La nova Constitució cubana de 2019 i la redefinició del socialisme a l’illa

El juliol de 2018, l’Assemblea Nacional cubana va presentar un projecte de Constitució que fou sotmesa a una fase de consulta ciutadana, entre agost i novembre de 2018, destinada a la discussió i recollida de propostes. Després de la incorporació al projecte constitucional de les propostes ciutadanes que es consideraren procedents des del punt de vista jurídic, el desembre de 2018 l’Assemblea Nacional va aprovar el projecte definitiu de Constitució que serà ratificada en referèndum el febrer de 2019. Durant les pròximes setmanes, presentaré un recull de 5 textos destinats a analitzar i debatre en forma de preguntes, alguns dels aspectes del nou text constitucional cubà i les continuïtats o reformes que aquest implica en el model socialista de l’illa.

1. Cuba en transformació. 30 anys de canvis
2. Cuba i les constitucions progressistes d’Amèrica Llatina
3. Cuba. Una nova democràcia socialista o un vell Estat centralista?
4. Cuba. Noves formes de propietat emergents
5. Cuba. Flexibilització del mercat de treball

Cuba en transformació. 30 anys de canvis

La nova Constitució cubana del 2019 no és res més que la concreció jurídico-formal d’un procés constituent material que està refundant les relacions econòmiques i socials de l’illa des d’inicis de la dècada dels 90, amb la caiguda del camp socialista i l’inici de l’anomenat període especial. El text constitucional del 2019 actua, en aquest sentit, com a Dret constitucional de consumació, és a dir, com a Dret que incorpora a l’esfera legal i sanciona jurídicament canvis que ja s’han institucionalitzat en l’esfera cultural i de l’organització social. Durant les pròximes setmanes, presentaré un recull de textos destinats a analitzar i debatre en forma de preguntes, alguns dels aspectes del nou text constitucional cubà i les continuïtats o reformes que aquest implica en el model socialista de l’illa.

Des d’inicis dels 90 fins a l’actualitat, podem distingir dues fases de transformacions a l’illa:

1. El període especial i la reforma constitucional del 1992.
2. Les transformacions de l’última dècada (2006-20018). La divisió entre les dues fases ve donada pel canvi en la direcció política del país de Fidel a Raúl Castro Ruz.

La primera fase va començar amb la caiguda del camp socialista el 1989 i la desaparició per a Cuba de l’ordre internacional a què es trobava orgànicament articulada. Això es va traduir en una forta crisi econòmica, aprofundida amb l’enduriment del bloqueig nord-americà mitjançant la Llei Torricelli del 1992 i la Llei Helms-Burton del 1996. En aquest context, la introducció de reformes per fer front a la crisi comença amb la celebració del IV Congrés del Partit Comunista de Cuba (PCC), l’octubre del 1991, i va tenir el seu centre jurídic en la Llei de reforma constitucional del 12 de juliol del 1992, que constitueix la base jurídica sobre la qual des d’aquest moment s’articularà l’adaptació de la Cuba socialista al nou ordre mundial.

Encara que no disposem d’espai per a un repàs exhaustiu de les reformes adoptades, a grans trets, es van adoptar canvis en les formes de propietat que van obrir espai, en l’economia cubana, per al desenvolupament de la propietat mixta (arts. 15 i 23 de la Constitució), van implicar la fragmentació de la gran propietat agrícola estatal en petites formes de producció cooperativa (decret llei 142, de setembre del 1993) i van reconèixer el treball per compte propi com una alternativa d’ocupació fonamental en més de cent activitats per a una part de la població (decret llei 141 i la Resolució 1 CETSS-CEF, de 8 de setembre del 1993). A més, es van introduir també, entre altres, transformacions en la regulació del comerç exterior i la despenalització de la divisa.

Retirada de Fidel Castro i transformacions de l’última dècada (2006-2017)

A partir de l’abandonament, el juliol del 2006, de la direcció política del país per part de Fidel Castro i amb Raúl Castro al capdavant, es va activar un altre paquet de transformacions del model socioeconòmic, plasmades en múltiples modificacions a lleis, decrets lleis, decrets i reglaments, alguns obertament contraris a la Constitució. Aquestes transformacions han tingut tres moments clau: 1. Els seus inicis, des del 2006 amb major consolidació a partir del 2008. 2. Posteriorment, el VI Congrés del PCC, l’abril del 2011, i les línies de polítiques econòmiques i socials sorgides del mateix congrés. I, 3. Finalment, el restabliment de les relacions diplomàtiques amb els Estats Units, a partir del 2015. Algunes de les reformes destacables durant aquesta segona fase de transformacions són:

1. Transformacions en la propietat agrària

Des del 2008 en endavant s’han dictat diferents decrets lleis destinats a lliurar en usdefruit a persones naturals o jurídiques terres desaprofitades per a la seva producció agropecuària, amb un límit màxim d’hectàrees per persona. L’objectiu d’aquesta mesura va ser la concessió de drets als pagesos per produir en millors condicions laborals i de suport bàsic, així com millorar la satisfacció de necessitats d’alimentació de la població en general amb l’augment de la producció alimentària, fet que implica una disminució dels preus en el mercat, a més d’una varietat i qualitat més àmplies.

2. La reforma de la Llei d’habitatge

Un altre canvi important ha estat el de l’autorització de la compravenda d’habitatges, mitjançant el decret llei 288/2011 del Consell d’Estat, modificatiu de la Llei general d’habitatge núm. 65/1988, acompanyat de sis resolucions complementàries per aplicar la llei. Fins aquest moment estaven permeses les permutes, però no la compravenda d’habitatges. La nova reforma autoritza la compravenda d’habitatges per part de ciutadans i estrangers residents permanents a l’illa i permet als compradors i venedors fixar-ne lliurement el preu. La permuta subsisteix, però ara és legal el pagament d’una compensació que abans es feia de forma il·legal. Per tal d’evitar la concentració de propietats, el decret llei limita la possessió de propietats a dues, una residència permanent i una altra d’estiueig o descans.

La nova reforma de la Llei d’habitatge cubana autoritza la compravenda d’habitatges per part de ciutadans i estrangers residents permanents a l’illa i permet als compradors i venedors fixar-ne lliurement el preu

3. Nou Codi del Treball i flexibilització laboral

El desembre del 2013, l’Assemblea Nacional va aprovar un nou Codi del Treball. Per primera vegada es desenvolupen les relacions laborals en el sector privat, i tenen una secció de capítol íntegrament dedicades (Secció primera, capítol VII), que regula les “Relacions de treball entre persones naturals” i estableixen els “drets mínims que ha de garantir l’ocupador”. Encara que es mantenen gran part de les pràctiques i tècniques d’ordenació laboral existents a l’anterior Codi, el nou introdueix forts elements de flexibilitat laboral.

Per esmentar només alguns exemples, el nou Codi elimina la redacció del vell segons la qual “el contracte de treball per temps determinat ha d’expressar la data de finalització, que no pot excedir els tres anys”, i permet que els contractes temporals per temps determinat no es trobin sotmesos a límits temporals màxims de durada, cosa que dota d’inseguretat jurídica notable als treballadors contractats en aquesta modalitat. A més, s’amplia la durada del període de prova. D’acord amb l’antiga llei, no podia superar els 30 dies; a l’actual codi del Treball pot ser d’“entre trenta i fins a cent vuitanta dies” (art. 32). Tanmateix, els nous arts. 36, 37 i 38 utilitzen l’indeterminat concepte d’“idoneïtat demostrada” per possibilitar la finalització del contracte de treball per iniciativa de l’ocupador.

Ampliació i flexibilització del treball per compte propi. Raúl Castro va anunciar el 2010 la necessitat, per qüestions d’eficiència del sector estatal, d’una reordenació laboral del país consistent en el desplaçament de 500.000 treballadors del sector públic cap al sector privat, en un termini no superior a sis mesos. Per facilitar aquesta transició, es van dur a terme reformes en la legislació reguladora del treball per compte propi. Des de llavors, s’han aprovat una infinitat de normes destinades a ampliar i flexibilitzar les activitats per compte propi. Entre altres mesures, s’amplien les activitats que es poden realitzar, s’estableix la possibilitat de la utilització de força de treball contractada per a totes les activitats permeses, s’exonera del pagament de l’impost per la utilització de la força de treball als quals contractaven fins a 5 treballadors, s’autoritza la concessió de crèdits bancaris per als autònoms (cuentapropistas) a fi que puguin invertir en els seus negocis, es fixa un règim especial de Seguretat social per als treballadors per compte propi, etc.

Raúl Castro va anunciar el 2010 la necessitat, per qüestions d’eficiència del sector estatal, d’una reordenació laboral del país consistent en el desplaçament de 500.000 treballadors del sector públic cap al sector privat

4. Reforma de la Seguretat social

Conjuntament amb l’anterior, també s’ha dut a terme una reforma del sistema general de Seguretat social a través de la nova Llei núm. 195/2008, de 27 de desembre. L’element més qüestionat de la nova llei ha estat el retard de l’edat de jubilació per tenir dret a la pensió, que passa de 55 a 60 anys per a les dones i de 60 a 65 anys per als homes (art. 22.Ia) . En paral·lel, s’estableixen modificacions en el sistema de finançament de la Seguretat social, mitjançant l’aprovació de la nova llei núm. 113/2012 del sistema tributari i el decret núm. 308/2012 del Consell de Ministres que estableix el Reglament de les normes generals i procediments tributaris. La nova llei tributària restableix l’impost sobre els ingressos personals de tots els treballadors (arts. 16 i 17). Des del 1962, s’havia suprimit l’obligació de cotitzar per als treballadors assalariats, establint-se el principi de contribució exclusiva de l’ocupador. Durant tot aquest temps, els recursos per finançar el conjunt de serveis públics i prestacions socials provenia de les cotitzacions dels ocupadors i de les transferències del Pressupost General de l’Estat. Tenint en compte la incapacitat de l’anterior sistema per finançar la Seguretat social, la nova llei tributària restableix l’impost sobre els ingressos personals de tots els treballadors.

5. La nova Llei d’inversió estrangera del 2014

Aquesta nova llei va perseguir establir les bases jurídiques per atreure i ampliar la inversió estrangera a l’illa. Amb aquest objectiu es regulen garanties per als inversors que no estaven recollides, explícitament, en la llei anterior del 1995, com ara el fet que l’Estat cubà garanteix que els beneficis concedits als inversors estrangers i a les seves inversions es mantindran durant tot el període pel qual hagin estat atorgats, la lliure transferència a l’exterior dels seus dividends i beneficis, l’opció de venda en qualsevol moment de la seva part en l’associació o l’existència d’un conjunt de facilitats, excepcions i/o exempcions tributàries.

En resum, veiem com ja des de l’inici del període especial, però principalment amb la retirada de Fidel Castro de la direcció política del país el 2006 i la presa del comandament del mateix per part de Raúl Castro, s’han produït transformacions socioeconòmiques importants a Cuba. La nova Constitució del 2019, a l’anàlisi de la qual dedicarem quatre textos més, no és més que un procés jurídico-formal que recull tot el procés constituent de caràcter material que tendeix a refundar les relacions econòmiques i socials del sistema cubà que s’han produït durant els últims anys.

Foto de portada: Balint Földes
Traducció: Frederic Muniente.