Radiografia d’un govern d’esquerres

A les portes d'unes noves eleccions legislatives a Portugal. Traiem una anàlisi del famós govern de la Gerigonça

Radiografia d’un govern d’esquerres

Radiografia d’un govern d’esquerres

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

A les portes d'unes noves eleccions legislatives a Portugal. Traiem una anàlisi del famós govern de la Gerigonça
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

 «El socialisme no es pot construir ni contra els ciutadans ni sense els ciutadans, i per això el que no s’ha entès és que l’esquerra sigui avui un camp de runes on, a pesar de tot, uns quants encara insisteixin a buscar i enganxar fragments de les velles idees amb l’esperança de crear alguna cosa nova.» Ho aconseguiran?», em van preguntar, jo vaig respondre: «Sí, un dia, però jo ja no seré aquí per veure-ho…»

José Saramago

El pròxim diumenge sis d’octubre Portugal té prevista la celebració d’eleccions legislatives a tot l’Estat lus després de quatre anys d’un govern de coalició d’esquerres, anomenat de forma col·loquial -i fins i tot despectiva per la dreta portuguesa- de «Geringonça», paraula que ve a referir-se a allò «de mal gust» o «difícil d’entendre».

Després d’aquesta última legislatura, la coalició, formada pel PSP (Partido Socialista Português), el Bloco d’Esquerda (Partit d’esquerres socialista de Portugal) i CDU (Coligação Democrática Unitária, candidatura conjunta del Partit Comunista Portuguès i el Partit Ecologista) es prepara per dissoldre’s i enfrontar-se a un nou repte electoral mentre cada partit, de forma separada, prepara amb afany la seva pròpia campanya política.

Però sabem realment el que està passant a Portugal? Aquest darrer estiu, en un marc polític de possible pacte de govern a l’Estat Espanyol entre el PSOE i Podemos, s’ha sentit parlar en diverses ocasions de la possibilitat de dur a terme un «govern a la portuguesa»;  Què es vol dir exactament quan es fa servir aquesta expressió?

Font: Flickr – Jürgen Stemper

 Ja sigui per por a un possible contagi polític o per una constant d’ignorància cap a la història i la política lusa, és poca la informació que ens arriba dels mitjans de comunicació sobre aquell petit país amb el qual compartim península i que, en qüestió de quatre anys, ha aconseguit pal·liar els efectes de la crisi financera a través de la desobediència a les directives europees i l’aplicació de reformes d’alt contingut social.

Per una banda, en el present article es pretén facilitar al lector d’un context històric-polític que dóna sentit a la coalició de les esquerres portugueses, situant el seu inici en el rescat financer de la Troika a Portugal el 2011. D’altra banda, també es té per objectiu proporcionar una visió general del que ha estat el govern de la «Geringonça», quines han estat les seves polítiques reformadores principals i també les seves limitacions, qüestionant-nos, per una banda, si realment la “Geringonça” ha estat aquests quatre anys un govern d’esquerres, i també, quin impacte pot haver tingut el govern de coalició en la població lusa, basant-nos en els últims sondejos llançats per diferents mitjans de comunicació de Portugal.

Del rescat financer europeu a la coalició d’esquerres: una resposta a les polítiques d’austeritat

És un fet que la integració econòmica de Portugal a la Unió Europea no ha estat gens fàcil. Des del seu ingrés a la Comunitat Econòmica Europea el 1986, el seu camí en l’adaptació i integració total dins dels patrons i els requisits econòmics europeus  ha estat desequilibrat i desigual en relació amb la resta de països membres.

La inestabilitat d’aquesta situació va ser palpable amb l’arribada de la crisi financera del 2008 tweet

I és que els criteris econòmics de convergència i estabilitat  marcats per la CEE –de caràcter altament neoliberal, intensificats amb l’adopció de la moneda única-  no responien a les diferències polítiques, socials i estructurals de cada país integrant, forçant a països perifèrics com Portugal a l’adopció de dures polítiques d’adaptació que han provocat patrons de creixement basats en l’endeutament intern per tal d’assolir-los.

La inestabilitat d’aquesta situació va ser palpable amb l’arribada de la crisi financera del 2008, quan l’impacte sobre l’economia lusa va ser tan fort que Portugal es va veure incapaç de controlar el deute intern, havent de demanar, finalment, un rescat financer a la Troika el 2011.

Font: Flickr – Pedro Ribeiro Simoes

Incapaç d’ajustar el deute provinent del rescat, el govern portuguès recent electe del PSD (Partido Social Demócrata, partit de centredreta portuguès) va decidir de manera conjunta amb l’oposició del moment (PSP)  i sota la pressió de Brussel·les, adoptar un pla de mesures d’austeritat per tal de reduir la despesa pública i poder compensar l’alt cost financer del rescat europeu.

D’entre totes les mesures adoptades, destaquen la congelació en un 5% dels salaris del servei públic, la reducció de la despesa pública a través de retallades i l’augment d’impostos a sectors de majors ingressos i de l’IVA en un 1%.

La nova coalició tenia, davant de tot, un objectiu principal: rebel·lar-se contra les polítiques d’austeritat imposades des de la Troika tweet

Però les reformes d’austeritat no van funcionar i Portugal va demostrar un cop més que les polítiques econòmiques marcades des d’Europa no s’adaptaven a les seves pròpies dinàmiques com a país; en aquest cas, el deute fiscal encara va créixer més, juntament amb el nombre d’aturats, i les famílies portugueses van poder observar com els seus ingressos disminuïen, sent això detonador d’una profunda desigualtat social, i amb ella, el sorgiment de l’euroescepticisme entre la població lusa.

La tragèdia de les polítiques d’austeritat del govern del PSD van ser traslladades a les urnes i als pactes polítics: en el marc de les eleccions legislatives de 2015, i davant d’un context socioeconòmic desolador perpetrat i justificat pel PSD a través de les ordres de la Troika, les principals forces de l’esquerra portuguesa van decidir fer un pas al costat, deixar de banda les seves diferències i pactar per un govern de coalició d’esquerres. La nova coalició tenia, davant de tot, un objectiu principal: rebel·lar-se contra les polítiques d’austeritat imposades des de la Troika i treballar per un creixement que situés a les persones en el centre de les polítiques econòmiques.

Font: Flickr – Miquel Fabre

Per primera vegada des de la Revolució dels Clavells de 1974, l’esquerra portuguesa va decidir trencar amb el bipartidisme dominant entre el PSP i el PSD per tal de posar fi a la inestabilitat causada per les polítiques d’austeritat. Sense la confiança de la població ni de l’oposició, el govern de la «Geringoça»  va trigar poc a implantar les seves primeres mesures, que tal com hem assenyalat a la introducció de l’article, serien decisives per a la recuperació econòmica i social de Portugal.

Les principals polítiques reformadores  i els límits de la «Geringonça».

Un cop investit el nou govern de coalició a l’Assemblea de la República –el qual estaria presidit per l’històric socialista António Costa (PSP)-, els partits que el conformaven van decidir posar-se a treballar immediatament: es trobaven davant d’un país sumit en el deute i la precarietat, i disposaven només de quatre anys per revertir la situació abans que aquesta fos irreversible.

Sens dubte, una de les prioritats principals de la «Geringonça» era controlar el deute, i sobretot, reduir-lo en la mesura del possible, però no volien repetir l’error comès pel govern del PSD; entenien que cap reforma amb l’objectiu d’aquesta reducció havia de passar per sobre de la societat lusa ni dels seus serveis públics.

Així doncs, l’enfocament principal va ser el següent: en aquest cas, la despesa pública no seria reduïda, sinó que seria redirigida cap aquells sectors que el govern portuguès considerava que provocarien un augment de la renda per càpita, i en conseqüència, una major capacitat adquisitiva i inversora del país en general, tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat.

Font: Flickr – Renata F. Oliveira

En aquest sentit, el govern va decidir invertir part de la despesa pública en ciència i tecnologia, sectors claus per a la modernització de la indústria portuguesa, caracteritzada per la seva baixa productivitat. Les principals inversions van ser redirigides a la innovació (I+D) i a una possible transició a energies verdes a tot el país.

Però la inversió i modernització d’aquests sectors no eren suficients per acabar amb un dels principals problemes causats per les polítiques d’austeritat: la desigualtat. Per tal de combatre-la, el govern va dedicar gran part de la despesa pública a tots aquells serveis públics que havien patit retallades i van limitar les ajudes socials als sectors que més ho necessitaven, congelant així les retallades que el govern del PSD havia comès en temps de les polítiques d’austeritat.

(…) destaquen les grans inversions i reformes en educació, on els llibres de text han passat a ser de franc, les taxes universitàries s’han reduït i ha augmentat l’oferta de beques tweet

En aquesta línia destaquen les grans inversions i reformes en educació, on els llibres de text han passat a ser de franc, les taxes universitàries s’han reduït i ha augmentat l’oferta de beques, mentre que s’han eliminat les ajudes públiques a les escoles privades en aquells barris o pobles on l’escola pública podia cobrir l’oferta d’estudiants. D’altra banda, el  Servei Nacional de Salut ha estat un dels sectors que més inversió pública ha rebut, i les pensions han estat incrementades en nombre i valor.  La jornada laboral dels treballadors del sector públic s’ha reduït i el seu salari ha augmentat, fent-ho també el salari mínim a tot l’Estat, el qual es va fixar el 2017 en 557 euros, acabant sent 700 euros en l’actualitat, al final de la legislatura de la «Gerigonça».

Pel que fa a ingressos, s’han incrementat els impostos sobre les grans empreses i sobre les begudes ensucrades, el lloguer de pisos turístics o els béns de luxe. L’IVA s’ha reduït en un 13% i s’han paralitzat les retallades en transport públic urbà, a més de la companyia nacional d’aviació, TAP Portugal.

Font: Flickr

L’efectivitat d’aquestes principals polítiques -d’entre moltes altres que no esmenarem en el present article per evitar una saturació d’informació- han aconseguit, en considerable mesura, una recuperació favorable de l’economia portuguesa, el seu creixement i consolidació fiscal. Així ho demostren diversos indicadors socials: els nivells de desocupació –que abans del 2015 presentaven xifres extremadament altes- han baixat considerablement, sobretot pel que fa a l’ocupació juvenil, ha disminuït el nombre de persones en risc de pobresa i es presenta més satisfacció amb els serveis públics, tot i que encara presenten algunes mancances.

La «Geringonça» ha estat realment un govern d’esquerres?

Tenint en compte totes les reformes socials que hem anat exposant, podem considerar que el govern de Portugal ha estat un govern d’esquerres?

Per una banda, si bé les mesures impulsades pel mateix disposen d’un caràcter altament social i han permès donar solució a problemàtiques puntuals, però pel que fa a aspectes fonamentals ens trobem amb un govern socialdemòcrata d’urgència on el PSP continua reproduint el sistema -tal com ha fet des de 1974- sempre que la resta de partits d’esquerra així ho permetin; les reformes socials es duen a terme, sí, però sempre dins d’uns marcs polítics i institucionals en el sistema capitalista que no són qüestionats d’arrel, ans el contrari: es proporcionen solucions als problemes socials que aquests causen.

el govern de coalició és més aviat un govern reformista que actua dins els límits que el sistema i les institucions li permeten tweet

Aquesta actitud és palpable, també, pel que fa a la qüestió europea: tot i que el govern de coalició va tenir la voluntat de desobeir les directrius europees des dels seus inicis, disposava d’un precedent històric bastant recent d’una altra economia perifèrica: la desfavorable reacció de la Unió Europea davant de la possible sortida de l’eurozona de Grècia i el fracàs de les polítiques de SYRIZA. En aquest cas, si la «Geringonça» va desobeir les ordres de la Troika, sota cap circumstància va desafiar-la o deslegitimar-la com a institució, evitant el confrontament directe per tal de no repetir uns esdeveniments com els que es van donar a Grècia.

Per tant, podríem dir que el govern de coalició, si es considera d’esquerres, no és pas un govern d’esquerres explícitament anticapitalista, sinó que més aviat d’un govern reformista que actua dins dels límits que el sistema  i les institucions –tan portugueses i europees- li permeten, sense qüestionar directament ni els seus òrgans ni les seves polítiques.

Font: Flickr – Pedro Ribeiro Simoes

Tot i això, és ben cert que Portugal no deixa de ser una excepció dintre d’una Unió Europea on les polítiques economicosocials de caràcter neoliberal es troben a l’ordre del dia i la representació institucional de l’extrema dreta creix (Portugal és un dels únics països europeus on l’extrema dreta no té representació al parlament). Si bé no qüestiona directament el sistema capitalista i les seves institucions -amb excepció del CDU i el Bloco d’Esquerda en algunes ocasions-, planteja una alternativa política a Europa amb un impacte social positiu.

Donant un cop d’ull als sondejos

Què en pensa la població portuguesa, d’aquests quatre anys de govern de coalició? N’estan satisfets? Com ho calculem, això? Les consciències i les mentalitats són incalculables amb total certesa, però tenim la sort de disposar d’indicadors que, tot i no ser mai del tot representatius de les voluntats populars, ens proporcionen una aproximació més o menys rigorosa pel que fa a resultats electorals: els sondejos.

Diferents sondejos (…) ens marquen una tendència clara: les esquerres pugen, i en especial ho fa el PSP, que es proclamaria com a guanyador de les eleccions. tweet

Diferents sondejos que han anat fent-se públics al llarg de les vacances d’estiu a través de mitjans de comunicació portuguesos (d’entre ells TVI, Diário de Notícias o Jornal de Notícias)  ens marquen una tendència clara: les esquerres pugen, i en especial ho fa el PSP, que es proclamaria com a guanyador de les eleccions (superant en vots al PSD, guanyador en vots a les passades eleccions legislatives, que ara ocuparia el segon lloc). Però, tot i semblar estar a prop, no disposaria de la majoria absoluta, donant-se la possibilitat d’haver de tornar a fer un govern de coalició.

Font: Flickr – Pedro Ribeiro Simoes

Tot i que la pujada dels partits d’esquerra ha estat a petita escala (sobretot pel que fa al CDU), sembla que el govern de la «Geringonça» ha tingut influència sobre la població portuguesa, que a portes d’unes noves eleccions fa vencedor al PSP, deixant al PSD en un segon pla. Tornarà a pactar aquesta vegada el PSP amb l’esquerra? O ara, havent solucionat part dels problemes que Portugal tenia tornarà a la seva dinàmica anterior i buscarà pactar amb el PSD, tot i saber i haver viscut de primera mà els costos econòmics que un govern amb el PSD podria suposar? El futur és incert i haurem d’esperar fins al dia sis per saber si aquests resultats es donaran o no.

Foto de portada: Flickr – Contando Estrelas
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Estudiant d’Història a la Universitat de Barcelona, havent realitzat una estada acadèmica d’un any a la Universidade de Coimbra (Portugal) i militant de la CUP d’Olesa de Montserrat i del SEPC UB Raval.

Comentaris

Radiografia d’un govern d’esquerres

  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.