Per una taxa europea d’emergència Covid-19

Diferents diputats i representants de l'esquerra plantegen una actuació coordinada per part dels països europeus que passi per sobre dels tractats que blinden una sortida neoliberal a la crisi.

Per una taxa europea d’emergència Covid-19

Per una taxa europea d’emergència Covid-19

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Diferents diputats i representants de l'esquerra plantegen una actuació coordinada per part dels països europeus que passi per sobre dels tractats que blinden una sortida neoliberal a la crisi.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La crisi del Covid-19 ha obligat als Estats europeus a una sèrie de despeses excepcionals per a fer front a la situació d’extraordinària gravetat sanitària i social. La suspensió conjuntural de l’aplicació del Tractat d’Estabilitat i Creixement ha permès augmentar els nivells de dèficit sense l’amenaça de sancions per part de les institucions europees. No obstant això, la qüestió ara és qui pagarà la factura: si l’endeutament dels Estats conduirà a nous plans d’austeritat i ajust, o si es farà pagar als qui més tenen. Per això és urgent situar en l’agenda política el repartiment de la riquesa, la idea que les rendes altes i els grans patrimonis han de ser gravats en benefici dels interessos col·lectius.

Pensem, a més a més,  que la crisi del coronavirus requereix d’una resposta coordinada a nivell internacional. A Europa, la Unió Europea i el mercat comú han demostrat ser incapaços de coordinar una resposta sanitària i una política econòmica que respongués a la situació d’emergència social. Per això volem promoure mesures que mostrin una Europa diferent, a l’altura de la situació d’emergència en la qual ens trobem, exigint al Consell Europeu l’aplicació d’unes «taxes Covid19» per a sufragar les necessitats econòmiques actuals. En cas de no arribar a un acord del conjunt d’Estats, creiem que aquesta taxa pot coordinar-se entre els països que així ho decideixin, sense esperar a l’acord dels 27. I si no és possible d’aconseguir un acord entre diversos governs, un només podria prendre aquesta decisió.

Per això proposem:

L’establiment de manera urgent per part dels Estats europeus d’un sistema de «taxes d’emergència Covid19» per a gravar els beneficis empresarials i els grans patrimonis, de manera finalista per a fer front a les despeses massives ocasionades per la crisi. La liquidació es farà abans del 30 de juny de 2020.

– L’organització de la recaptació serà a càrrec de les hisendes dels diferents països. Proposem aquesta taxa a tots els països europeus, amb l’objectiu de crear un fons especial solidari europeu-Covid19 administrat de manera coordinada entre els estats que secundin la iniciativa.

– Els fons s’utilitzaran en funció de les necessitats i l’impacte de la pandèmia en cadascun dels països. Els Estats gestionaran de manera coordinada els fons rebuts per a:

a) contribuir a l’atenció de les necessitats socials més apressants generades per la crisi amb el propòsit de garantir condicions dignes a tota la població,
b) realitzar inversions en sanitat pública revertint anys de retallades.
c) contribuir a un necessari canvi de model productiu que respongui a objectius socials i ambientals subjacents a la pandèmia. A més, es destinarà una part a la creació i primera dotació d’un organisme públic coordinador efectiu de les accions sanitàries i investigadores del conjunt dels Estats que participin en la iniciativa amb una lògica de «bé comú», afavorint la solidaritat internacional contra tota lògica de privatització de les futures vacunes i dels medicaments contra la Covid-19.

Les quatre modalitats de les taxes d’emergència serien:

1. Taxa sobre els guanys empresarials superiors a 5 milions d’euros obtingudes en el conjunt d’estats membres per la facturació i activitat econòmiques realitzades en aquests. S’aplicarà un gravamen del 3% als beneficis nets obtinguts -calculats després de deduir de la suma del total dels ingressos haguts, tant els relacionats amb la xifra de negoci com uns altres, totes les despeses relacionades amb l’obtenció del conjunt dels ingressos- abans d’aplicar els impostos nacionals corresponents a l’exercici econòmic de 2019, realitzats en cadascun dels països europeus per part de les societats, consorcis o corporacions amb independència que la seu fiscal de la seva matriu radiqui en l’un o l’altre estat membre o en un tercer país.

Foto: pxfuel.com

2. Taxa sobre el patrimoni de les persones físiques, sigui com sigui la forma jurídica de tinença. Es gravarà amb un 3% del valor de mercat, estimat a 31 de desembre de 2019, del conjunt d’actius patrimonials de qualsevol naturalesa la suma de la qual sigui d’1 milió d’euros o superior. A partir dels 10 milions d’euros es gravés amb un 5% el valor de mercat, estimat a 31 de desembre de 2019, del conjunt d’actius patrimonials.

3. Taxa sobre el patrimoni dels fons d’inversió i societats patrimonials. Es gravarà el seu patrimoni amb 3% del valor de mercat del conjunt dels seus actius patrimonials de qualsevol naturalesa estimats a 31 de desembre de 2019.

4. Taxa sobre les transferències patrimonials de qualsevol naturalesa. Seran gravades amb un 3% sobre el valor de mercat tots els imports patrimonials transferits per les persones jurídiques. Seran gravades amb un 2% sobre el valor de mercat els imports patrimonials transferits per les persones físiques partir de la quantitat d’1 milió d’euros.

Sabem que l’emergència mèdica, social i econòmica de la pandèmia del Coronavirus requereix una resposta urgent i immediata, de fet ja s’han mobilitzant milers de milions d’euros a aquest efecte que estan engreixant un deute inassumible per als estats i que llastra la capacitat d’enfrontar aquesta situació. Per això creiem fonamental que el Banc Central Europeu (BCE) cancel·li tots els deutes dels Estats membres destinats a lluitar contra les causes i els efectes de la pandèmia o, en el seu defecte, la transformació en «deute permanent» desvinculat dels pressupostos actuals. Mentrestant i com una forma de pressió per a aquesta mesura es dugui a terme proposem l’impagament unilateral per part dels estats, així com una auditoria ciutadana del conjunt del deute amb vista al repudi de la part il·legítima.

En aquestes setmanes que s’està parlant de fer costat a les empreses europees per a sortir de la crisi, és fonamental defensar la suspensió de tota ajuda a les empreses amb seu, matriu o filial en un paradís fiscal o tinguin fórmules jurídiques societàries i fiscals el real objectiu de les quals és ajudar a l’elusió i el dúmping fiscal, adoptant per a això les definicions de paradís fiscal més estrictes, com en la llista proposada per Oxfam o Tax Justice Network. A més, és imprescindible una coordinació dels Estats per a establir sancions econòmiques contra aquells països que, dins i fora de la UE, actuen com a paradisos fiscals. Només així serà possible fer front al frau fiscal massiu que, juntament amb les polítiques neoliberals, ha minvat dràsticament la capacitat recaptatòria dels Estats.

Així mateix, hem vist com aquests mesos els diferents bancs centrals de Gran Bretanya o els EUA estan finançant directament als governs «sense límit» en la seva lluita contra l’epidèmia i les seves conseqüències. Creiem que és fonamental, que igual que s’ha fet amb el sostre de dèficit, es trenqui amb la camisa de força neoliberal que impedeix que els Bancs Centrals que conformen el sistema euro puguin finançar directament als estats. La política neoliberal constitucionalitzada en molts dels tractats europeus no tan sols s’ha vist incapaç d’afrontar la pandèmia sinó que s’ha mostrat com un impediment, és l’hora de trencar amb aquests tractats i donar-li la volta a Europa.

La pandèmia de la Covid-19 demostra la profunda incompatibilitat entre el funcionament del capitalisme i la defensa de la vida. Per això, l’horitzó que guia les nostres polítiques ha de ser el d’il·luminar un nou model productiu, econòmic i social just, democràtic i sostenible que acabi amb les desigualtats, la pobresa i les agressions a la naturalesa. Considerem que, més que mai, hem de contribuir a la presa de consciència i de mobilització en les nostres societats. Evidentment, per a aquesta batalla no serà suficient l’aplicació d’aquestes taxes europees d’emergència Covid-19. El desafiament és molt més ampli. Però per algun lloc cal començar. I potser ja va sent hora de posar sobre la taula propostes concretes.

Es pot trobar més informació al web de la campanya

Signants

Alemanya: Andrej Hunko, diputat Die Linke al Bundestag.

Bèlgica: Olivier Bonfond, economista del CEPAG; Jean-Claude Deroubaix, sociòleg de la Universitat de Mons; Anne Dufresne, GRESEA; Ariane Estenne, presidenta del Moviment Obrer Cristià; Corinne Gobin, politòloga Université Libre de Bruxelles; Christine Mahy, secretària general de la Xarxa de Valors de la Pobresa Valona; Jean-François Ramquet, secretari regional interprofessional FGTB Liège-Huy-Waremme; Jean François Tamellini, secretari federal FGTB (i activista anticapitalista), Éric Toussaint, portaveu internacional del CADTM; Pascale Vielle, professor de dret social a UCLouvain.

Països Catalans: Carles Riera diputat de la CUP al parlament de Catalunya; Mireia Vehi diputada de la CUP al parlament espanyol.

Estat espanyol: Miguel Urban, eurodiputat Anticapitalistas; Guillén del Barrio, portaveu del Moviment Assemblista de Treballadors Sanitaris (MATS).

França: Susan George; Christophe Aguiton; Clementine Autain (membre de l’Assemblea Nacional, France Insoumise); Myriam Martin (Ensemble), Catherine Samary.

Itàlia: Giovanna Vertova, Ricercatrice in Economia politica, Università di Bergamo; Franco Turigliatto, ex senatore della Repubblica; Checchino Antonini, giornalista, director de l’Anticapitalista; Cristina Quintavalla, comitè per a l’abolició del debat il·legítim CADTM Itàlia); Eliana Como, directora CGIL; Antonio Moscato, storico; Eleonora Forenza exMEP; Marco Bersani, Attac Italia.

Portugal: Nelson Silva, membre del Consell Nacional del CGTP.

Suïssa: Stephanie Prezioso, membre del Parlament (Solidarités).


Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

Per una taxa europea d’emergència Covid-19

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.