Tothom deia Gramsci vol ser “llaurador de la història” i recollir-ne els fruits, però ningú està disposat a arromangar-se, tacar-se les mans, llençar l’adob i esperar. “Però es pot llaurar la terra sense haver llençat abans l’adob?”
Finalment estrenem la pàgina web. Si a finals de desembre vam presentar el projecte de Catarsi, avui podem dir que el format digital de la revista comença a caminar mentre treballem sense pausa perquè molt aviat tingueu a les vostres mans el primer número en paper. Ho fem, com hem dit sempre, de manera reposada, per poder pensar i reflexionar sense presses i compartir amb vosaltres els millors continguts possibles.
Catarsi és un projecte pensat i meditat que vol contribuir a omplir un buit que no ens podem permetre com a classe treballadora, el del pensament crític, l’anàlisi en profunditat i el debat que creix i construeix la mirada llarga. Vivim en temps on la immediatesa de la informació contrasta amb la seva mediatització, en un bombardeig constant de dades, notícies i missatges basats en mitges veritats, mentides i tergiversacions interessades. Vivim en un moment on els missatges curts i la volatilitat de les xarxes socials genera estats d’opinió basats en l’impuls, les baixes passions i l’adhesió acrítica. Catarsi neix amb la voluntat de passar de l’opinió al criteri, de l’adhesió a la crítica.
Catarsi és un projecte pensat i meditat que vol contribuir a omplir un buit que no ens podem permetre com a classe treballadora
Ho fem, ho farem, des de l’esquerra, la que qüestiona el món i la realitat, amb voluntat àmplia i integradora; des del marxisme, mètode d’anàlisi i proposta política per transformar la societat. I ho fem en català, perquè cada llengua és una manera de veure, entendre i interpretar el món i la realitat, i aquesta és la nostra. I des de la modesta aportació en català, ho fem també amb vocació internacional i internacionalista, amb col•laboracions amb persones i projectes d’arreu del món amb qui compartim un projecte d’emancipació del conjunt de la humanitat.
Catarsi neix amb la voluntat de passar de l’opinió al criteri, de l’adhesió a la crítica
Sovint diem que venim de la derrota de les esquerres, una derrota llarga i constant de la classe treballadora i de la humanitat. Sabem on som i intuïm on volem anar, però ens cal desemboirar el camí per avançar. La tasca, no cal dir-ho, no és fàcil. La situació de l’esquerra d’ençà la desintegració del camp socialista el 1991, i les seves conseqüències materials i intel•lectuals ja la coneixeu de ben segur, de tants cops com ha estat repetida. No es tracta d’enganyar ningú: la cosa va per a llarg —el vell talp, l’anomenava Marx— i tothom, com deia Gramsci, vol ser “llaurador de la història” i recollir els fruits, però ningú està disposat a arromangar-se, tacar-se les mans, llençar l’adob i esperar. “Però es pot llaurar la terra sense haver llençat abans l’adob?”, es preguntava el filòsof italià. A això, i no a una altra cosa, hem vingut.
Innovar per transformar, amb diversitat de formats, amplitud de mires, amb profunditat i rigor. Al servei de la classe treballadora en el moment històric, com a eina per començar el procés catàrtic, aquell que Gramsci definia com el que coincideix amb la cadena de síntesi que es deriva del desenvolupament dialèctic. És ara, i som tots i totes nosaltres, transformar i transformar-nos per trencar la subordinació, cobrar la iniciativa històrica que ens correspon i disputar el poder.
Fins a la victòria sempre!