La garantia a l’ombra de l’Estat

Alfredo Pérez Rubalcaba va morir a conseqüència d'un ictus. Va ser, entre altres càrrecs, ministre de l'Interior. La seva ombra fou notòria, entre d'altres, a les darreres negociacions amb ETA i l'agost de 2007, en la decisió que va prendre el PSN.

La garantia a l’ombra de l’Estat

La garantia a l’ombra de l’Estat

  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Alfredo Pérez Rubalcaba va morir a conseqüència d'un ictus. Va ser, entre altres càrrecs, ministre de l'Interior. La seva ombra fou notòria, entre d'altres, a les darreres negociacions amb ETA i l'agost de 2007, en la decisió que va prendre el PSN.
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Alfredo Pérez Rubalcaba (Cantàbria, Espanya, 1951) va tenir càrrecs importants en la política espanyola. Al País Basc són conegudes moltes declaracions seves, especialment a l’entorn de l’esquerra abertzale i els processos per a resoldre el conflicte. Però també va tenir molta influència a l’ombra; en molts moments decisius es perceben la seva ombra i la seva estratègia calculadora, sempre per protegir els interessos de l’Estat espanyol. Mostra d’això és el suport que li van expressar la Casa Reial espanyola, els expresidents Felipe González i Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, entre d’altres, tan bon punt va ser hospitalitzat. Va morir ahir, per un ictus, a l’hospital Puerta de Hierro de Madrid.

«Veig tot el que fa i sento tot el que diu», va etzibar el setembre de 2009 al diputat del PP Carlos Floriano. Portava tres anys al càrrec de ministre de l’Interior (2006-2011), amb José Luis Rodríguez Zapatero. Havia estat ministre d’Educació i Presidència a l’època de Felipe González (1992-1996); després, responsable del PSOE en política «antiterrorista» i, durant els governs d’Aznar (1996-2004), ell hi portava les relacions sobre el tema. Al País Basc també hi devia tenir molts ulls i orelles. Segons explica Iñaki Anasagasti, Rubalcaba mateix li havia dit més d’un cop per què l’havien fet ministre de l’Interior: «pel que sé sobre ETA».

Les seves darreres declaracions públiques sobre el conflicte basc són del mes de febrer. A la seva època de ministre de l’Interior, el PP el criticava sovint pel fet de negociar amb ETA; Rubalcaba va defensar la «legitimitat» d’aquelles converses, a l’estil dels bons estrategs: explicà que mai no va tenir gaire confiança en aquells processos i que sempre defensà que les forces de seguretat havien de treballar «com si la treva estigués a punt de trencar-se». Va al·legar que, en el fons, l’objectiu de les negociacions havia estat reduir l’«ampli suport social i polític» d’ETA.

«Guanyar la pau»

I deia que ho havien aconseguit. Així ho va dir fa un any a Eldiario.es, arran de la dissolució d’ETA. «És el millor final possible: ETA ha decidit declarar el seu fracàs.» Tot i el posat ferm en públic, també en desconfiava; per càlculs polítics, segurament. El juliol de 2011 va advertir que «el final del terrorisme» podria portar «la reconstrucció del nacionalisme i la revifada de l’independentisme». I, després de l’anunci del 20 d’octubre [d’alto el foc «verificable, permanent i general»]: «Després d’haver guanyat la guerra, no podem permetre que la pau la guanyin ells. No podem admetre que reescriguin la història; heus aquí la batalla».

Com també han dit més d’un cop membres de l’esquerra abertzale, un dels principals objectius de Rubalcaba era, a més de controlar el procés, condicionar l’escenari que pogués venir després. Segons explica Arnaldo Otegi (Berria, juliol de 2016), a les converses de la tardor de 2006 a Loiola, per exemple, Rodolfo Ares s’estava «tot el sant dia» fora de la sala parlant per telèfon: «Era l’home de Rubalcaba i parlava amb ell. Ares, més que per negociar, hi era per controlar el Jesus» Egiguren. Un any després, Pernando Barrena deia que «Rubalcaba no volia que l’esquerra abertzale arribés al nou cicle en situació de poder-lo condicionar».

Font: Flickr – LAB SINDIKATUA

«Vots o bombes»

L’estiu de 2007, el ministre de l’Interior va enviar un missatge clar a l’esquerra abertzale a través dels mediadors internacionals: abans de les eleccions espanyoles de març de 2008 detindria més de dues-centes persones. Va complir la paraula; van incomunicar la majoria de detinguts i, en poc més de mig any, hi havia més de cent presos bascos més.

Va seguir pel mateix camí. En públic, l’estratègia era coneguda: «vots o bombes». És significativa l’operació Bateragune, d’octubre de 2009: poques hores després que es difongués l’informe Argitzen [Aclarint], els impulsors del debat van ser detinguts. «Per què van fer les detencions aquell dia i no abans?» Aquesta pregunta la va fer el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodriguez —un dels detinguts a l’operació—, poc després de sortir de la presó: «Intentar, ho van intentar. L’estat es va esforçar per trencar l’esquerra abertzale.» A penes un mes després va arribar l’operació més gran contra Segi (van detenir 34 joves).

L’estratègia era «vots o bombes», però tan bon punt ETA va anunciar el final de l’activitat armada, Rubalcaba la va adaptar. «Després de treure’ls les bombes, ara els hem de treure els vots.»

Molts dels centenars de detinguts de l’època van denunciar tortures. Però el que no era freqüent és el que va passar amb Igor Portu i Mattin Sarasola. Els van detenir el 6 de gener de 2008 a Arrasate (Guipúscoa). Disset hores després es van endur Portu a l’hospital, amb ferides greus i signes evidents de tortura. Rubalcaba va defensar en tot moment la versió de la Guàrdia Civil i també va fer una compareixença, per voluntat pròpia, per dir que Portu i Sarasola havien intentat fugir durant la detenció i era així com s’havien fet les ferides.

Tanmateix, els informes mèdics i altres dades van treure a la llum el que tan sovint quedava en silenci. El desembre de 2010 l’Audiència Territorial de Gipuzkoa va condemnar quatre guàrdies civils i va deixar clar que era impossible que la versió de la Policia (i de Rubalcaba) fos veritat. Menys d’un any després —amb una celeritat gens habitual per a casos així— el Tribunal Suprem espanyol els va absoldre.

Font: Flickr – FSA-PSOE

Navarra, qüestió d’estat

En la política amb Navarra, Rubalcaba també ha estat una garantia per a l’Estat. Abans del canvi de 2015, l’any 2007 el PSN havia tingut l’oportunitat de treure UPN del govern. El que va passar l’agost d’aquell any és conegut. El PSN va estar a punt de fer una coalició de govern amb Nafarroa Bai i IU, però el PSOE ho va impedir en el darrer moment, amb Rubalcaba pel mig. Així ho va explicar, per exemple, Patxi Zabaleta l’any 2014: «Va ser Rubalcaba que impedí un govern alternatiu a la UPN, no [José] Blanco. Blanco era un peó seu.»

No seria l’única vegada. L’any 2014, el govern de Yolanda Barcina trontollava pel cas CAN i el PSN fins i tot va expressar la intenció de presentar una moció de censura. «Que Rubalcaba posi una mica d’ordre a Navarra», va dir el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso. Roberto Jiménez era el secretari general del PSN i, en deixar el càrrec, ho va dir ben clar: «Vaig intentar un canvi de govern, i no em van deixar, sobretot Alfredo Pérez Rubalcaba i Elena Valenciano».


Publicat originalment a Berria
Traducció: Daniel Escribano
Foto de portada: Flickr – FSA-PSOE

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

La garantia a l’ombra de l’Estat

Registra't per comentar
  Notificacions  
Notificació per rebre
llegir comentaris Ocultar comentaris
  • Guarda't l'article

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El primer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.