L’afer Open Arms

Durant el mes d'agost hem presenciat una autèntica batalla pel relat entorn l'afer Open Arms. Malauradament, rere seu hi ha les traces de l'imperialisme de la UE i les comunitats devastades que ha deixat rere seu.

L’afer Open Arms

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Durant el mes d'agost hem presenciat una autèntica batalla pel relat entorn l'afer Open Arms. Malauradament, rere seu hi ha les traces de l'imperialisme de la UE i les comunitats devastades que ha deixat rere seu.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

El cinisme assassí de la política migratòria europea

Com si es tractés d’una telenovel·la, durant tot el mes d’agost i a causa de la cobertura mediàtica de què ha estat objecte, la sort dels «refugiats» del vaixell Open Arms ha tingut l’opinió pública amb l’ai el cor. La imatge de vaixells atapeïts d’éssers humans errant per la Mediterrània un bon nombre de dies abans de poder atracar en un port europeu és com més va més recurrent. La cobertura mediàtica i la cobertura política d’aquests drames humans es porten a terme acompanyades dels mateixos arguments: d’una banda, «crisi migratòria», «efectes col·laterals», «afluència massiva», etc.; de l’altra, «denúncia de la inhumanitat italiana» enfront de «la humanitat d’altres països europeus» que accepten acollir una part dels refugiats. Aquests clixés o, per utilitzar la neollengua liberal, «elements de llenguatge», serveixen per justificar unes polítiques migratòries qualificades de «realistes» o que articulen «fermesa i humanitat». Les omissions o els silencis dels discursos mediàtics i polítics dominants són igual de recurrents: silenci sobre les causes socioeconòmiques d’aquestes migracions (neocolonialisme, guerres, intervencions militars occidentals, etc.), mutisme sobre els motius que converteixen la Mediterrània en un cementiri a l’aire lliure (militarització europea de la vigilància de les fronteres mitjançant l’agència Frontex, que ha suposat el tancament de rutes menys perilloses) o ocultació de la realitat de la «pressió migratòria», que ha assolit un abast que fa impossible parlar de «crisi» o d’«afluència massiva».

La Unió Europea, en lloc d’assumir les seves responsabilitats davant d’un drama del qual era un dels agents, va subcontractar a la «Nova Líbia» la política de contenció d’aquests migrants. tweet

El caos libi i la responsabilitat europea

La intervenció militar occidental a Líbia va desestabilitzar tota la subregió i, de retruc, va tenir efectes sobre la situació de l’Àfrica Occidental en el seu conjunt. Ben lluny de ser una guerra contra «el dictador Gaddafi», fou una oportunitat per prendre el control d’aquesta regió rica en matèries primeres (petroli, urani, entre d’altres) i tan essencial des del punt de vista estratègic. La Unió Africana, que en aquell moment tenia previst un pla de «sortida de la crisi» acceptat per Gaddafi, va alertar de la successió de fets desestabilitzadors que, inevitablement, es desencadenaria si a Líbia s’instal·lava el caos. Un dels efectes fou la desaparició de determinades rutes que seguien els «migrants» i la consegüent substitució per rutes més perilloses. La Unió Europea, en lloc d’assumir les seves responsabilitats davant d’un drama del qual era un dels agents, va subcontractar a la «Nova Líbia» la política de contenció d’aquests migrants. El resultat parla sol dels riscos que aquests migrants estan disposats a assumir per fugir de l’infern libi: camps d’acollida en condicions indescriptibles, desenvolupament de pràctiques esclavistes i violència generalitzada tant per part dels traficants i els cabdills militars com de les autoritats líbies.

Tanmateix, la crisi líbia no fa sinó visibilitzar una lògica anterior de la Unió Europea que ja va quedar definida el 1998 en un document del Consell d’Europa intitulat Strategy paper on immigration and asylum policy [Document estratègic sobre política d’immigració i asil], que tenia per objectiu externalitzar cap a altres països la repressió i el control de l’anomenada «immigració clandestina». La nova doctrina proposa establir tres zones «tampó» al voltant de l’espai Schengen. La primera està constituïda pels països veïns associats a la Unió Europea, als quals se’ls demana que s’associïn a la política europea tot copiant-la. La segona es compon de Turquia i països del nord d’Àfrica, dels quals s’espera que controlin i expulsin els refugiats. La tercera la integren els països de l’Àfrica subsahariana, a la qual s’exigeix que acceptin els seus ciutadans quan són repatriats. Com Lorenzo Gabrielli subratlla, no hi ha dubte que som en presència d’un subcontractament de la feina bruta: «L’exportació del model europeu de política migratòria té com a primer objectiu delegar en tercers països la responsabilitat de controlar els fluxos migratoris cap a Europa. En una segona etapa, l’objectiu és portar més enllà l’aplicació efectiva d’aquests models per crear zones tampó de protecció al voltant d’Europa.»1 Líbia s’ha convertit en un «tipus ideal» d’aquests murs de contenció que obliguen a prendre rutes cada vegada més perilloses.

Font: Flickr – Jorge Franganillo

Frontex i la militarització de la Mediterrània

El cas és que, a més de les rutes, també esdevenen més perillosos les embarcacions utilitzades per intentar creuar el mar, a causa del desplegament de les accions de l’agència Frontex d’ençà de 2004.2 Els mitjans materials i tècnics d’aquesta agència permeten vigilar la Mediterrània amb més eficàcia, la qual cosa porta a utilitzar embarcacions més petites, més precàries, i més perilloses. Externalitzar el control i la militarització de la Mediterrània comporta transformar aquest mar en un autèntic cementiri a l’aire lliure. L’ONG United Against Racism estima en més de 30.000 el nombre de persones mortes a la Mediterrània de 1990 a 2018, amb un clar augment d’ençà de la guerra de Líbia. Només l’any 2018, les Nacions Unides situen el nombre de morts en 2.262. Per la seva banda, Filippo Grandi, alt comissari per als refugiats de les Nacions Unides, calcula que des de principis de 2019 el nombre de morts a la Mediterrània supera els 900. Es tracta, ni més ni menys, que d’un crim de masses institucional.

L’odissea d’un grapat de vaixells carregats de refugiats que erren a l’espera d’una autorització de desembarcament només és la part visible d’un problema més important: la política migratòria assassina de la Unió Europea. tweet

L’odissea d’un grapat de vaixells carregats de refugiats que erren a l’espera d’una autorització de desembarcament només és la part visible d’un problema més important: la política migratòria assassina de la Unió Europea. Per molt cínic que Matteo Salvini sigui, no ens pot fer oblidar el cinisme més discret de la resta de dirigents europeus. Com a prova, l’acusació comunitària als «vaixells humanitaris» de fer el joc a les màfies. Com a prova, també, la guerra contra aquests vaixells multiplicant els obstacles que els impedeixin circular. Doncs bé, la relació entre «vaixell humanitari» i nombre de migrants no s’ha demostrat, ni de bon tros; i en canvi, les xifres de defuncions a la Mediterrània mostren l’estreta relació entre la disminució del nombre de vaixells humanitaris i la letalitat de la travessa per la Mediterrània. Limitar l’acció d’aquest vaixells es tradueix en un augment constant del nombre de morts.

L’assalvatjament de la Unió Europea

Tot i que la guerra de Líbia ha estat un factor clau en l’augment del nombre de persones que intenten creuar la Mediterrània, no ha d’amagar altres causes més duradores i més estructurals. Les causes econòmiques relacionades amb el manteniment i el reforç d’una lògica neocolonial entre la Unió Europa i els països africans són la veritable base material de l’anomenada «pressió migratòria». Els Acords de Col·laboració Econòmica que Europa imposa als països africans tenen com a condició la liberalització total dels intercanvis comercials. En la vida real, això vol dir que el petit productor d’arròs de Mali ha de competir amb les multinacionals europees, el petit adroguer del Senegal, amb les cadenes de supermercats europees, i el petit ramader burkinès, amb la indústria càrnia europea. Per a la Unió Europa, això es tradueix en una sortida per als seus excedents alimentaris; per als països africans, en una destrucció programada de les economies locals de subsistència que desemboca en una pauperització sense precedents d’ençà de les seves independències. Així, les crisis europees de sobreproducció alimentària es resolen mitjançant la pauperització dels més pobres. La preservació dels beneficis dels ramaders i industrials de l’agricultura europea es construeix sobre la ruïna de la petita pagesia africana.

Font: PXhere

Estructuralment, com a conseqüència d’aquest procés les forces de treball són expulsades de l’agricultura, la qual cosa deriva en una afluència massiva cap a les ciutats i en un augment de les migracions. Cal dir, però, que la immensa majoria de la població desplaçada no es dirigeix a Europa, sinó que s’instal·la en regions o països que limiten amb el seu lloc de procedència. En realitat, els països que acullen el gruix d’aquests nous migrants són els africans. En aquest context, parlar de «crisi migratòria», d’«afluència massiva», d’«invasió», de «pressions migratòries insuportables», per esmentar només les expressions emprades pels responsables polítics europeus, és, ras i curt, una mostra del cinisme oficial. L’extrema dreta europea sap què fa quan reprèn aquests discursos oficials i els porta fins a l’extrem per suscitar reaccions de pors i pànics, que són el terreny que el fan florir electoralment. El cinisme oficial dels uns alimenta els èxits electorals dels altres. Aquests darrers, al seu torn, obliguen la Unió Europea a adoptar un discurs de «fermesa» envers els refugiats. Aquest cercle viciós és una de les lògiques que empeny el Vell Continent cap a l’extremadretització progressiva. El drama que viuen els passatgers de l’Open Arms mostra les conseqüències de les decisions econòmiques i polítiques europees. Per tant, denunciar les declaracions i les pràctiques, totes ben escandaloses, d’un Salvini és necessari, certament, però insuficient.

En realitat, els països que acullen el gruix d’aquests nous migrants són els africans. tweet

La tragèdia que aquest estiu han viscut els passatgers de l’Open Arms serveix per analitzar la Unió Europea i les seves polítiques ultraliberals. En el pla econòmic, aquestes polítiques empenyen les petites pagesies dels diversos països africans a ser cada vegada més dependents. En el pla geopolític, provoquen desestabilitzacions com la guerra de Líbia, que expliquen els pics momentanis de refugiats. La Unió Europea, lluny de constituir un «model social», apareix com el vehicle d’un assalvatjament progressiu del continent, un dels rostres del qual és la «normalització» de les morts de persones a la Mediterrània. L’espectacle d’uns estats europeus que s’ofereixen amb reticències a acollir unes desenes de refugiats que erren pel mar, d’una banda, i el d’una extrema dreta que reclama rebutjar qualsevol nou acolliment, de l’altra, tenen un punt en comú: el cinisme en política.

Foto de portada: Flickr- Gregor Rom
Traducció de Lourdes Bigorra
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Sociòleg francès d'origen algerià. Membre del Partit dels Indígenes de la República

Comentaris

L’afer Open Arms

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Scroll to Top

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.