Setanta anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya: cap raó per a celebrar?

La Llei fonamental de la RFA, que compleix 70 anys, és exemple de les fortes restriccions en drets amb les que va néixer aquest estat.

Setanta anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya: cap raó per a celebrar?

Setanta anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya: cap raó per a celebrar?

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La Llei fonamental de la RFA, que compleix 70 anys, és exemple de les fortes restriccions en drets amb les que va néixer aquest estat.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Potser hom hauria de mirar més sovint cap a Europa oriental, per a entendre com d’importants són la democràcia, l’estat de dret i els drets humans. I això tal dia com avui, en què la Llei fonamental celebra el seu 70è aniversari. Sí, paga la pena celebrar que des de fa setanta anys no vivim en cap dictadura, que tothom pot expressar el seu parer, des de l’extrema esquerra fins a l’extrema dreta, que tenim una democràcia i un estat de dret. Però la veritat és que la història de la Llei fonamental és també la història de fortes restriccions de drets fonamentals.

El que llavors es va concebre i elaborar al Consell Parlamentari encara sona clar i ras. Els drets fonamentals en llur forma pura, si es vol dir així. Però es va quedar en paraules. L’atac als drets fonamentals va començar ja l’any 1968. Amb les lleis d’emergència, es van restringir les llibertats públiques en situacions de crisi. Les conseqüències en van ser les grans protestes de l’anomenada oposició extraparlamentària. Però això va ser només el començament.

Article 16.a, per exemple, el dret d’asil: amb la reforma de 1993, aquest dret fonamental va ser fàcticament suprimit. S’hi va fer tot un seguit de restriccions. Des de llavors, el qui arriba a Alemanya per via terrestre ja no hi té, a la pràctica, dret d’asil.

Al cor de la intimitat de l’esfera privada, l’estat hi para l’orella. Recordem que gràcies a les protestes contra les grans escoltes telefòniques fins i tot va dimitir el ministre de Justícia. tweet

O l’article 10, el secret de correspondència i de les telecomunicacions, que fa temps que no és inviolable; a la pràctica, a hores d’ara amb prou feines existeix. La vigilància de les telecomunicacions, el seguiment en línia o els troians informàtics estatals, la desmesurada potestat d’intervenció de la policia i els serveis secrets han soscavat fortament l’article 10, però també el dret fonamental a l’autodeterminació informativa.

Quelcom semblant es pot dir de l’article 13, la inviolabilitat del domicili, vulnerat greument per l’autorització de les escoltes telefòniques. Al cor de la intimitat de l’esfera privada, l’estat hi para l’orella. Recordem que gràcies a les protestes contra les grans escoltes telefòniques fins i tot va dimitir el ministre de Justícia.

I també l’article segon. La llibertat de la persona ja fa temps que no és tan inviolable com antany. L’exemple més recent: l’enduriment de les lleis de policia, com a Baviera. Des de llavors, persones sobre les quals no hi ha cap mena de sospita poden ser empresonades durant mesos, la qual cosa sempre significa trobar-se soles davant de perills amenaçadors.

Porta de Brandenburg. Font: Flickr – Ernesto+Nuria

I, finalment, l’article més important: el primer, la dignitat dels éssers humans és inviolable. En rigor, val per a tothom, només que cada cop menys per als refugiats. A penes una assistència mèdica mínima i expulsions a zones de guerra i crisi. I el qui no col·labori amb les autoritats, en endavant anirà a la garjola, a compartir sostre amb delinqüents perillosos. Això és el que vol ara el govern federal.

Tot plegat es pot resumir molt breument: la seguretat per davant, i la llibertat, perduda. Aquest és el trist balanç del 70è aniversari de la Llei fonamental. Potser avui també hi hauríem de pensar, en comptes de celebrar i prou.

Traducció de Daniel Escribano
Foto de portada: Flickr – Hernán Piñera
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista. Des de 2012, dirigeix i presenta el programa de política Monitor del canal públic de televisió alemany Das Erste.

Comentaris

Setanta anys de la Llei fonamental de la República Federal d’Alemanya: cap raó per a celebrar?

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.