La invenció d’una epidèmia (I)

Primer article del debat generat per Giorgio Agamben on plantejà les mesures de control de l'epidèmia com el desencadenant de noves formes de control biopolític.

La invenció d’una epidèmia (I)

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Primer article del debat generat per Giorgio Agamben on plantejà les mesures de control de l'epidèmia com el desencadenant de noves formes de control biopolític.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Davant les mesures d’emergència frenètiques, irracionals i completament injustificades per una suposada epidèmia causada pel coronavirus, és necessari partir de les declaracions de la CNR, segons les quals «no només no hi ha cap epidèmia de SARS-CoV2 a Itàlia», sinó que de totes maneres «la infecció, segons les dades epidemiològiques disponibles avui dia sobre desenes de milers de casos, provoca símptomes lleus/moderats (una espècie de grip) en el 80-90% dels casos». En el 10-15% dels casos, pot desenvolupar una pneumònia, en què donat el cas, seria benigne en la majoria dels casos. S’estima que tan sols el 4% dels pacients requereixen d’hospitalització en cures intensives.

Si aquesta és la situació real, per què els mitjans de comunicació i les autoritats s’esforcen per difondre un clima de pànic, provocant un autèntic estat d’excepció, amb greus limitacions al moviment i una suspensió del funcionament normal de les condicions de vida i treball en regions senceres?

La limitació de la llibertat és acceptada en nom d’un desig de seguretat que ha sigut induït pels mateixos governs que ara intervenen per a satisfer-lo.

Dos factors poden ajudar a explicar aquest comportament desproporcionat. En primer lloc, hi ha una tendència creixent a emprar l’estat d’excepció com a paradigma normal de govern. El decret-llei aprovat immediatament pel govern «per raons de salut i seguretat pública» dona lloc a una autèntica militarització «dels municipis i zones en què es desconeix la font de transmissió d’almenys  una persona o en què hi ha un cas no atribuïble a una persona d’una zona ja infectada pel virus». Una fórmula tan vaga i indeterminada permetrà estendre ràpidament l’estat d’excepció en totes les regions, ja que és quasi impossible que es produeixen casos en altres zones. Considerem les greus restriccions a la llibertat previstes en el decret: a)prohibició d’expulsió del municipi o zona en qüestió per part de tots els individus presents per qualsevol cas en el municipi o zona b)prohibició d’accés al municipi o zona en qüestió; c) suspensió d’esdeveniments o iniciatives de qualsevol tipus, actes i tota forma de reunió en un lloc públic o privat, inclosos els de caràcter cultural, recreatiu, esportiu i religió, tot i que se celebrin en llocs tancats i oberts al públic; d) suspensió dels serveis d’educació per a nens i escoles de tots els nivells i graus, així com de l’assistència a activitats escolars i d’educació superior, excepte les activitats d’educació a distància; e) suspensió dels serveis d’apertura al públic de museus i altres institucions i llocs culturals als quals es refereix l’article 101  del Codi del Patrimoni Cultural i del Paisatge, segons disposa el Decret Legislatiu 22 de gener de 2004, n.42, així com l’eficàcia de les disposicions reglamentàries sobre l’accés lliure i sense restriccions a aquestes institucions i llocs; f) suspensió de tots els viatges educatius, tant a Itàlia com a l’estranger; g) suspensió dels procediments de tancament i de les activitats de les oficines públiques, sense perjudici de la prestació dels serveis essencials i dels serveis públics; h) aplicació de la mesura de quarantena amb vigilància activa entre les persones que hagin estat en estret contacte amb casos confirmats de malalties infeccioses generalitzades.

La desproporció enfront al què segons la CNR és una grip normal, no molt diferent de les que es repeteixen cada any, és sorprenent. Semblaria que, un cop esgotat el terrorisme com a causa de les mesures excepcionals, la invenció d’una epidèmia pot oferir el pretext ideal per estendre-les més enllà de tots els límits.

L’altre factor, no menys inquietant, és l’estat de por que, evidentment, s’ha estès en els darrers anys en les consciències dels individus i que es tradueix en una necessitat real d’estats de pànic col·lectiu, als quals l’epidèmia torna a oferir el pretext ideal. Així, en un cercle viciós pervers, la limitació de la llibertat imposada pels governs és acceptada en nom d’un desig de seguretat que ha sigut induït pels mateixos governs que ara intervenen per a satisfer-lo.

Article publicat originalment el 26 de febrer de 2020 a Quodlibet
Foto de portada: piqsels
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Filòsof especialitzat en teoria política, literatura i llenguatge.

Comentaris

La invenció d’una epidèmia (I)

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

El segon número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

All articles loaded
No more articles to load

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.