La dona no es va incorporar al mercat laboral. Ja hi era

Les dones han estat sempre presents a l’àmbit productiu, a les fàbriques i als tallers, i a tasques més invisibles no documentades en els registres oficials. El suposat domini del model breadwinner, l’home com el «guanyador de pa», amb prou capacitat per garantir la suficiència familiar, no ha estat l’imperant a les classes treballadores.

La dona no es va incorporar al mercat laboral. Ja hi era

La dona no es va incorporar al mercat laboral. Ja hi era

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Les dones han estat sempre presents a l’àmbit productiu, a les fàbriques i als tallers, i a tasques més invisibles no documentades en els registres oficials. El suposat domini del model breadwinner, l’home com el «guanyador de pa», amb prou capacitat per garantir la suficiència familiar, no ha estat l’imperant a les classes treballadores.

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Necessites estar registrada per poder guardar articles

Des dels anys 70 es parla de la reincorporació de les dones al mercat laboral, com si abans no haguéssim treballat! I, certament, fins no fa massa, els registres oficinals només contemplaven a la treballadora del segle XIX i primera meitat del XX com a una dona jove i soltera, sense càrregues reproductives que l’encasellessin a l’esfera domèstica. S’entenia que les dones, en casar-se o ser mares, deixaven de participar de l’activitat econòmica, i així apareixia als censos i padrons. A més, la influència de la religió, del discurs de la domesticitat i dels nous corrents liberals, va contribuir a configurar l’ideari de la «mestressa de casa». En aquest sentit, les noves organitzacions del treball arran de la Revolució Industrial s’han caracteritzat, erròniament, per constatar baixes taxes d’activitat femenina, un imaginari consolidat tant per la histografia com pels corrents de l’època.

Les tendències del treball femení

La imatge de la industrialització podria ser la d’una fàbrica tèxtil plena de dones i infants treballant i, per tant, no hi ha dubte de les altes taxes de participació femenina. Anant més enrere, a l’època preindustrial, la producció s’efectuava a l’àmbit domèstic i als petits tallers. Així doncs, no existia una separació clara entre l’esfera de la producció econòmica i la reproductiva i, tot i que condicionada per la divisió sexual del treball, tots els membres n’eren partícips.

La realitat de la dona obrera, però, ha quedat esvaïda per l’ideari de la perfecta casada, especialment a partir del període d’entreguerres. Des  d’aquell moment, i ben bé fins als anys setanta del segle XX, l’ideal burgès va distorsionar la realitat de la classe treballadora. 

Aquesta història oficial, lluny de ser real entre l’àmbit obrer, ha estat condicionada per múltiples factors. El pes de l’educació, les institucions i la religió van ajudar a configurar la imatge de la mestressa de casa, i les fonts estadístiques a preservar-lo. És així com s’ha normalitzat la corba en forma d’U per explicar l’evolució de l’activitat femenina des del segle XVIII. Aquesta corba es divideix en 3 etapes: la primera suposa altes taxes d’activitat femenina, corresponent a l’època preindustrial i a l’inici del canvi tècnic. La segona etapa, la part baixa de la U, fa referència a l’abandonament massiu de les fàbriques per part de la dona i, per tant, del predomini de «la perfecta casada». La tercera, la part dreta de la U, mostra la «reincorporació» de la dona al mercat laboral, coincidint alhora amb l’augment d’assalariats per unitat domèstica després de la Segona Guerra Mundial i que s’ha consolidat a partir dels setanta.

Desmentint l’imaginari de la mestressa de casa

El model de la dona «mestressa de casa» i el marit com a «guanyador de pa», trontolla bàsicament per dos aspectes.

En primer lloc, precisament per la realitat històrica, que no és ben bé la història oficial. Els registres estadístics al llarg dels segles XIX i XX menystenien el treball de les dones. La majoria d’ocupacions apareixien al Cens o Padró Municipal com «a les seves labors» o «al domèstic» i moltes treballadores, quan se’ls hi preguntava l’ocupació, deixaven la casella en blanc.

L’evidència ha estat corroborada pels esforços duts a terme per economistes i historiadors, que combinen l’anàlisi amb arxius d’empreses, patronals, cambres de comerç i altres registres alternatius. Per exemple, la reconstrucció de l’activitat femenina de 15 municipis a partir del Cens de Població del 1920 duta a terme per Cristina Borderías, conclou que als municipis industrials la taxa d’activitat femenina oscil·lava entre el 32 i 78%, i entre la població de l’àmbit obrer podria arribar al 86%, en funció del municipi i de la tipologia d’indústria. A més, el subregistre afectava indistintament a treballadores de les fàbriques, de comerços i de manufactures: entre les famílies obreres, pràcticament totes les dones en edat de treballar contribuïen al manteniment familiar amb el seu salari.

En segon lloc, l’aportació «complementària» del salari femení era indispensable per la supervivència de la família. En aquest sentit, el model breadwinner era inviable entre les classes treballadores. Estudis referents als pressupostos de la llar han revelat la insuficiència del salari del marit per la manutenció familiar, evidenciant així la necessitat de l’activitat de les dones i els infants.

Aquestes investigacions s’han dut a terme a partir del buidatge de censos i padrons, de l’anàlisi de la composició del nucli familiar —l’edat, el sexe, l’estat civil, la relació de parentesc i la professió de tots els integrants— i de la correlació amb registres alternatius. Això permet observar les tendències de l’oferta de treball femení en relació al cicle de vida, al número de fills i a la presència d’altres membres dependents a la llar. Per una banda, les investigacions han destacat que, no tan sols les dones no abandonaven la fàbrica al casar-se, ans el contrari, perquè fins i tot la presència de fills i filles a la família feia augmentar l’activitat laboral femenina —les tensions econòmiques entre els membres productors i consumidors evolucionen al llarg del cicle familiar. Per altra banda, també revelen que el subregistre no és causal ni conseqüència de la tipologia de treball realitzat per les dones, podent ser considerat com a irregular, temporal o poc qualificat, sinó que es fonamenta ideològicament i ha configurat un marc legislatiu: el criteri de registre seguia els rols patriarcals del marit com el guanyador de pa i de la dona com la mestressa de casa.

Per què és una construcció socialment establerta?

La figura de la «perfecta casada» és un estereotip infundat i fonamentat per l’ideari conservador de l’època. Mary Nash parla de com el sorgiment d’una nova classe dominant, com la burgesia, va ajudar a consolidar la separació entre l’esfera productiva per al capital i la reproductiva. A més, també va anar lligat amb la marginació i invisibilització del treball domèstic —com la cura dels membres dependents o la neteja i, alhora, va ser i és fonamental pel desenvolupament del sistema capitalista, que configura la dicotomia producció-reproducció que carregaven les obreres.

El repartiment de tasques a l’interior de la llar, la formació i l’ocupació dels fills i de les filles, també ha fonamentat l’ideal de la dona mestressa de casa. Dins de la lògica de reproducció, el benestar familiar suposava l’ús de la mà d’obra dels infants. A les societats industrials era habitual que el fill reproduís les obligacions de l’home «cap de família», mentre la filla s’encarregava de tasques més flexibles, de les feines domèstiques o era assalariada a la fàbrica. De fet, no va ser fins ben entrat el segle XX que el treball infantil va ser regulat.

Per tant, les relacions de producció a les economies industrials s’estableixen per la divisió sexual del treball i pel criteri de valorar el treball segons qui el realitza, i no com. Això suposa un obstacle per a les dones. Des de la teoria neoclàssica s’explica precisament la discriminació en termes de qualificació i de productivitat marginal, justificant així les diferències salarials entre gèneres. Això no obstant, l’encasellament a l’esfera domèstica des de la infància, el sistema d’aprenentatge, la religió, el marc institucional, la impossibilitat d’ascendir a rangs superiors en el sistema productiu, la mateixa construcció del gènere i de la identitat, i un llarg etcètera, estan més relacionats amb l’apologia de la divisió sexual del treball que no pas amb les pròpies característiques de les treballadores.

Les dones sempre han treballat, per pa però també per roses

Recorrent els barris obrers trobem infinites expressions de treball femení, que varien segons el municipi i el model d’industrialització que s’hi va viure. Observem majors taxes de participació femenina a localitats on hi havia indústries de béns de consum, com l’alimentació, el tèxtil o el tabac. Eren indústries intensives en mà d’obra, on l’empresari capitalista comprava treball a canvi de salaris precaris i jornades laborals eternes, associats a una mà d’obra menys «conflictiva» i «qualificada»: les dones es consideraven operàries de segona. De fet, actualment també trobem exemples de l’explotació del sector tèxtil a països del Sud Global, on ni tan sols sota la magnitud d’una pandèmia mundial l’ordre capitalista ha deixat de subratllar les desigualtats socials i de drets laborals de les classes treballadores. Per tant, la participació femenina és clau en el desenvolupament, ja que els beneficis del treball assalariat —és a dir, la plusvàlua—, poden augmentar molt més que no pas els nivells de vida.

La industrialització va suposar un punt de ruptura a la vida laboral de la dona, i les diferents estructures econòmiques la van condicionar de manera molt diferent. En el món rural, en molts casos, va representar el pas del treball agrari al de les fàbriques. A municipis tèxtils com Salt i Vilanova i la Geltrú, i d’altres de la conca del Llobregat i del Ter mitjà, es complia la típica hipòtesi del marit al camp i la dona a la fàbrica. El mateix succeïa a localitats on la viticultura ocupava la major part dels actius masculins, com Navarcles, Navàs o Rubí. I també a municipis pesquers, com el cas de la feminització de la indústria de conserves de Galícia. A l’àmbit urbà, la presència d’altres sectors econòmics determinava la composició del mercat laboral. Cal dir, que el creixement urbà de Catalunya al llarg de l’era industrial es caracteritza per les corrents migratòries de l’àmbit rural a l’urbà, i per la formació de les noves ciutats industrials. A Barcelona, l’any 1856, les obreres representaven el 41% de la força de treball de la ciutat, tal com va recollir Ildefons Cerdà a la «Monografia Estadística de la classe obrera barcelonesa» publicada l’any 1864. Les principals aglomeracions d’obreres van ser a les fàbriques tèxtils i, per tant, les taxes d’activitat femenina van ser més elevades en entorns on es localitzava aquesta indústria.

Foto: pxhere.com

Un altre exemple de la feminització industrial és el de les tabaqueres. Van ser presents a Sevilla, a Barcelona, a Tarragona, a A Corunya o a Madrid. Al llarg del segle XIX les fàbriques eren ocupades majoritàriament per dones, que elaboraven cigarretes a preu per unitat produïda —o a tant la peça— i en alguns casos la seva aportació a la unitat domèstica era superior a la del marit. El sentiment de classe obrera, la idea de proletariat i els primers sindicats, s’inicien en el context de la fàbrica i en el període políticament actiu de finals del segle XIX (el moviment republicà, el desenvolupament del federalisme i l’aparició de la lluita de classe). Les cigarreres han estat reconegudes al llarg de la història com a model de dona de les classes populars, amb consciència social i política —gràcies a la propaganda oral i la divulgació periodística que elles mateixes feien a l’àmbit de la fàbrica—, defensores de la lluita de classe i els drets laborals; el col·lectiu de les cigarreres durant els segles XIX i XX va ser un col·lectiu avançat per a l’època.

En contextos on la indústria no va arribar amb tanta força, la família va ser la unitat productiva bàsica fins ben entrades les economies capitalistes industrialitzades, i va continuar bona part del segle XX. Tant a les famílies camperoles com als petits tallers o als comerços, no existeix una clara separació entre l’esfera productiva i reproductiva. La participació femenina, determinada per l’estructura de la propietat i explotació, sovint es considerava com a més flexible i temporal, vinculada a treballs menys qualificats i en moments de màxima demanda estacional. Les pageses eren les encarregades d’anar al mercat a vendre, produïen els productes i eren les encarregades de cuidar i alimentar el bestiar. A més, les dones també han treballat de manera remunerada a jornal als camps, partícips de les relacions d’explotació del capitalisme agrari de la pagesia sense terra.

Als municipis on predominava el treball agrari és on es troben taxes menors d’activitat femenina. El criteri clàssic de registre al Cens Agrari també ha estat el de considerar només l’activitat dels «cap de família», encara que tots els membres treballessin. El mateix succeeix al sector marítim o als petits comerços.

El més rellevant de tot plegat no és només el fet de reivindicar la participació femenina, sinó la variació dels nivells de productivitat determinats per aquesta aportació addicional a la del breadwinner. De fet, una aportació destacada en aquest àmbit és de l’economista danesa Ester Boserup l’any 1970, que reivindica el rol de les dones en el desenvolupament econòmic, especialment en el món rural.

Les aproximacions a les categories inscrites als padrons de població mostren com a mitjans dels anys trenta del segle XX l’ideal de la domesticitat es va consolidar a l’estat espanyol. Les dones van deixar de treballar en ocupacions «públiques», a les grans fàbriques, però, en canvi, treballaven d’assistentes, per a famílies burgeses, en negocis no declarats, de costureres, i un llarg etcètera de tasques dutes a terme des de l’economia submergida, com a estratègia d’invisibilitat de l’activitat productiva duta a terme per les dones. Fins i tot sota la dictadura franquista i la promoció de polítiques que fomentaven que la professió de la dona fos la de «perfecta casada», elles tampoc no van deixar d’aportar diners a la família.

El servei domèstic és un exemple de sector feminitzat, especialment a partir del segle XX i sota el règim franquista. A les grans ciutats, després del sector tèxtil, el servei domèstic ocupava un ampli percentatge de les actives. A més, les diverses formes del treball en l’àmbit dels serveis ha evolucionat al llarg dels segles XIX, XX i XXI, especialment per la incorporació de nova tecnologia a la llar. A tall d’exemple, les llars urbanes de zones mineres i fabrils del País Basc, com a Biscaia, acollien hostes com a estratègia de complementació d’ingressos, i eren les dones les encarregades de dur a terme aquesta tasca. En altres espais i en determinats moments, s’hi van consolidar d’altres oficis del sector, com el cas de les bugaderes o de les dides —la lactància assalariada—, presents des del segle XVIII tal com recull Carmen Sarasúa. Així, als nuclis urbans, a mesura que es diversificava la demanda s’incrementava l’especialització de la mà d’obra i les formes de proletariat femení, però també d’explotació i precarització.

Foto: pxhere.com

Aquests són algunes de les moltes estratègies dutes a terme per les dones, sota l’ideari de la mestressa de casa, per continuar teixint, servint, fent cigarretes o produint qualsevol cosa susceptible d’intercanvi econòmic, a l’esfera privada i des de l’economia submergida. En definitiva, a més dels condicionants propis de l’oferta de mà d’obra femenina —el número de fills, l’estat civil o la presencia d’altres membres dependents a la llar—, el que també vull destacar és la rellevància dels factors de demanda —del context socioeconòmic i de la presència de determinades indústries—, ja que, tot i les dificultats, on l’activitat econòmica reclamava treball femení, les dones n’aprofitaven l’oportunitat.

Per què és important la preservació històrica? 

Per tant, parlar de la reincorporació de la dona al mercat laboral és un error. L’anàlisi exhaustiva de documents i registres alternatius ha ajudat a donar veu al desenvolupament de l’activitat econòmica femenina, invisibilitzada per les institucions, però també per l’educació i la religió oficial. En qualsevol cas, les dones conviuen amb la doble presència de responsabilitats i gran part del seu treball s’efectua a l’àmbit domèstic i al sector informal.

L’esforç ha permès estudiar les tendències reals de l’organització del treball, de l’estructura de gènere, dels salaris i de les estratègies familiars, arran del procés d’urbanització i industrialització dels segles XVIII i XIX. A més, ha de permetre definir la realitat viscuda per la classe treballadora i així partir de la base correcta: les dones sempre hem participat en l’activitat econòmica i establir d’altres relacions entre el mercat laboral i el treball femení pot conduir a anàlisis equivocades.

Foto de portada: pixabay.com

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Vols que t'informem de les novetats de Catarsi Magazín?

Les dades personals s’utilitzaran per l’enviament d’informació i promocions. El responsable és Cultura 21, SCCL. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment i exercir els drets que l’assisteixen mitjançant correu electrònic a [email protected]. Pot consultar aquí la política de privacitat.

Comentaris

La dona no es va incorporar al mercat laboral. Ja hi era

Notificacions
Notificació per rebre
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments
LLEGIR COMENTARIS OCULTAR COMENTARIS

You need to login or register to bookmark/favorite this content.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

El tercer número de Catarsi ja és aquí!

Amb la subscripció en paper t’enviem Catarsi a casa

Cerca a Catarsi

Aquest web fa servir cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Si continueu utilitzant aquest lloc, entenem que hi esteu d'acord.