Etiòpia: la guerra civil s’estén. El país sota risc d’explosió

Malgrat les afirmacions de pacificació del govern federal, la crisi política al Tigray prossegueix amb una escalada de violència que amenaça desestabilitzar la regió.

Etiòpia: la guerra civil s’estén. El país sota risc d’explosió

Malgrat les afirmacions de pacificació del govern federal, la crisi política al Tigray prossegueix amb una escalada de violència que amenaça desestabilitzar la regió.

A finals de novembre de 2020, el líder etíop Abiy Ahmed va celebrar la seva suposada victòria, obtinguda també gràcies a la intervenció des del nord de l’exèrcit eritreu, després del breu conflicte contra el Front d’Alliberament Popular del Tigray (TPLF). El govern federal afirmà que el moviment rebel havia estat derrotat i que s’havia restablert l’ordre a la regió del nord.

Però durant el mes de juny, els combatents del Tigray, que s’havien refugiat a les zones més inaccessibles i muntanyenques, van recuperar ràpidament la capital Mekelle i les ciutats més importants de la regió, obligant les tropes federals a fugir. Des de llavors, la milícia del Front ha continuat avançant també en els estats regionals d’Afar i Amhara. Lluny d’acabar, l’enfrontament entre el govern central i els tigrinyes s’ha estès a altres territoris amb el risc d’involucrar no tan sols a tot el país sinó també als països veïns. Molts analistes parlen d’un greu perill d’explosió del gran estat que arriba fins als 120 milions d’habitants.

El duel entre el govern central i les forces del Tigray se solapa amb altres conflictes ètnics i podria portar a una generalització de l’enfrontament, que en les últimes setmanes ja ha involucrat a Djibouti, un petit país veí (i estratègic, ja que garanteix a Etiòpia l’accés a la mar i el comerç), causant algunes víctimes en els enfrontaments entre les ètnies somali i issa.

En les últimes setmanes, l’Exèrcit d’Alliberament Oromo (OLA) va anunciar una aliança militar amb el TPLF després que ja s’hagués aconseguit un acord similar entre els tigrinyes i algunes milícies rebels d’Araf. El govern ara tem que els combats s’estenguin a la regió somali i a la de Benishangul-Gumuz, alimentats per tensions ètniques que el missatge nacionalista panetíop del primer ministre Ahmed no ha aconseguit sufocar i, de fet, ha reviscolat.

Ahmed crida a la guerra

Les milícies tigrinyes tindrien com a objectiu bloquejar les connexions per carretera i ferrocarril entre la capital i Djibouti, la qual cosa generaria un mal econòmic enorme a Addis Abeba, per a obligar el govern federal a negociar. Per aturar el seu avanç, el primer ministre Ahmed va fer una crida als civils perquè s’unissin a les tropes federals i a les milícies regionals. A més  amés, durant el mes de maig, , el TPLF va ser il·legalitzat i inclòs en la llista d’organitzacions terroristes.

Ahmed sembla que compta amb una nova intervenció de les tropes eritrees, que ja van jugar un paper important en la maniobra de pinça llançada el 4 de novembre contra els rebels tigrinyes. La  presència en sòl etíop dels quals va ser negada resoltament durant mesos tant per Addis Abeba com per Asmara.

Ara, segons l’Europe External Policy Advisors (EEPA), un centre d’estudis internacional amb seu a Bèlgica, l’exèrcit eritreu ha enviat nous reforços al Tigray occidental i està preparant una ofensiva contra les Forces de Defensa de Tigray, és a dir l’ala militar del TPLF. La contraofensiva tindria com a objectiu obligar els tigrinyes a retirar-se del nord i de l’oest i hauria de començar després de la temporada de pluges, a partir de finals de setembre. Segons algunes fonts, Ahmed va anar en secret a Eritrea el 18 d’agost per a discutir els detalls de la pròxima operació militar.

Mentrestant, l’Exèrcit d’Alliberament d’ Oromo (OLA) va estendre l’ocupació d’àrees rurals a la regió d’Oromia i va prendre el control d’algunes rutes de comunicació estratègiques.

Segons els observadors, totes dues parts estan convençudes que poden aconseguir una victòria militar decisiva en els pròxims mesos i, per tant, no estan interessades en la negociació. Els comandos del TPLF sempre han condicionat l’acceptació de l’alto-el-foc al compliment d’unes certes condicions, entre les quals s’inclouen: la retirada de les tropes eritrees i de les milícies Amhara, l’accés incondicional a l’ajuda humanitària i la prestació completa dels serveis essencials, l’alliberament de tots els líders polítics i dels combatents empresonats, la restauració dels governs locals electes del Tigray i la creació per part de l’ONU d’un organisme independent per a investigar els crims de guerra.

El resultat és que els combats s’intensifiquen i s’allarga la llista de massacres i atrocitats comeses pels diversos contendents fins i tot contra civils.

El 5 d’agost, unes 200 persones, la meitat d’elles nens, van morir en un atac a una escola i a un centre de salut a l’estat d’Afar. Uns dies després, es van trobar 50 cadàvers amb les mans lligades i ferides de bala en el riu Tezeke, en territori sudanès, no lluny de la frontera amb Etiòpia i Eritrea. A més, a l’estat d’Amhara, almenys 200.000 persones s’han vist obligades a fugir de les seves llars a causa dels intensos enfrontaments entre les Forces de Defensa del Tigray i les Forces de Defensa Nacional d’Etiòpia (ENDF).

Catàstrofe humanitària

Al Tigray, «s’està produint una catàstrofe humanitària davant els nostres ulls», va denunciar el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, en una reunió del Consell de Seguretat dedicada a la situació a Etiòpia. «La unitat d’Etiòpia i l’estabilitat de la regió estan en joc», va afegir Guterres, mentre demanava un alto-el-foc immediat i l’inici de les negociacions. Tigray continua sent objecte d’un «bloqueig humanitari» per part del govern central, i d’un tall de l’electricitat i de les comunicacions. «La retòrica incendiària i el perfilament  ètnic estan destrossant el teixit social del país», va dir Guterres, recordant que des de l’inici del conflicte dos milions de persones han estat desplaçades i milions més tenen una necessitat immediata d’aliments, aigua, refugi i salut. Almenys 400.000 persones viuen en condicions de fam mentre la UNICEF adverteix que al voltant de 100.000 menors afronten desnutrició severa.

Mentrestant, es multipliquen les denúncies d’abusos sexuals, segrestos, execucions extrajudicials, detencions indiscriminades i tortures, i alguns camps de refugiats del nord han estat destruïts i els hospitals saquejats.

SOUTH OF ETHIOPIAN BORDER, CENTRAL NORTHERN KENYA – FEBRUARY 3: OLF rebels are regrouping in Northern Kenya to safety, February 3rd, 2006, in Kenya. The OLF is orgaznied militarely as a coventional army, with its platoon, batallion, regiments. (Photo by Jonathan Alpeyrie/Getty images)

El secretari de l’ONU també va denunciar que l’assistència humanitària indispensable a la població està severament limitada per la inseguretat i una sèrie de restriccions arbitràries imposades al treball d’agències humanitàries i organitzacions no governamentals, especialment per part del govern etíop.

De fet, malgrat la catàstrofe humanitària, el govern federal ha suspès algunes activitats de dues organitzacions humanitàries internacionals que treballen al Tigray, Metges Sense Fronteres (MSF) i el Consell Noruec per als Refugiats (NRC), acusant-los de difondre informació falsa i de fer costat a les milícies tigrinyes amb el pretext de prestar assistència a la població.

El paper de la grans potències

El Representant Adjunt dels Estats Units davant l’ONU, Richard Mills, va reiterar la sol·licitud d’un alto-el-foc immediat i va tornar a denunciar la presència de tropes eritrees al Tigray. Washington va imposar recentment sancions al Cap d’Estat Major de les Forces de Defensa d’Eritrea (EDF), Filipos Woldeyohannes, acusat de cometre greus violacions de drets humans a Etiòpia. Les forces sota el seu comandament, diu el Departament del Tresor dels Estats Units, són responsables de «massacres, saquejos i agressions sexuals».

El govern d’Asmara, per part seva, va acusar als Estats Units de fomentar el conflicte al Tigray i de voler «ressuscitar les restes» del TPLF per a desestabilitzar la regió. Si bé el govern dels EUA i en general els governs europeus semblen donar suport a les demandes dels tigrinyes, fins i tot si Washington va acusar recentment el moviment rebel de saquejar ajuda humanitària administrada per l’agència governamental USAID, Rússia i la Xina semblen fer costat al govern etíop.

Durant la sessió extraordinària del Consell de Seguretat de l’ONU, el representant de Pequín va rebutjar el que va anomenar intents externs de soscavar la sobirania d’Etiòpia amb el pretext de defensar els drets humans i va dir que donava suport als esforços de Abiy Ahmed per a pal·liar la situació del Tigray. El ministre de Relacions Exteriors de la Xina, Wang Yi, va dir que està disposat a enfortir la cooperació amb Etiòpia en diversos sectors.

Ben similar és la posició adoptada per la Federació de Rússia, que ha convidat a la comunitat internacional i a les organitzacions regionals a donar suport a les mesures preses pel govern etíop per a normalitzar la situació amb la finalitat de restablir la pau i l’estabilitat.

Etiòpia a la recerca de drons

El govern federal etíop, mentrestant, està tractant d’enfortir les seves aliances internacionals i també de desbloquejar el conflicte que està esdevenint llarg i costós.

A l’agost, el primer ministre Ahmed va ser a Turquia, on va signar alguns acords de cooperació financera i militar amb el règim d’Erdogan. El guanyador del Premi Nobel de la Pau hauria obtingut el subministrament d’una bateria de drons Bayraktar per a ser utilitzats contra els tigrinyes. Segons algunes fonts, ja s’han desplegat alguns bombarders no tripulats turcs a Etiòpia. Fa mesos, fonts pròximes al govern regional de Tigray, que va ser derrocat per Addis Abeba, havien denunciat que les forces federals etíops, amb l’ajuda d’alguns tècnics turcs, estaven treballant en la construcció de deu drons amb materials procedents de Turquia. Segons alguns mitjans, a més, s’està construint una pista d’enlairament per a drons a uns deu quilòmetres d’Addis Abeba.

Segons les denúncies del portaveu del Front d’Alliberament Popular de Tigray, Getachew Ruda, el mes de novembre passat les forces militars federals ja havien utilitzat uns drons subministrats pels Unió dels Emirats Àrabs, que controlen una base militar dins de l’aeroport d’Assab, a Eritrea.

Recentment, a més, s’ha informat de l’ús per part de l’ENDF de drons Mohajer-6 de fabricació iraniana, però la notícia encara no ha estat confirmada.

Foto de portada: Wikimedia Commons – Office of the prime minister Ethiopia
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Marco Santopadre (Roma, 1973) es periodista de ràdio i premsa, expert en política internacional, segueix sobretot els moviments d'alliberament nacional, els moviments socials i la geopolítica. Ha publicat assajos sobre el moviment català d'autodeterminació, el populisme d'esquerres a Grècia i la qüestió nacional a l'obra de Marx i Engels.

Comentaris

Etiòpia: la guerra civil s’estén. El país sota risc d’explosió

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.