Lucy González Parsons, el llegat amagat d’una gran revolucionària

Lucy González dedicà la seva vida a la militància política i sindical als Estats Units. Va ser una de les grans sindicalistes i organitzadores de la classe obrera estatunidenca que, juntament amb els màrtirs de Chicago, conqueriren la jornada laboral de vuit hores.

Lucy González Parsons, el llegat amagat d’una gran revolucionària

Lucy González Parsons, el llegat amagat d’una gran revolucionària

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Lucy González dedicà la seva vida a la militància política i sindical als Estats Units. Va ser una de les grans sindicalistes i organitzadores de la classe obrera estatunidenca que, juntament amb els màrtirs de Chicago, conqueriren la jornada laboral de vuit hores.
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Catalogada per la policia de Chicago com “més perillosa que mil manifestants”, Lucy González de Parsons fou una de les grans organitzadores de la classe obrera estatunidenca a finals del segle XIX i principis del XX.

José Martí la va descriure el 1886 com una dona “implacable i intel·ligent, que no parpelleja en els pitjors destrets, que parla amb una energia feroç a les juntes públiques, que no es desmaia com la resta, que no mou un múscul del rostre quan sent la sentència ferotge.”

La seva vida és l’apassionant història de la lluita per posar fi a l’explotació capitalista. Juntament amb els màrtirs de Chicago, Lucy González fou una de les sindicalistes que van fer possible la jornada de vuit hores i, més tard, fou una de les fundadores de la important central sindical Industrial Workers of World.

Els seus orígens

Lucía Eldine González va néixer el 1853 a Texas, uns anys després que la Unió Americana envaís Mèxic i s’apropiés de més de la meitat del territori nacional. Filla d’una mexicana i un indi creek, visqué el cruel racisme dels naixents Estats Units d’Amèrica.

Després de quedar òrfena als tres anys, visqué com a esclava en un ranxo cotoner fins que en va fer 18. El 1871 es casà amb l’anarquista Albert Richard Parsons, amb qui tingué dos fills, Lulú i Alberto Jr.

Després de la revolta de Haymarket, Albert i quatre anarquistes més foren sentenciats i executats a la forca l’any següent. Són els coneguts com els màrtirs de Chicago. tweet

La família Parsons es va veure amenaçada pel racisme imperant a la regió. Fugiren a la ciutat industrial de Chicago el 1873, ciutat on es gestava la vaga general sota el lema “vuit hores de treball, vuit hores de descans i vuit hores d’esbarjo”.

Una apassionant vida política

El 1r de maig de 1886 Lucy va marxar orgullosa amb el seu company, fills i el moviment obrer de Chicago en el començament de la vaga per la jornada laboral de vuit hores. Després de la revolta de Haymarket, Albert i quatre anarquistes més foren sentenciats i executats a la forca l’any següent. Són els coneguts com els màrtirs de Chicago. Lucy va recórrer el territori estatunidenc, generà un moviment massiu en defensa dels acusats i organitzà les dones treballadores.

Revolta de Haymarket. Font: Wikipedia

El 1890 va contribuir a la formació de l’organització Defensa Internacional del Treball. El juny de 1905 participà com a delegada al congrés fundacional de la central sindical Treballadors Industrials del Món (IWW, per les seves sigles en anglès), juntament amb personatges com Mama Jones i Emma Langdon. Aquest fet és un dels esdeveniments més importants de la història del sindicalisme industrial i del moviment obrer estatunidenc. En el congrés, Lucy va ser l’única dona en prendre la paraula i denuncià que les dones “som les esclaves dels esclaus. Som explotades més cruelment que els homes”.

El 1913 fou detinguda per la policia de Los Ángeles. Va rebre una gran solidaritat, sobretot dels treballadors de San Francisco que es van mobilitzar per la seva llibertat. El 1927 formà part del Comitè Nacional de Defensa del Treball Internacional, organització que defensava els drets dels negres i activistes sindicals.

Després de la seva mort se la continuà considerant una amenaça, per la qual cosa la policia confiscà els seus múltiples articles i llibres i els lliurà a l’FBI tweet

El novembre de 1937 Lucy recordava el matí que portà els seus fills a donar l’últim adeu al seu estimat Albert Parsons i escrivia: “Aquell matí malenconiós de l’11 de novembre de 1887 vaig portar els nostres dos petits a la presó per donar l’adeu al meu estimat. Vaig trobar la presó tancada per fora amb cables pesats (…) Al cap de pocs minuts, una patrulla ens va detenir i tancar a la comissaria de policia, mentre el fet infernal es consumava. Oh, misèria, m’he begut la tassa del dolor fins al final, però continuo sent una rebel”.

El seu últim discurs va ser el 1941 davant dels obrers en vaga de la International Harvester. El 1942 morí després que s’incendiés casa seva a Chicago, als 89 anys. Després de la seva mort se la continuà considerant una amenaça, per la qual cosa la policia confiscà els seus múltiples articles i llibres i els lliurà a l’FBI.

El llegat d’una paisana rebel

Lucy destacava per la seva intel·ligència, capacitat organitzativa i els seus grans dots per a l’oratòria. Escrigué molts articles sobre els drets de les dones, els negres i migrants, la situació dels desocupats, vagabunds i els veterans de la Guerra Civil. Col·laborà amb La Alarma, The Socialist i molts altres periòdics sindicalistes.

A Mèxic, la darrera vegada que se la recordà va ser el 1892, quan es van commemorar per primera vegada els Màrtirs de Chicago i el 1r de Maig. tweet

Mantingué contacte amb les sufragistes i el moviment chicano. Defensà els drets reproductius, l’educació sexual i l’accés al divorci, alhora, sempre es dedicà a l’organització de les dones dins del moviment obrer. Dedicà 62 dels seus 89 anys de vida a la militància politicosindical. Lucy estava plenament convençuda que només la revolució podria posar fi a l’explotació i barbàrie capitalistes.

Per la seva tenacitat i combativitat s’ha volgut esborrar el seu nom de la història dels treballadors i treballadores dels Estats Units i del món. A Mèxic, la darrera vegada que se la recordà va ser el 1892, quan es van commemorar per primera vegada els Màrtirs de Chicago i el 1r de Maig, Dia Internacional dels Treballadors.

El seu nom és pràcticament desconegut, malgrat el seu important llegat per als milions de treballadors i treballadores que, avui, patim la mateixa voracitat capitalista de fa un segle a les dues ribes del riu Bravo. Toca que les noves generacions rescatin el llegat d’homes i dones que, com Lucy González, dedicaren la seva vida a la lluita contra el capitalisme i per una societat lliure de qualsevol tipus d’opressió i explotació.

En nom seu, i en el de cadascuna de les migrants i treballadores de Mèxic i el món, prenguem els carrers, contra el mur i les deportacions i contra la precarització laboral.

Perquè no demanem, exigim! El nostre dret al pa i també a les roses.


Publicat originalment a La Izquierda Diario.
Traducció: Oriol Valls.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a redaccio@catarsimagazin.cat. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Sociòloga. Treballadora precària de la salut.

Comentaris

Lucy González Parsons, el llegat amagat d’una gran revolucionària

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa