Què passa a Xile?

Què passa a Xile?

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El divendres 4 d’octubre d’aquest any, el Ministeri de Transports xilè va anunciar una nova alça en els bitllets de metro: 30 pesos xilens, deixant el valor total del bitllet, en hora punta, en 830 pesos (poc més d’un euro). Dos dies després d’anunciar l’alça, les i els estudiants (de secundària i universitaris) es van organitzar per evadir el pagament del metro en massa. Grups d’estudiants es van deixar caure metro avall i van saltar els torniquets cap a les andanes, sobrepassant la capacitat dels guàrdies. Va ser llavors quan el Govern xilè va cometre el seu primer error en el maneig d’aquesta crisi: va començar a tancar accessos a totes les estacions del metro i va col·locar policies fortament equipats a custodiar el flux de persones, a més d’amenaçar els evasors amb sancions.

A diferència d’altres països, Xile no ha tingut un procés reparador satisfactori. tweet

Per entendre la resta, cal tornar al passat: a la dictadura de Pinochet i els seus efectes. A diferència d’altres països, Xile no ha tingut un procés reparador satisfactori. La majoria dels crims de lesa humanitat ocorreguts durant aquesta etapa encara estan impunes, i els pocs uniformats empresonats per aquests crims han complert o compleixen les seves condemnes en presons que són autèntics resorts. Cap dels governs del retorn a la democràcia ha volgut tocar gaire a fons aquest tema: és una mena de tabú. És així com molts familiars de detinguts desapareguts encara no coneixen on són els seus éssers estimats. Un exemple: tot just el 2016 van aparèixer les primeres restes del periodista Carlos Berger, desaparegut el 1973: un tros de mandíbula i un fragment cervical. Fa unes setmanes, el setembre d’aquest any, van trobar altres fragments del seu esquelet. Així com les restes de Berger, l’horror de la dictadura torna a aparèixer de tant en tant, en petites dosis, sense que s’aconsegueixi justícia pels milers de casos com aquest. A això cal sumar el fet que Pinochet va morir com a senador vitalici, als 91 anys, sent vetllat com a excomandant en cap a l’Escola Militar de Xile.

Font: Flickr – Chilita 007

Una altra expressió de la dictadura que perdura fins als nostres dies és la instal·lació del model neoliberal i la Constitució del 1980, que es va instituir per protegir aquest model. En el seu mandat passat, l’expresidenta Michelle Bachelet va donar suport i va empènyer diverses iniciatives per establir una nova Constitució, però no va tenir èxit abans d’acabar el seu període. Amb l’arribada de la dreta al poder, tot l’esforç es va congelar. Per la seva banda, el model neoliberal, que va consistir en la privatització dels serveis bàsics, l’educació, la salut (Isapres), els fons de pensions (AFPs), les empreses mineres, l’aigua i tot el que pogués ser privatitzat, a més de l’eliminació d’una sèrie de drets socials, ha sotmès les xilenes i els xilens a viure en estat de precarietat constant. A això s’hi suma la bretxa salarial: el 10% més ric té 39 vegades més ingressos que el 10% més pobre. D’altra banda, com indiquen aquestes dades, el 33% de l’ingrés que genera l’economia xilena el capta l’1% més ric de la població i, al seu torn, el 19,5% de l’ingrés el capta el 0,1% més ric. Els costos de la vida són prou alts per patir alces arbitràries addicionals. El preu mitjà de lloguer d’un apartament de dues habitacions, a Santiago, és de 400.000 $ (495 €), però el sou mínim mensual a Xile és de només 301.000 $ (373 €). Mentrestant, la premsa informa que les Isapres (Institucions de Salut Previsional), totes empreses privades, han tingut un descens en les seves utilitats el 2018, registrant tot just 57.200 milions de pesos (71 milions d’euros).

Les dues petjades de la dictadura, la iniquitat i la violència, es creuen amb un altre aspecte de la vida quotidiana: el tracte dels governants. tweet

Les dues petjades de la dictadura, la iniquitat i la violència, es creuen amb un altre aspecte de la vida quotidiana: el tracte dels governants. L’any passat, el comuner maputxe Camilo Catrillanca va ser assassinat per carrabiners en un operatiu que, des del començament, va estar envoltat de fets sospitosos: escoltes il·legals, càmeres GoPro perdudes que després van aparèixer, i l’acte mateix, en què es va disparar sense que hi hagués provocació a un civil desarmat que, per ser més agreujant, anava acompanyat d’un menor. El ministre de l’Interior, Andrés Chadwick, qui hauria d’haver renunciat pels fets ocorreguts, es va lliurar culpant els carrabiners i cessant el recentment nomenat General de la institució policial.

D’altra banda, els ministres de Piñera han fet declaracions on donen compte del seu menyspreu i distància envers el poble xilè.

Font: Ariel Cruz Pizarro

El juliol de l’any passat, l’exministre d’educació Gerardo Varela va comentar en una xerrada que quan se li acostaven directors d’escoles de província per demanar-li ajuda a reparar una sostrada, ell es molestava i els deia: «I per què no fan un bingo? Per què des de Santiago he d’anar-hi a arreglar el sostre d’un gimnàs». L’agost del mateix any, el Ministre de Cultura, Mauricio Rojas, va haver d’abandonar el seu càrrec després que sortissin a la llum declaracions seves en un llibre on es refereix al Museu de la Memòria i els Drets Humans com un muntatge. A finals del 2018, el ministre d’Habitatge va assegurar que «un altíssim percentatge dels xilens té una casa, un apartament, una casa a la platja», desconeixent completament la realitat nacional. Aquest any, a principis d’aquest mes, el ministre d’Hisenda, Felipe Larraín, comentant el nul augment de l’índex de preus al consumidor (IPC), va assenyalar que hi havia una bona notícia per als «romàntics», perquè «les flors han tingut un descens en el seu preu […] han caigut un 3,6%». Finalment, sobre la recent alça de preus al metro, el ministre d’Economia va assenyalar que «qui matini serà ajudat, de manera que algú que surt més d’hora i agafa el metro a les set del matí té la possibilitat d’una tarifa més baixa».

Aquest ha estat l’any de les alces a Xile. No només en el transport, també en l’electricitat, l’aigua, el gas, entre d’altres. El cas de l’electricitat és particular, perquè aquest any la companyia d’electricitat que abasteix Santiago (ENEL) va pretendre traspassar una compra de mesuradors a la població, fet que va generar gran molèstia, sobretot considerant que el president del directori –i a més vicepresident de l’empresa de serveis sanitaris Aguas Andinas–, Herman Chadwick Piñera, és germà del ministre de l’Interior Chadwick i ambdós són cosins del president de la república, Sebastián Piñera.

Font: Flickr – Omar Andrés León Torre

Una altra dada important: segons dades del SERVEL: el 49% dels ciutadans inscrits a les llistes electorals a Xile van sufragar a la segona volta de l’elecció presidencial del 2017, que va guanyar Sebastián Piñera amb un 54,57% dels vots. En altres paraules, no es podria afirmar que Piñera compti amb el suport de la majoria del país, i la crisi actual podria estar evidenciant justament això. En la seva campanya, amb l’eslògan «Temps millors», Piñera es va basar en la debilitat política del seu contrincant, el periodista i senador Alejandro Guillier, i de la Nueva Mayoría, coalició de centreesquerra que representava. L’esquerra dividida va deixar un camí obert per al candidat de dreta, de manera que alguns autors asseguren que, més que un triomf de Piñera, es va tractar d’una derrota de l’esquerra. D’altra banda, una de les estratègies que la dreta va utilitzar per captar el vot de la població menys polititzada va ser l’amenaça que es va instal·lar, a través de diverses vies, que, si sortia una altra vegada l’esquerra, el país es convertiria en Chilezuela.

La por a aquesta Chilezuela (…) va mobilitzar una població poc convençuda per assistir a les urnes i votar a favor d’un polític ambiciós i qüestionat com Sebastián Piñera. tweet

La por a aquesta Chilezuela, emparentada d’alguna manera amb l’imaginari que es va promoure, durant la dictadura, del govern de la Unidad Popular de Salvador Allende, va mobilitzar una població poc convençuda per assistir a les urnes i votar a favor d’un polític ambiciós i qüestionat com Sebastián Piñera. És tal el coneixement públic dels problemes legals que va tenir Piñera per l’adquisició d’un banc en els anys 80, que fins i tot un senador del seu mateix color polític, Manuel José Ossandón –qui va ser candidat en primera volta–, li va tirar en cara en un debat que «no havia estat declarat reu per bonic» –és a dir, sense justificació–.

Font: Flickr – José María Mateos

Finalment, un altre antecedent important: el cercle que envolta Piñera, especialment el seu cosí, el ministre de l’Interior Andrés Chadwick, va ser un col·laborador d’Augusto Pinochet. Aquests dies ha circulat una foto que mostra un jove Chadwick darrere de Pinochet en un acte durant la dictadura. Així com ell, diversos ministres han estat propers al govern de Pinochet.

Posar policies a custodiar l’evasió estudiantil del metro no va fer més que encendre una metxa que estava instal·lada fa molt de temps. Els excessos van començar el divendres 18 d’octubre, amb la crema de diverses estacions de metro i, entre elles, la crema d’alguns immobles privats, com l’edifici de la companyia ENEL, que va cremar –inexplicablement– des de l’onzè pis i va causar la commoció total dels ciutadans de Santiago. Mentre passaven aquests fets, el president Piñera estava menjant una pizza en un restaurant del barri alt de la capital.

Aquesta és la crisi més profunda que ha viscut Xile des del cop d’Estat del 1973. tweet

Hi ha una frase que circula en les manifestacions i que resumeix molt bé l’estat d’ànim del Xile actual: «Ens van treure tant que ens van treure fins i tot la por».

Aquesta és la crisi més profunda que ha viscut Xile des del cop d’Estat del 1973. Les autoritats estan completament aclaparades, fent declaracions vergonyoses davant la premsa. Recentment, el president Piñera ha dit que «estem en guerra», sembrant el desconcert en la població o, potser, emulant inconscientment Pinochet, qui, després de l’atemptat que li van fer el 1986, va declarar a la premsa: «Estem en una guerra». En una declaració posterior, la ministra d’Educació va ser emplaçada per un periodista a indicar com li explicaria ella a un nen de nou anys aquestes declaracions del president; la ministra simplement va retrocedir i va lliurar la paraula a la ministra següent. El general de Marina a càrrec de la defensa de la ciutat d’Antofagasta va cridar a tranquil·litzar la població citant involuntàriament el Chapulín Colorado –personatge infantil mexicà– i la seva coneguda frase: «Que no panda el cúnico» (en comptes de «que no cunda el pánico»).

A l’esquerra, Sebastián Piñera. Font: Wikimedia Commons – Gobierno de Chile

Davant el desencert del Govern de posar custòdia policial a les estacions del metro, i en resposta a la mobilització social, el president Piñera va decidir «apagar el foc amb benzina» declarant estat d’emergència el 19 d’octubre. Amb això, una mobilització que havia estat restringida a la capital del país es va dispersar cap a altres ciutats donant inici a una sèrie de manifestacions a tot Xile. D’aquesta manera es va donar peu a una sèrie d’actes vandàlics que inclouen saquejos a supermercats, bancs, caixers automàtics, entre d’altres. La força policial, que es concentra en els manifestants i a protegir els barris alts, ha deixat desprotegits els sectors més vulnerables de les ciutats permetent que la violència tingui una escalada sense precedents, alterant completament l’ordre social.

Enmig del caos, Piñera va decidir decretar l’estat d’excepció i posar al capdavant el general de divisió Javier Iturriaga com a cap de la defensa nacional. La presència de militars als carrers sí que va constituir una imatge amenaçadora, ja que el trauma de la dictadura no ha estat superat per a molts. Aquest fet va enardir encara més els ànims. Davant les preguntes de si es declararia toc de queda –una altra reminiscència de la dictadura, la determinació de la qual li correspon al president de la república–, Piñera va indicar que això era una decisió que prendria Iturriaga. A la roda de premsa següent, el general va decretar, per primera vegada des de la dictadura, el toc de queda a la província de Santiago i altres.

En un intent de frenar les manifestacions, Piñera va expedir una llei al Congrés per congelar l’alça dels bitllets del transport públic, que a la Cambra de Diputats es va aprovar amb només un vot en contra i en la de senadors, amb tots els vots a favor. No obstant això, no va aconseguir cap efecte per apaivagar l’ànim de la població.

Santiago de Chile. Font: Wikipedia – Cristian Quezada

Els mitjans massius (tv, ràdios, diaris), que majoritàriament pertanyen a empresaris que són afins als interessos de la dreta, s’han enfocat a criminalitzar les manifestacions socials posant el seu focus en els actes vandàlics que han tingut lloc aquests dies. Molt pocs s’han dedicat a mostrar una panoràmica global del problema. En emetre declaracions, els personers de govern repeteixen una vegada i una les paraules «violència», «destrucció», «saqueig», «vandalisme», i es parla de «reconstrucció», com si el que estigués passant fos una catàstrofe natural. Tot i això, l’opinió pública ha considerat que el maneig del Govern d’aquesta situació ha estat deficient, fet que ha provocat que fins i tot en els sectors benestants de la capital, on la majoria de vots tendeix a la dreta, s’han organitzat manifestacions per les demandes ciutadanes i contra la crisi i el seu maneig per part del president Piñera.

Els xilens que dormien han entès que l’abús era la moneda de canvi per la seva existència. tweet

Només quan els manifestants van decidir dirigir-se a protestar als afores dels canals de televisió, van modificar la seva línia editorial i van començar a exhibir en pantalla no només els saquejos, sinó també els múltiples abusos dels quals són objecte els ciutadans.

Els xilens que dormien han entès que l’abús era la moneda de canvi per la seva existència. Les xarxes socials i internet van obrir una porta al món, fet que ha permès entendre que els privilegis que les classes benestants reservaven per a si mateixes, també són possibles en països que tenen la mateixa capacitat de desenvolupament que el nostre.

La classe política ha estat incapaç de prendre compte degudament d’aquest despertar social. Com a mesures immediates, el Frente Amplio (partit d’esquerra) ha exigit celeritat a la legislació sobre la rebaixa de la dieta parlamentària. Però això no ha estat suficient. Una altra llei va tractar de legislar justament el dia d’avui, la de 40 hores setmanals de jornada, contra les 44 legals que té Xile actualment. Però en el moment de la sessió, la bancada completa del partit RN –el partit del president– va abandonar la sala perquè no hi hagués quòrum.

Font: Wikimedia Commons – simenosimenon

El Govern, allunyat de la realitat, com ha quedat demostrat, no ha estat capaç de comprendre que l’única manera d’apaivagar el moviment social és cedint més enllà del que estan disposats. El discurs incendiari de Piñera, parlant de «guerra» i d’«un enemic organitzat» no ha fet més que encendre els ànims; tot just els últims dies ha decidit estovar el seu discurs. Però pel que fa als canvis que demana el moviment social, encara no presenta res més que solucions provisòries i que, segons ha dit, «requerirà(n) un enorme esforç de grans recursos de l’Estat, cosa que exigirà molta eficàcia i reassignacions dels recursos existents». D’aquesta manera, Piñera segueix sense tocar els empresaris, la concentració de recursos dels quals és un dels factors que més molèstia genera al xilè mitjà. És més: les seves propostes representen una despesa fiscal més gran que anirà a parar directament a l’empresa privada.

Piñera segueix sense tocar els empresaris, la concentració de recursos dels quals és un dels factors que més molèstia genera al xilè mitjà. tweet

Piñera ha aconseguit el doble mèrit de tornar la sensació de caos, violència i inestabilitat amb què ens van alimentar els nostres pares i avis d’ambdues voreres, en parlar-nos de les èpoques d’Allende i Pinochet. Potser per això avui s’ha donat una certa unitat entre partidaris de dreta i d’esquerra, fet que dona com a resultat el comú acord que aquest govern no dona per a més i la seva continuació es fa insostenible, i ha motivat que ja es parli d’acusacions constitucionals en contra seva.

La xifra de morts, als quals el govern s’ha negat a esmentar i a explicar les circumstàncies de les seves morts, augmenta cada dia. Fins al dia d’ahir, l’INDH (Institut Nacional de Drets Humans) comptabilitzava 1.894 detinguts, entre els quals hi ha 214 nens, nenes i adolescents (dels quals, 140 nens i 39 nenes), a més de 388 dones adultes. S’han reportat centenars de ferits de diverses maneres i dones que han donat compte d’abusos sexuals soferts durant la seva detenció, així com l’amenaça que va rebre una detinguda de ser penetrada amb un fusell. Hi ha 269 persones ferides, «moltes d’elles amb ferides oculars a causa d’impacte de balins» i 137 ferides per armes de foc. Ahir vam conèixer el cas de Víctor Marileo, qui estava observant la repressió militar des de la part davantera del jardí de casa en el sector de Baixos de Mena, un dels més humils de la ciutat de Santiago, quan va rebre un impacte de bala provinent d’un fusell. En declaracions televisives, la seva dona va explicar que en demanar ajuda ningú la va socórrer; és més, els militars la van amenaçar de disparar-la si sortia de casa seva. Va haver de trucar al seu fill, resident de la ciutat de Linares, a 300 km de la capital, que va viatjar des d’allà i va arribar abans que una ambulància sol·licitada a Santiago. Davant d’aquest incident, el general Iturriaga es va referir dient que es va tractar d’un «fet lamentable, però menor». Avui, Marileo es troba en coma induït i els metges auguren una improbable recuperació.

El conflicte a Xile s'explica sobretot per la indolència d'una cls
Cecilia Morel. Font: Wikimedia Commons –

A totes aquestes víctimes se sumen els 15 morts que el govern ha reconegut fins ara. Cinc d’ells morts per l’estat. Un d’ells és José Miguel Uribe, un jove de 25 anys, de la ciutat de Curicó, que va rebre una bala de ràfega disparada des d’un camió militar.

El que no té recuperació sense cap dubte és la governabilitat i la carrera política del president Sebastián Piñera. Mentre tot passava, el president xilè es preocupava d’assegurar que el seu igual nord-americà Donald Trump no faltés a l’APEC, fòrum que té data de realització al novembre a Santiago. Més endavant, al desembre, es realitzarà la COP25. Altres esdeveniments socials li esperen al president: els premis dels estudiants més avantatjats en la prova de selecció universitària (PSU), lliurament de premis literaris, visites de mandataris d’altres països, etcètera. Com pretendrà rebre el president xilè els seus convidats internacionals amb almenys 15 morts a coll només les últimes setmanes del seu govern? Què pensa dir-li a la puntuació nacional de la PSU si ho encara per la seva conducta? O simplement: què li dirà a la població del país quan es conegui la xifra oficial de morts i ferits en els moments de crisi?

La veritable tragèdia que passa a Xile no és el conjunt de saquejos que els noticiaris s’han esforçat a mostrar constantment, és la indolència d’una classe política i empresarial habituada tant als seus privilegis com a l’ús de la força per defensar-los. L’enorme distància que hi ha entre les realitats dels governants actuals i la del poble xilè, fa que el govern se senti incapaç si més no de comprendre la profunditat del que està passant i, per tant, de resoldre la crisi actual. Com a corol·lari perfecte d’aquestes afirmacions circula un àudio filtrat de la primera dama de Xile, Cecilia Morel, en què s’explicita que «estan sobrepassats», que la situació és com «una invasió alienígena» i que hauran «de disminuir els nostres privilegis i compartir amb els altres».

La veritable tragèdia que passa a Xile no és el conjunt de saquejos que els noticiaris s’han esforçat a mostrar constantment, és la indolència d’una classe política i empresarial habituada tant als seus privilegis com a l’ús de la força per defensar-los. tweet

De moment, només sembla que hi hagi dues solucions possibles: o el president Piñera s’obre a crear un pacte social amb la societat civil, que inclogui de tota manera una nova Constitució, o abandona el seu càrrec per tirar endavant unes noves eleccions que permetin el punt anterior. Qualsevol altra mesura serà provisional, i serà cosa de temps que hi torni a haver un nou esclat social, potser més violent.

* Al tancament d’aquest article, el Govern va anunciar la mort de tres persones més, una d’elles, assassinada a cops per efectius policials, segons ha informat el subsecretari de l’Interior.

Traducció d’Anna Salomó
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Escriptor i editor xilè. És autor de les novel·les Matar al Mandinga (Santiago: Lom ediciones, 2016) i El museo de la bruma (Santiago: Laurel editores, 2019), a més de llibres de conte i poesia. Actualment exerceix com a director de l'editorial de la Universitat de Santiago de Xile.

Comentaris

Què passa a Xile?

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.