Sergi Raventós: «Hem de blindar un bloc a favor de la RBU també dins de l’espectre polític»

Engega el pla pilot per avaluar la implementació d'una Renda Bàsica a Catalunya. N'hem parlat amb en Sergi Raventós, nomenat nou cap de l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal.

Sergi Raventós: «Hem de blindar un bloc a favor de la RBU també dins de l’espectre polític»

Engega el pla pilot per avaluar la implementació d'una Renda Bàsica a Catalunya. N'hem parlat amb en Sergi Raventós, nomenat nou cap de l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal.

El passat 15 de desembre es va presentar al Palau de la Generalitat l’Oficina del pla pilot per implementar una renda bàsica universal (RBU) a Catalunya. Aquest grup desenvoluparà un assaig de RBU en territori català durant dos anys per avaluar-ne els impactes i extreure’n conclusions.

Des de Catarsi, parlem amb en Sergi Raventós, doctor en sociologia, treballador social, membre de la Red Renta Básica i col·laborador de Sin Permiso, qui ha sigut nomenat responsable del desplegament de l’estudi.

Durant la pandèmia ha sonat molt la necessitat d’implementar una mesura com la RBU. Segons tu, ha generat un escenari més receptiu a la RBU del que hi havia prèviament a Catalunya? És ara una proposta més realista?

La pandèmia va generar, efectivament, una eclosió pel que fa a la popularitat d’aquesta proposta. En bona part també per la situació mundial que es va generar de confinament, on van quedar exclosos de poder-se guanyar la vida molts sectors socials. Això va provocar que fins i tot alguns àmbits com la ONU se’n parlés de què calia una Renda Bàsica, encara que fos d’emergència, per impulsar l’economia de molta gent que viu de feines precàries. Després també hi van haver governs que van llançar xecs i diners directament a les persones. A més a més també va ser un moment on el govern espanyol va impulsar el Ingreso Mínimo Vital i, pel mig, també se’n va parlar de Renda Bàsica, encara que fos des de certa confusió. 

El que és evident és que la Renda Bàsica va emergir com una solució molt interessant per la situació que estàvem. Fins i tot es van crear plans d’emergència per part de sindicats alternatius i moviments socials on s’incloïa la proposta, encara que fos amb caràcter d’emergència.

El sistema social de les democràcies occidentals se sustenta en la condicionalitat i en les cotitzacions del treball. És la pedra de toc fonamental dels governs keynesians de post-guerra. La RBU suposa un canvi de paradigma en aquest sentit?

Totalment. És una de les coses que des del punt de vista filosòfic ha posat sobre la taula Guy Standing, tant en els seus llibres com a les jornades d’ECAS. Cal posar de manifest que es tracta d’una mesura de justícia per poder atorgar un dividend social que ens correspon com a membres de la societat, com a accés a uns béns comuns que se’ns han arrabassat els darrers anys. Això ens ha de fer veure que per formar part de la societat, tots hauríem de tenir el mínim garantit, perquè hem sigut capaços de construir una societat que ho permet. A la vegada, també és una idea de racionalitat en un món on cada cop és més difícil sobreviure amb una feina i condicions dignes i una perspectiva de futur. 

A l’espera, doncs, d’avançar a una República i a un Estat propi, esperem que durant aquest temps es puguin tirar projectes com aquest on la gent hi guanyi. Això és important per guanyar suports

Crec que s’han anat guanyant cada cop més arguments a favor d’aquesta proposta. Amb les enquestes es posa de manifest i així es veu de part de determinats sectors importants, almenys a l’escena, com (repeteixo) l’ONU o el cap de l’Estat del Vaticà (que alguns anomenen Papa) o fins i tot que aparegui a l’editorial del Financial Times; i ja no parlem d’alguns magnats de Silicon Valley que també l’anomenen. Per tant, es tracta d’una proposta que està a l’ordre del dia. 

Una de les crítiques des de l’esquerra (sobretot sindicats) que s’acostuma a fer a la RBU és que pot afectar a les cotitzacions pel treball. Diuen que sustentar la RBU significaria augmentar-les i, paradoxalment, desincentivar la cerca de feina . 

Nosaltres som conscients que la RBU no atempta contra la capacitat que té la gent d’aconseguir ingressos mitjançant els mercats laborals. Això mai ho hem posat en qüestió. Sabem que amb una renda bàsica la gent no es pot donar grans plaers. Això doncs, caldrà complementar mitjançant altres ingressos com ara contractes de treball, però creiem que les regles del joc poden variar una mica. 

En primer lloc, pot facilitar que hi hagi gent que cerqui feines més acords amb les seves capacitats i habilitats. D’altra banda, també pot suposar que hi hagi gent que cerqui feines de menys durada i que ho faci amb més llibertat, no per obligació com és el cas actual. Amb la RBU podrien ser jornades més desitjades i volgudes.

Hi ha un seguit de condicions que poden beneficiar això. D’entrada, gaudir d’uns ingressos mínims pot afavorir la capacitat de negociació per un contracte de treball. També que a l’hora d’exigir millores laborals, poden emprar-se com a caixa de resistència a partir de la qual la gent podria aguantar més en una vaga de llarga durada. 

Per tant, el món sindical hauria de mirar a aquesta proposta amb detall i donar-li suport. El que no pot ser és que agents i actors tan imprescindibles com són els sindicats es mirin la RBU de reüll i en canvi estiguin adoptant posicions més favorables a prestacions i polítiques socials que no estan aconseguint acabar amb la pobresa. Això ens sorprèn. 

La RBU ha d’anar necessàriament acompanyada d’una reforma fiscal? Com ho fem a Catalunya on no hi ha competències ni sobirania per marcar una política fiscal pròpia?

Aquest és un dels greus problemes que contemplem. Malgrat estiguem en posició de tirar endavant un pla pilot caldria que, mentre duri, es guanyi capacitat de sobirania fiscal o un increment de la capacitat de recaptar impostos. Som conscients que una cosa és el pla pilot, que ens pot aportar informació i afavorir la introducció del debat de la RBU a la societat i una altra és saber que no tenim la possibilitat de tirar endavant una RB tal i com estem ara. 

Això és una limitació que cal posar sobre la taula però també cal tenir present que amb els anys que tenim per endavant també és un procés que pot contribuir a millorar o avançar cap a un Estat independent o una República amb més sobirania. 

LA RBU A CATALUNYA

Catalunya no és el primer pla pilot sobre la RBU que es fa a Europa. L’experiment més important fet fins ara (o al que s’hi han destinat més recursos) és el de Finlàndia durant el 2017-2019. Jimmy O’donnell plantejava a Jacobin tres elements que l’havien fet fracassar.

El primer serien les polítiques partidistes. Qui ha donat suport al grup de treball? Està blindat pel que fa a canvis de govern?

Això és cert que n’hem de prendre nota. I és un aspecte que em preocupa perquè cal un cert consens per tirar endavant això. Sí que és cert que segons les enquestes, una part important de la població està d’acord amb aquesta proposta i si diem que hi ha prou consens per tirar endavant un referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, també hem de dir que aquest existeix per la Renda Bàsica. Ara bé, a nivell del panorama polític, crec que hi ha forces que poden ser molt hostils a la proposta. Des de la dreta espanyola, que ara està molt envalentida i que juga un paper important en una part del discurs, i que cal contrarrestar per part de la resta de forces democràtiques i d’esquerres que tenim actualment. 

Cal ser conscients que hem de donar resposta a aquesta part de la classe treballadora que va en augment i que ja no respon a aquella classe treballadora dels anys setanta o vuitanta del segle XX

En aquest sentit, crec que és important que des d’altres sectors, com els Comuns, el Partit Socialista o sectors de Junts, es vagin incorporant a favor de la Renda Bàsica. Per tant, estem en un punt en què no podem prescindir de ningú. Em consta que en aquests partits hi ha sectors que es miren amb bons ulls la Renda Bàsica, però encara hem d’avançar molt. Hem de blindar un bloc a favor de la RBU també dins de l’espectre polític. 

El segon eren les traves burocràtiques. La burocràcia ha suposat sovint un infern per a moltes persones demandants de subsidis. Generant estigma i impossibilitant destinar temps a formar-se o buscar feina o senzillament com a espasa de Dàmocles. Desplegar la RBU implica una maquinària burocràtica potent, però?

Tampoc soc ingenu i no crec que s’acabi al 100% amb la burocràcia. Crec que l’important és entendre que la burocràcia que hi ha actualment, en primer lloc està molt pensada en fiscalitzar si la gent té dret o no a cobrar una prestació. Això és un concepte amb el que cal acabar. La burocràcia en tot cas hauria de ser per veure com seguir ajudant a aquelles persones que ho requereixen i que necessiten altres tipus de suport que la RB no pot donar per sí mateixa. Per exemple, col·lectius amb discapacitats, persones amb problemes d’addiccions, alcoholisme, que requereixen d’altres tipus de suport complementari a la RBU.

Si entenem la burocràcia com a persones que ens estan atenent o ajudant a accedir a determinats tipus d’ajuts, és evident que no podem prescindir d’una part d’aquest exèrcit de treballadors. Ara bé, tot el que sigui eliminar aquest tipus de traves, requisits, temps, dedicació, etc. és un pas fonamental per la millora del sistema. 

El tercer eren les «normes socials» sobre la condicionalitat de les quals hem parlat una mica a l’inici. L’argument preferit dels conservadors és que la RBU permetrà que hi hagi una capa de ganduls que evitin treballar. Però com que no es pot deixar tanta gent a l’estacada, s’accepta que hi hagi subsidis sota certes restriccions.  

Aquesta divisió entre «pobres bons i pobres dolents» (dicotomia que podem rastrejar fins al segle XVI) és la que intenta trencar la RBU? 

Sí, i de fet és quelcom terrible perquè és aquella idea que és ciutadà qui es subscriu a un pla, em segueix el rollo, el que li imposo, etc. És un concepte de ciutadania que no té res a veure amb el concepte republicà, és un que està molt allunyat del que podria ser una societat de ciutadans i ciutadanes lliures. 

En una entrevista a El Periódico, plantejaves que la idea del «treball digne» és totalment obsoleta. Què volies dir?

Aquesta va ser una frase que no es va transcriure del tot bé. No és que la idea de treball digne estigui obsoleta, sinó que el concepte de «treball digne» tal i com el defineix l’ONU, no és que sigui obsolet, és que cada cop es veu més allunyat, més difícil i complicat inclús que aconseguir una RBU. La idea és aquesta: la reivindicació d’un treball digne per tothom es troba cada cop més lluny. En aquest sentit, doncs, s’està començant a produir un canvi de paradigma també dins la mateixa ONU per entendre que el que cal és garantir un mínim de ingressos per garantir l’existència de la gent. Independentment de si aquests ingressos son a través d’una feina o d’una prestació per part del govern. 


Aleshores, aconseguir un treball digne? Tan de bo tinguéssim la força per poder-ho aconseguir, però en la mesura que passa el temps sembla que ens estem allunyant d’aquest paradigma: 15% d’atur a l’Estat espanyol, gent que treballa en feines a temps parcial que no vol, gent que està considerada treballador pobre, gent amb contractes inferiors a una setmana, etc. Trobem unes estadístiques que fan difícil pensar que ens estem acostant al concepte de «treball digne». 

Jo formo part d’un sindicat des de fa anys i hem estat aconseguint que sectors molt precaris (repartidors, kellys) guanyin millores de les seves condicions de treball. Sectors que el sindicalisme majoritari o oficial no els ha tingut prou en compte perquè està massa enfocat a sectors amb feines indefinides i fixes, que cada vegada més és un sector que ja no és majoria dins la classe treballadora. 

Els sectors des o mal regulats cada cop ocupen més gent i requereixen d’una protecció que no tenen. Per tant, cal ser conscients que hem de donar resposta a aquesta part de la classe treballadora que va en augment i que ja no respon a aquella classe treballadora dels anys setanta o vuitanta del segle XX que tenia unes condicions laborals estables, amb perspectiva de ser indefinits, amb bones condicions laborals pròpies de les grans empreses. 

SOBRE EL DESPLEGAMENT DEL PLA PILOT

Com serà el grup de mostra? Quins criteris s’han seguit tenint en compte les particularitats de la societat catalana?

El que vam estar valorant va ser que fer un experiment a Catalunya similar al que s’havia fet a llocs com Finlàndia amb una mostra de 2 mil o 3 mil persones era una mica escàs i vam voler pensar amb una mostra més àmplia, de 5 mil persones. D’altra banda, una de les coses que valorem molt és la quantitat. El criteri que ens agradaria seria al voltant del llindar de la pobresa. No volem fer un pla pilot que parteixi d’una quantitat que sigui molt escassa. Per tant estem davant d’alguns criteris que s’aparten dels experiments que s’han fet en altres llocs on han sigut mostres molt reduïdes i destinades a sectors molt concrets en risc d’exclusió social (sense sostre, atur). 

S’està començant a produir un canvi de paradigma on el que cal és garantir un mínim de ingressos per garantir l’existència de la gent. Independentment de si aquests ingressos son a través d’una feina o d’una prestació per part del govern. 

Així que volem simular la realitat catalana a partir d’alguns territoris que puguin representar-la a grans trets (no al 100%). Territoris de tipus industrial, agrícola o sector serveis o algun barri d’alguna ciutat i combinar-ho amb un poble, etc. Poder veure així en diferents llocs que ens acostem a una certa representativitat del teixit econòmic i social de Catalunya. Sabem les limitacions que això té però en aquest sentit m’agradaria rebaixar expectatives. Nosaltres sabem que això és un pla pilot. Les diferències entre un pla pilot i l’aplicació real d’una RB són importants. No veurem determinades coses, com la reducció de les desigualtats socials que suposaria una reforma fiscal i una major redistribució de la riquesa, un índex de Gini molt més reduït, etc. Això són limitacions molt considerables. 

Els resultats de l’estudi finès han plantejat que no suposa un canvi pel que fa a l’ocupació, però sí una millora important en benestar dels beneficiaris. Quins resultats s’esperen obtenir del pla pilot?

Si tenim en compte els diferents experiments que s’han fet, hem vist resultats interessants. Sobretot un resultat que veiem de manera reiterativa és la tranquil·litat psicològica que dona tenir uns ingressos i certa seguretat econòmica. Ara, també sabem que la gent, a mesura que s’acosti el final, començarà a canviar hàbits. 

Sabem que tot això condiciona, ara bé, una de les coses que esperem trobar és que el fet de fer-ho en comunitats, ja no impliqui efectes individuals sinó que puguin ser efectes més col·lectius. Per exemple: com la gent es pot associar per muntar una cooperativa o per tirar endavant un projecte artístic que no podien engegar sols, quines pautes de consum es poden donar si la gent té més diners, de quina manera pot ajudar a què la gent renunciï a determinades feines perquè estigui amb els seus familiars, o de quina manera pot reduir les visites a Serveis socials. És a dir, podrem observar canvis a nivell agregat que de manera individual no podríem observar. Per això és important aquest canvi de plantejament per fer-ho amb comunitats, no amb grups aleatoris. 

Quina serà la següent passa després del pla? 

Aquesta és una de les preguntes més complicades perquè estem en un escenari a dos o tres anys vista, però a mesura que avança el pla haurem d’anar veient quines són les dificultats que ens anem trobant però també treballar amb conjunt amb els diferents moviments socials i entitats per avançar cap a la possibilitat d’avançar una Renda Bàsica a Catalunya o com a mínim replantejar-nos totes les prestacions condicionades que hi ha i reduir tots els criteris per part de moltes prestacions, simplificar-ne el mapa, etc. 

Crec que el pla pilot pot facilitar uns debats molts interessants. A l’espera, doncs, d’avançar a una República i a un Estat propi, esperem que durant aquest temps es puguin tirar projectes com aquest on la gent hi guanyi. Això és important per guanyar suports, demostrar que projectes així es poden tirar endavant des d’un govern amb perspectiva d’esquerres. 

Foto de portada: Dolors Fernández
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Historiador i membre del Comitè de Redacció de Catarsi Magazín. Militant del Sindicat de Llogateres

Comentaris

Sergi Raventós: «Hem de blindar un bloc a favor de la RBU també dins de l’espectre polític»

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.