GameStop, Reddit i les apostes en el sistema financer

Un grup d'usuaris de Reddit han aconseguit fer perdre milers de dòlars als inversors de Wall Street que estaven apostant contra la cadena de videjocs GameStop. Com ha estat possible i què és apostar en el sistema financer?

GameStop, Reddit i les apostes en el sistema financer

GameStop, Reddit i les apostes en el sistema financer

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Un grup d'usuaris de Reddit han aconseguit fer perdre milers de dòlars als inversors de Wall Street que estaven apostant contra la cadena de videjocs GameStop. Com ha estat possible i què és apostar en el sistema financer?

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Aquesta setmana, un grup de persones s’han organitzat, a través de la xarxa de fòrums Reddit, per comprar massivament accions d’una companyia que cotitzava a la baixa, GameStop. Les seves accions feia més de 5 anys que queien de preu i en menys de 48h l’han triplicat; i, si agafem un període de 5 dies, veiem com l’augment ha estat de més d’un 1000%. Aquest augment del valor de les accions de GameStop podria ser una bona notícia per als seus accionistes, però no ha estat així: la companyia estava sent víctima d’atacs de fons d’inversió que es dediquen a extreure guanys de la pèrdua de valor de les accions d’una empresa «apostant» contra ella, de forma que l’augment del preu els ha causat elevades pèrdues.

A la borsa, quan es parla d’«apostar» contra un país o contra una empresa, es pot estar parlant de coses diferents. Pot tractar-se d’una aposta, venda o posició en curt, o bé d’un producte derivat. A GameStop s’estava produint el que es coneix com apostes en curt. Les apostes (o posicions o vendes) en curt són una operació que busca  guanyar diners quan un índex borsari, en aquest cas una empresa, cau. Al contrari, les posicions en llarg són simplement compra d’accions esperant que pugin de valor per vendre-les posteriorment.

GameStop

Què és una venda en curt?

En què consisteix una aposta en curt? Consisteix en vendre una cosa que no és teva, una cosa que encara no has comprat però que compraràs en el futur quan el preu sigui més baix, ja que no és fins al cap d’un temps determinat que el producte que has comprat s’haurà d’entregar a qui te l’ha comprat. S’inverteix l’ordre de la compra-venda. Comprar i després vendre és l’ordre que ens semblaria més lògic, però en realitat, al sector financer aquest tipus d’operacions son bastant freqüents.

Com que l’economia financera pot resultar una mica abstracta, un exemple molt clar és el de la revenda d’entrades. Els preus de les entrades d’un esdeveniment musical o esportiu solen pujar de preu a mesura que les unitats es van venent i per tant en van quedant més poques. Tot i així, aquelles persones que han comprat per revendre i no perquè tinguin algun interès en assistir-hi, a mesura que s’acosta el dia del concert o del partit les van baixant progressivament de preu, per por de no poder-les vendre finalment.

Una manera de maximitzar el guany és vendre l’entrada quan el preu està al seu punt àlgid, però comprometre’s a entregar-la el dia abans de l’esdeveniment. Així, l’entrada es pot vendre a un preu molt elevat però en canvi aquell que l’està revenent la comprarà dos dies abans, quan el preu sigui molt més baix. De la mateixa manera, en el cas de les posicions en curt a la borsa, un inversor ven unes accions que no són seves quan el preu és elevat, i les comprarà després, quan el preu sigui més baix. Com ho fa? Hi ha dues opcions: demanant-les prestades a canvi d’un interès (el que es coneix com una venda en curt coberta) o senzillament, igual que en el cas de les entrades, acordant una data de liquidació de la compra-venda posterior a la data en què es produeix formalment la compra-venda de les accions, el que es coneix com vendes en curt descobertes. 

En el cas de les posicions en curt a la borsa, un inversor ven unes accions que no són seves quan el preu és elevat, i les comprarà després, quan el preu sigui més baix.

En cas de les vendes en curt cobertes, un inversor que vol jugar en curt li demanarà a algú que té accions d’una companyia, en aquest cas GameStop, que li deixi uns dies i que les hi tornarà amb un interès afegit. Aquesta operació prèvia de demanar les accions en préstec equival a la promesa d’entregar l’entrada el dia anterior al partit. L’inversor està venent unes accions que no son seves, està venent una cosa que no té, que només li han deixat i que per tant haurà de tornar, però que comprarà després i que per tant podrà tornar al seu propietari. Al contrari, en el cas de les vendes descobertes, l’inversor pot vendre unes accions que ni tant sols li han deixat.

En qualsevol dels dos casos es parla d’apostar a la baixa perquè realment no hi ha cap tipus de seguretat que l’acció o el producte financer baixi de preu, de manera que si, per alguna raó, l’acció pugés de preu una vegada ja s’ha venut, l’inversor es veuria obligat a comprar-la de nou més cara i, per tant, perdria diners. L’acció no ha baixat, ha perdut l’aposta, ha perdut diners.

La dinàmica és senzilla. Mentre hi ha inversors apostant en curt hi ha molta oferta d’accions perquè aquests inversors estan venent les accions que els han deixat (o no, si és una venda descoberta). Que hi hagi molta oferta fa tendir el preu a la baixa per la llei de l’oferta i la demanda. Al contrari, quan per algun motiu l’oferta es redueix en relació a la demanda, com ha passat amb GameStop, es produeix una dinàmica virtuosa alcista: l’augment de la demanda fa que els inversors que jugaven en curt vulguin comprar de nou ràpidament les accions abans no pugin de preu, de manera que la demanda augmenta de forma exponencial i amb ella el preu una altra vegada. Tornant a l’exemple de les entrades, si per algun motiu el grup que fa el concert anunciés que tocarà cançons inèdites dos dies abans del concert, podria ser que la demanda augmentés de cop i volta. Tots aquells revenedors que han venut les entrades sense tenir-les encara, s’afanyaran a comprar les entrades, que cada cop seran més cares i , amb el seu mateix pànic, en faran augmentar encara més el preu.

Les vendes en curt es poden fer tant al comptat com a través de productes derivats. Aquests productes no tenen un pes relatiu molt elevat si analitzem el conjunt de productes financers que es compren i es venen als mercats financers internacionals, però la seva rellevància és cabdal pels efectes que tenen en la dinàmica econòmica i financera a nivell internacional.

Què és un producte derivat?

Per entendre què és un producte derivat cal entendre què és un actiu financer. Als mercats financers, s’hi intercanvien actius o productes financers, instruments que permeten fer un traspàs de recursos entre aquelles persones que tenen diners de més (unitats econòmiques superavitàries) cap a altres persones que en necessiten (unitats econòmiques deficitàries). Per què? Perquè la funció del sector financer és senzillament fer d’intermediari entre aquells que tenen un excedent de diners i en volen treure un rendiment (cobrant un interès per deixar-los a un altre) i aquells que necessiten finançament per invertir o per comprar.

Això no és altra cosa que un crèdit o un préstec. Qualsevol crèdit o préstec conté cert risc d’impagament i és per aquest motiu que existeixen també tota una sèrie de productes financers que permeten repartir aquest risc i el dispersen entre diversos agents. Aquests productes, si bé tenen un origen anterior, han experimentat un boom en els últims 50 anys fruit de la liberalització del mercat financer a nivell mundial que ha permès el desenvolupament de la coneguda enginyeria financera. Així, actualment quan parlem d’actius o productes financers, podem parlar d’un crèdit bancari, d’una hipoteca, d’una participació de deute públic, d’accions empresarials, de fons de pensions o d’inversió o de productes derivats.

També cal tenir en compte que els sistemes financers actuals, precisament des de la seva liberalització, son fiduciaris. Això vol dir que el valor del producte financer no té per què correspondre’s amb la seva materialitat (per exemple i com en el cas de GameStop, una acció d’una empresa no té per què tenir a veure amb el seu rendiment real al mercat on opera: les accions pugen però el nivell de vendes reals de videojocs de la cadena de botigues no ha augmentat) i, a més, com que  en definitiva és una promesa de pagament futur, només té valor si finalment el pagament es produeix, de manera que hi ha un grau molt elevat d’incertesa.

Així doncs, el valor actual d’un actiu financer (el preu al qual es compra i es ven als mercats financers) dependrà de la credibilitat que tingui la promesa de pagament futur per part de qui t’està demanant els diners (és a dir, qui t’està venent el producte financer). A més del risc de crèdit o d’impagament, existeix també el risc de mercat. El risc de mercat apareix quan el valor del producte financer està vinculat a variables financeres, com pot ser la dinàmica del mateix mercat financer, que, com ja hem dit, no té per què respondre a la dinàmica de l’economia productiva (o economia real). Un bon exemple són les bombolles immobiliàries: per més que el banc finalment vengui un pis, el valor de mercat actual del pis podria ser inferior al preu pel qual es va comprar en el passat. O, en el cas de GameStop, el risc no ve del fet que l’empresa faci fallida i l’acció perdi valor, sinó pot provenir de la mateixa dinàmica financera alcista dels preus de les accions, a causa d’una actuació deliberada (o no) amb l’objectiu de fer-ne augmentar el preu.

Per això, per tal de cobrir-se les espatlles davant d’aquests riscos que poden fer perdre diners als que posseeixen actius financers d’algun tipus, es van desenvolupar els productes derivats. Els productes derivats no son més que una assegurança financera. Tenen l’objectiu d’assegurar el valor del producte financer, davant la possibilitat que alguna cosa faci que el seu preu caigui per sota del preu al qual es va comprar en el seu origen. Es tracta, doncs, d’un acord que es fa en el present, però que es liquidarà en el futur. Com en el cas d’una assegurança d’un cotxe: l’acord es fa avui però es liquidarà en el futur, quan hi hagi o no hi hagi un accident: si hi ha un accident, l’assegurança et pagarà; si no hi ha cap accident, tu ja li hauràs pagat una prima. És senzill veure com, vist així, una assegurança també constitueix una aposta entre tu i l’assegurança: tu apostes a l’accident, l’assegurança aposta per la teva bona conducció. Aquestes assegurances es poden fer sobre productes que tens o, igual que les vendes en curt al descobert, sobre productes que no tens.

Els productes derivats no son més que una assegurança financera. Tenen l’objectiu d’assegurar el valor del producte financer, davant la possibilitat que alguna cosa faci que el seu preu caigui per sota al qual es va comprar en el seu origen. És un acord que es fa en el present però que es liquidarà en el futur

Aleshores, per tal de diversificar el risc, els actius financers o productes financers es poden titularitzar, que no és altra cosa que fer participacions com si fos un bitllet de loteria i vendre-les com si fossin nous actius financers, de forma que diversifiques el risc i no te’l quedes tot tu. Aquest procés es pot fer tantes vegades com es vulgui. Així doncs, veiem com aquesta titularització amaga un problema molt gran, ja que l’actiu financer original es va diluint, de manera que el comprador es va allunyant de l’emissor, la persona que en origen ha demanat el crèdit (o l’empresa que ha posat a la venda l’acció de la seva companyia), i la persona que té el producte financer pot tenir molt poc coneixement del risc real que amaga el producte que compra. Les vendes a curt o els derivats també es poden titularitzar, i els productes titularitzats es poden agrupar amb altres productes i formar lots de productes financers diversos, en el que es coneix com a productes estructurats.

GameStop

Com veieu, es tracta de productes de difícil comptabilització i tot sovint les operacions no queden registrades perquè es fan entre dues parts privades que no son conscients del risc que realment conté el que estan comprant o venent, de manera que un pànic borsari que alteri el funcionament esperat dels índexs (com ha passat amb GameStop), pot provocar fallides en cadena. Aquestes fallides, des del moment en què els derivats deixen d’operar com a assegurances i operen com una aposta més, fan que les empreses asseguradores fàcilment puguin fer fallida també, ja que en definitiva seria com si perdessin moltes apostes a l’hora. El que va passar als EUA quan es va punxar la bombolla immobiliària va ser això: el govern va haver de rescatar AIG, una companyia d’assegurances que tenia la majoria dels derivats de les hipoteques subprime que concedia el banc fallit Lehman Brothers, per evitar que la seva suspensió de pagaments provoqués una fallida en cadena de tot el sistema financer. A tot això, cal afegir-hi un últim element: els preus dels productes financers depenen del seu tipus d’interès, que no és més que el preu que es paga per assumir el risc que comporta. A més risc, més tipus d’interès, de manera que aquells productes que tinguin més risc seran preferibles perquè suposen majors guanys potencials.

Aquesta inestabilitat intrínseca al sistema financer es veu amplificada per la dinàmica dels inversors que hi operen. Hi ha un gran volum de recursos, però també d’opacitat i de rapidesa en les operacions financeres. Això provoca comportaments mimètics amb un efecte procíclic: com en el cas de les accions de GameStop, l’augment de la demanda n’ha fet augmentar el preu i l’augment de preu n’ha fet augmentar la demanda, dibuixant un cercle viciós. Això, a més, es duu a terme en mercats financers interconnectats a nivell internacional, i per tant hi ha un risc de contagi molt elevat. Si hi ha una fallida en alguna banda del planeta, fàcilment es pot reproduir en altres racons al cap de molt poc temps. A més, la situació és paradoxal, ja que aquesta aparent desvinculació del que passa al sistema financer amb el que passa a l’economia real tard o d’hora s’acaba. Tot aquell valor que només era fruit de la pressió que exercia la demanda desapareixerà quan la bombolla es punxi.

Hi ha un gran volum de recursos, però també d’opacitat i de rapidesa en les operacions financeres. Això provoca comportaments mimètics amb un efecte procíclic: com en el cas de les accions de GameStop, l’augment de la demanda n’ha fet augmentar el preu i l’augment de preu n’ha fet augmentar la demanda, dibuixant un cercle viciós.

La complexitat i la mida dels mercats financers i dels productes financers en fa difícil la comptabilització, ja que depenen d’un valor que es determinarà en un futur essencialment incert, fet que ha posat sobre la taula en més d’una ocasió la necessitat d’un major control o d’una major regulació i transparència de les operacions que hi tenen lloc. Les vendes en curt estan prohibides a la Unió Europea, però no tenen limitació a la majoria de països del món. Els derivats son completament legals. S’han fet diversos intents d’arribar a un consens internacional en aquest sentit, concretats en els diversos acords de Basilea 1 (1988), Basilea 2 (2004) i Basilea 3 (2010), aquest últim motivat per la crisi de 2008. Tot i així, com que es pot apostar a l’alça i a la baixa, aquesta inestabilitat genera guanys molt llaminers per als inversors.

Per això, a la pràctica, les mesures i línies d’actuació sempre queden lluny de garantir una regulació eficaç del sistema financer, i solen patir endarreriments en la seva aplicació. No obstant, davant dels successos que han passat aquesta setmana amb les accions de GameStop, s’ha tornat a evidenciar que el lliure mercat és totalment discrecional: quan la manca de regulació es gira en contra dels capitalistes que operen a través dels fons d’inversió, aquests s’afanyen a proclamar la necessitat de regular aquests moviments especulatius que no responen a la dinàmica de l’economia real.

Els principals fons d’inversió han reclamat que s’estableixin mecanismes que puguin limitar l’impacte de successos aliens a la dinàmica econòmica (com podria ser aquest atac coordinat a través d’un fòrum) i Melvin Capital, el principal fons d’inversió afectat per l’espiral alcista de les accions de GameStop, ha aconseguit que Wall Street li permeti incomplir el mateix contracte de la venda en curt, modificant el termini perquè amenaça amb provocar una cadena de fallides. El poder econòmic dels grans fons d’inversió els permet accedir a altaveus que no estan a l’abast de la majoria i per tant són capaços de tenir el monopoli del relat, per més que les seves reclamacions només busquin blindar aquesta gallina dels ous d’or on, com a l’any 2008, les pèrdues sempre les paguem les classes populars.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Economista, membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa

Comentaris

GameStop, Reddit i les apostes en el sistema financer

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.