L’Estat i la Revolució a Mesopotàmia

Els plantejaments d'Abdullah Öcallan, líder del moviment d'alliberament kurd, son un desenvolupament original de la tradició socialista pel que fa al fet estatal.

L’Estat i la Revolució a Mesopotàmia

L’Estat i la Revolució a Mesopotàmia

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Els plantejaments d'Abdullah Öcallan, líder del moviment d'alliberament kurd, son un desenvolupament original de la tradició socialista pel que fa al fet estatal.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Per què la revolució soviètica, que segons el programa esbossat a L’Estat i la Revolució estava cridada a extingir la forma Estat i obrir pas al protagonisme de les masses en totes les esferes de la seva vida, va desembocar en un aparell burocràtic-militar en tot punt aliè al projecte comunista? Per què les lluites d’alliberament nacional posteriors a la Segona Guerra Mundial no tan sols no van emancipar el conjunt de la nació, sinó que a més van generar sovint noves dinàmiques d’opressió nacional? Per què les revolucions socialistes del segle passat no van ser capaces, a banda d’apropiar-se estatalment dels mitjans de producció, d’emancipar els treballadors de l’alienació i la disciplina fabril del procés productiu, així com d’articular l’organització social que controlés aquest procés i el sotmetés conscientment a les seves pròpies necessitats de desenvolupament humà? A què es deu la paradoxa de què les revolucions passades aturessin llur impuls emancipador a les portes de les cases i de les estructures patriarcals que esclavitzen les dones, malgrat que aquestes constantment apareixen al llarg de la Història com a punta de llança d’aquestes revolucions?

L’esfondrament del camp soviètic i la integració del Socialisme Real en el sistema capitalista no sols va suposar la possibilitat de completar la contrarevolució neoliberal que avui és hegemònica a escala global, també sentencià un procés de desarmament ideològic de generacions senceres a tot el món, la pèrdua d’una cosmovisió i un horitzó contraposats al capitalisme realment existent.

Foto: Flickr – Kurdishstruggle

El desenvolupament del paradigma ideològic de la Modernitat Democràtica formulat per Abdullah Öcalan respon a la necessitat de reconstruir aquest horitzó universal des del punt de vista concret de la nació sense estat kurda. El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), fundat el 1978 com un partit marxista-leninista a imatge dels moviments de descolonització i alliberament nacional de l’època, elaborà el seu nou paradigma provant de sintetitzar les lliçons històriques dels processos d’emancipació que el van precedir i tractà d’explicar-los mitjançant una investigació crítica i profunda de la forma Estat, i més concretament de l’Estat-Nació modern.

Aproximació socialista a la qüestió de l’Estat

Si analitzem la història del pensament socialista dels darrers segles, podem dir que tant l’anarquisme com el marxisme han constatat la necessitat de liquidar l’Estat en tant que institució separada de la societat, i que allò que els ha enfrontat ha estat més aviat l’anàlisi de les condicions en les quals aquesta destrucció de l’Estat podria donar-se. Per a la tradició ideològica anarquista, l’Estat ha de ser destruït en el propi acte de la revolució: la seva abolició és la condició de possibilitat de la política pròpiament dita. Per a la tradició ideològica marxista, en canvi, és l’abolició de les relacions socials capitalistes la condició que permet la dissolució de l’Estat, dins un procés de transició al comunisme en el qual els ressorts estatals són necessaris per a sotmetre el vell ordre que lluita per tornar-se a imposar, és a dir, per a reordenar orgànicament el conjunt dels elements de la vella societat capitalista cap a la nova societat comunista.

Öcalan ha criticat de la tradició marxista una insuficiència teòrica en la seva anàlisi sobre l’Estat, el qual s’ha tendit a concebre com una «fortalesa a conquerir» o una «màquina», un mer instrument al servei d’una classe o altra , d’un projecte o altre, i en darrer terme com l’horitzó i el camp de lluita central de la política transformadora. Per Öcalan l’Estat no és un aparell neutre ni té el rol d’estabilitzar el conflicte de classe, sinó que és la forma d’un monopoli, una concentració de poder que s’organitza com una superestructura mitjançant l’ús de diferents eines ideològiques i coercitives per esprémer la plusvàlua i la riquesa social[i], adquirint el caràcter d’un fetitxe divinitzat i excloent/privant de la vida política al conjunt de la societat. Aquesta forma de monopoli seria segons Öcalan el fet determinant, al marge de qui «controla» l’Estat, o de les lluites i transformacions que es donen dins del seu camp. En aquest sentit, l’estat-centrisme en la tradició marxista hauria dificultat a les experiències del Socialisme Real posar el focus del procés revolucionari en el desenvolupament de la iniciativa protagonista de les masses i la seva plena autodeterminació política. En comptes d’extingir l’aparell estatal, van donar llum a un nou monopoli sobre la gestió dels assumptes comuns. La seva concepció liberal i progressista del curs històric, així com la seva falta de crítica a la lògica del productivisme haurien portat a prioritzar l’augment de la producció i el desenvolupament tècnic en detriment de la superació de l’alienació al treball i la subordinació del procés productiu per part dels mateixos productors, el fi d’incrementar allò que en altres latituds s’ha denominat com el Buen Vivir, el potencial creatiu de la societat i la seva relació harmònica amb la Natura.

El líder ideològic del moviment kurd conclou que els marcs teòrics d’emancipació social precedents no van ser capaços de desenganxar-se suficientment de les categories de la Modernitat

Per altra banda, a la tradició del pensament anarquista li atribueix haver-se quedat en una política centrada en la forma individu, sense haver aconseguit dotar-se d’una base social significativa i desenvolupar un sistema alternatiu a l’Estat-Nació capitalista. En la seva opinió, l’anarquisme «sap molt bé el que fa el capitalisme, però no sap molt bé que fer amb ell», i «el fet que exigeixen que el poder i l’Estat siguin eliminats a l’acte, és utòpic i una aproximació que és improbable de realitzar-se en la pràctica»[ii]

Sobre la qüestió nacional, Öcalan afirma que «vincular el dret a l’autodeterminació amb la visió d’un Estat per a cada nació ha estat clau per agreujar el problema» dels conflictes derivats de l’opressió nacional, criticant la concepció moderna d’un món partit en fronteres que delimiten comunitats nacionals homogènies sota la lògica «un territori, una nació, una llengua, una bandera, un Estat». La situació del poble kurd i en general l’escenari de crisi a Orient Mitjà és segons Öcalan resultat d’aquest model, que va ser imposat de la mà del colonialisme i les guerres de rapinya i repartiment interimperialistes sobre territoris i societats extremadament plurals i heterogènies en les seves identitats, cultures i formes de vida. Societats en les quals, per altra banda, el projecte liberal del «ciutadà» atomitzat ha estat sempre un fet incomplet, a causa de la densitat dels vincles i lleialtats comunitàries opaques a les tècniques de govern de l’Estat modern. L’intent de forçar la coincidència entre aquesta lògica nacional estatista amb la realitat d’aquestes societats ‘bigarrades’ porta necessàriament a l’opressió nacional, l’etnocidi i el genocidi, i un procés d’alliberament que continuï encadenant els conceptes de Nació i Estat com a indestriables tan sols pot perpetuar aquesta dinàmica.

En definitiva, el líder ideològic del moviment kurd conclou que els marcs teòrics d’emancipació social precedents no van ser capaços de desenganxar-se suficientment de les categories de la Modernitat que van voler subvertir, i les propostes englobades a dins del que àmpliament s’anomena «postmodernitat» tampoc aportaren cap alternativa seriosa, com a molt ajudaren a desarticular parcialment aquestes categories.

En el període de «la fi de la Història» decretat per la intel·lectualitat burgesa neoliberal, la tasca d’Abdullah Öcalan serà per tant actualitzar la tradició revolucionària socialista en un projecte emancipador pel poble kurd, amb vocació internacionalista i universal atès que «no és l’essència del socialisme la que ha col·lapsat, sinó que han fracassat velles tàctiques i estratègies, que no eren apropiades per a l’època actual». A més, «la comprensió d’aquesta revolució de la democràcia es desenvolupa del fet local cap a l’universal i, per tant, no tan sols proposa una solució als kurds, sinó a tots els pobles que, com ells, van experimentar opressió, violència i colonització»[iii]

La política democràtica contra l’Estat

En el pensament d’Abdullah Öcalan els conceptes d’Estat i democràcia són oposats. Cal remarcar aquí que el terme democràcia no fa referència —com a la teoria política burgesa— a uns procediments formals basats en una igualtat jurídica abstracta (que amaga relacions d’explotació i opressió estructurals), sinó al procés mitjançant el qual el conjunt de la totalitat social desenvolupa la capacitat concreta per intervenir en les decisions sobre la seva vida col·lectiva. El temps de la doble revolució —industrial anglesa i política francesa— que va donar a llum a l’Estat-Nació capitalista i a la democràcia liberal burgesa, va universalitzar una forma històrica i un imaginari polític que en lloc d’impulsar la democratització, reforçà el poder de l’Estat estenent-lo a tots els porus de la societat, establint la lògica del poble com un conjunt d’individus identificables homogèniament amb la Nació, i de la Nació com a símbol de l’Estat.

La tasca que es va proposar dur a terme el moviment revolucionari kurd va ser esqueixar el concepte de Nació del concepte d’Estat

Öcalan afirma que parlar d’Estat democràtic és una contradicció en els termes: per molt democràtic que s’auto-adjectivi un Estat, no hi pot haver democràcia quan la majoria de la població no té cap capacitat de decisió sobre la riquesa social que produeix, ni com o perquè la produeix; si la seva creativitat, força, temps i productes de treball són segrestats per un monopoli amb control absolut sobre aquests. No hi pot haver democràcia si els pobles són perseguits o subjectes a processos d’assimilació, negació i extermini, si les seves gents són expulsades de llurs terres i privades de llur territori i béns comunals. No hi pot haver democràcia si les dones són formalment reconegudes com a individus lliures mentre en la pràctica són esclavitzades sota el despotisme de l’estructura i les normes patriarcals, sotmeses a un règim de violència i objectivació permanents tant en l’espai públic com en el privat.

Foto: Flickr – Kurdishstruggle

Segons Öcalan, Estat i democràcia coexisteixen de forma contradictòria al llarg de la història de la Humanitat. De la mateixa manera que podem rastrejar la presència de l’Estat i del Capital en períodes de milers d’anys enrere però solament en l’era actual són les formes hegemòniques, la història dels pobles no és aliena al socialisme comunal i l’organització democràtica. Les pulsions emancipadores que van mantenir vives i van desenvolupar aquests models organitzatius arriben fins als nostres dies, però s’expressen de forma dispersa i fragmentària, sovint en una posició defensiva, de resistència aïllada, sense articular-se en una alternativa sistèmica a l’alçada dels desafiaments de l’època actual.

La tasca que es va proposar dur a terme el moviment revolucionari kurd va ser esqueixar el concepte de Nació del concepte d’Estat, realitzant una nova síntesi dels elements de socialisme, alliberament nacional i democràcia, per alçar una alternativa radical i sistèmica a la crisi estructural del Sistema Capitalista actual. La fórmula política que va desenvolupar per pensar l’emancipació nacional més enllà de l’Estat-nació capitalista va ser el duo conceptual de Nació i Autonomia democràtiques.

I) Nació Democràtica

Al llarg de la seva obra Öcalan reconeix la dificultat de definir amb precisió el concepte de Nació. De forma àmplia, l’ha caracteritzat com una realitat social en la qual els individus que comparteixen trets culturals, històrics i lingüístics comuns s’imaginen com a part d’una mateixa comunitat. El fet que aquest fenomen sigui imaginat (en el sentit que transcendeix els vincles interpersonals directes i immediats) no significa pas que sigui una il·lusió o un engany, o que no tingui un caràcter social objectiu lligat a efectes materials determinants. Öcalan subratlla abans que res el caràcter dinàmic d’aquesta realitat, els processos històrics mitjançant els quals les nacions desenvolupen una mentalitat comuna que les uneix en una identitat compartida.

La qüestió clau és el contingut d’aquest procés de construcció nacional. Les nacions que es construeixen com Estats-nació tendeixen a validar el monopoli polític, a desenvolupar identitats nacionals homogènies i excloents, a encobrir les relacions d’explotació i opressió sota la igualtat abstracta i jurídica del «ciutadà», i a exaltar una mentalitat xovinista. Per contra, una via de construcció nacional democràtica parteix de la diversitat realment existent en la societat; no pretén homogeneïtzar aquesta diversitat, sinó unificar-la entorn una mentalitat i un projecte democràtic comuns que permeti l’expressió política d’aquesta heterogeneïtat; desenvolupa una identitat nacional oberta i no excloent, i promou un procés de politització i autoorganització social en el que les classes subalternes, les dones i les diferents comunitats minoritzades s’autoinstitueixen com a subjectes protagonistes de la construcció de la nació. Les institucions populars d’auto-govern sorgides d’aquest procés articulen l’Autonomia Democràtica, la forma política que permet l’existència de la Nació Democràtica.

II) Autonomia Democràtica

Els processos d’autodeterminació que es pensen des de la forma Estat tendeixen a concebre l’alliberament nacional com la secessió d’una part de l’Estat-nació existent, com un procés de «desconnexió» en el qual les institucions territorials corresponents de l’aparell estatal s’autonomitzen i adquireixen el rang d’Estat propi. La Nació Democràtica, per contra, situa el punt de partida del seu autogovern en les institucions populars democràtiques creades per la mateixa societat. La unitat mínima d’aquestes institucions és la comuna, perquè aquesta és la forma política que permet la intervenció democràtica directa de la totalitat social. En el desenvolupament de l’Autonomia Democràtica,  les comunes s’articulen horitzontalment i vertical juntament amb consells, cooperatives, organitzacions de treballadors, grups juvenils, acadèmies, assemblees i cases de dones, mitjans de comunicació popular, lligues d’artistes, escoles… construint:

Foto: Wikimedia Commons

a) una nova governabilitat que va de l’escala local a la regional i nacional.

b) una Autoritat Democràtica que escala llurs processos de decisió segons el principi del «poder obedencial», això és, en la coordinació entre delegats i delegades revocables que supediten el pla de la democràcia representativa al pla de la democràcia directa local, sota la consigna de «manar obeint».

c) el principi de l’organització autònoma de les dones en totes les estructures, i de la co-representació paritària a tots els nivells, donat que la Nació Democràtica no parteix d’una igualtat formal i abstracta, sinó de la història concreta d’opressió de la dona i la seva necessitat de veu pròpia i independència política. Öcalan ha emfatitzat la connexió entre el sorgiment de l’Estat i el del Patriarcat, constatant que el desenvolupament de la propietat privada i el monopoli estatal van requerir desplaçar i sotmetre la dona en tant que portadora dels valors socials i relacionals comunitaris.

d) estructures polítiques, culturals i militars pròpies per cada comunitat nacional/ètnica/religiosa, i veu pròpia en les comunes i consells.

e) una estructura confederal que transcendeix les fronteres dels Estats-Nació i es contraposa al centralisme.

f) el principi del dret a l’autodefensa de les institucions populars democràtiques en oposició al monopoli de la violència exercit per l’Estat, donat que no és possible obrir cap àrea de llibertat política si no es té també la capacitat militar de defensar-la.

La nació democràtica no és possible sense desenvolupar una consciència i cultura democràtiques oposades a l’individualisme

g) la dissolució de l’apropiació privada de la riquesa, el desenvolupament d’una economia socialitzada, controlada democràticament per la societat, que tingui a aquesta societat com a fi en si mateix i no com a mitjà per a la valorització capitalista, i que es desenvolupi en harmonia amb la Natura.

Un procés de construcció nacional que s’articuli d’aquesta manera pot bastir una identitat nacional kurda que graviti més entorn una mentalitat i uns valors democràtics que entorn uns trets ètnics-culturals homogenis. Alhora, permet articular aquest sentiment de pertinença amb identitats nacionals més àmplies en les quals els kurds puguin reconèixer-se juntament amb altres pobles com a part de nacions democràtiques compartides. Així, en el procés revolucionari de construcció nacional democràtic, els pobles i els individus es canvien a si mateixos. La nació democràtica no és possible sense desenvolupar una consciència i cultura democràtiques oposades a l’individualisme i a una mentalitat liberal basada en l’interès propi, això és, sense una consciència basada en el sentit de responsabilitat de l’individu respecte a la seva comunitat, i de la comunitat respecte als seus individus.

El reconeixement per part de l’Estat-Nació dominant de l’Autonomia Democràtica kurda és segons Öcalan el requisit mínim per a conviure sota un mateix sostre. En cas que aquests Estats es neguin a acceptar la sobirania de l’autogovern democràtic, «els kurds no tindran més remei que adoptar una mobilització i una posició de guerra a gran escala per a protegir la seva existència i viure lliurement contra els atacs d’un o varis Estats-Nació (principalment Iran, Síria i Turquia). Els kurds no es contindran a l’hora d’esdevenir una nació democràtica i desenvolupar totes les seves dimensions i aspiracions, posant en joc tota la seva capacitat fins que s’arribi a un acord o s’assoleixi la independència mitjançant la guerra.»[iv]

Foto: Flickr – Kurdishstruggle

Des de l’adopció del full de ruta de la Nació i l’Autonomia Democràtiques, el moviment d’alliberament kurd dugué a terme temptatives diverses per a validar a una escala social significativa aquest projecte nacional: la construcció del camp de refugiats de Maxmur (Iraq) aixecat els anys 90, el desenvolupament de l’Autonomia Democràtica al Kurdistan Nord (Turquia) que culminà en l’anomenada «Guerra de les ciutats» del 2015, i la revolució de Rojava sorgida de la guerra civil siriana que esclatà el 2012.

L’agost del 2014 les recentment creades institucions populars declaraven formalment l’Autonomia a les regions de majoria kurda del Nord de Síria. El gel s’havia trencat, es donava pas a una de les més grans experiències socials del nostre segle. Un procés revolucionari que involucraria milions de persones i que enmig d’un escenari de guerra civil i interimperialista provaria la hipòtesi d’una nova alternativa socialista a la crisi del Capitalisme i el model de l’Estat-Nació.

Article publicat originalment a El Salto
Traducció: Buen Camino
Foto de portada: Autoria desconeguda

[i] Capitalism: The Age of Unmasked Gods and Naked Kings. Manifesto for a Democratic Civilization, Volume II., Abdullah Öcalan

[ii] The Sociology of Freedom: Manifesto for a Democratic Civilization, Volume III., Abdullah Öcalan

[iii] Extret de «Sosyalizmde Israr – Insan Olmakta Isrardir» (Insistir en el Socialisme és insistir en la Humanitat), Abdullah Öcalan

[iv] Nación Democrática. Abdullah Öcalan

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

L’Estat i la Revolució a Mesopotàmia

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.