L’Esquerra a Suècia ha de demostrar als treballadors que l’Estat els protegirà

L'assalt neoliberal ha minvat la socialdemocràcia sueca, considerada exemplar. Nooshi Dadgostar, líder del Partit de l'Esquerra exposa la situació política del país i dels seus treballadors.

L’Esquerra a Suècia ha de demostrar als treballadors que l’Estat els protegirà

L'assalt neoliberal ha minvat la socialdemocràcia sueca, considerada exemplar. Nooshi Dadgostar, líder del Partit de l'Esquerra exposa la situació política del país i dels seus treballadors.

Suècia és famosa pel seu sistema social públic, però les reformes neoliberals de les darreres dècades han fet que la vida dels treballadors sigui cada cop més precària. La nova presidenta del Partit de l’Esquerra, Nooshi Dadgostar, explica a Jacobin per què reconstruir una forta xarxa de seguretat és decisiu per protegir als suecs de la pandèmia i reassegurar als treballadors preocupats per la transició ecològica.

En el món anglosaxó Suècia és tot sovint considerada com el paradigma de la socialdemocràcia, tant per progressistes com per conservadors. Però en realitat, des dels noranta l’Estat suec ha evolucionat cap al neoliberalisme amb una sèrie de governs que han pressionat per privatitzar els serveis socials, les pensions i l’ensenyament.

Com a molts altres llocs d’Europa, el Partit Socialdemòcrata de Suècia ha facilitat i en no poques ocasions dirigit aquest procés. Amb una llarga història de participació en la lluita obrera, els socialdemòcrates encara retenen el gruix del suport institucional dels poderosos sindicats suecs, dels sindicats de llogaters i les organitzacions socials. Però ara, tensat per la crisi de la COVID-19, el lent declivi de l’Estat del benestar s’ha revelat en tota la seva cruesa.

A mesura que els socialdemòcrates s’han allunyat encara més de les seves arrels, el Partit de l’Esquerra espera guanyar-se els seus antics votants, que veuen com la xarxa social lentament s’evapora. Aquesta és la tasca de la nova presidenta electa, Nooshi Dadgostar, diputada del Parlament suec des del 2014. Dadgostar va parlar amb Ben Beckett, de Jacobin, sobre la situació a Suècia i com el seu partit està treballant per construir una esquerra que pugui guanyar. El text ha estat editat per a major claredat.

¿Quina és la situació política a Suècia ara mateix i quins són els majors desafiaments als quals s’enfronten els treballadors suecs?

La societat sueca està construïda al voltant de moviments populars molt forts: el moviment sindical, els sindicats de llogaters, el moviment feminista, i així successivament. Però avui la dreta està atacant la manera en la qual el país s’ha estructurat.

Els moviments populars tenen una posició específica a Suècia perquè, en realitat, estan legalment establerts. El dret a la negociació col·lectiva està formalitzat de tal manera que qualsevol acord col·lectiu es converteix en llei, i el mateix s’aplica als sindicats de llogaters. Tècnicament no tenim cap mena de control de lloguers, però tenim lloguers negociats col·lectivament, que estan formalitzats de tal manera que ningú pot actuar al marge d’aquest sistema. El mateix pot dir-se del moviment feminista, que ha estat centrat des de fa temps al voltant de les cases d’acollida, proporcionant al moviment una sòlida base material.

Una de les coses més importants que la dreta està atacant és el dret a la negociació col·lectiva, o almenys a l’estatus legal dels sindicats i dels empleats independents. I pas a pas, estan intentant desmantellar el dret a la negociació col·lectiva en els lloguers.

Qui es troba en concret darrere d’aquests intents i com està responent el govern?

Els socialdemòcrates governen com a part d’un govern de coalició amb quatre partits, almenys dos dels quals són, en propietat, de dretes. En certa manera, tota la resta, excepte el Partit de l’Esquerra, són partits neoliberals. Potser penseu que els socialdemòcrates no són, històricament parlant, neoliberals. Però en el moment actual, tots els partits tret del nostre es posicionen més o menys a favor d’aquestes reformes. Pel que sembla, els socialdemòcrates no tenen aquesta mena de motivació o de força per fer progressar la seva agenda. Estan cedint molt de terreny als seus membres de coalició i altres partits de dretes. [Després de les eleccions generals del 2018] vam decidir tolerar un primer ministre socialdemòcrata com a cap del govern de coalició entre socialdemòcrates i verds més que no pas permetre un govern moderat [partit conservador suec]. Aleshores vam jutjar que era la millor opció de les dues en termes de com podria empitjorar la nostra posició al Parlament. Com que vam acceptar aquest primer ministre socialdemòcrata, també vam aconseguir pressionar al govern perquè renunciés a alguns dels pitjors aspectes de la nova legislació que proposava.

En les entrevistes que heu concedit als mitjans de comunicació suecs heu parlat de com d’important fou el sistema del benestar suec per a la vostra família. Podríeu explicar una mica la vostra experiència i com han canviat les coses des d’aleshores?

Els meus pares van arribar aquí bàsicament amb la roba que portaven a sobre. Gràcies al fet que el sistema del benestar suec era realment fort als vuitanta, quan ells van arribar, aconseguir un apartament no era un problema. No eren cars i eren fàcils d’obtenir. També hi havia un mercat laboral robust i era fàcil aconseguir una feina.

Però entre els inicis i mitjans dels noranta, el sistema del benestar suec no va ser desmantellat, però sí que va patir grans retallades. Va haver-hi diversos paquets de mesures d’austeritat com a part de la crisi dels noranta, que va colpejar molt, molt durament Suècia. Es van retallar les xarxes de seguretat social. A més, l’Estat va deixar de patrocinar la creació de nous habitatges, una cosa que havia format part de l’Estat del benestar suec de manera destacada fins aquell moment, i des d’aleshores no s’ha tornat a recuperar. Suècia també introduí un nou sistema de pensions, que és probablement un dels pitjors, des del punt de vista de l’Esquerra, en el món occidental.

El que veiem encara són uns fonaments forts en els moviments populars. Comparativament parlant, aquests moviments encara tenen una posició forta. Això és una cosa que encara ens acompanya de l’Estat del benestar. Des de les retallades, les polítiques neoliberals han tingut una influència molt forta a Suècia, a la dreta, per descomptat, però també fins a cert punt als socialdemòcrates.

Això és una cosa que sabem que internacionalment no funciona. Així que bona part de la tasca del Partit de l’Esquerra ara és promoure la comprensió que l’economia de goteig (trickle-down economy) no funciona, i que tampoc funciona forçar a la gent del welfare al workfare. Necessitem un nou paradigma en el qual l’Estat assumeixi un paper destacat a l’hora de reestructurar la societat, portant creixement i una forta xarxa de seguretat social. Penso que la crisi de la COVID ens ajudarà a centrar el debat en aquesta qüestió a Suècia i, fins a cert punt, així ha estat el cas.

Des de fora sembla que Suècia ha pres un camí en la crisi de la COVID-19 molt diferent a la de la resta d’Europa. Com valoreu la resposta del govern actual al coronavirus i quina seria la resposta del Partit de l’Esquerra?

Hem comprovat com la privatització i l’austeritat a gran escala en la qual Suècia ha estat immersa des dels noranta ens han deixat mal preparats per gestionar una crisi d’aquesta magnitud. Bàsicament no tenim capacitat de resistència. En veiem múltiples exemples. Un és la manera en que s’ha estructurat el sistema de baixes mèdiques, que fa que més possible que la gent vagi a treballar fins i tot si estan malalts perquè no se’t paga pel primer dia que no pots assistir-hi. Això significa que la gent amb salaris baixos continuarà anant a la feina fins i tot si estan malalts, i això ha contribuït a la propagació del virus. També s’han multiplicat els contractes temporals, que han portat a molta gent a treballar en diferents llocs de treball al mateix temps. Això ha fet que el virus sigui molt difícil de contenir, especialment en les llars de gent gran i entre l’assistència domèstica.

El Partit de l’Esquerra pensa que el govern deuria d’haver fet molt més per protegir a la gent gran. Encara que el virus es propaga a través de la societat en general, gairebé tots els qui han mort pel virus han estat la gent més gran i, més concretament, la gent gran a les llars de la tercera edat o que tenien assistència domèstica. Creiem que es podria haver fet molt més per salvar vides amb una estructura més forta. El govern deuria haver donat un pas endavant molt abans i haver actuat amb major decisió.

Passem a la qüestió de l’habitatge. Em consta que és una qüestió amb la que teniu molta experiència. I és un tema en el qual els socialdemòcrates, almenys històricament, tenien programes populars i molt amplis, i que ha desaparegut en gran mesura. Què passa amb la qüestió de l’habitatge social ara mateix i què deuria ocórrer en la vostra opinió?

Són els governs municipals els qui controlen el sistema. Aquesta és una estructura que ha beneficiat Suècia molt en el passat, però a la qual s’han retirat la major part dels fons econòmics. El Partit de l’Esquerra exigeix que es restableixi aquesta estructura d’habitatge municipal públic i se la financi com cal. Això és una cosa que ha desaparegut en bona mesura des dels noranta.

Als seixanta i setanta teníem un programa famós anomenat el Programa un milió, pel qual es van construir un milió de llars. El que distingeix al sistema d’habitatge municipal públic suec és que –tradicionalment i en general– aquests edificis tenen un estàndard de vida molt elevat i materials de construcció d’alta qualitat, i serveis. Necessitem una cosa semblant, on el govern local i nacional cooperin per reviure la qüestió de l’habitatge. Avui Suècia no té cap estratègia nacional digna d’aquest nom per proporcionar un habitatge a tothom.

Hi ha la sensació a la majoria de països occidentals –i diria que el mateix passa a Suècia–   que el centre neoliberal està en lenta descomposició i que la dreta dura, i, en menor greu, l’esquerra estan obrint-se pas i guanyant suports. Coincidiu en aquesta manera de veure les coses?

L’Esquerra necessita omplir el buit deixat pel debilitament de la narrativa de progrés neoliberal. Per al Partit de l’Esquerra, això significa una nova aproximació que no només defensi la justícia i la igualtat, sinó també el desenvolupament i una transformació de l’economia, amb noves oportunitats laborals per a tothom.

El problema aquí és que, fins i tot si sembla que la dreta proporciona una alternativa al neoliberalisme, de fet, a Suècia –i probablement en la majoria d’altres països també– té les mateixes polítiques econòmiques. Es tracta d’onejar la bandera mentre es promou la mateixa manera d’abordar els problemes neoliberal. Així que l’Esquerra ha d’omplir aquest buit. La dreta no ho està fent, encara que pot guanyar vots per la pèrdua de confiança en el projecte neoliberal.

La veritat és que la forta posició de l’Estat en el sistema suec és també l’explicació per a la seva economia forta i les fortes companyies que han estat exitoses internacionalment. IKEA, Volvo, etcètera, han aconseguit desenvolupar-se tant a causa de la posició forta de l’Estat en termes de benestar, en termes de garantir una bona sanitat, en termes de garantir una bona educació per a tothom. Bàsicament es pot dir que IKEA no hagués existit mai si no fos pel Programa d’un milió, ja que va ser això el que va impulsar als suecs de rendes més modestes a comprar aquesta mena de mobiliari [en una escala massiva]. Sempre hi ha hagut una cooperació estreta entre el desenvolupament de l’economia i un fort Estat del benestar.

El sistema de salut públic també ha rebut un fort suport de l’Estat, el que ha portat a desenvolupaments en aquest camp. El paradigma neoliberal era suposadament solucionar l’economia, però ha estat el menys efectiu en tots els termes econòmics. Si parlem de crear llocs de treball i desenvolupament econòmic, el paradigma neoliberal ha estat un fracàs total.

Una bona part de l’embranzida de la dreta prové de l’extrema dreta representada pels Demòcrates Suecs. Durant molt de temps, tota la resta de partits bàsicament no volien tenir res a veure amb ells. Però ara sembla que han guanyat una major acceptació entre els conservadors tradicionals. Fins a quin punt creieu que són una amenaça de debó o només una extensió del moviment conservador, molt més gran?

Són l’exemple suec d’una cosa que podem veure a tots els països europeus. La nostra anàlisi és que aquest és el símptoma o l’extensió de dècades de retallades i austeritat al sector públic en comptes de crear treball, seguretat social i cohesió social. En aquest sentit, hem d’anar a l’arrel de la causa d’aquestes qüestions. I, per suposat, no tenen respostes adequades a cap d’aquestes coses, el que volen és que tot segueixi com fins ara, business as usual, mentre es dediquen a onejar la bandera i perorar sobre «cultura». Però és un partit d’extrema dreta, són una amenaça al nostre sistema democràtic.

Si posem la mirada en les eleccions del 2022, vau afirmar en una entrevista amb la revista del Partit de l’Esquerra que una cosa que ha de fer l’Esquerra és proporcionar esperança. Si ens fixem en altres exemples, com Regne Unit o els Estats Units, un dels motius pels quals l’esquerra va créixer tan ràpidament és que, per primer cop, hi havia gent –en concret Jeremy Corbyn i Bernie Sanders– que van donar a la gent l’esperança que les coses podien canviar. En altres paraules, no era que, de sobte, a tothom li agradessin les nostres idees. Les idees sempre han estat populars. Però ara veien que alguna cosa podia canviar de veritat. Com podria el Partit de l’Esquerra fer això a Suècia? Quina és la vostra estratègia per demostrar als votants que, si us escullen, el canvi és possible?

Per descomptat, el Partit de l’Esquerra vol ser la força que impulsi la narrativa de l’esperança que les coses poden ser millors. La millor manera de fer-ho és mostrar que s’han pres decisions polítiques per portar-nos fins on estem, i que aquestes decisions no les va fer una força abstracta qualsevol, sinó gent real prenent decisions polítiques reals a Suècia. I nosaltres, és clar, podríem prendre decisions molt diferents.

L'assalt neoliberal ha minvat la socialdemocràcia sueca, considerada exemplar. Nooshi Dadgostar, líder del Partit de l'Esquerra exposa la situació política del país i dels seus treballadors.
Moderator: Willy Silberstein MP: Susanne Nordling, Oppositionslandstingsråd i Stockholms läns landsting S: Lawen Redar, Riksdagsledamot V: Nooshi Dadgostar, Riksdagsledamot/Civilutskottet M: Maria Abrahamsson, Riksdagsledamot C: Abir Al Sahlani, Projektledare Centerpartiet Riks KD: Micke Valier, Ersättare Kommunfullmäktige L: Gulan Avci, Ordförande Liberala kvinnor FI: Sissela Nordling Blanco, ansvarig för mänskliga rättigheter i Stockholm Stad Fi SD: Jenny Ribsskog, Andre vice ordförande, SD Stockholms stad

Un gran exemple d’això és la mercantilització del sistema educatiu. Suècia ha anat més enllà que cap altre país del món, permetent que les empreses privades dirigeixin escoles amb l’objectiu d’obtenir beneficis. Bàsicament s’ha desregulat a Suècia i ara és una barra lliure. Qualsevol empresa privada pot obrir una escola. Des que el procés va començar a principis dels noranta, Suècia ha caigut dramàticament a les comparacions internacionals entre escoles de diferents països.

Sempre acabem retornant a aquesta qüestió elemental, que és que la dreta no té respostes a les qüestions per a les que suposadament és la millor opció: l’economia, desenvolupar la infraestructura econòmica, innovació, etcètera. La història de Suècia ens diu que és més aviat al contrari, que els millors períodes han estat aquells de cooperació estreta entre el sector privat i l’Estat, i aquest ha assumit un paper molt destacat per impulsar el desenvolupament, la infraestructura i una escolarització d’alta qualitat per a tothom, no amb un sistema escolar privatitzat o un sector del benestar, sinó una situació on la gent rebia una bona educació i sanitat.

Si parem atenció, per exemple, a la qüestió del canvi climàtic, si no canviem tota l’economia dels combustibles fòssils a una economia verda, es produirà molta inseguretat en l’economia i la seva infraestructura. Així que per respondre al canvi climàtic, necessitem que la gent se senti segura. Que senti que poden canviar de feina, de sectors, tornar a formar-se. Sense això, o bé es fracassarà o bé tindrem un backlash reaccionari on la gent es resistirà a aquest canvi.

Com veieu les eleccions del 2022? Quin percentatge de vot penseu que podeu aconseguir?

No volem donar una xifra exacta, però el nostre objectiu és créixer, i una part molt important de la nostra agenda és assegurar-nos que el partit passa de ser un partit als marges per a la gent amb un elevat interès en els afers polítics a un partit per a sectors amplis de la classe treballadora –gent que té una feina normal, un estil de vida normal–, abandonar una concepció elitista de l’esquerra per una coalició més ampla d’esquerres. Com aconseguir-ho és una qüestió difícil. Però han de tenir-se respostes concretes a les qüestions concretes que vivim, en termes de seguretat laboral, en termes d’habitatge, en termes de benestar. Aquest és un aspecte important. L’altre aspecte important és treballar junts amb la majoria dels moviments populars –els sindicats, els sindicats de llogaters– per ser presents en la vida diària de la gent. Estar presents als llocs de treball, als barris. Això és, no cal dir-ho, una estratègia a llarg termini i no una cosa que es faci d’un dia per a l’altre. Però això és el que busquem.

Article publicat originalment a Jacobin
Traducció d’Àngel Ferrero
Foto de portada: Wikimedia Commons
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Ben Beckett és un escriptor estatunidenc resident a Viena

Comentaris

L’Esquerra a Suècia ha de demostrar als treballadors que l’Estat els protegirà

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.