Les eleccions a Rússia reforcen a Putin pel 2024

Les eleccions legislatives a Rússia de la setmana passada reforcen a Putin com a pedra angular del sistema rus i el preparen per les presidencials de 2024

Les eleccions a Rússia reforcen a Putin pel 2024

Les eleccions legislatives a Rússia de la setmana passada reforcen a Putin com a pedra angular del sistema rus i el preparen per les presidencials de 2024

El partit Rússia Unida de Vladimir Putin va superar sense excessives dificultats la revàlida de les eleccions parlamentàries del passat 17-19 de setembre. En un sistema on la meitat dels 450 escons de la cambra baixa del parlament rus (la Duma Estatal) són assignats per representació proporcional amb llista de partits, i l’altra meitat a través de circumscripcions de mandat únic, el partit del president rus va obtenir el 49,8% dels vots segons el sistema de llista de partits i 198 escons que, juntament amb els 126 diputats obtinguts en les circumscripcions uninominals, li donen 324 diputats.

Segons la majoria d’enquestes el nivell d’aprovació de Rússia Unida havia caigut fins a un 30% les setmanes prèvies a les eleccions, però tot i així el partit gairebé va repetir l’èxit dels comicis de fa cinc anys, quan va obtenir el 54,2 per cent dels vots i més de 340 escons. Tot i les diverses acusacions de frau, aquest és un resultat gens menyspreable, tenint en compte que a les eleccions de 2016 l’oficialisme rus encara es beneficiava a nivell de suport de l’impacte positiu que va tenir l’annexió de Crimea el 2014, i encara no s’havia aprovat la impopular mesura de 2018 de reformar les pensions, incrementant l’edat de jubilació dels 60 al 65 anys en cas dels homes, i del 55 als 63 en cas de les dones.       

Per la seva banda, la gran sorpresa d’aquests comicis van ser els bon resultats del Partit Comunista de la Federació Russa, qui va quedar en segona posició augmentant el seu suport del 13% fins al 19%. Creat a principis dels anys 90s, històricament ha estat un partit que ha defensat un cert progressisme a nivell econòmic i que ha agrupat sobretot els nostàlgics de la Unió Soviètica, la qual cosa significava un vot de gent d’avançada edat. En aquests comicis, però, ha estat capaç de captar vot de gent jove crítica amb Putin. S’ha beneficiat de la iniciativa coneguda com a «Vot intel·ligent», una plataforma online impulsada per l’oposició liderada per Aleksei Navalni (actualment empresonat després de retornar al país a principis de 2021) molt combativa envers el règim de Vladimir Putin.

Fa pocs mesos les organitzacions de Navalni van ser prohibides al país, i davant la impossibilitat de participar en el procés electoral,  a través d’aquesta iniciativa van idear un sistema que determinava i feia propostes sobre el candidat que calia votar a cada circumscripció per intentar desbancar l’aspirant de Rússia Unida. En molts casos aquest era un candidat del Partit Comunista. Tot i que l’aplicació va ser prohibida, molts joves opositors a Putin van optat per votar al Partit Comunista, un partit que, tot i que en alguns àmbits com ara qüestions de seguretat o política exterior és proper a les posicions del Kremlin, ha encapçalat algunes de les protestes més importants dels darrers anys en defensa de drets socials i econòmics. Precisament, una part del Partit Comunista no ha reconegut els resultats, i ha denunciat el que consideren ha estat un frau massiu, convocant mobilitzacions a partir d’ara cada dissabte a la capital russa per a protestar contra aquest fet. En aquest sentit, els seus bons resultats també s’han d’interpretar com un vot útil de protesta contra l’estacament econòmic, l’empitjorament de les condicions de vida d’una part de la societat russa, la reforma de les pensions de 2018, i la mala gestió de la pandèmia de la COVID-19.       



Reforç per a Vladimir Putin, centre del sistema polític rus      



Tot i experimentar un lleuger descens dels suports, amb la seva majoria de dos terços Rússia Unida manté la capacitat per a portar a terme una altra reforma constitucional, en cas de desitjar-ho, com l’aprovada fa poc més d’un any, en la que es va reformar el sistema de mandats presidencials per a permetre que Vladimir Putin pugui mantenir-se al poder fins a 2036. Precisament, en absència de les mobilitzacions massives de protesta a les grans ciutats que es van viure en eleccions anteriors, el resultat d’aquests comicis atorga una cert reforç al sistema governant per a que Putin pugui afrontar amb més tranquil·litat les eleccions presidencials previstes per a 2024, els comicis centrals i políticament més rellevants del sistema polític rus, tenint en compte el seu caràcter ultrapresidencialista.

En aquest sentit, és important destacar que la figura del president Putin i la seva elevada popularitat és a dia d’avui la pedra angular sobre la qual se sosté tot el sistema. Els seus mèrits: restablir l’ordre al país i reconstruir la vertical del poder de l’Estat rus després del caos i la profunda crisi dels 90s, posterior a la desintegració de la Unió Soviètica, retornar una certa prosperitat econòmica a partir de l’any 2000 (gràcies en bona mesura a l’increment dels preus dels hidrocarburs), i haver recuperat el paper de potència global per a la Federació Russa. Una popularitat que, segons el centre Levada l’agost de 2021 se situava en el 61%, i s’ha mantingut entre el 60% i el 70% de forma més o menys estable en els darrers tres anys, després d’haver arribat a uns pics de més del 80% entre 2014 i 2015, gràcies a l’efecte positiu en la opinió pública que va tenir l’annexió de Crimea o la intervenció militar russa a Síria, ambdós considerats símbols d’aquest nou paper més assertiu de la Federació Russa en els afers globals.          

Aquest és precisament un estatus que Rússia ha pogut recuperar tot i la abismal distància que la separa dels Estats Units i de la Xina pel que fa a la seva importància econòmica. Rússia, però, segueix comptant amb un dels principals arsenals nuclears del planeta, disposa d’una de les forces armades més grans i capaces del món, i gasta importants recursos en el desenvolupament de les seves capacitats per a la projecció externa com a potència, a nivell energètic, militar, informatiu i cibernètic. Aquests factors, combinats també amb una hiperactivitat diplomàtica, amb presència activa com a actor rellevant a tots els continents, han retornat a Rússia una part de l’estatus global perdut amb la caiguda de l’URSS.     



El Kremlin actualitza les seves prioritats



El juliol passat el Kremlin va fer pública la nova Estratègia de Seguretat Nacional per a la Federació Russa. A diferència de la darrera versió publicada l’any 2015,onles principals preocupacions i prioritats anunciades se situaven entorn del mapa geopolític mundial, i en la política exterior i de defensa del país, es considera que, un cop restablert l’estatus de Rússia com a potència global, ara és moment de que les autoritats apostin pel desenvolupament intern del país, reforçant-ne l’autosuficiència, reduint la dependència de la tecnologia estrangera, impulsant el creixement econòmic, els serveis socials i l’atenció sanitària, i adoptant una política demogràfica coherent, tot plegat per a millorar el nivell de vida pels ciutadans, identificat en si mateix com un objectiu estratègic.

Aquesta adaptació de les prioritats de l’Estat rus a nivell de seguretat respon també a un canvi en les percepcions i prioritats de la ciutadania. I és que, segons una enquesta publicada pel centre Levada a principis del mes de setembre, a dia d’avui només un 32% de ciutadans russos prioritzen que Rússia sigui «un gran poder global respectat i temut per altres països», en relació a un 66% de ciutadans que considera que la prioritat hauria de ser esdevenir «un país amb un alt nivell de vida, tot i que no sigui un dels països més poderosos del món».

Aquesta es la diferència més gran en dues dècades pel que fa a aquestes dues preferències, especialment des de l’any 2015, quan el percentatge dels que prioritzaven l’estatus de potència global eren un 49%, en relació a un 47% que considerava que ho havia de ser el nivell de vida de la gent. En aquest sentit, de cara a preservar la legitimitat del sistema entre la majoria de la població, davant de les crítiques d’una oposició liderada per Navalni però ara també amb un Partit Comunista que aspirarà a jugar un paper cada cop més protagonista, les autoritats aspiren a redoblar esforços per a promoure un desenvolupament més equitatiu. En una dialèctica entre política interior i exterior: es reconeix que apostar per un major desenvolupament del país és clau per a assegurar l’estabilitat interna, identifica el creixement econòmic i demogràfic com a necessitats clau a nivell de seguretat nacional, i també com a factors fonamentals per a que Rússia pugui seguir disposant i finançant capacitats de primer ordre global en l’àmbit militar. De ben segur, aquest serà un dels principals reptes que haurà d’afrontar Vladimir Putin en el disseny de la seva successió si aspira a què aquesta pugui ser exitosa, i per a la preparació d’una Rússia sense la seva figura al capdavant.

Foto de portada: Flickr
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg i analista internacional especialitzat en l'àmbit post-soviètic. Col·laborador en diversos mitjans

Comentaris

Les eleccions a Rússia reforcen a Putin pel 2024

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.