Les recents eleccions estatunidenques que van implicar la reelecció de Donald Trump com a president han tornat a cridar l’atenció internacional sobre la política dels Estats Units. Tot i ser la seva segona presidència, l’inici de la legislatura amb Elon Musk fent la salutació nazi en la cerimònia d’investidura ens dona pistes que aquest podria ser un govern encara més dur, amb tendències més clares cap a l’extrema dreta.En els últims anys, l’hostilitat cap a les polítiques de gènere, les comunitats trans i els drets reproductius, com l’avortament, han estat un dels focus d’atac i tot sembla indicar que aquesta tendència s’intensifica. La situació situa lluites com a centrals en la resistència contra el president Trump i els moviments reaccionaris global. Aquesta situació és especialment crítica ja en estats com Texas, on l’avortament és ara mateix il·legal i especialment desafiant en regions com la vall de Rio Grande, una part del sud de Texas frontera amb Mèxic.

En aquest context hem parlat amb Cathy Torres, membre de The Frontera Fund, una associació dedicada a la defensa dels drets reproductius a Rio Grande Valley. Entre altres accions, financen i donen suport pràctic a les persones que desitgen avortar i advoquen pel treball comunitari.

Volíem començar demanant-vos que ens aportessis una mica de context sobre el paisatge polític i social de Rio Grande Valley i aquestes regions frontereres del sud als Estats Units. 

Jo resideixo al comptat de Hidalgo, a Rio Grande Valley. Si mires el mapa de Texas, és el punt més al sud, els quatre comtats inferiors. Així que podeu imaginar per què seríem una espècie de pinacle pels mitjans de comunicació occidentals i el que ells descriuen com viure i navegar per les terres frontereres.

Però la realitat és, com en qualsevol forma de crisi humanitària, que el que sembla ser una societat violenta és realment formes de violència institucional promogudes per l’estat. Vivim en una zona molt hipermilitaritzada per la policia local, la policia estatal, fins i tot els militars, les duanes, la patrulla fronterera i l’ICE. Així que aquesta és l’aspecte exterior.

Però si pregunteu a algú local, com jo, que està finançant avortaments en una regió com aquesta, en realitat veurem que es tracta d’una comunitat molt viva i vital. Som predominantment llatins. Els nostres veïns tenen famílies d’estatus barrejat. I com que hem estat tan abandonats per l’estat de Texas i la resta del país, tots sabem com organitzar-nos.

Crec que molts dels progressos que han ocorregut aquí són deguts a la gent. I crec que això és realment explicar el tipus d’individus que viuen aquí.

I ens podries explicar l’experiència de The Frontera Fund i les iniciatives que tenen lloc al seu voltant?

A The Frontera Fund ajudem persones a pagar avortaments fora de l’estat de Texas. Això inclou el viatge per arribar-hi i l’allotjament. A més de finançar l’avortament, també financem els serveis de salut reproductiva relacionats amb l’avortament, el que sí que podem fer localment aquí a la vall sobretot a través de les dues clíniques de Planned Parenthood que hi ha al Sude de Texas, a Harlingen i Bronwsville. 

Això inclou qualsevol cosa que estigui centrada en la salut reproductiva, però no en l’avortament. Coses com el control de la natalitat, proves d’ITS, etc. A més, també financem ecografies amb una persona professional amb alineats amb nosaltres, algú que dona suport a les persones que busquen avortar. 

Molt recentment, en les últimes setmanes, Planned Parenthood, també va començar a fer ecografies. Així que estem treballant per finançar-les a través d’aquestes clíniques també. Això són uns mica els bàsics del que fa The Frontera Fund.

Aquest any celebrem els 10 anys com a organització. I, a més enllà d’això que descrivia, fem molts esforços d’organització i defensa per guanyar justícia reproductiva a les nostres comunitats. Utilitzem la mirada de la justícia reproductiva perquè on vivim és inherentment interseccional. Aquesta mirada és inherent quan et planteges com finançar avortaments en una zona fronterera.

La majoria de les persones que financem són persones racialitzades, joves, persones que tenen fills ja i que lluiten per arribar a final de mes, cosa que considero descriu en bona part per les persones que viuen a la vall o a la frontera en general.

Aquest és el tipus de treball que fem des d’aquests esforços interseccionals.

Assenyalaves com aquesta lluita pels drets reproductius està travessada per altres formes d’opressió i desigualtat social com la raça, la classe o l’origen. Com esteu abordant aquests esforços interseccionals que esmentaven?

Partim del fet que tots ens enfrontem a l’opressió reproductiva d’una forma o una altra, gairebé per defecte i, per tant, per descomptat, que ens ajudarem els uns als altres. És una mateixa batalla. Crec que l’experiència viscuda, d’haver de navegar per aquestes aigües durant tant de temps i aprendre dels nostres avantpassats que abans que nosaltres s’havien organitzat per millorar la vida de les persones a la frontera, va fer que fos molt innat tenir aquesta mirada. 

Almenys si parlem de qui s’organitza a la vall. La realitat és que els immigrants necessiten avortaments, les persones trans necessiten avortaments. L’avortament afecta a tothom. D’una manera o d’una altra. I amb aquesta mirada té sentit que ens assegurem que les persones trans puguin viure la seva vida plena i autèntica i els immigrants puguin anar on necessiten anar i estar a prop de les seves famílies.

Crec que tenim una imatge de les zones del sud dels Estats Units com a llocs amb una manca d’organització política des de l’esquerra, però això no és cert. Aquest tipus de resistència està passant i es deu a una llarga tradició de lluita en aquestes regions que probablement no coneixem. Quines maneres heu trobat de defensar eficaçment els drets reproductius i, especialment, l’avortament?

Sí, és una gran pregunta. La gent sovint té suposicions sobre com és treballar per l’avortament en zones frontereres com la vall, on som predominantment llatins, així que un majoritàriament catòlic. Però perquè et facis una idea he fet aquesta feina durant més d’una dècada.

I en totes les meves presentacions i actes públics que he fet, només he estat increpada unes cinc vegades per l’oposició. Sí, aquí també tenim conflicte davant de les clíniques amb els antiavortistes que hi van a protestar i hem d’escortar a la gent. Però això pot passar a qualsevol clínica del país. No crec que això sigui tan únic a la vall.

Que crec que diu molt,  que hagi pogut ser en llocs molt públics. Rarament, dic no a una oportunitat de poder parlar amb la gent i  fins i tot en una zona en què passa molta gent no he tingut cap problema personal. I crec que això és molt revelador.

A la Vall de Rio Grande, encara que ens identifiquem amb el catolicisme, i som poble llatí, també som forts en les nostres conviccions. Som persones que necessitem avortaments com qualsevol altre. I algú ha de preocupar-se per aquesta necessitat.

Aquest tipus de coses transcendeix a la nostra organització. Hem pogut confiar en la generació d’altres narratives i la construcció de comunitats sense ni tan sols adonar-nos-en. Moltes famílies de la vall de Rio Grande són famílies amb molta inestabilitat, on la gent ha de marxar fora de la casa, moure’s i després tornar i així successivament. Són famílies multigeneracionals; els avis i els nens i els cosins viuen junts. Així que crec que a través d’aquesta dinàmica i a través de la narració d’històries, una gran quantitat d’organització realment essencial es produeix de manera orgànica. Per tant, com que tenim aquesta base, l’organització de la comunitat és gairebé inherent.

Comença a casa, i som capaços de fer-ho a través de les aliances i els vincles entre moviments. Potser no sembla que hi hagi una esquerra tan militant però existeix un terreny organitzatiu. Crec que el fet que la nostra comunitat sigui sostinguda en la mesura que sigui possible és rellevant.

Què passa a la frontera? Hi ha gent que està fent un treball humanitari increïble sense l’ajuda del govern. Estem finançant avortaments en un estat molt hostil i les persones trans estan prosperant i existint i estimulant-se entre si. Crec que tot ai, peròxò està arrelat en la vida domèstica que tots tenim, on l’organització és inherent. 

Hi ha una preocupació general al voltant de la presidència de Donal Trump i el que podem esperar. Quines són les teves pors i prediccions pel període que vindrà?

La veritat és que en el nostre camp, l’avortament, ja estem en un lloc molt dolent. Fins i tot quan estava vigent Roe, les coses eren molt difícils. La llei Roe simplement no era suficient. Hem hagut d’existir per una raó. Per tant, crec que estem acostumats, per falta d’una paraula millor, a sobreviure sense cap suport governamental, sigui estatal o federal.

Hem tingut presidents en el passat que no eren antiavortament, però tampoc no eren exactament pro avortament. I estem en un moment en què necessitem gent que estigui a favor de l’avortament. Entenem que el que realment l’únic que podem fer ara mateix és no avivar les flames.

La gent té por, i amb raó. Però en els primers dies, Trump simplement s’ha dedicat a cridar. S’ha dedicat a disparar titulars per espantar la gent i utilitzar ordres executives, que tots sabem que són podríem dir, opinions molt fortes, realment. 

Això és tot el que realment són. Així que crec que, sí, fa por i, per descomptat, estem preparats per al pitjor, però també hem passat per algunes situacions molt dolentes. Potser estic simplement esperant el millor. Però, sigui com sigui, mentre puguem, seguirem finançant els avortaments, continuarem advocant per l’accés a la salut per als nostres germans trans, i seguirem assegurant que, les persones migrants siguin capaces d’arribar on necessiten anar amb seguretat i dignitat.

Així que suposo que el que podem fer és veure què passa i preparar-se per al pitjor.

Heu viscut intents tancament en algun moment o problemes legals que intentssin impedir la vostra feina? O no heu arribat encara a aquest punt en què ho han provat?

Federalment, no. Les majors hostilitats les hem experimentat per part del govern de l’estat de Texas. A partir del resultat de Dobbs vs Jackson s’ha donat una prohibició total de l’avortament perquè existien lleis prèvies que ho prohibien.

Per posar en context al 2022 el Tribunal Suprem fa caure la sentència de 1973 del cas Roe versus Wade, que havía comportat que a nivell federal s’anulessin les lleis antiavortaments que existien als estats. Amb la caiguda de Roe, són els estats qui tornem a legislar sobre el dret a l’avortament i en el cas de Texas implicava com deia una prohibició total. 

Davant d’aquesta situació vam passar deu mesos sense poder finançar avortaments perquè els legisladors i polítics antiavortament van recuperar uns estatus antiavortament pre Roe, de 1925, que  afirmaven que si algú “facilitava els mitjans per un avortament”, s’enfrontaria a 2,5 anys al penitenciari estatal. És tan antic que ja no s’utilitza el terme penitenciari estatal. Però com que Roe va aprovar-se als anys 70, aquest estatut es va tornar essencialment obsolet però no es va fer res per eliminar-lo si Roe queia. 

Així que és això quedava obert a la interpretació i amenaçaven d’utilitzar-la contra persones que estàvem procurant aquests “mitjans per un avortament” com són els fons que proporcionem. Així que per la nostra seguretat, vam haver de deixar d’operar fins a tenir una millor comprensió del que podia implicar en diferents aspectes. 

Afortunadament, teníem un bon equip legal i els fons per a l’avortament a Texas funcionem com un front unit. Així que junts vam presentar una demanda de claredat al govern estatal contra el fiscal general Ken Paxton. D’acord, no hi ha avortaments a Texas, no podem finançar avortaments a Texas, però podem fer-ho fora de Texas?

Ken Paxton té un bon historial d’acusacions d’irregularitats, corrupció, etc. No li agraden les lleis tot i es dedica a això, així que dona suport a algunes de les pitjors i més estrictes.

Quan el nostre processador anava a entregar-li els papers de la nostra demanda, es va escapar, es va fugar. I això va enfurismar el jutge que supervisava aquest cas i que el va acomiadar a causa del seu incompliment el que de retruc ens va donar el marge de maniobra per finançar avortaments fora de Texas.

Així que, de moment, no ens ha tocat cap demanda per se, però hem hagut de ser proactius i utilitzar l’experiència legal per poder almenys finançar avortaments amb de manera legal fora de l’estat de Texas. Des del 2021 hem començat a veure més lleis que inclouen amenaces legals contra civils i components de criminalització, però aquest marge legal encara està en vigor a Texas.

El govern federal no ha estat tan hostil, però és prou hostil com per si tinguéssim algun problema en l’àmbit estatal, no poder confiar que el govern federal faria res, especialment ara. Així que mentre, no, no ens hem enfrontat a cap demanda i hem estat proactius en  presentar litigis per mantenir aquesta capacitat de finançar avortaments.

Ara, el risc és important i ha calgut molt de matís i comprensió de tota la foto per poder finançar avortaments que encara romanguin tan segurs com sigui possible.

Una part de l’amenaça és poder fer-ho legalment, però suposo que l’altra part és com es pot passar per la por de la gent a ser assetjat per exemple. Igual que allà van organitzar grups que per exemple tracten de no legalment sinó al carrer o davant de centres o clíniques tracten d’evitar que les persones tinguin avortaments. Ha patit aquest tipus d’assetjament?

Sempre hi ha aquesta amenaça. Personalment no ens han tocat. Però saps que encara hi ha centres antiavortament que es posen com a clíniques i realment només enganyar les persones que necessiten avortaments reals. Així que hi són, i reforcen tot aquest component de criminalització, i inculquen molta por en la gent si van en aquesta direcció.

No ens hem enfrontat a això, però hi ha lleis al seu lloc que ho permeten. Em refereixo a l’infame 2021 SB8, la prohibició de sis setmanes i la multa de deu mil dòlars si ajudes en un avortament al llit.

No hi havia un sistema governamental que l’apliqués. Estaven permetent que la gent fes això. Promocionava el vigilantisme. Per tant, hi ha persones que estan disposades a sofrir això, però no ens ha afectat.

I parlant de resistència, com afronteu aquests nous reptes i sosteniu aquestes lluites?

Crec que, ara més que mai, la nostra comunitat hauria de saber que els fons per a l’avortament existeixen. Vostès saben que som aquí per a ajudar tant, finançar tants avortaments com puguem per a tantes persones com puguem. Per això som aquí. Així que crec que a nivell de superfície, aquesta és una de les nostres prioritats.

Però crec que estem vigilants per a seguir el que està passant durant la legislatura de Texas. Així que estem enmig d’una legislatura estatal. Es produeixen cada any, de gener a maig, i aquesta és la sessió regular. El governador pot convocar tantes sessions especials després de maig durant 30 dies, tantes vegades com vulgui.

Així que crec que per ara, en aquest moment, això és el que estem fent. Al mateix temps, estem participant en moments i en activitats i esdeveniments que desestigmatitzen l’avortament. Fer que la gent conegui l’estat de l’avortament a Texas i fer que la gent sàpiga que la gent ha de ser capaç d’accedir a l’atenció de l’avortament com ho consideri oportú, el que els fa més còmodes.

I estem encantats de connectar amb els recursos, compartir recursos i parlar amb la comunitat per ajudar a facilitar-ho.