineficaces. Que els moviments anti-governamentals hagin d’adoptar mesures per protegir-se’n, és una mostra evident de la seva eficàcia. Que aquestes adaptacions siguin reeixides, ens indica però, que no són infal·libles. No podem menyscabar el perill que suposen que els avanços tecnològics en el camp de la seguretat per a les llibertats civils. Però cal dir que, la narrativa de la distòpia tecnològica serveix més per a fins propagandístics que per entendre una realitat existent.

Els més beneficiats de la narrativa distòpica, de fet, són precisament els governs, que sempre volen presentar una imatge d’invulnerabilitat.És prou conegut que la funció de la majoria de càmeres és sobretot, dissuadir. Pel cas mateix de la Xina, la despesa en seguretat interior s’ha triplicat des de 2007, superant a la despesa militar en un 19%. La qual cosa indica precisament una sensació d’inseguretat per part de l’estat.

Font: Flickr – Studio Incendo

D’altra banda, el perill del Gran Germà, és un discurs molt útil per demonitzar els rivals, mentre s’amaguen els propis tics orwellians. Moltes de les històries sobre el sistema de crèdit social xinès, han sigut sovint inflades pels mitjans occidentals. Mentre que d’altra banda, són precisament els països que compten amb règims democràtics liberals, els que més estan augmentant els sistemes de vigilància cap als seus ciutadans. A Occident la llibertat no la posa en perill el Beijing real, sinó els Beijings locals.

Els estats malgrat haver augmentat enormement la capacitat de control, són lluny d’haver assolit l’omnisciència. No només degut a les limitacions materials existents, sinó també per la capacitat d’adaptació dels ciutadans.
Existeixen marges per desafiar els mecanismes de control, i segurament sempre existiran. Cal esperar que els moviments polítics de diferent naturalesa s’hi adaptin. Encara que n’acabin pagant el cost.

Sovint es diu que els exèrcits sempre estan preparats per a guanyar la guerra anterior. El cas hongkonguès ens mostra que la mateixa màxima es pot aplicar a les protestes socials. Els governs només estan preparats per fer front a l’erupció de descontent social d’ahir, però mai el de l’endemà.

Foto de portada: Flickr – Studio Incendo
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg, centrat en geopolítica i la Xina.

Comentaris

Hong Kong i els límits de la distòpia tecnològica

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.