La revolució feminista serà qui tombarà l’islam polític a l’Orient Mitjà

Per analitzar la revolta feminista a l'Iran, cal desfer-se de tot essencialisme i no ahistoritzar la realitat social dels països on l'islam polític funciona com un dispositiu de les elits i dels sectors de dreta per sotmetre les classes populars empobrides.

La revolució feminista serà qui tombarà l’islam polític a l’Orient Mitjà

Per analitzar la revolta feminista a l'Iran, cal desfer-se de tot essencialisme i no ahistoritzar la realitat social dels països on l'islam polític funciona com un dispositiu de les elits i dels sectors de dreta per sotmetre les classes populars empobrides.

Quantes de nosaltres ens hem preguntat sobre quina mena de règim hi ha a l’Iran en veure les imatges de la revolució que protagonitzen les dones des de mitjans del setembre passat? Quantes de nosaltres ens alertem després de descriure com a musulmà un país com l’Iran, adonant-nos que el que acabem de dir podria ser una ruqueria? Com és possible que no es qüestioni el fet de descriure a uns països governats per un règim polític que els ancora en la suposada creença que la majoria de la seva població està conforme amb aquest règim? Qui i com exactament us ha fet creure aquesta història? No, en realitat és molt injust fer servir el concepte d’història per parlar de la mediocritat extensa que afrontem com a persones—sobretot les dones— que vàrem nàixer en algun d’aquests països. Perquè el que es comet és una ahistorització de la realitat social dels nostres països d’origen, i, per tant, una naturalització de les formes de dominació contra les quals combatem. Així que, el primer pas seria situar-nos correctament en el context històric i material que ens ocupa.

Les dones de l’Iran, les kurdes i les perses estan combatent juntes contra un règim que té un nom, i sí, per desgràcia aquest nom conté una paraula que moltes volen evitar. L’Iran és una república islàmica, i el règim que regna és l’islam polític. Què és però l’islam polític?

L’islam polític va aparèixer després de la derrota de la revolució popular del 1979 per recuperar l’statu quo del país com un moviment polític burgès reaccionari, però sens dubte el seu abast ja supera des de fa molt de temps les fronteres de l’Iran i de l’Orient Mitjà. L’islam polític és un moviment  global tot i que on apareix i on té més força és a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica, com un maniobra de la dreta per sotmetre les classes populars empobrides, els pobles minoritzats combatents, principalment els kurds i derrocar els moviments de l’esquerra anticapitalista de la regió. Us sona com un lema comunista antiquat? Podria ser. Però, si us passa això us asseguro que és perquè el capitalisme exerceix exitosament el seu domini ahistoritzant i naturalitzant la realitat social i fa que siguin invisibles les lluites de les classes socials. Així, no es pregunta gaire; ja, però, com va sorgir aquest règim? En termes de Gramsci, aquesta cosmovisió és una manifestació més de l’hegemonia cultural del capitalisme heteropatriarcal perquè hi ha un passat de lluites de dones i d’homes anterior a la formació d’aquests règims de l’islam polític especialment a l’Orient Mitjà i, al cap i a la fi, la seva derrota davant les forces de la dreta indica el context en què apareix l’islamisme polític com a moviment i aparell polític. Així es desdibuixa la història de la lluita de les dones a l’Iran i a l’Afganistan. Així no es recorda, ni es parla que existien organitzacions de dones a principis del segle vint a l’Afganistan que lluitaven contra el patriarcat abans de ser clausurades pels talibans. Així s’oblida la marxa de dones del 8 de març de 1979 aixecant la seva protesta en contra de les regulacions misògines del nou règim. Així les dones perses, kurdes, afganes, àrabs, turques, amazigues i moltes altres de diferents nacions i ètnies de l’Orient Mitjà i del Nord d’Àfrica ens quedem encasellades en un sol ésser de les dones dels països musulmans.

A mesura que el context històric social en què es dona un procés de politització de la religió, en aquest cas l’islam, es fa invisible esdevé impossible fer una anàlisi crítica dels mecanismes de dominació que utilitza. A més, això s’ajunta amb pràctiques discriminatòries basades en la religió que es donen especialment al món occidental i encara fa més complex articular una crítica emancipadora per culpa del neguit de cometre un discurs islamofòbic. Aquestes dues dinàmiques, que s’alimenten mútuament, enforteixen l’ordre capitalista i patriarcal que instrumenta l’islam polític. El que hauríem de fer és sortir d’aquest carreró que no ens porta a cap sortida emancipatòria.

L’islam polític és un règim i una ideologia que engloba diferents moviments de la dreta, contraris als drets humans i els drets de les nacions minoritzades, sovint molt violents, i sempre misògins que neguen la llibertat de les dones tal com s’evidencia en els països on governen. Sobretot per això és essencial que els feminismes—europeus, antiracistes, anticolonials, ens és igual— comprenguin l’especificitat d’aquest context breument explicat. No reproduir essencialismes de cap mena és el gen de la praxi feminista radical des d’on manifestem que «no es neix dona, s’arriba a ser-ho». Partint que el feminisme radical entén les categories d’home i de dona com a classes polítiques i com a construccions socials, i aposta per un pensament i una pràctica política que reclama la seva desaparició en contra de tots els relats biologistes i naturalistes, com és possible que es rebaixi tant la capacitat crítica per veure’ns com a dones eternament musulmanes o un bloc homogeni de dones que no qüestionem l’islam polític imposat als Estats on vivim? Aquesta mirada i aquest judici són els que estan demolint les dones de l’Iran amb el seu crit Jin, Jiyan, Azadi (Dones, Vida, Llibertat): l’eslògan de les dones kurdes de Turquia i de Rojava que ha esdevingut la força mobilitzadora d’aquesta revolució.

Lluitar contra la fetitxització de la religió, de la cultura, o de qualsevol fenomen social o atribut identitari que desdibuixa, invisibilitza i naturalitza les estructures de violència contra les persones, contra les dones de qualsevol país, és responsabilitat política de les feministes d’arreu del món. No hi ha escapatòria d’aquesta responsabilitat si ens definim com a feministes. Les identitats polítiques, com la feminista, no són simples adjectius, suposen responsabilitats i afanys per entendre contextos socials complexos que ens poden semblar llunyans i desconeguts i combatre’ls des d’allà on vivim.

I si afegim a la nostra praxi feminista radical la nostra lluita anticapitalista —com no—, doncs també cal comprendre que el moviment de l’islam polític és un dispositiu de les elits i dels sectors de dreta d’aquestes regions per aconseguir un major control i poder després de la guerra freda. Observeu una mica més a fons; no veureu cap país on regni l’islam polític que estigui poc integrat al capitalisme global. Aquest també és un tema ben complex que em comprometo a aclarir en una altra peça.

I si, tot i això, detectem que hi ha una ombra de dubte sense una silueta clara fa que perdem la immediatesa de la nostra protesta feminista i anticapitalista per no captar la naturalesa feminista d’una possible revolució a Iran—sigui per la raó que sigui—aleshores, és l’hora de fixar la nostra atenció a les realitats de les dones que viuen en règims totalitaris de l’islam polític. És hora d’obrir un espai per la lectura d’autores com Mona Eltahawy, Shahrzad Mojab Minoo Moallem, Nahla Abdo-Zubi, Nira Yuval-Davis, Meral Çicek, Dilar Direk, Havin Güneser, entre moltes altres que tenen un coneixement situat per ser originaries o descendents de l’Orient Mitjà. També convé, doncs, escoltar i llegir dones kurdes que lluiten per la llibertat del seu poble en els països en què regna aquest règim amb diferents graus de maniobra, també escoltar dones perses, afganes, turques, amazigues, egípcies, tunisianes que no som poques. I posar esforç en veure, comprendre i fer visible el caràcter global del moviment de l’islam polític i les seves formes de crear hegemonia en certs sectors de les societats del món que també esdevenen una eina de control i de dominació dels cossos i les vides de les dones que viuen als països occidentals on l’islam polític no està governant.


Foto de portada: Flickr: Gerry Popplestone

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Özgür Güneş és Sòcia co-fundadora de la cooperativa collectivat.

,

Comentaris

La revolució feminista serà qui tombarà l’islam polític a l’Orient Mitjà

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.