Reivindicar l´existència mateixa del treball

Classe treballadora. Sindicalisme. Treball assalariat...d’un temps ençà assistim a intents cada vegada més reeixits de desballestar i deformar en profunditat alguns dels conceptes sobre els quals s’ha fonamentat la lluita per la consecució dels actuals drets laborals. Una veritable confrontació cultural, econòmica i social on, de moment, s’imposen amb claredat els postulats neoliberals.

Reivindicar l´existència mateixa del treball

Classe treballadora. Sindicalisme. Treball assalariat...d’un temps ençà assistim a intents cada vegada més reeixits de desballestar i deformar en profunditat alguns dels conceptes sobre els quals s’ha fonamentat la lluita per la consecució dels actuals drets laborals. Una veritable confrontació cultural, econòmica i social on, de moment, s’imposen amb claredat els postulats neoliberals.

L’expressió «mercat de treball» és tan habitual i recurrent que poques vegades la pronunciem des de la consciència de les seves implicacions i derives. Tot allò que ens és familiar i quotidià sol estar exonerat de la possibilitat de sotmetre-ho a anàlisi crítica i, en comptes d’això, acceptar-ho de manera progressivament irreflexiva fins a esdevenir un simple acte reflex. Però el llenguatge no és un espai merament descriptiu. Les paraules que utilitzem no tan sols designen la realitat a la qual volem referir-nos com si fos un codi que fem servir amb més o menys habilitat per designar realitats preexistents. El llenguatge és, en si mateix, creador de realitats i generador de conceptes que acaben adquirint materialitat i tangibilitat, passant d’allò enunciat a allò substantiu. I així succeeix quan acollim al nostre vocabulari l’expressió «mercat de treball». No tan sols la reconeixem sinó que també l’acceptem.

El mercat és el lloc destinat a la compra, venda o intercanvi de serveis i, sobretot, béns i per tant, si l’espai destinat a la feina és el mercat, si aquest és el seu hàbitat aparentment natural, acceptem que el treball, la nostra pròpia feina, és una mercaderia que es compra i es ven. Un producte més entre la infinitat de productes que diàriament es compren i es venen.

Subjecte treballador, subjecte ocupador

La història del que coneixem com a Dret Laboral és un recorregut pel procés de naixement i consolidació d’una consciència de classe obrera i la posterior i progressiva conquesta de drets per part dels subjectes que la integren, amb l’assumpció del contracte de treball com a pedra angular sobre la qual es fonamenta aquest trànsit. En essència, parlem del camí que porta des dels temps pretèrits de la contractació de tradició civil pròpia dels primers estadis de la Revolució Industrial fins a la creació veritable d’un marc legal de relacions laborals a partir de la construcció jurídica i legislativa del contracte de treball i la seva funció reguladora (i equilibradora) de drets i obligacions recíproques entre les persones treballadores i els subjectes que contracten.

Pas a pas, per un camí ple de trampes, dificultats i obstacles, les persones que s’identificaven com a treballadores i es reconeixien a la resta de persones amb qui compartien la vivència del treball assalariat i alienat van anar aprofundint en formes d’organització i construint una nova realitat socioeconòmica que superava, o almenys matisava, l’estadi primigeni del treball com a objecte de subhasta en el context d’una jungla desregulada sense cap altre guió que l’imposat per la simple però efectiva llei del més fort. En aquest camí, de vegades interromput i sempre assetjat per la voracitat insaciable del capital, no tan sols es va anar ampliant el capítol de drets que acompanyen la pràctica laboral sinó que també es va aconseguir que es veiés reconegut el caràcter tuïtiu de la pròpia naturalesa del Dret Laboral. O el que és el mateix, un dret que no pot i no ha de ser neutre entre les parts en conflicte (empresa-treballador) ja que la seva raó de ser és la protecció del feble davant del fort partint de la convicció que els interessos d’uns i altres es troben íntimament enfrontats i no poden ser coincidents sense implicar una renúncia per a alguna de les parts.

Però aquest camí ha deixat d’avançar i cal assumir que no estem davant d’un dels meandres en què amb anterioritat ja ha embarrancat més d’una vegada alentint-ne l’avenç. Des de fa un temps, el que estem fent és desfer allò que tant va costar caminar.

Flexiseguretat, revolució digital i pacificació de la força de treball

Aquest desfer el camí i la pèrdua de drets que porta aparellat ve de lluny i ha requerit de molts factors per cristal·litzar en la situació actual El primer i primordial, desactivar el procés mitjançant el qual la persona treballadora es reconeixia a si mateixa en aquest terme i s’identificava amb l’experiència, les necessitats i els anhels dels qui compartien amb ell la condició d’assalariada, aliena al fruit i benefici del seu propi treball. Una maniobra mitjançant la qual s’esquerdava fins a amenaçar ruïna el sistema de valors i percepcions de la classe treballadora en favor de la mistificació insostenible de pertinença a una classe mitjana suposadament cridada a integrar en algun moment l’elit econòmica ubicada a la cúspide de la societat.

Foto: pxhere.com

Si la utilització reiterada del terme «mercat de treball» a què ens referíem a l’inici de l’article ha creat les condicions per rehabilitar la concepció del treball com a mercaderia, l’entelèquia de la pertinença generalitzada a una classe mitjana dipositària de les prebendes més grans de l’Estat del Benestar ha servit per apagar la voluntat d’alterar significativament la realitat circumdant. Una realitat a la qual no és gens aliena l’adopció per part de les grans centrals sindicals de tot Europa d’estratègies pesadament ancorades en la negociació i el pactisme com a font única de legitimitat, desterrant les pràctiques del passat que entenien la confrontació com a element d’emancipació.

Aquest escenari conformat per una classe treballadora que no es reconeix com a tal quan se situa davant del mirall i un sindicalisme que tret dels marges del propi moviment sindical ha perdut voluntat i fe en la seva pròpia capacitat, reduït en molts casos a la condició de producte estètic, ha estat terreny adobat per a la irrupció torrencial de les més diverses maniobres tendents a desregular les relacions laborals. Aquest és el cas de la doctrina de la flexiseguretat adoptada per la UE i els seus estats membres que no consisteix en cap altra cosa que l’estúpida pretensió de convèncer-nos que facilitar les extincions contractuals —i per tant, privar el treballador del seu únic capital: el propi treball— representa la forma més efectiva d’elevar les taxes d’ocupació i augmentar-ne l’estabilitat.

Tornada a l’origen: el treball com a font de drets

Tot allò exposat anteriorment acaba trobant l’impuls decisiu en les facilitats aportades per les noves tecnologies per flexibilitzar les condicions de treball i expandir la pràctica del treball a distància, definitivament establerta per l’actual situació d’excepcionalitat sanitària. Una flexibilitat que, en atenuar algunes de les notes clàssiques que defineixen el treball per compte aliè (dependència i subordinació, principalment) afavoreixen que es posi en qüestió des de la pròpia arrel que estiguem davant de veritables assalariats. Els exemples no deixen d’acumular-se tal com passa, per exemple, a l’entorn de l’anomenada economia de plataforma. Per descomptat, són els repartidors de les empreses digitals de repartiment com Glovo o Deliveroo, però també els usuaris de qualsevol de les moltes plataformes digitals que han proliferat per tot Europa com ara l’alemanya Clickworker.  A aquestes plataformes hi acudeixen les empreses per veure realitzades tota mena de tasques per part de persones a qui abonen quantitats econòmiques irrisòries sense arribar a formalitzar amb elles un vincle laboral ni reconèixer-los, per descomptat, cap dels drets que els corresponen. Aquest és el nou paradigma i la tendència accentuada que s’ha consolidat profundament al món empresarial. Desprendre’s de treballadors i obligacions per, al seu lloc, pensar en aquestes persones com a meres proveïdores de serveis sobre les quals les empreses no tenen cap responsabilitat, extraient tot el profit possible a la creixent atomització de les relacions laborals. Amb l’afegit, molt desitjable per a les empreses, que el foment d’aquesta individualització extrema també serveix d’antídot davant de la (re)organització de la classe obrera que, en el passat, va ser la via per a aquesta consecució de drets ara en regressió.

Davant les noves formes de dominació i pauperització i davant l’avenç imparable de les noves precarietats transvestides de progrés, només cal tornar la vista enrere i acceptar la necessitat de reproduir els esquemes culturals que, en el passat, van avivar els vents de canvi i van possibilitar l’obtenció dels nostres drets laborals, i no tan sols laborals, inclosa la reformulació profunda del sindicalisme dominant com a necessari instrument al servei de la classe treballadora.

Foto de portada: pxhere.com
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Periodista. Tècnic de comunicació i soci del Col·lectiu Ronda. Especialista en comunicació jurídica

Comentaris

Reivindicar l´existència mateixa del treball

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.