A tots se’ns omple la boca amb els Drets Humans, a una gran part fins i tot en defensa dels drets de les dones. Apel·lem a la “llibertat” per justificar negocis milionaris com la prostitució, la pornografia… Però ens vam superar quan vam apel·lar als drets humans per justificar els ventres de lloguer, il·legals al nostre país, remetent-nos a “l’interès superior de l’infant”. És el que jo anomeno la hipocresia de l’interès superior. Que no és res més que l’interès superior dels que creuen que els diners tot ho compren, i l’interès superior d’una indústria florent al filó del negoci de la bio-economia mundial.

El “treball reproductiu”, en sociologia, economia i demografia, és tot el que es relaciona amb la reproducció humana, el treball de les cures, davant del “treball assalariat”. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), el treball de cures no remunerat no és reconegut ni socialment ni econòmicament. De fet, el valor del treball de cures no remunerat es calcula en un 25% de l’economia espanyola segons fonts expertes, i si s’apliquessin polítiques d’igualtat, l’economia europea generaria 10,5 milions de llocs de treball més fins al 2050 i el PIB per càpita augmentaria prop del 10%.

Segons SciELO, el treball reproductiu continua sent una responsabilitat eminentment femenina, tot i l’augment en la participació dels homes. “Els canvis legals, socials i culturals dels últims anys no han aconseguit eliminar el model tradicional d’adscripció del treball reproductiu”. (El treball reproductiu o domèstic.). I mentre les institucions internacionals es debaten per trobar una resposta digna i política a aquesta bretxa, el neocapitalisme torna a submergir a les dones en allò que la filòsofa Ana de Miguel defineix com a “nous nínxols de treball”: nous nínxols de treball”: la compravenda de llet, la prostitució, la pornografia, la venda d’òvuls, l’anomenada “gestació subrogada”: els ventres de lloguer.

Mai s’ha reconegut com a treball el que les dones han fet de portes endins, mentre que a la Unió Europea no li ha costat res reconèixer la prostitució com a treball. De fet en el tema que tractem, els ventres de lloguer, seguim en la mateixa línia, apel·lar a l’“altruisme de les dones” davant de la situació de desigualtat que genera, a la divisió sexual del treball, la violència econòmica i el paper (interessos) dels governs i altes institucions internacionals davant d’aquesta flagrant violació de drets humans a dones i nadons.

Però anem a l’adopció. El Consell de Ministres, el 22 de març del 2019, va aprovar un Reial Decret amb el qual desenvolupa la Llei 26/2015 de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència d’adopció internacional, fet que se suposa que facilitarà el procés. La nova Llei d’Infància modifica el procés i obliga a actualitzar els llistats. Tot això coincideix amb el fet que les adopcions tant nacionals com internacionals cauen en picat, la reducció de les adopcions a escala mundial ha aconseguit un percentatge superior al 70% pràcticament arreu del món. I és inevitable que aquesta caiguda es relacioni, no només amb les dificultats en el procés, sinó amb l’auge d’una pràctica que atempta contra drets humans fonamentals, els ventres de lloguer. Segons El País, Espanya ha passat de 5.541 a 531 adopcions internacionals en poc més d’una dècada, fet que suposa una caiguda de més del 90%.

En l’opinió consultiva del Tribunal Europeu de Drets Humans (CEDH) sobre filiació de nadons nascuts de ventres de lloguer, en resposta al cas Mennesson, s’insta els estats de manera no vinculant a reconèixer la mare d’intenció, a través de la figura de l’adopció, apel·lant al bé superior de l’infant, tot això sense deixar de reconèixer que moltes situacions comporten riscos per als drets humans, tant de les criatures com de les mares. La posició del govern francès sobre aquest tema és de prohibició estricta a l’anomenada gestació subrogada, posició que comparteixen altres partits polítics que reconeixen que França no té l’obligació de transcriure el resultat d’un acte comès en la il·legalitat perquè “Es tracta de retorçar el dret” (SIC F. Xavier Bellamy). León Fernando del Canto, advocat, descriu la resposta consultiva com una ficció jurídica. Marlène Chiappa, secretària d’Estat d’Igualtat, s’oposa ferventment a l’anomenada maternitat subrogada. I es manté en la posició de la prohibició.

En un article recent, l’advocada francesa Yannick Luce, analitzant la resposta consultiva de la Cort Europea, emesa el dimecres 10 d’abril del 2019, es pregunta si França ha de reconèixer necessàriament el vincle de la filiació amb la mare d’intenció i si repercuteix el fet que en alguns casos la mare d’intenció ni tan sols és la que dona l’òvul, o en el cas mateix que la mateixa mare que gesta és la que el proporciona. (Subrogació tradicional). També recorda que no hi ha consens entre els Estats membres del CEDH sobre la pràctica dels ventres de lloguer. La realitat és que el Tribunal no adopta una posició sobre el principi mateix de la maternitat subrogada, només aborda el fet del reconeixement del parentiu de la mare d’intenció, perquè no reconèixer-lo seria “contrari als millors interessos del nen així concebut”, sense esmentar el dret de l’infant, per exemple, a conèixer l’origen, i “la possibilitat d’una relació de maternitat entre el nen i la mare de la intenció”.

El lloguer de ventres és una greu violació dels drets i la dignitat de les dones i menors. És una forma d’explotació reproductiva de les dones i converteix els nounats en objecte de transacció contractual i comercial.

Per tant, opina, en una forma de retorçar la legalitat, que el Tribunal d’Estrasburg sembla validar, segons l’experta, el procediment d’adopció simple de l’últim fill biològic del cònjuge i “sembla encoratjar les parelles a utilitzar la pràctica dels ventres de lloguer als Estats membres que ho autoritzen i després obligar el seu jutge nacional a reconèixer la filiació per un altre procediment legal”. I que depengui de cada legislador nacional triar el mètode d’establiment de la paternitat en el context de la revisió de les lleis bioètiques.

No cal recordar que l’adopció és un acte jurídic i d’amor en virtut del qual un adult pren com a propi un menor aliè, per tal d’establir amb ell o ella una relació paterna-filial. I garantir el seu dret a tenir una família, a respectar el dret de l’infant a preservar la seva identitat, els seus orígens. El lloguer de ventres és una greu violació dels drets i la dignitat de les dones i menors. És una forma d’explotació reproductiva de les dones i converteix els nounats en objecte de transacció contractual i comercial.

Des d’un punt de vista jurídic, cal destacar la contradicció flagrant entre els mecanismes en joc en la maternitat subrogada i els principis fonamentals del Conveni de La Haia sobre Adopció Internacional: Per tal d’evitar el tràfic i la compra de les capacitats reproductives, l’article 4 del conveni estableix, com a norma fonamental, que els consentiments no s’han obtingut mitjançant pagament o compensació de cap mena i que aquests consentiments no han estat revocats, i que el consentiment de la mare s’ha donat únicament després del naixement del nen i aquest consentiment no ha estat obtingut mitjançant pagament o compensació de cap mena. Per tant, estan prohibits els acords previs.

No cal recordar que la mare no és un úter artificial dins del qual es desenvolupa un fetus. I que la maternitat subrogada es basa en un contracte entre particulars, subjecte a dret mercantil (contracte nul a Espanya) i que l’objecte final és el lliurament d’un ésser humà acabat de néixer en perfecte estat. A les dones no se les contracta només “per prestar un servei de gestar”, com afirmen els partidaris, com s’entesta a fer-nos creure la indústria, sinó que el propòsit del contracte és el lliurament d’un “producte” acabat, i en perfectes condicions, condició sine qua non, si no, el contracte no tindria sentit, perquè el nadó és l’objecte real del contracte. Nombre il·limitat d’intents fins a “aconseguir-ho”. Selecció intraúter per rebutjar “embrions de més, o que no són del sexe desitjat”, rebuig de nadons que no compleixen les “expectatives” i acaben en institucions públiques…

Finalment, la declaració d’idoneïtat de les famílies en els processos d’adopció, que a més requereix anys, pretén garantir l’aptitud de les persones sol·licitants per cobrir les necessitats del menor o la menor, i oferir estabilitat, afecte i cura. I no només això, pretén informar, provocar la reflexió sobre la decisió presa. Determinar la idoneïtat d’una família per a l’adopció, en funció de les seves qualitats i actituds. Valorar si compta amb els suports que es poden necessitar per dur a terme amb garanties l’adopció. Valoren i molt la capacitat afectiva i que les motivacions per a l’adopció siguin les idònies. Que els pares adoptants tinguin una salut física i mental adients, amb una estabilitat tant familiar com emocional. Imprescindible: que tinguin suport social, no només de la família, sinó de l’entorn. S’exigeix ​​un seguiment del procés. I tot pel bé i seguretat de la criatura que es vol adoptar. Per descomptat es necessiten les condicions d’habitatge, d’integració social, i a més, l’adequació entre l’edat dels adoptants i adoptats. I sobretot, en cas d’“infertilitat”, cal tenir una vivència madura i d’acceptació d’aquesta circumstància. I tenir la capacitat de revelar al menor la seva condició d’adoptat, el seu origen i el suport a la recerca dels seus orígens. I com no, la capacitat d’acceptació de les diferències ètniques, culturals i socials. Que s’elimina d’un cop de ploma en el lloguer de ventres.

En els ventres de lloguer es selecciona genèticament el nadó “ideal” i es descarten embrions a la carta, el que el filòsof Jürgen Habermas anomena l’eugenèsia liberal, la supremacia de la raça blanca. Es busquen les mares gestants en països en els quals la mà d’obra és menys costosa, però els ovòcits es busquen en països de l’anomenat “primer món”, com explica la filòsofa Éliètte Abecassis, les estudiants californianes, fins i tot europees, venen els seus òvuls, que s’implanten a l’úter de dones racialitzades, pobres… No es veuen òvuls de dones negres implantats a l’úter d’una dona blanca, o una dona rica gestant per a dones o homes pobres i infèrtils. Fins i tot en el cas dels Estats Units, no deixen de ser dones d’estatus econòmic inferior que garanteixen el pagament de la seva jubilació, la compra d’una casa, els estudis dels seus fills, com es pot apreciar en els anuncis de les agències. “Vols guanyar diners? Converteix-te en mare de lloguer. Vols estalviar per a la jubilació? Fes-ho JA! “Treballa en jornada parcial i cobra com a jornada completa”.

A més, la maternitat per substitució nega a les dones el dret a decidir durant el procés d’embaràs i després. Els nega fins i tot la revocabilitat del seu consentiment, sota pena de multes, o el seu dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, que es reserven els mateixos clients.

Projecte de Llei presentat per Ciudadanos

L’altruisme i el procés sancionador, de l’acte d’amor a les multes: “L’òrgan administratiu competent per resoldre el procediment sancionador podrà imposar multes coercitives per un import que no excedeixi els 1.000 euros per cada dia que transcorri sense complir les mesures provisionals que hagin estat acordades.

“La veritat dels embarassos per contracte: Els contractes per gestació subrogada ni protegeixen les mares ni els nens.”

El control explícit de la dieta, l’exercici, les condicions de vida, les relacions sexuals, els viatges i les activitats de la mare gestant. La renúncia expressa al privilegi de la confidencialitat. Les dones perden el dret a l’avortament ja que es tracta d’una violació de contracte, però els “pares intencionals” es reserven el dret últim i exclusiu de “reduir” (avortar) el nombre de fetus selectivament abans de les 20 setmanes. Si la mare entra en coma, els contractants prendran la decisió pel que fa a la durada del període en el qual mantindran les funcions vitals de la dona embarassada abans del naixement del nadó. La maternitat subrogada no només impedeix a les dones la capacitat d’elecció, sinó que a més preveu mesures punitives si s’alteren les condicions del contracte i implica el violent control sexual de les dones. On queda la nostra llibertat? On queden els drets de les criatures?

I ara que arriben les eleccions europees, seria important recordar:

El 17 de desembre del 2015 el Parlament Europeu va aprovar per Resolució l’informe anual sobre Drets Humans i Democràcia al món 2014 i les polítiques de la Unió Europea sobre aquesta matèria. En el capítol dedicat als drets de les dones i les nenes, el paràgraf 115 expressa: “El Parlament Europeu condemna la pràctica de la subrogació, que soscava la dignitat humana de la dona, ja que el seu cos i les seves funcions reproductives són usades com un “commodity”; considera que la pràctica de la subrogació gestacional que involucra l’explotació reproductiva i l’ús del cos humà per guanys financers o d’un altre ordre, en particular en el cas de les dones vulnerables als països en desenvolupament, ha de ser prohibida i tractada com un assumpte d’urgència en els instruments internacionals de drets humans”.

Text original a Nueva Revolución
Traducció d’Anna Salomó
Foto de portada: Flickr – Veronica R