La situació de Glovo App i Deliveroo dins de la cadena de producció.

El cicle del capital té tres fases: inversió, producció i realització.  Agafant com exemple  la producció d’hamburgueses, podem dir que un grup d’inversors compra/lloga un local, compra la maquinària, els ingredients i lloga treballadores, fa la publicitat, és a dir inverteix. Després hi ha la producció de l’hamburguesa, allà és on s’explota a la gent de la cuina i la que serveix les taules. És a dir se’ls paga molt menys del que realment produeixen i d’aquí s’extreu un benefici. El grup de capitalistes es justifiquen dient que, clar ells han invertit, però encara que les treballadores es quedin a l’hamburgueseria 100 anys els nets dels inversors originals continuaran essent els amos del restaurant. Aquesta és la fase de producció quan la feina de les treballadores gastada en transformar els ingredients i servir els plats incrementa el valor del producte final respecte als components inicials. Quan més important és la transformació de qualsevol matèria en un procés i més treball incorpora té més valor. El que més val d’un cotxe per exemple és el motor, perquè la producció del mateix necessita més feina. Després quan paguem l’hamburguesa el capital es realitza, és a dir el capitalista torna a tenir diners, no coses concretes que serveixen per a quelcom sinó una notació bancària que li permet comprar nous productes o serveis.

L’objectiu dels propietaris i de tots els capitalistes és vendre el màxim, en el mínim temps

L’èxit o fracàs d’un negoci depèn de la rapidesa a la qual realitza el cicle. Si vens molt poques hamburgueses els ingredients es fan malbé, la decoració es fa antiga i cada cop entra menys gent al restaurant, per tant l’objectiu dels propietaris i de tots els capitalistes és vendre el màxim, en el mínim temps. Aquí entra la publicitat i una barreja entre ampliar el negoci i fer més publicitat que és el que fan Glovo o Deliveroo.

Les empreses com Glovo i Deliveroo ofereixen una plataforma publicitària més gran als negocis mitjançant l’aplicació mòbil del client que anuncia a un públic immens, al qual mai podria arribar un restaurant pels seus propis mitjans, a més a més traslladen als menjadors de casa, a la platja o al carrers part del restaurant, per tant fan créixer  el número de clients que pot atendre per hora. O sigui trenca la limitació de taules i cadires i a més no necessita cambreres. Per tant permet a l’amo del nostre exemple incrementar la plusvàlua que extreu del personal de cuina, atès que treballant les mateixes hores produiran més hamburgueses cobrant el mateix. Ja hem vist restaurants (millor dit cuines) que només serveixen menjar per emportar. L’últim «avenç» en aquest sentit són els anomenats restaurants fantasmes que cuinen per a diferents operadors i que exclusivament serveixen a repartidores com Cloud Kitchen o Keatz, de les quals recomano visitar les webs per fer-se una idea de les ciutats que tenen en ment els capitalistes.

Glovo i Deliveroo permeten  amortitzar més ràpid les màquines, impedir que els ingredients es podreixin i a més incrementen l’explotació del personal de cuina. Però no podem oblidar que es troben al final del cicle, just abans de la realització i que per tant afegeixen poc valor al producte.  L’activitat de les apps només afegeix com a valor d’ús el transport perquè la clientela no necessita fer cua ni desplaçar-se fins el lloc. A més  el preu extra que una persona està disposada a pagar per a què li portin a casa una hamburguesa no pot ser molt elevat, si no la gent prefereix anar al restaurant. Això ens comença a mostrar que, necessàriament, per a què aquestes empreses guanyin diners necessiten unes economies d’escala molt grans, explotar fortament les treballadores i aprofitar les ajudes públiques i la solidaritat intergeneracional per pagar els mínims sous possibles.

Analitzant el model de negoci de Glovoapp i Deliveroo

Si entrem a analitzar el model de negoci de Glovoapp i Deliveroo veiem que es caracteritza per tenir uns resultats econòmics amb una estructura similar.  Creixement  enorme dels ingressos, i tant un EBITDA com un Rati de Cobertura de Deute negatius decreixents exponencialment.

Són una ruïna aquestes empreses?

Si fem una ullada ràpida a les dades en brut, a primera vista sembla que els ingressos tant de Glovo com de Deliveroo s’han multiplicat: Glovoapp ha passat d’ingressar 1.2 milions el 2016 a 14,9 milions el 2017 i Deliveroo SP de 44000 € el 2015 a 3.9 milions el 2016. Però quan s’aprofundeix una mica l’anàlisi les dades publicades per les pròpies empreses semblen indicar que la seva situació no és tan bona com pretenen.

Alguns conceptes comptables

El EBITDA (Earnings Before Interests, Taxes, Depreciation and Amortization) mostra el benefici d’una empresa abans de restar els interessos que s’han de pagar pel deute, els impostos propis del negoci, les depreciacions per deteriorament d’aquest, i l’amortització de les inversions realitzades. És a dir, permet saber si l’activitat econòmica principal de l’empresa  funciona o no. Per l’ EBITDA , l’important és conèixer quant pot generar l’empresa. Així, si un negoci té aquest indicador positiu, vol dir que, en principi, l’organització dels factors de producció de la companyia produeix guanys, i que el seu èxit dependrà de la gestió que es faci de tots els recursos financers aliens, així com de la fiscalitat, de les polítiques de depreciació i amortització. De la mateixa manera, si s’obté un EBITDA negatiu, s’hauria de plantejar la continuïtat de l’empresa.

Per cert la utilització de l’EBITDA durant la bombolla de les puntcom va portar a l’endeutament insostenible de moltes empreses.  Això va passar perquè l’ EBITDA ignora la fiscalitat i l’endeutament tot i que i no hi ha cap empresa que funcioni sense haver de pagar impostos ni interessos de finançament externes i respondre dels deutes contrets. Per les dades que disposem, observem que a cada any que passa l’EBITDA no deixa d’empitjorar. El de Glovoapp ha passat de -4.698.250 milions d’€ al 2016 a -7.539.282 al 2017, a Deliveroo les xifres són encara més espectaculars de – 933.671€ al 2015 s’ha passat a -5.530.977, és a dir s’ha multiplicat més de cinc vegades.

En resum, aquestes dades indiquen que l’activitat econòmica principal de Glovoapp i Deliveroo és ruïnós avui per avui.

Un altre paràmetre és el Rati de Cobertura del Servei de Deute (RCSD) , és a dir el disposar de caixa suficient com per a afrontar el pagament tant dels interessos com de la devolució del deute.  Aquest paràmetre també empitjora tant a Glovoapp com a Deliveroo. Glovoapp a ha passat de -0.76 el 2015 a -18.59 el 2017 i Deliveroo ha passat del -123,46 a -116,38.

En resum, aquestes dades indiquen que l’activitat econòmica principal de Glovoapp i Deliveroo és ruïnós avui per avui. Que no ens intentin enganyar dient que si es contracten les treballadores deixaran de ser rendibles i plegaran perquè avui amb treballadores sense drets el negoci principal només es manté, com veurem més endavant, mitjançant rondes de finançament externes.

Les economies d’escala

Com ens indiquen les dades cada cop que algú fa una transacció amb Glovoapp o Deliveroo l’empresa perd diners, o sigui quan més transaccions es fan més diners es perden perquè els costos publicitaris i de manteniment de l’app no són coberts. Algú argumentarà que aquestes dades de pèrdues i millora d’ingressos es corresponen a empreses amb expansió que avui no són rendibles però que demà ho seran i podria arribar a ser cert. Tanmateix avui  Glovoapp i Deliveroo només aconsegueixen sobreviure mitjançant rondes de finançament que esperen aconseguir una rendibilitat futura explotant a les treballadores sense drets. Deliveroo ha rebut recentment 575 milions per part d’Amazon i Glovoapp ha rebut 150 milions del fons de capital risc Lakestar i de la franquicia mundial de menjar ràpid Papa Jhon’s.

Tanmateix avui  Glovoapp i Deliveroo només aconsegueixen sobreviure (…) explotant a les treballadores sense drets.

Aquestes injeccions de liquiditat són les que estan permetent expandir el negoci amb l’objectiu d’arribar a les economies d’escala que necessiten per esdevenir rendibles, tant en número de transports per hora com a paquets entregats a cada viatge. Glovoapp i Deliveroo necessiten tenir suficients transaccions per a què cada una d’elles cobreixi una part dels costos, o sigui que cada una ofereixi un marge de benefici mínim a l’empresa després de descomptar el que cobra el rider, la publicitat i els costos informàtics. Per tant necessiten que les transaccions creixin més que els costos informàtics i la publicitat (economia d’escala) i que els costos laborals fixes segueixin sent mínims. De fet Deliveroo SP té 92 empleades i cap transportista entre elles (excepte les 9 vaguistes que han aconseguit la readmissió recentment) i Glovoapp no fa públic el nombre d’empleades però totes les riders ho fan en règim de (fals) autònom, (partners). D’aquesta manera per poder arribar a ser rendibles necessiten prou riders disposats a fer entregues en qualsevol moment però no poden incrementar els costos fixos incorporant les riders com a treballadores assalariades amb les cotitzacions a la seguretat social pertinents i els salaris per hora corresponent amb vacances i dies de descans pagats.

Per què Glovo i Deliveroo són atractives per els grans inversors encara que siguin ruïnoses?

El primer factor és la disponibilitat de diners a interès pràcticament zero, les polítiques del Banc Central Europeu i la Reserva Federal de mantenir els interessos molt baixos i de incrementar la liquiditat comprant deute permet als inversors disposar de diners, a més fa que els dipòsits bancaris siguin poc rendibles (utilitzant el seu llenguatge) fet que encara esperona més als rics del món a cercar inversions.

El segon és la quantitat de dades que aconsegueixen d’hàbits de consum, de trànsit, de negocis rendibles, de zones amb més possibilitats i menys per establir un negoci etc. Avui les empreses que diuen oferir-nos serveis on-line sense pagar en realitat ens utilitzen com a productores de dades amb les quals després fan negoci. No només per a la publicitat específica dirigida, aquella que apareix relacionada amb les cerques que fem a internet sinó per coses com la manipulació de les eleccions  dels EEUU utlitzant les dades de Facebook. L’anomenat cas Cambridge Analytica.

El tercer aspecte que fa central a Deliveroo i Glovoapp és que són armes dins una guerra que lliuren les multinacionals per aconseguir controlar en règim de monopoli/oligopoli el comerç de les ciutats. Amazon vol vendre menjar que és el que necessitem cada dia, vol tenir centres enormes a la perifèria (fins que no controli el centre) de les ciutats i distribuir l’alimentació a totes i cada una de les persones, per això inverteix en Deliveroo. Aquest és un procés general, per exemple Mercadona intenta revertir les pèrdues està construint un centres de vendes on-line a les perifèries de les grans ciutats anomenats «ruscs», entre elles a la Zona Franca de Barcelona. Els amos de Tagliatella i Papa John’s estan invertint en Glovoapp, no només perquè vulguin vendre més plats en els restaurant que tenen sinó perquè volen saber quins restaurants venen més per poder competir millor contra ells.

(…) els gegants de les distribucions somien en tancar les botigues físiques i vendre online a grans centres logístics o cuines fàcilment robotitzables

En ciutats cada cop més turistitzades, amb preus de compra i lloguer de locals cada cop més cars els gegants de les distribucions somien en tancar les botigues físiques i vendre online a grans centres logístics o cuines fàcilment robotitzables a diferència de les botigues o petits supermercats i restaurants.

El quart factor és una qüestió central per a tots els capitalistes, Glovo, Deliveroo, Uber etc. es presenten com el futur del treball, quan realitat  el que volen es tornar al segle XIX quan tot el treball era a preu fet. És a dir, les treballadores cobraven un preu per cada element que produïen i havien de comprar les seves eines. Ara ho diuen d’una manera més moderna i parlen de partners intentant que ens creiem que les repartidores són sòcies dels milionaris que controlen les apps. A més intenten rebentar la legislació laboral conquerida vaga darrera vaga insistint en la necessitat d’implantar el contracte de 0 hores, és a dir a la qual l’empresari sense ser una ETT pot contractar per hores a qualsevol treballadora. Aquests contractes s’han multiplicat al Regne Unit on són legals i afecten a 1,8 milions de persones, empreses com McDonald’s té el 90 % del personal contractat així.

Una de les conseqüències del creixement d’aquest tipus de contractació ha estat la reducció de salaris de 236 lliures a la setmana lluny de les 557 de la mitjana britànica. Tot i així els propietaris de les apps a Gran Bretanya demanen fer un contracte especial per les riders encara amb menys (!) drets.

Foto de portada: Flickr – Alvaro Ibáñez