Berta Cáceres: «Tenim el desafiament de continuar concretant aquesta rebel·lia»

Transcripció del discurs que va fer Berta Cáceres a l’Havana, l’any 2007 on apuntà els principals desafiaments de l’organització feminista, popular, indígena, negra i pagesa i que són de total vigència.

Berta Cáceres: «Tenim el desafiament de continuar concretant aquesta rebel·lia»

Berta Cáceres: «Tenim el desafiament de continuar concretant aquesta rebel·lia»

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Transcripció del discurs que va fer Berta Cáceres a l’Havana, l’any 2007 on apuntà els principals desafiaments de l’organització feminista, popular, indígena, negra i pagesa i que són de total vigència.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El següent text és una transcripció inèdita del discurs de Berta Cáceres al VII Taller Internacional sobre Paradigmas Emancipatorios, de l’Havana, Cuba, en el 2007. Malgrat els 14 anys que ens separen del seu discurs, els desafiaments que apuntà per a l’organització feminista, popular, indígena, negra i pagesa són completament actuals. Berta no va morir, es va multiplicar!

El meu nom és Berta Càceres Flores. Sóc del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), sóc de la zona sud-occidental d’Hondures, territori lenca. Una salutació fraterna des d’aquest poble que porta l’esperit de Iselaca i Lempira. Estem molt agraïts per haver-nos convidat a compartir amb vosaltres.

La nostra organització aglutina quatre-centes comunitats, en la seva majoria lencas, organitzacions també de dones, de joves i comunitats pageses. Són comunitats que s’han enfrontat a una dura realitat de fa més de cinc-cents anys, vivint la marginació, el desallotjament, el saqueig, la imposició dels ajustos estructurals, de la privatització, per l’enorme presència i intervenció de les transnacionals que impulsen la privatització de l’aigua, de la terra, del bosc. Davant això, les comunitats han hagut de lluitar.

Ara especialment, la lluita és contra l’explotació minera. Han arribat transnacionals europees, canadenques i dels EUA, amenaçant acabar amb la vida, els territoris, l’aigua, la salut. També ens estem enfrontant a l’amenaça de construcció de grans rescloses hidroelèctriques impulsades per les transnacionals i organismes financers com el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el Banc Mundial, la Unió Europea, el USAid i altres. Hondures s’ha planificat dins del que és el Pla Pobla-Panamà (PPP) – que, com ens va dir una companya, ja no és «Panamà» sinó «Putumayo». A Hondures està prevista la construcció de més de cinquanta rescloses hidroelèctriques. Només en el meu departament, que és molt petit, es pretén privatitzar tots els rius que hi ha per a construir rescloses i, alhora, posar-hi les mineres per a explotar or, plata, òpals i altres metalls i minerals.

També ens estem enfrontant a la pressió del govern dels EUA per impulsar els monocultius per al que ells diuen biocombustible, l’etanol. El blat de moro ha augmentat en més d’un 100%, però ara ja no tindrem ni el blat de moro perquè serà per a què se’l mengin els vehicles. A més, la indústria turística agredeix constantment les regions i els territoris indígenes i negres a Hondures. Tot això passa en el marc del PPP: els tractats de lliure comerç (TLC) signats a Centreamèrica (amb excepció de Costa Rica, que esperem que amb el referèndum no passi), el TLC signat amb els Estats Units, i ara ve un altre amb la Unió Europea.

Una altra forma de domini és el patriarcat, amb un triple pes per a les dones: per ser dones, per ser indígenes, per ser pobres. Davant aquest panorama, la nostra organització en la nostra comunitat no s’ha quedat de braços plegats. Hem lluitat i hem definit les nostres pròpies formes de lluita, legalitzades per nosaltres i nosaltres mateixes. Les manifestem de diverses maneres, amb el coneixement que l’articulació és un imperatiu més que urgent per a tots nosaltres.

Berta Cáceres
Foto: Flickr – Comisión Interamericana de Derechos Humanos

Amb això, també vull dir que això no és fàcil, perquè també requereix audàcia de les nostres organitzacions i el nostre moviment. Encara estem marcats per conceptes d’una ideologia molt particular, que no entén els múltiples colors, formes, diversitat que tenen les nostres comunitats, les nostres expressions, la nostra lluita, la nostra resistència. No volem que l’articulació sigui una cosa només declarativa, res més que teòrica, lírica. Nosaltres volem que aquesta articulació es concreti respectant les nostres autonomies, les nostres formes de lluita, els nostres mètodes, els que cada organització i moviment defineixi, entenent que hi ha coses més fortes que ens uneixen.

Com una organització de base, veiem un desafiament: les estratègies dels organismes financers internacionals ens estan creant un paral·lelisme, això de portar a les discussions temàtiques les organitzacions, siguin indígenes o no indígenes. Això fa feble els nostres moviments, perquè ells tenen un gran poder de cooptació. Ho podem veure fins i tot en organitzacions que arriben als cims indígenes, finançades pel Banc Mundial i pel BID. Són organitzacions que estan negociant, en nom de les comunitats, les nostres riqueses i recursos. Ells tenen una estratègia per afeblir aquests esforços autèntics de la nostra lluites.

L’articulació veritable es dona en l’oportunitat concreta que ens dona la lluita i la resistència. Nosaltres no ho entenem d’una altra manera. El moment en què estem lluitant i resistint és la millor oportunitat per a articular-nos. També hem de dir que una cosa important per a nosaltres és la comprensió del desafiament estructural, i comprendre la vasta lluita que significa estar davant aquest desafiament estructural que encara, en les nostres comunitats, organitzacions i moviments, no acabem d’entendre.

També tenim fortaleses, i una és l’acumulació d’una resistència històrica, vella, antiga que es continua manifestant de diverses maneres. Nosaltres ho hem fet històricament com a pobles indígenes, com a comunitats, no importen les fronteres que ens hagin traçat, en la solidaritat històrica que hi ha hagut al poble centreamericà. Això es va expressar en el temps d’insurrecció armada i ara s’expressa en la lluita en defensa de l’aigua, del bosc, de la terra. No ho veiem com alguna cosa que ens divideixi sinó, més aviat, com alguna cosa que ens uneix, amb línies de lluita estratègiques de la nostra regió.

Podem dir també alguna cosa que ens frena encara, que és aquesta realitat en què vivim, és la càrrega de les dinàmiques pròpies de les nostres organitzacions, i damunt d’això la repressió. La majoria de la nostra gent no sap llegir ni escriure o té moltes dificultats; hi ha la pobresa, la necessitat de sobreviure. Aquesta és una reflexió interna i, al mateix temps, té a veure amb aquesta situació externa que patim i no la podem desconèixer. També ens frena quan hem d’enfrontar les situacions de companys presos, torturats, assassinats, la qual cosa ens imposa una dinàmica i esforços triples.
Al mateix temps, hi ha la pressió que exerceixen les transnacionals i els organismes financers sobre els nostres territoris, amb els seus projectes mentiders i hipòcrites, en què mentre ells parlen de directrius de pobles indígenes i no sé què, estan finançant préstecs per al saqueig de les nostres riqueses, de la nostra cultura, del nostre coneixement.

Un altre desafiament que tenim és mantenir la vigència de les nostres posicions, ser coherents amb les lluites i demandes de les comunitats, coherents amb la força històrica que ha demostrat el nostre poble, amb les seves capacitats i talents. Tenim el desafiament de continuar concretant aquesta rebel·lia.

Nosaltres en el COPINH hem fet algunes lluites que a vegades no s’han vist bé, però al cap i a la fi no ens importa si es veuen bé o malament. Són expressions de lluita, per exemple, de presa i expulsió d’indústries explotadores. Tenim més de trenta indústries que exploten el bosc en la nostra zona. Hem parat més de deu rescloses hidroelèctriques que condueixen a la privatització no sols de l’aigua, també de l’energia. Hem derrocat la infraestructura inicial d’aquests megaprojectes perquè, diem, no estarem només queixant-nos. És ara, ahorita, que tenim aquesta oportunitat d’enfrontar-nos. Hem fet decomís popular de fusta, decomís popular de llavor transgènica, i les hi hem anat a tirar als baixos del Congrés, els hi hem calat foc. Hem fet ocupacions d’ambaixades, del Congrés Nacional, de la Casa Presidencial. Aquestes són formes d’articulació no sols de nosaltres, com a COPINH, sinó també amb altres pobles indígenes i negres d’Hondures, altres organitzacions fraternes.

Berta Cáceres
Foto: Wikimedia Commons – UN Environtment

Nosaltres creiem que un altre gran desafiament és la construcció d’una força que impulsi aquestes lluites. Això ens fa falta encara, no sols tenint una pràctica, una forma de fer, sinó també amb nosaltres i nosaltres mateixes donem el fonament teòric que ja tenim però que encara ens falta comprendre més. Retrobant-nos. Creant. Parint coses noves. Recordant d’on venim. Recordant i tenint present la lluita de segles. Posant-li aquesta raó de ser als nostres moviments, a les nostres resistències, amb tota la seva identitat, la seva cosmovisió, la seva força, el seu debat, les seves anàlisis i les seves propostes, les seves coincidències i diferències també, perquè hem de reconèixer que no estem uniformats.

Necessitem de manera sòlida (o, com deia el company Suárez, «com una roca») la formació dels nostres pobles com a subjectes polítics socials, que articulin als que som al carrer, a les preses, perquè, a més de les pràctiques, aconseguim sistematitzar amb claredat i major vigència els nostres fonaments teòrics, polítics i culturals vinculats a aquest ésser que som i a aquesta manera de fer. I que vagi més enllà de les reflexions, de la teoria, més enllà de les declaracions. Que concretament desmuntem el capitalisme, el patriarcat, la discriminació, el racisme. Des d’un moviment de base comunitari, hem fet un salt en l’articulació nacional i internacional que no ha estat fàcil. Però ens comprometem amb la disposició de continuar construint, recreant, enfortint, parint. Gràcies, bona tarda, companys.

Article publicat originalment a Capire
Traducció de Catarsi Magazín
Foto de portada: Wikimedia Commons – UN Environtment
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Berta Càceres va ser una gran líder feminista i ambientalista, defensora del poble Lenca, integrant del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH). Berta va ser assassinada el 2 de març de 2016 per enfrontar-se als poderosos del seu país i a la construcció d'una hidroelèctrica en territori Lenca. Els assassins van ser condemnats però fins avui la justícia no va portar a judici als autors intel·lectuals d'aquest crim polític.

Comentaris

Berta Cáceres: «Tenim el desafiament de continuar concretant aquesta rebel·lia»

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.