Correos és la major empresa pública de l’estat espanyol i els seus treballadors fa anys que denuncien situacions de sobrecàrrega i empitjorament en les condicions de treball. Entre altres motius, ho atribueixen a una disminució de les contractacions públiques.

La Unitat de Repartiment número 4 (UR4) de Sabadell va iniciar una vaga indefinida el passat 6 d’abril per denunciar la greu situació que vivien els treballadors. La vaga va durar dos mesos. Primer, com a cas concret de la Unitat demanaven la investigació i depuració de responsabilitats per les irregularitats comeses per la prefectura local en la falsificació de dades en l’entrega de Notificacions Administratives i paqueteria i també la investigació i depuració de responsabilitats per les irregularitats comeses per la prefectura local en el recompte d’enviaments durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.

A banda, i fet que passa a moltes altres unitats, demanaven la fi de l’assignació abusiva de càrregues de treball a causa de la falta de contractació i la fi de la priorització del repartiment de paqueteria. Des de la CGT, convocants de la vaga, assenyalaven que aquest «és un negoci privat, per sobre de la garantia de la prestació del Servei Postal Universal com a servei públic d’obligat compliment delegat per l’Estat a l’empresa Correos, i finançat amb diners públics que és».

Per últim, demanaven el compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) pel que fa a l’obligatorietat de participació dels delegats de prevenció de riscos laborals en el dimensionament de la càrrega de treball assignada a cada treballador. En aquest sentit, des de la CGT apunten que Correos manté des de fa anys una plantilla un 33% inferior als seus propis estudis de dimensionament. També demanaven el compliment de la LPRL pel que fa a metres quadrats de carteria lliures per treballador i pel que fa a l’obstrucció de la sortida d’emergència per acumulació de correspondència.

Després d’una visita d’Inspecció de Treball, unes convocatòries de vaga a Correos a altres regions com Terrassa, Reus o tota l’Àrea Metropolitana, els treballadors van tornar a la feina el passat 6 de juny, però no van desconvocar la vaga per tornar quan ho veiessin necessari. La plantilla explicava aleshores que la vaga estava motivada per tres punts, dels quals dos ja s’haurien resolt. Un d’ells seria aturar l’autoritarisme de la responsable de la UR4, d’on des del comitè de vaga consideraven que la sanció realitzada era satisfactòria. L’altre, referent a problemes de seguretat i salut a les instal·lacions, des del comitè de vaga apuntaven que l’empresa havia realitzat les mesures reivindicades pels vaguistes. El tercer punt que consideren que no s’havia complert tracta del dimensionament correcte de la sobrecàrrega estructural de treball i de la realització de les contractacions necessàries.

La falta de personal estructural empitjora les condicions de treball de la plantilla

La plantilla de la UR4 porta anys sent un 33% menor que la quantitat necessària anual estimada per la mateixa empresa, descarregant aquesta pressió extra sobre els treballadors. Ara, a més, el material pendent de repartir després de la vaga està acumulat, però amb l’excusa d’aquesta, com explica Eduardo Rodríguez, treballador de Correos a Sabadell i membre de la CGT, l’empresa no vol contractar. «Diuen que amb una vaga convocada no es pot contractar… No es pot contractar per substituir els treballadors en vaga, però per cobrir les baixes i la manca de personal prèvia per arribar al nombre necessari sí que es podria!», exclama Rodríguez. Vist que el conflicte seria llarg a causa de l’actitud de Correus, els vaguistes van decidir reprendre la feina, podent tornar a fer ús de la vaga convocada en qualsevol moment que es consideri oportú. “Amb la plantilla actual, per sota del treball diari, serà impossible reduir l’stock acumulat”, assenyalaven recordant la necessitat d’ampliar el personal.

Però això no està passant perquè la problemàtica concreta de la UR4 de Sabadell és una situació que es reprodueix a totes les oficines de l’estat espanyol. Rodríguez assenyala que la manca de contractació respon a la voluntat de l’empresa de voler amortitzar les places que van quedant buides per gent que es jubila o gent que es mou d’unes oficines a altres. Al·leguen, segueix Rodríguez, que el correu ordinari està baixant i, si bé això és cert, «està augmentant la paqueteria amb el comerç de les compres per internet i això no s’està traduint amb més contractacions», denuncia.

Per la CGT, la tònica general arreu és més feina, més zones de repartiment, més precarietat i menys garanties. I qui ara té la clau de tot això, indiquen, és el Gobierno del PSOE, atès que el càrrec polític i director de Correos és Juan Manuel Serrano, home de confiança de Pedro Sánchez. Serrano havia estat Cap del Gabinet de la Comissió Executiva Federal del PSOE. A més, per desenvolupar aquest càrrec, segons el Portal de Transparència, va cobrar l’any 2020 vora els 200.000 euros anuals.

Què és el monstre Correos?

Juan Manuel Serrano és doncs l’home que està al capdavant del Grupo Correos on a part de Correos també trobem les filials Correos Express, Nexea i Correos Telecom. Amb tot, Correos pertany al Grupo SEPI, un hòlding empresarial format per 15 empreses. En total, i per això es parla de la major empresa pública de l’estat, dona feina a 74.000 treballadors.

Com a tota empresa pública, en retallar en despeses sense abaixar tarifes ni inversions, el resultat són més beneficis. El web del Grupo Correos afirmen que com que van néixer l’any 1716 com un servei públic de tots i per a tots, han aconseguit «ser el millor proveïdor de comunicacions físiques, digitals i de paqueteria» de l’estat, ja que treballen «amb eficiència, qualitat i sostenibilitat, amb els millors professionals, la major presència territorial i els equipaments més innovadors». A banda, també presumeixen de liderar «el segment de transport no urgent» i ser «un referent per al sector del comerç electrònic».

A nivell tècnic i legislatiu doncs, Correos és l’operador designat per llei per prestar el servei postal universal a l’estat espanyol. La llei que ho fixa, també regula les condicions de recollida, admissió, distribució i lliurament del servei postal universal exigibles a l’operador designat, així com el cost i el finançament d’aquestes obligacions, els preus i altres condicions tarifàries dels serveis postals. A més, Correos, en qualitat de transportista habilitat, ofereix tot d’opcions de paqueteria.

Eduardo Rodríguez assenyala que per molt que Correos sigui empresa pública i convoqui concurs d’oposicions per oferir places, aquestes són insuficients quan es veu fins on vol arribar l’empresa. En aquest sentit, denuncia, dins el Grupo Correos trobem Correos Express, una filial on el personal és tot contractat, no és funcionari ni té res a veure amb el sector públic. Afegeix que alguns fins i tot són falsos autònoms, no són ni tan sols plantilla de Correos. Veient la necessitat, i tot i que gairebé anualment hi ha convocatòries i obertures de places, aquestes no arriben a cobrir les demandes reals de feina.

Per això, i motivats per la pandèmia de la Covid-19, a principis d’agost del 2020 s’informava que, després d’haver contractat a 9.000 treballadors temporals durant l’estiu, es realitzaria la incorporació de 3.421 treballadors a la plantilla de repartiments, classificació d’enviaments i atenció al client. Aquesta suma s’afegia a les 4.005 places de les oposicions de gener i amb tot presumien que la plantilla augmentaria un 13, 5%.

En teoria aquest moviment venia d’un acord de desembre de 2018 entre la direcció de Correos i els sindicats CCOO, UGT, CSIF i Sindicato Libre per l’estabilització de llocs de treball. Un acord plurianual per al període 2018-2020 que en signar-se va desactivar dues vagues generals convocades per la campanya de Nadal. Però el document deixava fora negociacions que justament molts ara segueixen reclamant: ritmes i càrregues de feina, seguretat i protecció de la salut o ampliació de drets de conciliació, per exemple. De fet, i en aquest sentit, es van incloure en el Real Decreto les jornades especials al·legant que Correos es veu obligat a treballar fora de les 37,5 hores setmanals de dilluns a divendres. Aquestes jornades especials, denunciaven des de la CGT, podrien suposar la desregularització i ja no existiria l’obligació de descansar els dissabtes. Les lliurances que ara es donen cada 14 dies, podrien passar a ser cada 4 setmanes.

La reconversió del comerç digital pressiona el sistema públic de Correos

Tot, poca contractació, més precarietat, horaris més dividits i el fet d’alimentar amb falsos autònoms la filial Correos Express recorda altres empreses de paqueteria. O com a mínim sembla que Correos s’hi vol equiparar perquè només l’any 2020 es va gastar 18,5 milions d’euros en publicitat.

El recorregut de Correos i aquesta situació que no es desencalla ha provocat que després de Sabadell s’unissin a les reivindicacions altres localitats, però la divisió per zones de repartiment fa que la lluita es disgregui. Rodríguez recordava que ells demanaven una contractació estable concretament per la seva oficina on treballen 26 persones, però entenen que no s’ha de parlar de números només, sinó també de les fluctuacions de feina i de qui cal ser per arribar a tota.

La vaga de Sabadell que va acabar, però atès que segueix convocada pot recuperar-se en qualsevol moment, va sostenir-se gràcies a una caixa de resistència organitzada per la CGT que garantiria mantenir-la durant més mesos si calgués. Les mostres de solidaritat, intervencions al Parlament de Catalunya, Congreso de los Diputados, suport de les AAVV de Sabadell, concentracions i altres, es van succeir en defensa d’un servei públic en perill permanent de privatització. I això, de nou, com les mobilitzacions de la plantilla, va passar tant a Sabadell com a altres regions.

Els motius en tots els casos són els mateixos, una sobrecàrrega estructural a les diferents oficines que fa que els carters no donin l’abast a conseqüència d’unes plantilles insuficients. Des de Reus, explicaven que en el moment d’anar ells a la vaga l’únic moviment de Correos havia estat per realitzar esquirolatge per intentar limitar l’afectació de la vaga. Aquest fet va ser denunciat a Inspecció de Treball per la CGT i està a l’espera de reacció.

En la mateixa línia, la província de Barcelona també va fer vaga els dies 2, 3 i 4 de juny. Aquesta afectava a totes les àrees (repartiment, atenció al client i personal de vehicles) i es va convocar de manera parcial durant les últimes 4 hores de la jornada per a tots els torns. Aquí apuntaven que s’estan tancant centres de repartiment com ara a Alella, Tiana, Teia, Sant Cebrià de Vallalta, La Pobla de Claramunt o Monistrol de Montserrat. Fet que agreujarà encara més la prestació d’un servei postal adient a les localitats més petites.

I tornant al model, Fina Muñoz, secretària general de la CGT Barcelona a Correos, denunciava aleshores que la direcció de Correus «prioritzi el repartiment de paquets de compra online de multinacionals com Amazon, Wish o Aliexpres amb contractes sotmesos a penalitzacions econòmiques per sobre de les cartes, notificacions i els enviaments que no consideren rendibles econòmicament». Afegien que aquest fet comporta endarreriments en l’entrega de notificacions administratives que poden suposar recàrrecs en multes, impostos i que «és del tot inacceptable que una empresa pública no vulgui dotar de les plantilles necessàries per a garantir que els actes administratius arribin a la ciutadania dins el termini i en la forma escaient».

Controlar un monstre com Correos és tasca difícil, però darrerament la coordinació dels 74.000 treballadors repartits en 8,381 punts d’atenció, 2.370 oficines multiserveis, 1.771 unitats de distribució i 96 unitats de serveis especials, entre altres espais, ha anat en augment. Si més no, la d’algunes regions concretes que veuen perillar les seves condicions de feina, però també l’existència de la major empresa pública de l’estat.

Foto de portada: Correos.com