El capitalisme té els seus límits

Judith Butler escriu sobre la pandèmia de la COVID-19 i els seus creixents efectes polítics i socials als EUA, com ara la proposta de sanitat pública que representa Medicare For All.

El capitalisme té els seus límits

El capitalisme té els seus límits

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Judith Butler escriu sobre la pandèmia de la COVID-19 i els seus creixents efectes polítics i socials als EUA, com ara la proposta de sanitat pública que representa Medicare For All.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El confinament obligatori coincideix amb una presa de consciència de la nostra interdependència global durant el nou espai-temps de la pandèmia. D’una banda, se’ns demana retirar-nos en els nostres nuclis familiars, habitatges compartits o domicilis individuals, privant-nos dels contactes socials i relegant-nos a situacions de relatiu aïllament; d’altra banda, ens enfrontem a un virus que creua les fronteres fàcilment, indiferent a la mateixa idea de territori nacional. Quines són les conseqüències d’aquesta pandèmia en les esferes de la igualtat, la interdependència global i les obligacions que tenim els uns cap als altres? El virus no discrimina. Podríem dir que ens tracta a tots de la mateixa manera: ens posa a tots en risc d’emmalaltir, perdre algú del nostre entorn més proper o viure en un món d’amenaça permanent. La manera en què es difon i ataca el virus demostra que les comunitats humanes són precàries. Tot i això, al mateix temps, veiem la incapacitat d’alguns països o regions de preparar-se amb antelació (ara mateix, els EUA són potser el membre més destacat d’aquest col·lectiu), el reforçament de polítiques nacionals i el tancament de fronteres (sovint acompanyats d’una dosi de pànic xenòfob), i l’aparició d’emprenedors impacients d’especular sobre el sofriment global. Tot allò demostra la rapidesa amb què la desigualtat radical (que inclou al nacionalisme, el suprematisme blanc, la violència contra les dones, les persones queer i les persones trans, i l’explotació capitalista) troba la manera de reproduir i reforçar el seu poder a les zones afectades per la pandèmia. Tot això no ens hauria de sorprendre.

Foto: Flickr – Senate Democrats

Les polítiques d’assistència sanitària als EUA ho deixen especialment en evidència. Una possibilitat que ja ens podem imaginar és la producció i venda d’una vacuna efectiva contra la Covid-19. Clarament impacient de guanyar punts polítics per assegurar la seva reelecció, Trump ja ha intentat comprar (amb diners) drets d’exclusivitat pels EUA per l’adquisició de la vacuna d’una empresa alemanya, CureVac, fundada pel govern alemany. El Ministre de Sanitat germànic, a qui no li deu haver agradat la idea, va confirmar a la premsa alemanya que l’oferta havia estat plantejada. Un polític alemany, Karl Lauterbach, va comentar: «La venda exclusiva d’una possible vacuna als EUA s’ha d’evitar a qualsevol preu. El capitalisme té límits.» Entenc que s’oposa a «la venda exclusiva» en general, i que tampoc hi estaria d’acord si s’apliqués només als alemanys. O això espero, perquè ja ens podem imaginar un món en què la vida dels europeus és valorada per sobre de la resta; aquesta valoració ja la veiem materialitzar-se de forma violenta a les fronteres de la UE.

No té sentit preguntar de nou, com se li acudeix això a Trump? Aquesta pregunta ha estat formulada ja tantes vegades, i amb tanta exasperació, que no pot ser que encara ens sorprengui. Això no vol dir que la nostra indignació disminueixi amb cada acte d’autoglorificació immoral o criminal. Encara que tingués èxit en el seu intent de comprar una potencial vacuna i restringir el seu ús només als ciutadans dels EUA, realment creu que aquests aplaudiran els seus esforços, feliços amb la idea d’alliberar-se d’un perill mortal mentre els pobles d’altres països no poden fer-ho? De veritat estaran encantats amb aquest tipus de desigualtat social radical, l’excepcionalitat nord-americana, i estaran conformes amb la seva manera «genial» (segons ell mateix) d’arribar a un acord? Segons ell, la majoria de les persones pensen que hauria de ser el mercat qui decideixi com s’ha de desenvolupar i distribuir la vacuna? En el seu món, és possible insistir sobre un problema de salut mundial que en aquest moment hauria d’anar més enllà de la lògica de mercat? Té raó si pensa que nosaltres també vivim dins dels paràmetres d’aquest món imaginat? Encara que aquestes restriccions basades en la nacionalitat no s’arribin a aplicar, sense dubte veurem la gent adinerada o amb cobertura sanitària total afanyar-se per obtenir l’accés a qualsevol vacuna d’aquest tipus en quant estigui disponible, encara que la seva modalitat de distribució garanteixi que només alguns hi tindran accés, mentre d’altres seran abandonats a una precarietat cada vegada més intensa i continuada. Les desigualtats socials i econòmiques s’asseguraran que el virus discrimini. El virus en si no discrimina, però els humans sí que ho fem, perquè estem plasmats i animats per la trama de poders del nacionalisme, el racisme, la xenofòbia i el capitalisme. Segurament, en el pròxim any arribarem a un escenari en què algunes persones reivindicaran el seu dret a la vida a costa d’altres, reforçant la distinció il·legítima entre vides que mereixen ser plorades i vides que no, o sigui entre les que s’haurien de protegir de la mort a qualsevol preu i les que no val la pena preservar de les malalties i la mort.

Tot això passa en el marc d’una campanya presidencial en què sembla que les possibilitats de Bernie Sanders d’aconseguir la nominació demòcrata siguin ja molt remotes, tot i que no és estadísticament impossible. Les noves projeccions que posen Biden com a favorit són devastadores en aquest moment justament perquè tant Sanders com Warren defensaven Medicare for All, un sistema de salut públic integral que garantiria una assistència bàsica a tota la població dels EUA. Aquest sistema acabaria amb les entitats asseguradores privades dirigides per la lògica de mercat, que solen abandonar els malalts, establir costos no reemborsables impossibles de pagar, i perpetuar una jerarquia brutal entre els assegurats, els no-assegurats, i els impossibles d’assegurar. El plantejament socialista de l’assistència sanitària de Sanders es podria descriure més aviat com una perspectiva social democràtica no tan diferent de la que va proposar Elizabeth Warren durant les primeres etapes de la seva campanya. Segons ell, la cobertura sanitària és un «dret humà», o dit en altres paraules, tothom té dret al tipus d’assistència sanitària que necessita. I perquè no considerar-la com una obligació social, que ve implícita en la vida en societat? Per obtenir el suport de l’opinió pública, tant Sanders com Warren haurien de convèncer el poble dels EUA que volem viure en un món en què ningú li pugui negar l’atenció sanitària a ningú altre. En altres paraules, hauríem de posar-nos d’acord sobre un món social i econòmic en què sigui totalment inacceptable que alguns tinguin accés a una vacuna que pot salvar-los la vida mentre d’altres no, per no poder pagar-la o no poder obtenir una assegurança que ho faci per ells.

Foto: Wikipedia – Phil Roeder

Una de les raons perquè jo i una majoria de demòcrates registrats vam votar per Sanders a les primàries de Califòrnia és que ell, i Warren també, va obrir el camí cap a la re-imaginació del nostre món com si fos caracteritzat per un desig col·lectiu d’igualtat radical, un món en què ens ajuntem per insistir que els materials necessaris per a la vida, inclosa l’atenció sanitària, siguin disponibles independentment de qui som o si tenim recursos econòmics. Aquella política hauria creat una solidaritat amb altres països que aposten per la salut pública universal, i per tant hauríem establert una política transnacional de salut pública compromesa amb la realització dels ideals d’igualtat. Les noves enquestes mostren que l’elecció es redueix a Trump i Biden justament en el moment en què la pandèmia està parant la vida quotidiana, intensificant la precarietat de les persones sense sostre, no assegurades o sense recursos. Però, per un moment, va cobrar vida la idea que podríem ser un poble que vol un món amb un sistema sanitari igual de compromès amb tothom, i amb la destrucció del domini del mercat sobre un sistema de salut que discrimina entre vides que tenen valor i vides que poden ser fàcilment abandonades a les malalties i a la mort. Pel temps que Sanders i Warren van plantejar aquesta altra possibilitat, vam arribar a entendre’ns a nosaltres mateixos d’una altra forma. Vam entendre que podríem començar a pensar i assignar valor fora dels paràmetres establerts pel capitalisme. Encara que Warren ja hagi deixat la campanya presidencial, i encara que ara sigui difícil que Sanders recuperi força, hem de preguntar igualment, sobretot ara, perquè com a poble som encara contraris a assignar el mateix valor a cada vida? Perquè alguns encara estan encantats amb la idea que Trump intenti adquirir una vacuna que preservi les vides americanes (com les defineix ell mateix) abans de qualsevol altra? La proposta de salut pública i universal va donar nova força a l’imaginari socialista als EUA, un imaginari que ara ha d’esperar per ser realitzat com a política social i compromís públic en aquest país. Lamentablement, en temps de la pandèmia, ningú de nosaltres pot esperar. Hem de mantenir viu l’ideal als moviments socials que es concentren no tant en la campanya presidencial, sinó en la lluita a llarg termini que tenim per davant. Aquesta visió valenta i solidària, rebutjada i ridiculitzada pels «realistes» capitalistes, va tenir prou temps d’emissió televisiva i va cridar prou l’atenció per a permetre a un nombre creixent de persones – algunes per primer cop – de desitjar un món diferent.

Espero que puguem mantenir viu aquest desig.

Article originalment publicat al blog de Verso
Traducció d’Anna Vigetti
Foto de portada: Flickr – Molly Addams
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Filòsofa, escriptora i teòrica feminista

Comentaris

El capitalisme té els seus límits

  Notificacions  
Notificació per rebre
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.