Perquè ella s’ho valia: Rosa Luxemburg

En el marc del centenari del seu assassinat, Michael R. Krätke presenta el recorregut vital i alguns dels aspectes més destacats de Rosa Luxemburg, una gran teòrica i lluitadora que avui en dia encara segueix inspirant i influint amb el seu pensament al conjunt del pensament marxista i d’esquerres mundial.

Perquè ella s’ho valia: Rosa Luxemburg

Perquè ella s’ho valia: Rosa Luxemburg

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

En el marc del centenari del seu assassinat, Michael R. Krätke presenta el recorregut vital i alguns dels aspectes més destacats de Rosa Luxemburg, una gran teòrica i lluitadora que avui en dia encara segueix inspirant i influint amb el seu pensament al conjunt del pensament marxista i d’esquerres mundial.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Article publicat a Sin Permiso

Avui dia és gairebé una santa de l’esquerra a escala mundial, però en vida va ser molt controvertida. Una dona estudiosa, aguda, instruïda, carismàtica, polèmica, divertida, agosarada, una jueva baixeta d’origen polonès, emancipada, autodeterminada, un horror per a molts dins la socialdemocràcia alemanya, on, tanmateix, va fer carrera. Es va fer famosa com aquella atrevida jove estrangera que havia gosat atacar amb vehemència un veterà del marxisme com Eduard Bernstein. També va escometre el papa de la teoria marxista, Karl Kautsky, i fins i tot es va permetre una brillant crítica de Marx. Tampoc no va tenir por de criticar sense pietat Lenin i la política dels bolxevics a Rússia.


Es va fer famosa com aquella atrevida jove estrangera que havia gosat atacar amb vehemència un veterà del marxisme com Eduard Bernstein.
tweet

Ja des que era a l’escola, Rosa Luxemburg, nascuda l’any 1871 a Zamość (Polònia oriental), volia canviar el món. Per poder estudiar, va haver d’emigrar i se n’anà a Zuric, on la universitat admetia dones. Hi va viure entre 1889 i 1897, estudià economia nacional —com una de les primeres dones— i es doctorà amb una tesi sobre el desenvolupament industrial de Polònia (magna cum laude), la qual cosa encara provocava la indignació d’alguns. La tesi es va publicar, cosa molt excepcional a l’època. I escandalosa. Hi deia que el desenvolupament industrial havia integrat Polònia en l’imperi rus massa i que una Polònia independent no seria viable econòmicament. Que fort.

Flickr – Txeng Meng

L’any 1906, Rosa Luxemburg va tenir la sort que August Bebel en persona, que apreciava la seva aguda intel·ligència i el seu beneït rigor, la nomenés professora d’economia nacional a la flamant escola de la SPD. Els alumnes se l’estimaven i l’admiraven. En aquesta època es va covar L’acumulació del capital (1913), el llibre on critica Marx i, alhora, intenta aprofundir-hi. El capitalisme modern, diu la idea fonamental, no pot existir com a capitalisme «pur», com a sistema tancat —en contra del supòsit de Marx. Sense espais no capitalistes, sense una conquesta continuada de països, sense expansió colonial, d’una manera o altra, cap a aquests espais, no pot funcionar. D’aquí se segueix que es poden determinar, amb exactitud total, els límits del desenvolupament capitalista. Així, doncs, el capitalisme arriba al seu final inevitable quan ha sotmès i s’ha annexionat el món sencer per conquesta i ja no resta cap espai no capitalista. Aquest «moment Luxemburg» de la història mundial no era llunyà quan va escriure el llibre; avui dia gairebé hi hem arribat.

El capitalisme modern, diu la idea fonamental, no pot existir com a capitalisme «pur», com a sistema tancat —en contra del supòsit de Marx.
tweet

Rosa Luxemburg considerava El capital de Marx com una gran obra inacabada. A parer de Luxemburg, sobretot els volums segon i tercer d’aquesta obra monumental estaven incomplets, plens de problemes oberts i suggeriments; eren un work in progress que calia prosseguir. Això és el que ella va intentar a Introducció a l’economia nacional, obra igualment inacabada, resultat de les seves classes a l’Escola del Partit. Els fragments conservats i publicats després de la seva mort, com també els apunts de les seves classes que s’han publicat per primera vegada l’any 2017 mostren com entenia l’economia política: com una ciència social històrica, més com una «economia mundial» que no com una «economia nacional». El que actualment veiem com allò nou i important de la crítica marxiana, la crítica del fetitxisme, de la religió quotidiana del capitalisme, l’anàlisi del desenvolupament capitalista i de la seva dinàmica global, és també el que fascinava Luxemburg de Marx. I això malgrat que no defensava gaire la cèlebre exposició «dialèctica» d’El capital, com tampoc no era amiga de la construcció de models econòmics.

A parer de Luxemburg, sobretot els volums segon i tercer d’aquesta obra monumental estaven incomplets, plens de problemes oberts i suggeriments; eren un work in progress que calia prosseguir. tweet

Rosa Luxemburg entenia l’economia com una ciència altament política, com la clau per a entendre críticament la història econòmica. La història del capitalisme modern des de la primera revolució industrial només es podia exposar com la història de les seves crisis, petites i grans. Crisis del mercat mundial com la de 1873-79, la qual va marcar el començament de la primera gran depressió, o la gran crisi financera mundial de 1907, resultat de la competència internacional pel domini del capital financer. L’esclat de la Primera Guerra Mundial, l’estiu de 1914, no va sorprendre l’economista Luxemburg. Si gran potències industrials rivals es ficaven en els territoris de conquesta de l’altre, el conflicte era inevitable. Amb la guerra, Luxemburg veia superat l’horitzó del desenvolupament capitalista. A partir d’aquest moment hom afrontava la cruïlla de la història mundial: o transició al socialisme o regressió a la barbàrie.

Flickr – Txeng Meng

Va ser l’opositora més ferma a la Guerra Mundial; aquí no hi havia solució de compromís possible. Aviat la van engarjolar a causa de la seva furibunda propaganda antibel·licista. A la presó va continuar escrivint i treballant sense descans per la renaixença del moviment internacional, després de la catàstrofe d’agost de 1914. En plena guerra, davant de l’escissió del moviment obrer internacional, només veia una alternativa: transició al socialisme o regressió a la barbàrie!

La revolució russa la va viure a la presó, on escrigué la seva crítica a Lenin i els bolxevics, els quals abandonaven la democràcia en pro de la pura conquesta del poder. Les seves paraules sobre la llibertat política, citades sovint, segons les quals aquesta ha de ser la «llibertat dels qui pensen diferent», procedeixen d’aquesta polèmica. Això no s’adeia amb una política d’esquerra basada en la lògica de la guerra civil. En la revolució alemanya de novembre, hi va veure l’oportunitat històrica per a una república democràtica que obrís de manera plena el terreny de joc per a una política socialista. Va ser una de les persones fundadores, el desembre de 1918, del Partit Comunista d’Alemanya (KPD) i patí de seguida una severa derrota política, ja que la majoria del Congrés no volgué saber res de les eleccions a l’Assemblea Nacional. Luxemburg va considerar una bajanada colossal l’aixecament espontani de gener de 1919, i no només per raons tàctiques. També les masses indignades al carrer, també els treballadors revolucionaris es poden equivocar greument. Davant d’ells, Luxemburg va tenir tan pocs pèls a la llengua com davant la direcció del Partit o el Congrés. El 15 de gener va caure en mans dels Freikorps, a Berlín, i fou assassinada i el seu cadàver, llençat al Landwehrkanal.


Traducció: Daniel Escribano

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

És professor d'economia política a la Universitat de Lancaster i un dels principals experts vius en l'obra de Marx. El seu darrer llibre és Kritik der politischen Ökonomie heute. Zeitgenosse Marx (Crítica de l'economia política avui. Marx contemporani) (2017).

Comentaris

Perquè ella s’ho valia: Rosa Luxemburg

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.