Del roig al verd? Ecologisme a la xinesa

La Xina podria disposar d'un model econòmic més procliu a un gir ecologista o senzillament es troba atrapada en la contradicció del creixement perpetu com Occident?

Del roig al verd? Ecologisme a la xinesa

Del roig al verd? Ecologisme a la xinesa

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La Xina podria disposar d'un model econòmic més procliu a un gir ecologista o senzillament es troba atrapada en la contradicció del creixement perpetu com Occident?
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

A la Xina la contaminació és un problema greu. Això l’ha convertit en l’excusa d’alguns governs occidentals, per culpabilitzar-la de l’actual augment de les emissions de CO2. Efectivament, la Xina emet el 29,34% de CO2 del món, per davant del 13% dels EUA. Ara bé, en termes d’emissions per càpita, segons el còmput del Banc Mundial l’any 2014, la Xina va emetre 7,5 tones per càpita, mentre que els EUA amb tres vegades menys de població s’enfilaria a 16,5 tones per càpita. A més cal tenir en compte que les emissions de CO2 fetes per la Xina es concentren en els darrers quaranta anys, mentre que la contaminació dels països occidentals data de fa més d’un segle.

En contraposició a Donald Trump, el president Xi Jinping, s’ha mostrat més procliu a actuar contra el canvi climàtic, signant els Acords de París. El seu govern es pren seriosament la transició cap a una economia verda. Tant les resolucions del darrer Congrés del Partit Comunista Xinès com l’actual Pla Quinquennal, incorporen com a qüestió transversal un seguit de mesures per fer de la Xina un país punter en el desenvolupament sostenible.

Tot i això l’any 2019 les emissions xineses de CO2 van seguir augmentant. La seva aposta és a llarg termini.  A Occident el canvi climàtic ha sigut rebut amb histèria, i floreixen idees d’austeritat i regressió tecnològica. La Xina defuig el plantejament decreixentista. El desenvolupament econòmic segueix essent l’objectiu principal del país,  i es confia en l’adaptació a les noves condicions climàtiques i en el rol de la tecnologia per a construir una societat moderna i ecològica.

PXhere

Problemes ecològics de la Xina

La Xina pateix les mateixes problemàtiques ecològiques que afronten i han afrontat tots els països industrialitzats – pol·lució, contaminació d’aigües, desertització, residus, etc –  amb l’afegit que encara és un país la meitat del seu territori està per desenvolupar.

La pol·lució de l’aire a grans ciutats com Beijing és mundialment coneguda. L’aparició de problemes respiratoris a la població, ha fet que les classes mitjanes prenguin consciència, cosa que ha provocat reaccions del govern per mitigar-ho. Per exemple, s’ha prohibit les estufes de carbó o llençar petards; en els dies de pol·lució més intensos s’ha arribat a aturar  fàbriques o prohibir la circulació de certs vehicles.

La consciència ecològica a la Xina no ha tingut tant a veure amb les reprimendes dels fòrums internacionals

En el tractament de residus és un altre gran problema per un país que ha viscut una explosió de consum. A la Xina abunda l’ús dels envasos de plàstic individuals i els utensilis d’un sol ús. El costum de demanar menjar per endur a les grans ciutats, produeix una gran quantitat de residus plàstics que en la majoria de casos no són reciclats. 

Per posar-hi remei, les grans urbs xineses com Shanghai, estan posant en marxa sistemes de reciclatge i recollida selectiva, així com limitar l’ús d’utensilis d’un sol ús. Per via d’aplicacions i sistemes de reconeixement facial es facilitarà i controlarà que els ciutadans reciclin. El govern planeja implantar aquestes mesures de reciclatge en 46 ciutats a finals de 2020, incloent Beijing. Tenint en compte la gran quantitat de residus que es generen a la Xina, aquestes mesures podrien tenir un impacte global.

Aquests són només alguns dels problemes de sostenibilitat que un país que durant dècades ha augmentat per dos dígits els seu PIB avui ha de fer front. La consciència ecològica a la Xina no ha tingut tant a veure amb les reprimendes dels fòrums internacionals. Sinó que ha anat creixent a mesura que ha anat emergint una nova classe mitjana urbana que ha patit directament les conseqüències de la contaminació.

Concepció de l’ecologia a la Xina

A la Xina sempre ha existit una estreta relació entre el poder i el domini de la natura. Mentre que en els mites fundacionals indoeuropeus els herois eren guerrers, els emperadors mítics se’ls caracteritza a més per les seves qualitats administratives. Una figura important en aquest sentit és la del Da Yu, fundador de la dinastia Xia, conegut per ser un enginyer constructor de canals capaç de posar ordre sobre les aigües.

Flickr – Global Panorama

Així des dels seus inicis a la Xina ha existit la idea que la natura s’ha de posar al servei dels humans, i per tant ha de ser modelable. Amb l’entrada de les idees socialistes, aquesta concepció es va dur a l’extrem per posar al servei de les masses populars tots els recursos del país, sense tenir en compte la preservació del medi.

Aquesta visió interventora sobre la natura, contrasta amb les concepcions conservacionistes de l’ambientalisme occidental. Això no vol dir que no es practiqui la protecció de certs ecosistemes. Però existeix la idea de què garantir un ambient ecològic, no està renyit amb la creació artificial d’espais naturals per tal de protegir-ne aquells elements que siguin més importants per al benestar de les persones. És a partir d’aquest plantejament, que casa bé amb l’interès del govern xinès de seguir desenvolupant la seva economia, que hem d’entendre l’enfocament de les polítiques mediambientals xineses.

L’aposta per l’economia verda

La Xina vol combinar la seva transició d’una economia industrial a una economia de serveis amb el seu pas cap a una economia de baixes emissions.

Una primera passa és convertir la Xina en una potència global en energies renovables. Només a l’any 2016 la Xina va registrar més de 150 mil patents en aquest camp. Deixar de dependre de les importacions de petroli fa d’aquesta transició a més un element d’importància geopolítica. La desacceleració econòmica del 2019 ha fet que les inversions al sector hagin baixat, tot i així, les inversions xineses en renovables segueixen representant la meitat del mercat mundial. Paradoxalment, la Xina domina tant en renovables com en l’ús del carbó, que representa el 60% del seu mix energètic. A llarg termini es té previst que les renovables guanyin terreny i que al 2040 arribin a proveir al voltant del 20% del consum energètic xinès.

(…) la revolució urbana xinesa no només consisteix en un canvi en la localització de la població, sinó que aspira a crear un nou concepte de ciutat combinant alta tecnologia, enginyeria social i espais ecològics.

Pel que a fa a la indústria, la Xina és capdavantera en la producció de bateries per a vehicles elèctrics i panells solars. El cotxe elèctric a la Xina ha gaudit de subvencions per part del govern, cosa que ha permès generar un mercat que al 2018 va vendre 1,3 milions de vehicles.  Algunes de les seves marques com BYD Auto, Aiways o Great Wall són punteres en el sector. El fet  que la Xina produeixi tots els components de la cadena de producció, fa que sigui un sector menys vulnerable a la Guerra Comercial. Algunes ciutats com Shenzhen, el bressol de les grans corporacions tecnològiques de la Xina, ja han canviat la seva flota de taxis i busos per vehicles elèctrics. S’està estudiant a més a més, la prohibició de cotxes de combustió en algunes zones del país.

La combinació de l’ambició verda xinesa amb la darrera etapa del procés d’urbanització ha donat peu a l’emergència de les Eco-cities. Grans urbs futuristes, amb espais verds i jardins que creixerien als gratacels. Tot i l’èxit qüestionable d’aquests projectes, el govern manté la voluntat de seguir-ne desenvolupant.  Tal i com explica el politòleg Bruno Maçaes, la revolució urbana xinesa no només consisteix en un canvi en la localització de la població, sinó que aspira a crear un nou concepte de ciutat combinant alta tecnologia, enginyeria social i espais ecològics.

PXhere

Finalment, la gran estratègia xinesa, la Belt and Road (Franja i la Ruta), també compta amb la seva vessant verda. La majoria de projectes en el sector energètic dins el marc de la Franja i la Ruta, s’han desenvolupat en combustibles fòssils. Això ha comportat dures crítiques. Com a resposta, a l’abril el president Xi, en el seu discurs adreçat al II Fòrum de la Franja i la Ruta, va plantejar la creació d’una sèrie d’estàndards de sostenibilitat pels nous projectes, així com adreçar més fons a les iniciatives responsables amb el medi ambient.

Un sistema més ben preparat per «l’emergència climàtica»

És en l’interès del govern xinès que les polítiques contra l’emergència climàtica funcionin. Tant per qüestions econòmiques com per prevenir riscos polítics. Una catàstrofe ecològica a un país amb el volum de la població de la Xina podria posar en perill l’estabilitat del govern comunista. Així, el desenvolupament de polítiques de sostenibilitat ambiental s’ha incorporat dins els criteris d’avaluació per la promoció interna dins el partit.

Les polítiques verdes no es fan d’esquenes als interessos econòmics, i existeixen costos al imposar-s’hi.

El caràcter autoritari del sistema xinès és important per entendre perquè la transició a l’economia verda s’està desenvolupant a més velocitat que en altres grans economies. Moltes de les polítiques esmentades no es podrien dur a terme sense l’existència d’un sistema polític que té sotmesa la industria als interessos de l’estat. El sector energètic xinès es troba dominat per empreses de propietat estatal, i per tant, no existeixen els lobbies que a Occident sovint bloquegen l’impuls a les renovables.

Ara bé, el partit no és un actor homogeni. Al si d’aquest hi conviuen diferents sectors i interessos. Les polítiques verdes no es fan d’esquenes als interessos econòmics, i existeixen costos al imposar-s’hi. Per exemple, les mines de carbó es mantenen obertes per la gran quantitat de llocs de feina que proveeixen.

L’escenari que segurament es trobaran els governs al proper segle és un en el que el canvi climàtic no s’ha pogut aturar,  on les condicions climàtiques extremes propiciaran estats d’emergència recurrent. En aquest camp el sistema xinès pot tenir avantatges sobre els règims liberals.  No per tenir més eines per fer front a les crisis climàtiques, sinó per tenir més capacitat de posar-les en pràctica.

PXhere

El límit de l’ecologisme als sistemes liberals rau en la dificultat d’imposar mesures dràstiques sobre aquells ciutadans que s’hi oposin. Per fer-ho, hauria d’existir un consens al voltant de que el canvi climàtic és un perill per la supervivència humana, i les polítiques contra aquest haurien de ser pràcticament matèria de seguretat. Per molt que es declarin «emergències climàtiques» això està lluny d’aconseguir-se.

És per això que les polítiques verdes juguen en avantatge per ser aplicades en contextos autoritaris com el xinès. D’una banda el govern te més capacitat per donar respostes ràpides a les externalitats derivades de les crisis climàtiques. De l’altre Beijing te més marge per imposar mesures d’excepcionalitat sense l’acció constrenyedora dels interessos particulars. I això es pot aplicar directament sobre els ciutadans, prohibint vehicles de benzina, com sobre la industria aturant fàbriques en pics de pol·lució. Mesures que aixecarien enormes resistències a altres països.

Del roig al verd?

Certament qualsevol persona que hi hagi posat els peus a la Xina, sap que el país està molt lluny de ser un paradís verd. Encara està per veure la sostenibilitat, l’efectivitat i l’aplicació real de l’economia ecològica. Ara bé, si comparem l’estat del país avui amb fa una dècada els progressos han sigut substancials. 

La legitimitat del partit comunista depèn en bona part de mantenir el creixement econòmic. Qualsevol mesura que contradigui la lògica de creixement constant crearà friccions al sistema.

El canvi climàtic serà un dels factors que dibuixarà el terreny de joc geopolític en el futur. La Xina ha planificat aquest escenari a llarg termini. Les seves polítiques cerquen posicionar la Xina, com un model alternatiu tant a l’eco-austeritat de la Unió Europa, perjudicial pels interessos econòmics dels països en vies de desenvolupament; com del negacionisme del canvi climàtic de Donald Trump.

La voluntat de fer avenços en el camp de la sostenibilitat és genuïna. Però no s’ha d’oblidar que la política verda amb característiques xineses està lligada al desenvolupament industrial del país i els seus interessos nacionals. Ara bé, el manteniment del sistema és alhora el límit amb el que xocarà la política verda xinesa. La legitimitat del partit comunista depèn en bona part de mantenir el creixement econòmic. Qualsevol mesura que contradigui la lògica de creixement constant crearà friccions al sistema. Arribats aquí hem de suposar que el roig sempre s’imposarà sobre el verd.

Foto de portada: Pixabay – Hitesh Choudari
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg, centrat en geopolítica i la Xina.

Comentaris

Del roig al verd? Ecologisme a la xinesa

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.