La Marxa Radetzky, la fúnebre Marsellesa del conservadorisme

L’Avenç publica una de les millors novel·les polítiques de la història: La Marxa Radetzky, de Joseph Roth.

La Marxa Radetzky, la fúnebre Marsellesa del conservadorisme

L’Avenç publica una de les millors novel·les polítiques de la història: La Marxa Radetzky, de Joseph Roth.

Ho has vist moltes vegades: és Cap d’Any o un dia qualsevol i tens sobre les mans l’entrada a un concert de música clàssica. Arriba el final, els aplaudiments acomiaden l’última peça que sortia en el paperet i ha sigut tot un èxit, el director s’inclina davant el públic per rebre les últimes ovacions i, amb tranquil·litat protocol·lària, fa veure que se’n va. Saps prou bé que encara en queda una, intueixes que serà coneguda per tota la sala. El director torna, de nou el silenci, els instruments preparats. I a les primeres notes dels instruments de vent i redoblar de tambors la multitud pica de mans amb alegria infantil, sota la direcció de la batuta.

És la Marxa Radetzky, una marxa militar composta per Johann Strauss II el 1848 en honor al mariscal Joseph Wenzel Radetzky, heroi de les batalles militars austríaques al nord d’Itàlia. Era un veterà de les guerres napoleòniques, va tornar a files als 70 anys i en tenia 81 a la batalla de Novara. Indestructible, ídol popular amb què cimentar el naixement de l’imperi austrohongarès, pare de la pàtria, mirall on mirar-se amb orgull, Vater Radetzky. Amb la seva mort vindrien les derrotes decisives, les esquerdes de les minories nacionals dins el territori i l’enfonsament que posaria fi al cor d’Europa Central.

La Marxa Radetzky, la «Marsellesa del conservadorisme», com diria Joseph Roth. Periodista jueu i un dels principals cronistes de l’Europa d’entreguerres, no podia resistir el seu afecte melancòlic vers al seu país, un amor no sempre correspost. Segons el prestigiós crític literari James Wood, si Robert Musil va ser el gran analista i Kafka el seu gran al·legorista, Joseph Roth fou el gran elegista de l’imperi dels Habsburg. Ho va demostrar amb una de les millors obres polítiques que s’hagin escrit i que té el mateix nom que aquesta peça, La Marxa Radetzky, publicada el 1932 i recentment traduïda al català per Jaume Creus, a l’editorial L’Avenç.

Són tres generacions de la família Trotta: avi, pare i fill. Profundament arrelada a la història, la novel·la comença amb l’acte de valentia de l’avi durant la batalla de Solferino, a voltants del 1860, que salvarà la vida del jove emperador Francesc Josep I. Així, el soldat d’avantpassats camperols d’Eslovènia rep la màxima condecoració militar, l’Ordre de Maria Teresa; ara és el capità Joseph von Trotta, cavaller von Sipolje, l’heroi de Solferino. Les llegendes entorn seu es faran feixugues sobre la consciència i les seves crítiques contra la propaganda infantil l’apartaran dels aparells de poder, sense perdre el títol nobiliari. Fruit de les desavinences, el pare Franz Joseph von Trotta no tindrà més remei que seguir les directrius de l’avi i convertir-se en cap de districte de Moràvia. El fill, el nét de l’heroi de Solferino, en Carl Joseph, també serà víctima de les severes ordres parentals, i amb l’empenta de l’estat la seva vida restarà condemnada a l’exèrcit, que va decaient fins als confins de la Gran Guerra.

Amb una poètica atansada a l’estil decimonònic, lluny de Joyce i les avantguardes de l’època, veiem l’alegria del jove Carl Josep de cada diumenge, quan des del balcó escolta la Marxa Radetzky: «tot plegat significava estiu, llibertat, patria». Així, pare i estat esdevenen u, els protagonistes són empesos a renunciar als seus desitjos personals sense recances i els sentiments se substitueixen per la mirada freda i burocràtica. La marxa militar pal·lia l’angoixa amb l’amor a la pàtria, Heimat, l’idil·li dels bons temps passats, el cel blau i la incessant «refilada de les aloses invisibles sobre la ciutat silenciosa». És un símbol que a mesura que la trama avança per prostíbuls i casinos, antisemitisme, corrupció, alcohol, duels a mort, violència absurda i desesperança, degenerarà de la mateixa manera que l’emperador o el quadre a l’heroi de Solferino: un món que s’esmuny entre els dits i es fa malbé sota les túniques.

Parlem de l’imperi austrohongarès, conformat per eslaus, txecs, polonesos, hongaresos, ucraïnesos, serbis, croates, eslovens, romanesos, bosnians, bohemis, italians i un llarg catàleg de diferències nacionals i ètniques. Menys d’un quart de la població sabien l’idioma oficial, l’alemany. La «idea austríaca» que suturava les escletxes no era l’enaltiment plurinacional, sinó més aviat una idea platònica supranacionalista que amb tinta de propaganda encobria les desigualtats i homogeneïtzava el territori. Però en contextos de crisi els ullals de les nacions sense estat s’afilen, mentre el mite fundacional de l’imperi perd el sentit i l’harmonia queda com una mentida que no es manté per si sola.

Entre els aspectes més destacables —i aconseguits— d’aquesta obra hi ha la qualitat inusitada de l’escriptor per realitzar un retrat exhaustiu de la frontera, en aquest cas la russa, i escodrinyar les angoixes de personatges reals com l’emperador, qui esdevé metàfora del seu país. El seu humor serveix d’eina de contrast per evidenciar que l’aura gloriosa del pater familias és vestigi, alcohol, repressió contra la classe baixa i ball que obre les portes a Dionís. De les ambicions quixotesques de l’imperi resta la decrepitud i els serfs queden relegats a «instrument de la dissort», ignorant la inevitable catàstrofe.

Decadència i corruptela esdevenen sinònims i les estructures sociopolítiques es desfan per ensenyar-nos un individu buit i decrèpit, obeint un pare que és mort: «La gent ja no creu en Déu. La nova religió és el nacionalisme». L’home nou és llavors el nacionalista, immers en un univers vacu sense valors ni religió, només casinos, capitalisme, modernitat i interessos individualistes.

I és que en el seu cor trobem una novel·la que parla profundament del patriarcat: les dones o bé han mort i queden com un record llunyà que es perd en la trama —potser una representació de la falta d’humanitat dels protagonistes—, o bé resten en un segon pla, «dones de» o prostitutes. La compassió de Roth vers la frustrada vida dels homes en nom d’un estat il·lusori i autoritari es combina amb una fatídica imatge sobre la violència i la manca d’empatia masculina. Els homes han d’estar per sobre de la situació, però és impossible. Des d’una visió romàntica, l’exèrcit és l’orgull i el verí mateix de l’imperi, un imperi que es moria i no trobava cura, i potser ni la buscava: el nas de l’emperador goteja davant els ulls de Carl Joseph, és un vell mediocre que no recorda qui era l’heroi de Solferino.

El leitmotiv acaba sent l’amor no correspost al pare, que és sempre allà amunt, inabastable, idealitzat com un quadre sense arrugues. Però els pares al final defrauden perquè es troben lluny de la vida: no deixen de ser «els senyorassos de l’Estat major que no tenen ni idea de l’amarga realitat práctica». L’emperador es mor, és dèbil, «se sentia com nedant pel mar del temps: no pas amb un objectiu, sinó tan sols giravoltant desordenadament per la superfície, sovint empès cap als esculls que ja devia haver conegut.» I què queda de l’estiu, llibertat i pàtria de la Marxa Radetzky? El «caràcter infantil, la fantasia, i els sentiments patriòtics», una amarga il·lusió, decebedora.

L’assassinat de l’arxiduc Franz Ferdinand el 28 de juny del 1914, a Sarajevo, es repeteix en 13 novel·les de Roth; és la caiguda de la tempesta, el cel deixa de ser blau, s’esborra. A la veritable batalla de Solferino, el 24 de juny del 1859, l’exèrcit austríac va perdre. Després de la Primera Guerra Mundial, Àustria-Hongria es va dissoldre amb el seu imaginari. Quedava la nostàlgia, una marxa militar alegre que a poc a poc va perdent els seus orígens.

Mesos després de la publicació de La Marxa Radetzky Joseph Roth va abandonar Berlín, Hitler havia arribat al poder. Durant anys es deixaria a la beguda fins a la seva mort, el 1939.

Foto de portada: Picryl.com
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Grau en Humanitats i màsters en Democràcies Actuals i Història del Món a la Universitat Pompeu Fabra. He sigut voluntari a Amnistia Internacional Barcelona-L'Hospitalet i a PEN Català.

Comentaris

La Marxa Radetzky, la fúnebre Marsellesa del conservadorisme

Deixeu un comentari

El nou número de Catarsi ja és aquí!

Subscriu-te ara i te l'enviem a casa!

El nou número ‘D’allò personal a allò polític’ ja és aquí! Més de deu articles, infografies i dossiers de reflexió sobre la lluita feminista a casa nostra i al món! 

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.