Fernando Rosas: «L’impacte del COVID-19 sobre la classe treballadora portuguesa ha estat i serà terrible»

Entrevistem Fernando Rosas, destacat acadèmic i polític socialista portuguès sobre la situació política del país arrel de la pandèmia i amb l’ascens de l’extrema dreta.

Fernando Rosas: «L’impacte del COVID-19 sobre la classe treballadora portuguesa ha estat i serà terrible»

Fernando Rosas: «L’impacte del COVID-19 sobre la classe treballadora portuguesa ha estat i serà terrible»

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Entrevistem Fernando Rosas, destacat acadèmic i polític socialista portuguès sobre la situació política del país arrel de la pandèmia i amb l’ascens de l’extrema dreta.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Fernando Rosas és un historiador, polític i periodista portuguès. Sent jurista de formació, posteriorment s’ha dedicat a l’estudi, la investigació i la docència de la Història pràcticament fins el dia d’avui. Militant del Partit Comunista Portuguès (PCP) en la seva joventut —el qual abandonà després del Maig del 68 i la Primavera de Praga—, Rosas va ser un ferm activista antifeixista en temps de la dictadura de Salazar, el que li va costar en diverses ocasions l’empresonament i la tortura en diverses presons portugueses durant l’Estado Novo. Actualment, destaca la seva figura com a fundador i exdirigent del partit d’esquerres portuguès Bloco de Esquerda (BE), partit amb el qual va presentar-se com a candidat a les eleccions presidencials portugueses de l’any 2001.

Fa un any a Catarsi publicàvem un article en relació amb les eleccions legislatives portugueses, on fèiem un anàlisi al govern portuguès de la «Geringonça». Amb el govern renovat, podem constatar com Portugal està experimentant importants canvis de caire polític.

Primer de tot, cal destacar el que considero que és un retrocés i una negativa per part del govern del Partit Socialista (PS) en mantenir l’acord parlamentari de la «Geringonça». Aprofitant que el Partit Comunista Portuguès (PCP) no va voler fer cap acord escrit, el PS està temptejant el terreny negociant amb l’esquerra i la dreta, sobretot amb el Partit Social Demòcrata (PSD). Això ha provocat que en aspectes decisius de la governació —i sobretot després de la pandèmia— el govern hagi donat una resposta molt insatisfactòria. Aquest, a causa de la pressió dels patronats i dels partits de dreta, no ha volgut modificar en absolut l’actual legislació laboral ni ha complert amb els compromisos previs en relació al Servei Nacional de Salut, el qual s’ha vist desbordat amb la pandèmia. A més, el govern no ha rectificat el negoci catastròfic que va fer amb la privatització i la venda del Novo Banco i la seva venda al Lone Star, endeutant més l’Estat, qui haurà de pagar el dèficit.

A Portugal existeix un racisme endèmic que afecta en molts aspectes de la vida quotidiana de les persones afrodescendent

Aquesta situació es dona en un context de pandèmia i a les portes de la votació dels pressupostos generals de 2021. La peculiaritat d’aquesta votació recau en el fet que el gener de 2021 tenim eleccions presidencials, i que, segons la Constitució Portuguesa, sis mesos abans i després d’unes eleccions presidencials el parlament no es pot dissoldre, malgrat que els pressupostos puguin no ser aprovats. Pel que fa a la posició del Bloco de Esquerda en la votació pressupostària i les eleccions presidencials, serem ferms; tenim exigències molt clares pel que fa a les seqüeles de la pandèmia. Tenim clar que aquesta situació només farà més precària la vida de les persones, i necessitem uns pressupostos que donin una resposta a això. Per a nosaltres és necessari reforçar les contractacions i cuidar el Servei Nacional de Salut, i res d’això es pot fer sense modificar la legislació laboral i enfortir la sanitat pública.

Per últim cal que prestem atenció a l’emergència de l’extrema dreta a Portugal. Ara tenim un nou partit d’extrema dreta (el CHEGA!) que  té la capacitat de potenciar el vot de descontentament de la dreta, de les classes mitjanes i de petits i grans empresaris. Igual que VOX a l’Estat Espanyol, l’aparició d’aquests partits que juguen al joc parlamentari provoca una gran polarització dels mateixos partits de dretes. En el cas de Portugal, aquest creixement de l’extrema dreta podria portar a una aliança de diversos partits, és a dir, una radicalització cap a la dreta de la dreta portuguesa. Es tracta d’un procés en obert al meu país, que ja s’ha manifestat en diferents polèmiques: fa poc hi va haver un debat al voltant de  l’assignatura de Ciutadania a les escoles, on sovint es tracten temes relacionats amb la sexualitat, d’entre molts altres. Arran d’aquí va sorgir un manifest de la dreta demanant el dret d’objecció de consciència dels pares a l’hora de cursar l’assignatura.

A principis de la pandèmia del COVID19, diversos mitjans de comunicació internacionals van assenyalar Portugal com un dels països que millor estava gestionant la crisi, destacant sobretot la rapidesa en la presa de decisions i en l’acció política unitària. És això cert? Quin impacte ha tingut i està tenint aquesta situació sobre la classe treballadora portuguesa?

Es tracta d’una situació que ha tingut alts i baixos. Nosaltres vam  començar molt d’hora amb les mesures de prevenció i semblava que la cosa anava bé, però quan al juny vam començar a desconfinar, sense cap classe d’experiència prèvia en una situació així, la cosa es va descontrolar una mica. Es van tornar a reforçar les mesures, i vam tornar a tenir un cert control, però ara sembla que tornem a empitjorar.

L’impacte del COVID19 sobre la classe treballadora portuguesa ha estat i serà terrible a diversos nivells: en primer lloc per la crescuda de la desocupació; el govern va seguir una política de lay off parcial que ja està acabant, però a la que es podran seguir acollint les empreses que hagin tingut pèrdues de més del 50%.  Malgrat això, hi ha petites i mitjanes empreses que no estan sobrevivint. El que significa —sobretot en el camp del turisme— que moltes empreses tancaran i acomiadaran a un gran nombre de treballadors. Des del punt de vista de l’ocupació i la seguretat al treball aquest virus suposarà un impacte del qual encara no en som prou conscients, i on la classe obrera serà la més afectada. Són els treballadors els que cada dia fan ús d’un transport públic que no té ni suficient freqüència ni compleix amb les mesures de seguretat, que són acomiadats a causa que no s’hagi modificat la legislació laboral i que viuen en condicions d’habitabilitat que no permeten un bon aïllament. Per no parlar de la gent gran! A Portugal la majoria de residències són privades, i algunes fins i tot clandestines. Com que no depenen de la sanitat pública, els recursos en aquestes escassegen i es tornen veritables focus de contagi.

Aprofitant que el Partit Comunista Portuguès (PCP) no va voler fer cap acord escrit, el PS està temptejant el terreny negociant amb l’esquerra i la dreta

L’escola comença ara, i el govern ha anunciat unes mesures que els sindicats de professors no consideren suficients. El necessari seria contractar més professionals de l’educació i no partir les classes, com s’està fent aquí! Però no hi ha diners suficients. El que està clar és que aquesta tornada a l’escola mobilitza a 3 milions de portuguesos, i això suposarà un risc de contagi molt alt.

Cal tornar a tenir el control de la situació, defensar el Servei Nacional de Salut i si fa falta fer un requeriment dels hospitals privats en el cas que es donés una segona onada. Almenys ha de ser així fins que tinguem la vacuna, la qual sembla que encara trigarà a arribar.

A mitjans del passat juliol un home negre va ser assassinat a trets a Moscavide (Lisboa) per un exmilitar d’avançada edat. Coincidint amb el revolt ja causat per les protestes amb motiu de l’assassinat de George Floyd als Estats Units, els portuguesos van sortir al carrer un cop més. També ho va fer  l’extrema dreta i el CHEGA!, convocant manifestacions a la capital amb el lema «Portugal não é racista» (Portugal no és racista). Portugal és un país racista?

Una de les qüestions més importants d’aquest any ha sigut el debat entorn del racisme. A Portugal, com a molts altres llocs, existeix un racisme endèmic que afecta en molts aspectes de la vida quotidiana de les persones afrodescendents —i no afrodescendent—; quan aquestes volen llogar una casa o voler anar a certs establiments, per exemple. A Portugal ens trobem amb un racisme antic que ve del fet que Portugal va ser una important potència colonial durant segles i es va arrelar a la societat portuguesa una tradició de racisme i de superioritat de l’home blanc.

El CHEGA! Beurà d’aquest ambient racista, convocant grans manifestacions com l’esmentada. Això sí; les manifestacions dels antiracistes a Lisboa van ser molt més grans, malgrat la situació sanitària.

I és que la pandèmia també ha provocat una certa paralització de la política, fent que les trobades, actes polítics i manifestacions al carrer siguin molt més difícils de dur a terme.

Per acabar, m’agradaria preguntarli sobre la projecció de la qüestió catalana a Portugal. Quina és la imatge que es té a Portugal sobre la qüestió catalana i l’independentisme?

A Portugal existeix una certa simpatia, tant a la dreta com a l’esquerra, pel dret d’autodeterminació de Catalunya. Aquí no es comprèn bé com, sent Catalunya la nació històrica que és —amb la seva llengua, territori, cultura— aquesta no pugui exercir el seu dret d’autodeterminació. No entenem exactament el perquè; per què ho diu a la Constitució? La Constitució Portuguesa també prohibia la independència de les seves colònies! No té sentit; jo personalment puc entendre la independència com una solució, però pot ser que per a altres no ho sigui, per tant considero que és necessari que es doni l’opció de poder escollir.

A l’esquerra el partit que més ha destacat en el recolzament de l’autodeterminació catalana ha sigut el Bloco de Esquerda. Pel que fa al centre i a la dreta, la contradicció que tenen és en relació a la constitució; el PS, per exemple, comparteix allò que el PSOE defensa: la legalitat. Malgrat això, i a diferència de la dreta espanyola, la qual considera l’autodeterminació com un crim, la dreta portuguesa assenyala la seva inconstitucionalitat però defensa una resolució política del conflicte, justament el que l’Estat Espanyol no fa.

La defensa del dret democràtic a escollir d’una realitat nacional particular —i l’Estat Espanyol en té diverses— és totalment necessària.

Foto de portada: pxhere.com
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Estudiant d’Història a la Universitat de Barcelona, havent realitzat una estada acadèmica d’un any a la Universidade de Coimbra (Portugal) i militant de la CUP d’Olesa de Montserrat i del SEPC UB Raval.

Comentaris

Fernando Rosas: «L’impacte del COVID-19 sobre la classe treballadora portuguesa ha estat i serà terrible»

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.