Lenin era ciclista. Revisitant els anys de París

L'autor remomora l'afició de Lenin al ciclisme i visita l'apartament de París on va residir, el qual fou venut pel Partit Comunista Francès fa una dècada.

Lenin era ciclista. Revisitant els anys de París

Lenin era ciclista. Revisitant els anys de París

.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

L'autor remomora l'afició de Lenin al ciclisme i visita l'apartament de París on va residir, el qual fou venut pel Partit Comunista Francès fa una dècada.
.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Article publicat originalment a Peloton Magazine.

Els afeccionats a la història recordaran que la nit del 25 al 26 d’octubre marca un dels moments definitoris de la història moderna, per tal com fou en aquesta nit fa 102 anys que Vladimir Lenin i la seva banda de bolxevics irromperen al Palau d’Hivern a Sant Petersburg i derrocaren efectivament el Govern rus. Era l’alba de la primera revolució comunista exitosa, un moviment que formaria i definiria completament bona part del segle XX. Durant les properes setmanes i mesos, s’escriurà molt sobre el líder inspirador, encara que intencionat de la Revolució Russa, la visió personal del qual d’una societat més igualitària es desintegrà en els horrors del Terror Roig. Acadèmics i periodistes reexaminaran els moments crucials de la seva vida. Però pocs apuntaran al fet que, entre altres coses, Lenin era un àvid ciclista.

Fa temps que sé que el Partit Comunista Francès guarda una llarga història amb el ciclisme. El seu mateix diari, L’Humanité, fou fundat el 1904, un any després del Tour de França, i fou un dels primers diaris a cobrir la nova cursa ciclista. A més a més, coneixia el fet que el diari gairebé va prendre el control de la cursa després de la II Guerra Mundial. Però no tenia que el mateix Lenin fos ciclista.

Aquest sol fet va revifar el meu interès en Lenin i, més específicament, els anys anteriors passats a París, on va viure des de 1908 a 1912.

Quan vaig anar a viure per primera vegada a París, ja fa més de 25 anys, estava intrigat per la rica història literària i intel·lectual de la ciutat, i sovint passejava pels envellits llocs que freqüentaven i agradaven a Picasso, Hemingway, Miller i Dalí, i que es troben al districte de Montparnasse i els seus voltants. Recordo sentir que també Lenin formava part del divers teixit internacional que ha honrat aquesta ciutat al llarg dels anys, i que sovint jugava a escacs als cafès locals al meu propi barri. Fins i tot recordo que el seu apartament, un petit museu, si se’l pot qualificar així, encara es podia visitar. Però no sabia que ell fos ciclista.

Una peça recent al diari esportiu L’Équipe, escrita per Jean-Christophe Collin, tanmateix, il·lustrava bé aquest fet. A través de cartes i diverses històries sobre Lenin, Collin demostrava que Lenin, de fet, anava en bicicleta freqüentment. Comptava amb la seva bicicleta per arribar a la Bibliothèque Nationale, on treballava en la seva recerca i els seus escrits. Collin fins i tot assenyalava que una de les bicicletes de Lenin havia estat robada, mentre que una altra havia quedat danyada en rebre el cop d’un cotxe. I que cartes de la seva esposa Nadejda Krúpskaia parlen de freqüents sortides en bicicleta de 60 i 70 quilòmetres cap als pujols de la vall de Chevreuse, al sud de la ciutat, tot una proesa tenint en compte les bicicletes d’aleshores.

Jean-Baptiste Para, editor en cap de la revista Europa, treballa a l’apartament on un segle abans Vladimir Lenin es preparava per canviar el món.

La història va, com a mínim, intrigar-me i, a pocs dies del centenari d’aquest moment definitori de la història, finalment vaig decidir que era l’hora de visitar el vell apartament de Lenin.

Però els meus esforços ben aviat es van complicar.

Primer, vaig saber que el Partit Comunista Francès havia venut l’apartament feia una dècada. Tot i que decebut, no em va sorprendre atès que el partit, abans considerat una força política major a França, ara lluita per a obtenir un 2% del vot a les eleccions generals. Poc importava, pensava, encara podia visitar l’edifici, on una plaça a la façana en algun temps havia informat els vianants de la història de l’edifici. Però, arribant al número 4 de la rue Marie-Rose, vaig trobar que ni tan sols restava la placa. Clarament frustrat, només podia veure amb incredulitat una àrea rectangular descolorida al primer pis de la façana, on la placa havia penjat clarament.

Afortunadament per la meva cerca, un veí que passejava el seu gos va entendre a l’instant el meu destret, ja que estic segur que jo no era la primera persona que havia vist mirant fixament aquest edifici per altra banda ordinari. “És al següent carrer”, va dir. “El museu és tancat, però han canviat de lloc la placa”.

Tot i que no va donar gaires de talls, vaig agrair-li-ho ràpidament i vaig fer via. El carrer adjacent, tanmateix, no oferia gaire satisfacció. Però recordant que Lenin havia viscut, de fet, en dos apartaments diferents al barri, vaig figurar-me que l’home es referia a la primera adreça de Lenin, que es trobava només a un parell de blocs més enllà, a la rue Beaunier. I, així que arribava, la placa, amb un perfil del líder revolucionari, era clarament a lloc. Finalment, havia trobat l’èxit.

Tanmateix, estava frustrat per aquesta descoberta superficial i volia entrar al seu vell domicili, perquè sempre m’han intrigat els espais i llocs habitats per artistes i intel·lectuals.

Tornant a casa, vaig continuar la meva recerca d’informació al voltant dels anys de París de Lenin. I un report curt del setmanari francès Le Point m’alertava del fet que l’apartament de Lenin, l’havia comprat Europe, una petita revista literària. En trucar a la publicació el matí següent, vaig trobar Jean-Baptiste Para, l’editor en cap, més que cordial. “Vingueu”, va dir ràpidament. “Som aquí!”. I ben aviat em vaig trobar dins del pis, a la segona planta.


Una reproducció d’un quadre del modernista rus Kazimir Malevich, contemporani de Lenin, complementa el nostre viatge en el temps.

Fent una petita pausa en les seves tasques d’edició, Jean-Baptiste ràpidament em va ensenyar el lloc. Tot de llibres publicats per ell es podien trobar al llarg de cada paret i racó, encara que admetia que no havia publicat mai res sobre Lenin.

“El Partit Comunista francès va fer un veritable esforç per mantenir-lo com era quan Lenin vivia aquí. I nosaltres no hem provat de canviar-lo”, va dir. “Als temps de Lenin aquest lloc es considerava força digne. Era un apartament d’aigua freda i no tenia bany perquè, bé, aleshores la majoria de la gent es banyava amb una palangana o anava als banys públics. Però sí que tenia el seu propi lavabo, cosa que no era comuna. Molts apartaments d’aquella època només tenien lavabos comunitaris a cada planta.”

El tour va ser ràpid. Jean-Baptiste treballa a la sala d’estar, de manera semblant a com ho feia Lenin. I em va ensenyar la petita alcova on dormia, mentre la seva dona i la seva sogra compartien una segona cambra. “Les llars de foc i les lleixes de cada habitació són originals, així com l’enrajolat de la pica de la cuina. I el paper de paret és de l’època correcta.”

Mentre Jean-Baptiste tornava a la feina, vaig continuar imaginant l’apartament fa més d’un segle. No semblava un enorme salt enrere en el temps imaginar-se Lenin aquí, també, treballant meticulosament en aquest apartament modest enmig de papers i llibres mentre es preparava per conquerir el món amb la seva revolució pròpia.

Finalment satisfet, vaig anar-me’n i em vaig dirigir cap a casa. Ara… Si tan sols pogués trobar la bicicleta robada de Lenin!

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a redaccio@catarsimagazin.cat. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Fotògraf nord-americà resident a París. Especialista en el Tour de France.

Comentaris

Lenin era ciclista. Revisitant els anys de París

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa