La vaga dels agricultors indis

La vaga dels agricultors indis ha mobilitzat 250 milions de treballadors. Expliquem les causes i precedents d'aquest espectacular moviment.

La vaga dels agricultors indis

La vaga dels agricultors indis

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

La vaga dels agricultors indis ha mobilitzat 250 milions de treballadors. Expliquem les causes i precedents d'aquest espectacular moviment.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Els agricultors contra Modi

Des de fa més d’un any el camp indi està en peu de guerra en contra d’una sèrie de reformes que vol impulsar el president indi Narendra Modi. El motiu de la disputa és la regularització dels mecanismes d’assignació de preus dels productes agrícoles, que molts agricultors consideren que posa en perill la seva subsistència. Cal tenir en compte que l’Índia és encara avui un país majoritàriament agrícola, en el que els pagesos representen el 60% de la població. D’aquí la importància d’un moviment com el dels agricultors, que ha protagonitzat importants mobilitzacions, entre les que podem comptar-hi la vaga més gran de la història.

Els romanents del socialisme indi

Per entendre la virulència de les actuals protestes primer cal comprendre d’on venim. Fins ara a l’Índia els agricultors venien els seus productes a través d’una agència estatal anomenada «Comitè del mercat de productes agrícoles». Aquesta agència s’encarregaria de què sempre hi hagués un preu mínim que permetés que els agricultors poguessin subsistir.

Aquest mecanisme és hereu del passat «socialista» de la Índia. Una cosa que sovint s’oblida sobre l’Índia és que el Partit del Congrés, liderat en els seus inicis per Jawaharalal Nehru i que va ser l’organització arquitecte de la pre i post independència del país va ser un partit que tot i no ser comunista estaria dins l’òrbita de la Unió Soviètica i dins el camp socialista.

Les elits intel·lectuals —sovint també econòmiques i socials— del Partit del Congrés, formarien part del corrent desenvolupista i socialitzant típica de l’era de la descolonització, essent l’Índia un dels països fundadors del Moviment dels No-Alineats. Això tindria una impremta important tant en l’organització del país, amb un nacionalisme secular oposat al nacionalisme de la majoria hindú, i una economia caracteritzada per la forta intervenció de l’estat. 

Així, als anys 60, liderada per Indhara Gandhi es va posar en marxa una política de reforma agrícola que tenia com a objectiu fer de l’Índia un país autosuficient en la seva producció alimentària: l’anomenada «Revolució Verda». Així l’Índia va canviar els seus cultius tradicionals per cultius més productius, però que depenien tant del subsidi de fertilitzants com d’energia i, sobretot, eren cultius que necessitaven un ús intensiu d’aigua. Sigui com sigui, l’Índia va aconseguir, però, posar fi a les fams que constantment havien colpejat el país en diverses ocasions.

Les reformes de Modi

Narendra Modi defensa un model de l’Índia molt diferent al del Partit del Congrés. Modi representa el nacionalisme hindú, fort entre les classes populars i marginat durant dècades. El seu govern referma la preeminença de la comunitat i la religió hindú, practicada pel 80% de la població, com a element fonamental de la identitat de l’Índia. Modi ha sigut contrari a mantenir els equilibris amb minories ètnico-religioses com els musulmans i en menor mesura amb els sikh. Un dels punts àlgids d’aquestes tensions va ser la supressió i el desmantellament del govern autònom del Caixmir.

Narendra Modi. Foto: Wikimedia Commons – Пресс-служба Президента Российской Федерации

En el camp econòmic ha impulsat reformes a favor del mercat i la desregularització. Pel que fa a la qüestió concreta del camp, el govern de Modi argumenta que el camp indi està molt endarrerit, que el tipus de collites que planten no són rendibles i són insostenibles pel seu alt consum d’aigua. Això però, no treu que el seu govern precisament hagi relaxat lleis en favor de la protecció ambiental.

Ara bé, cal tenir en compte que és cert que el govern té raó en apuntar que l’Índia te un greu problema de seguretat alimentària i d’escassetat d’aigua, insuficient per a sostenir la seva gran i creixent  població. Cal tenir en compte que l’Índia en pocs anys serà el país més poblat del món i superarà inclús a la Xina. Tot i així, la República Índia només té accés al 4% de l’aigua del món, de la qual pràcticament la seva totalitat es destina a l’agricultura. A més, cal recordar que una part significativa de les seves aigües neixen al Tibet, territori en mans del seu rival regional, la Xina, i per tant la provisió d’aigua de l’Índia es troba en una situació subjecte a les tensions geopolítiques. A més, internament l’escassetat d’aigua ja ha provocat intensos conflictes entre diferents regions i comunitats de l’Índia. 

Amb aquests arguments a la mà, el govern de Modi va aprovar 3 noves lleis al setembre de 2020 que posaven fi al sistema de regulació de preus. Aquesta reforma fa que els agricultors venguin els seus productes directament als compradors, sense la presència de cap agència estatal. Això significa, però, que els productes s’hauran de vendre a preu de mercat, sigui això rendible o no pels pagesos.

Cal tenir en compte que malgrat l’existència d’alguns mecanismes de regulació actualment, la situació dels pagesos no és precisament bona ni en termes econòmics ni en termes de producció. El sector agrícola representa al 60% de la població de l’Índia, tot i que només és el 15% del PIB del país. És un sector altament empobrit i amb moltes dificultats. El moviment dels agricultors indis s’oposa a aquesta reforma perquè consideren que d’aquesta manera perden capacitat de negociació davant les grans corporacions. En darrera instància això condueix a què molts pagesos perdin les seves terres o hagin de sobre-endeutar-se per mantenir-les. Hi ha qui apunta que precisament aquest és l’objectiu de la reforma, generar grans propietaris agraris i donar incentius perquè la població rural passi a treballar a les ciutats, cosa que propiciaria la transformació de l’Índia d’una societat agrícola a una industrial. Ara bé, les reformes ja han provocat una epidèmia de suïcidis entre els agricultors que no han pogut protegir la seva forma de vida.

L’actualitat de la protesta

No sorprendrà a ningú que els agricultors indis, ras i curt demanin l’abolició d’aquestes noves lleis i que s’augmenti el preu mínim ofert per l’estat. De fet, la relació entre Modi i els agricultors indis ha sigut complexa, ja que en les darreres eleccions Modi va prometre precisament que doblaria el preu ofert per l’estat als productes agrícoles. Sense el vot dels pagesos indis, que al cap i a la fi són la immensa majoria de la població, Modi no s’hagués aconseguit imposar.

Des de fa mesos els agricultors indis s’han posat en peu de guerra. El dia 26 de Novembre van protagonitzar la vaga més gran de la història mobilitzant més de 250 milions de treballadors. Posteriorment el «Dia de la Independència», el 26 de gener de 2021, marxes d’agricultors entrarien a Nova Delhi on es van protagonitzar forts enfrontaments amb la policia, on a més, el govern va tallar l’accés a internet. Cal tenir en compte que des de que van començar les protestes s’han comptabilitzat centenars de morts.

Foto: Medium

Curiosament tot i que els mitjans occidentals no han parat especial atenció a aquest conflicte, les imatges dels enfrontaments a la Fortalesa Roja, van cridar l’atenció a Greta Thumberg i a la cantant de pop Rihanna, les quals es van fer ressò de la repressió policial. Això ha generat una crisi de relacions públiques no desitjada pel govern de Modi internacionalment, però també alhora una carta interna important, ja que les crítiques de celebrities occidentals li han permès mobilitzar la indignació de molts ciutadans indis a les xarxes, davant el que el govern ha presentat com tendències alliçonadores d’Occident hereves del colonialisme.

Després de les protestes hi ha hagut negociacions entre el govern de Modi i els pagesos, però no han arribat a cap acord. Ara bé, els pagesos estan començant a rebre suport d’altres sectors oposats a Modi. Cal tenir en compte que tot i ser un líder molt popular ha sigut també un president que ha creat una oposició molt forta. En aquest sentit les opcions del govern són complicades ja que malgrat que Modi ho fa prou bé dins les castes superiors, el seu partit no deixa de ser un partit amb una forta base popular —tot i que sobretot concentrat a les ciutats o— i, tenint en compte la importància que han tingut els pagesos per a donar-li victòries en el passat —i el seu evident pes demogràfic— és un sector que segurament no es pot permetre tenir en contra.

El futur de l’Índia en joc

Si la revolta dels agricultors aconsegueix cristal·litzar en un ampli moviment d’oposició podria posar fi a les ambicions de Modi de convertir l’Índia en una potència global i industrial equiparable a la Xina. A més, és cert que al camp indi moltes coses hagin de canviar per a què realment sigui sostenible. Però és irrefutable que si als pagesos no se’ls hi dóna una alternativa real, no vulguin arriscar l’única font segura de subsistència que tenen ni deixar de banda la seva forma de vida.

Modi es troba entre l’espasa i la paret. La incògnita es troba en si optarà per aguantar, com han fet molts altres governs que han impulsat reformes impopulars, bé combinant la repressió amb desacreditar les protestes dels agricultors; bé negociant una solució que satisfaci els agricultors indis. Sigui com sigui, el futur de l’Índia segueix estant en joc.

Foto de portada: Medium

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Politòleg, centrat en geopolítica i la Xina.

Comentaris

La vaga dels agricultors indis

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.